| dbo:abstract
|
- Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí —àrab: الملك الأشرف سيف الدين قائتباي (قايتباي) المحمودي الظاهري, al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy (o Qāyt-bāy) al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī—, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495). Era circassià i fou comprat com esclau pel sultà Barsbay (1422-1437); el sultà Adh-Dhàhir Jàqmaq (1438-1453) el va alliberar i va formar part de la guàrdia, sent després secretari del gran dawadar, i més tard emir sota el sultà Ínal al-Ajrud (1453-1461), amir tablakana (emir amb dret a fanfàrria) sota Khúixqadam (1461-1467), inspector i comandant d'un miler d'homes. El 1467 fou nomenat cap dels mamelucs de la guàrdia (rais nawbat al nuwwab) i quan el seu amic al-Zahir Temirbugha va pujar al tron el desembre d'aquell any el va designar atabeg (mariscal), però el nou sultà no tenia poder per manca de fons que el privaven del suport dels mamelucs. Després d'un cop d'estat de l'ustudar Khair Bay, el 30 de gener de 1468, els mamelucs van oferir la corona a Qàït-bay, que després de dubtar la va acceptar, i Temirbugha es va poder retirar a la vida privada a Damiata; els autors del cop d'estat foren enviats a l'exili. Qàït-bay va haver d'enfrontar immediatament la revolta de l'emir Dhu l-Kadr d'Elbistan. A finals del 1465 o començament del 1466 l'emir Malik Arslan havia estat enderrocat pel seu germà Shah Budak, que tenia el suport egipci, per avançar-se a una conspiració d'un altre germà, Shah Suvar o Suwar, que ja havia rebut fins i tot el títol d'investidura dels otomans (4 de desembre de 1465). Durant 1466 i 1467 Shah Suvar va lluitar per tractar d'ocupar el poder amb l'ajut secret otomà; però el 1468 l'otomà Mehmet II va enviar un exèrcit que el va fer fora i va col·locar al tron al seu protegit Shah Suvar; Ahmad de Karaman donava suport també als egipcis. Es van enviar dues expedicions al territori de Dhu l-Kadr però foren derrotades (1468 i 1469) a causa de la mala direcció dels egipcis i de la poca disciplina de les tropes amb rivalitats entre soldats sirians i egipcis. El 1471 Qàït-bay va aconseguir que el sultà otomà deixés de donar suport a Shah Suwar a canvi de retirar el suport egipci a Ahmad de Karaman i llavors Shah Suwar fou derrotat en un combat decisiu (avançat 1471) pel mameluc Ezbek fugint a la fortalesa de Zamantu on va capitular a condició de conservar el principat com a vassall; però una vegada es va rendir fou fet presoner i enviat al Caire i executat (1472), i el tron fou donat al proegipci Shah Budak. Uzun Hasan, emir dels aq qoyunlu, dominava Diyar Bakr i part de Pèrsia i el 1468 havia derrotat a l'emir dels qara qoyunlu, però el 1471 va iniciar la lluita contra l'otomà Mehmet II i fou derrotat, i va morir el 1475. El successor fou Yakub Beg. Aquest tenia un governador a al-Ruha (Edessa o Urfa) de nom Bayindir, que va donar suport a una revolta del beduïns d'Hamat (dirigits per Sayf), en territori egipci; el general egipci Yeshbek es va dirigir contra al-Ruha i la va assetjar (1480); Bayindir li va donar explicacions per evitar la guerra però Yeshbek no va voler aixecar el setge; llavors Bayindir va fer una inesperada sortida, va derrotar els egipcis i va matar a Yeshbek i als molts dels caps de l'exèrcit assetjant, i en va fer presoner a uns quants més. Qàït-bay va decidir no prendre venjança, va donar per bones les explicacions de Bayandir i va signar la pau, ja que el nou sultà otomà Baiazet I (1481-1512) constituïa una amenaça seriosa. El príncep Shah Budak de Dhu l-Kadr fou enderrocat vers 1479 pel seu germà Ala al-Dawla Bozkurt amb l'ajut del soldà otomà Mehmet II. Ala al-Dawla tenia una filla de nom Aixa que estava casada amb el príncep Baiazet, que fou després Baiazet II, i era la mare del príncep Selim (després Selim I); això reobria el conflicte de Dhu l-Kadr entre turcs i egipcis. Un altre conflicte fou el 1481: el príncep otomà Gem o Djem, germà de Baiazet II, frustrat pretendent al tron, fou derrotat pel seu germà a (20 de juny de 1481) i va fugir cap a Konya, passant tot seguit a Tars, ja en territori dels mamelucs egipcis (9 de juliol de 1481); el 25 de setembre de 1481 era al Caire i fou rebut pel sultà Qàït-bay; va fer el pelegrinatge a la Meca i va retornar al Caire el 20 de febrer de 1482; llavors fou cridat pel rebel sandjakbeg d'Ankara, Mehmet Pasha, i pel pretendent karamànida Kasim Beg i amb autorització del sultà mameluc va retornar a territori otomà; la nova revolta també va acabar malament i Gem es va retirar a Bodrum, i va buscar el suport dels Cavallers de Rodes, sense perdre el de Qàït-bay. La tensió entre Egipte i Turquia va augmentar i una ambaixada enviada als otomans per mantenir la pau no va tenir resultats. El 1485 els otomans van envair Cilícia i van ocupar Tars i Adana (1486) mentre un altre exèrcit otomà es presentava davant de Malatya; els egipcis van aconseguir una inesperada victòria prop d'Adana (1486) i es va signar una treva. Qàït-bay va aconseguir el suport del príncep de Dhu l-Kadr, Bozkurt, vers 1487 i quan els otomans van tornar a atacar el 1487 i van reocupar Adana, els egipcis van aconseguir aturar als otomans i els van derrotar per segona vegada; la guerra es va estancar (1488) i els otomans van intentar desembarcar tropes al golf d'Iskenderun però l'operació va ser un fracàs; el 1489/1490 el general Ezbek va derrotar els otomans de manera decisiva a Kaysariyya i va fer presoners a diversos generals otomans; Qàït-bay no obstant sabia que a la llarga els otomans tenien més força i va oferir la pau; la guerra entre otomans i mamelucs que va durar fins al 1491 quan finalment es va signar la pau. Bozkurt va conservar Dhu l-Kadr i va millorar relacions amb els otomans. La pau es va mantenir la resta del seu regnat. Una pesta va afectar al Caire el 1492 i va causar unes dues-centes mil víctimes. En endavant les lluites faccionals entre mamelucs i els seus problemes de salut van marcar la resta del seu regnat. Molts dels seus millors oficials van anar morint i els seus substituts foren molt pitjors. La lluita pel poder fou intensa a partir de 1494 quan la salut de Qàït-bay va empitjorar. Fins i tot va estar en estat de coma per uns dies. Va abdicar la vespra de la seva mort que es va produir el 8 d'agost de 1496, sent enterrat al seu mausoleu al costat de la mesquita del Cementiri Nord del Caire. El va succeir el seu fill an-Nàssir Muhàmmad. En política interna Qàït-bay va tractar de manera exquisida als antics sultans i als seus parents, i els va cobrir d'honors; va afavorir l'establiment dels comerciants italians als que va concedir privilegis, però va protegir també el comerç local i va negociar amb les potències europees per defensar els seus interessos. Va suprimir alguns impostos però en va afegir d'altres) i va fer treballs de construcció a la ciutadella del Caire, va edificar el seu mausoleu i un convent de sufís a Khankah prop del Caire; va restaurar la mesquita de Medina (afectada per un foc el 1481) i l'aqüeducte que portava l'aigua a la mesquita de Jerusalem, si bé les seves principals despeses foren en afers militars, amb pagament dels soldats i material, però també amb reparacions com la de la fortalesa d'Alexandria, Alep i altres llocs; totes aquestes despeses el van obligar a un forta pressió fiscal amb contribucions especials conegudes com a musadara, que s'imposaven a les comunitats, als notables, comerciants i als rics només quan hi havia manca de diners. Qàït-bay tenia un considerable fortuna personal que en part destinava a actes de caritat (així no gravava al tresor). Visitava els barris del Caire, la ciutadella i les mesquites, amb una reduïda guàrdia, i es deixava abordar pel poble; també rebia als subordinats sense vigilància especial, i els antics sultans podien anar al Caire fins i tot quan Qàït-bay n'estava absent. També va visitar Alexandria, Damasc, Alep i altres ciutats i inspeccionava projectes de construcció de manera personal; el 1472 va fer la peregrinació a la Meca i allí va veure la pobresa dels habitants de Medina als que va donar una part de la seva fortuna personal. la seva reputació fou de pietós, caritatiu i confiat. 230 monuments construïts sota el seu regnat existeixen o n'hi ha constància escrita; les construccions es van fer al Caire, Alexandria, Rosetta, Alep, Damasc, Jerusalem, Gaza, Medina i la Meca. (ca)
- هو قايتباي المحمودي الأشرفي، ثم الظاهري، أبو النصر، سيف الدين، سلطان الديار المصرية، من المماليك البرجية، أي (ملوك الجراكسة). (ar)
- Al-Ašraf Kajtbáj (Kait Bey) (1416/ 1418 – 1496) byl osmnáctým mameluckým sultánem v letech 1468–1496.Narodil se jako Čerkes, poté byl koupen devátým sultánem Barsbayem (1422–1438), posléze propuštěn jedenáctým sultánem Jaqmaqem (1438–1453).Za jeho vlády se stabilizoval stav a ekonomika mamlúckého sultanátu, konsolidoval severní hranice sultanátu s Osmanskou říší, když uzavřel mír se sultánem Bajezidem II, podporoval obchod s tehdejšími státy a proslul jako velký mecenáš umění a architektury. I když Kait Bey vedl šestnáct vojenských tažení, nejvíce je připomínán pro své velkolepé stavební projekty, které se budovaly pod jeho záštitou. Proslul jako architektonický patron měst Mekky, Medíny, Jeruzalému, Damašku, Aleppa, Alexandrie a hlavních čtvrtí Káhiry. (cs)
- Al-Malik al-Aschraf Saif ad-Din Abu l-Nasr Kait-Bay (oder Qayit-Bey) az-Zahiri (arabisch الملك الأشرف سيف الدين أبو النصر قايت باي الظاهري, DMG al-Malik al-Ašraf Saif ad-Dīn Abū n-Naṣr Qāʾit/Qāyit-Bey aẓ-Ẓāhirī; * 1416; † 1496) aus der Reihe der Burdschi-Mamluken war 1468–1496 Sultan von Ägypten und Syrien. Kait-Bay war zwischen 1416 und 1418 in der tscherkessischen Region des Kaukasus geboren, von Sultan Barsbay gekauft und von Dschaqmaq freigelassen worden. Unter Inal und Chuschqadam stieg er als Emir in höchste Positionen auf, bevor er 1468 schließlich die Herrschaft von Timurbugha übernahm. Während seiner Amtszeit als Sultan gelang es ihm, seine persönliche Herrschaft gegen die Emire durchzusetzen. In politischer und wirtschaftlicher Hinsicht war er allerdings weniger erfolgreich, und trotz hoher Rüstungsausgaben konnte der Niedergang des Reiches nicht abgewendet werden. Vielmehr verarmte die Bevölkerung weiter und war verstärkt der Willkür der Mamlukenkaste ausgesetzt. Daneben wurde Syrien zunehmend von Beduinen und Turkmenen geplündert. Der Bevölkerungsrückgang dauerte wegen fortwährender Epidemien und Hungersnöte weiter an. Die dadurch verursachten Wirtschaftsprobleme und Einnahmeverluste der Mamluken aus ihren Militärlehen führten zu einer Zunahme der innermamlukischen Machtkämpfe. Durch eine Pestepidemie kam 1492 auch noch ein Drittel aller Mamluken ums Leben und schwächten diese herrschende Kaste erheblich. Kait-Bey führte mit den Arkebusen die ersten Feuerwaffen bei den Mamluken ein. Diese Aufrüstung zahlte sich insofern aus, als es 1481 zum Konflikt mit dem osmanischen Sultan Bayezid II. kam, als dessen Bruder, Prinz Cem, Asyl bei den Mamluken fand. Zwischen 1488 und 1491 kam es deshalb zum Krieg in Kilikien, bei dem die Mamluken die Angriffe der Osmanen aber erfolgreich abwehren konnten. Unter Kait-Bey kam es auch zu einer umfangreichen Bautätigkeit. So ließ er für sich in Kairos nördlicher „Totenstadt“ unter anderem einen prachtvollen Grabkomplex errichten und die Moschee des an-Nasir Muhammad (auf der Zitadelle) restaurieren. Er ließ auch die Reste des antiken Pharos von Alexandria bergen und verwendete sie als Baumaterial für die Kait-Bay-Festung im Hafen. Daneben wurden viele Stiftungsbauten errichtet, die von den Mamluken zu Versorgung ihrer Angehörigen gegründet worden waren. Neben der Förderung von Kultur und Dichtung, trat Kait-Bey selbst als Verfasser türkischer Literatur hervor. Nachfolger von Kait-Bey wurde dessen Sohn an-Nasir Muhammad IV. (1496–1498), der aber bald von drei weiteren Sultanen abgelöst wurde, bevor al-Aschraf Qansuh al-Ghuri (1501–1516) die Macht übernahm. (de)
- Al-Ashraf Sayf al-Din Qa'it Bay fue el décimo octavo sultán mameluco de la dinastía buryí (1468-1496). Norcaucásico de nacimiento, fue comprado por cincuenta dinares por el noveno sultán, (1422-1438) y liberado por el undécimo sultán, Jaqmaq (1438-1453). Con el tiempo se convirtió en el mayor promotor de las artes y la arquitectura del periodo mameluco. Otras transliteraciones de su nombre son Qaitbay, Qaytbay o Kait Bey. El medio siglo inmediatamente anterior a su sultanato fue un periodo de decadencia política, económica y artística. Él restableció la autoridad del sultán, estabilizó la economía y alentó el renacimiento de las artes. Condujo dieciséis campañas militares, si bien es más recordado por las espectaculares construcciones que auspició. Sus edificios embellecieron ciudades como La Meca, Medina, Jerusalén, Damasco, Alejandría y muchos barrios de El Cairo. (es)
- Sultan Abu Al-Nasr Sayf ad-Din Al-Ashraf Qaitbay (bahasa Arab: السلطان أبو النصر سيف الدين الأشرف قايتباي) (s. 1416/1418 – 7 Agustus 1496) adalah Sultan Mamluk Burji Mesir dari 872-901 Hijriyah (1468-1496 Masehi). (transliterasi lain dari namanya meliputi Qaytbay dan Kait Bey.) Ia lahir sebagai orang Sirkasia, dan dijual oleh sultan kesembilan (1422 sampai 1438 M) sebelum dimerdekakan oleh sultan kesebelas Jaqmaq (1438 sampai 1453 M). (in)
- Sultan Abu Al-Nasr Sayf ad-Din Al-Ashraf Qaitbay (Arabic: السلطان أبو النصر سيف الدين الأشرف قايتباي) (c. 1416/1418 – 7 August 1496) was the eighteenth Burji Mamluk Sultan of Egypt from 872 to 901 A.H. (1468–1496 C.E.). (Other transliterations of his name include Qaytbay, Kait Bey, and Qayt Bay.) He was Circassian by birth, and was purchased by the ninth sultan Barsbay (1422 to 1438 C.E.) before being freed by the eleventh Sultan Jaqmaq (1438 to 1453 C.E.). During his reign, he stabilized the Mamluk state and economy, consolidated the northern boundaries of the Sultanate with the Ottoman Empire, engaged in trade with other contemporaneous polities, and emerged as a great patron of art and architecture. In fact, although Qaitbay fought sixteen military campaigns, he is best remembered for the spectacular building projects that he sponsored, leaving his mark as an architectural patron on Mecca, Medina, Jerusalem, Damascus, Aleppo, Alexandria, and every quarter of Cairo. (en)
- Al-Achraf Sayf ad-Dîn Qa’it Bay (né entre 1416 et 1418, mort le 8 août 1496) fut sultan mamelouk burjites d'Égypte de 1468 à 1496. C'est le règne le plus long pour un sultan mamelouk de la tour. Ce long règne lui a permis de stabiliser l’économie et de consolider les frontières avec l’empire ottoman au nord du sultanat. Son souvenir reste celui d’un grand bâtisseur : Il a laissé son empreinte dans l’architecture de La Mecque, Médine, Jérusalem, Damas, Alep, Alexandrie, et dans tous les quartiers du Caire. (fr)
- アシュラフ・カーイトバーイ（? - 1495年）は、エジプトを支配したブルジー・マムルーク朝の第19代スルタン（在位：1468年 - 1495年）。 (ja)
- Al-Aszraf Kajtbaj (właściwie: Al-Aszraf Sajf ad-Din Kajtbaj) (arab. – قايتباي) (ur. ok. 1416/1418, zm. 8 sierpnia 1496 w Kairze) – sułtan mamelucki z „dynastii” , panujący w latach 1468–1496. Był ostatnim silnym władcą mameluckiego Egiptu, stawił czoła armiom osmańskim, a jego wojska dwukrotnie pokonały inwazyjne armie tureckie, wynosząc Kajtbaja na pozycję najważniejszego władcy w ówczesnym świecie islamu. Był również zagorzałym budowniczym wznoszącym w całym państwie setki monumentalnych budowli. Słynął z miłosierdzia i pobożności. Wzmocnił i skonsolidował władzę mameluków, zarazem dbał też o pomyślność podległej ludności egipskiej. Jednakże sułtan w ciągu swego długiego panowania nie zdołał wyciągnąć Egiptu z permanentnego wówczas kryzysu społeczno-gospodarczego ani przeprowadzić reform unowocześniających państwo i armię. Wkrótce po jego śmierci sułtanat mameluków został podbity przez znacznie lepiej uzbrojone i liczniejsze armie Turków osmańskich. (pl)
- Sayf al-Dīn Qāytbāy al-Maḥmūdī, al-Ashrafī, al-Ẓāhirī (in arabo: أبو النصر سيف الدين قايتباي المحمودي الأشرفي الظاهري, noto come Qāʾit Bāy, o più semplicemente come Qaytbay; 1416/18 – 1496) è stato un sultano mamelucco d'Egitto della dinastia burjī. La cittadella di Qāytbāy ad Alessandria. Circasso di nascita, Abū Naṣr Sayf al-Dīn Qāytbāy fu sultano dopo Timurbugha. Durante il suo regno, Qāytbāy stabilizzò lo Stato e l'economia mamelucca, consolidò i confini settentrionali con l'Impero ottomano e fu un mecenate dell'arte e dell'architettura. Infatti, sebbene Qāytbāy avesse partecipato a sedici campagne militari, si distinse soprattutto per i progetti di costruzione che patrocinò, lasciando la propria impronta architettonica alla Mecca, a Medina, Gerusalemme, Damasco, Aleppo, Alessandria d'Egitto e in ogni quartiere del Cairo. Nel luglio del 1496 abdicò in favore del figlio al-Nāṣir Muḥammad. (it)
- Al-Ashraf Sayf ad-Din Qa'it Bay (em árabe: السلطان أبو النصر سيف الدين الأشرف قايتباي) (c. 1416/1418 – 1496) foi o décimo-oitavo Sultão mameluco Burji do Egito de 872 a 901 do calendário islâmico (1468-1496 do calendário ocidental). Ele era circassiano (em árabe: شركسيا) de nascimento e foi comprado pelo nono sultão (1422-1438) antes de ser liberto pelo décimo-primeiro sultão Jaqmaq (1438-1453). Durante seu reinado, ele estabilizou o Estado e economia mameluca, consolidando as fronteiras nortes do sultanato com o Império Otomano, engajando em comércio com outros povos e se tornou um grande patrono das artes e arquitetura. De fato, apesar de Qaitbay ter lutado em pelo menos dezesseis campanhas militares, ele é mais conhecido por seus projetos de construção que patrocinou, deixando sua marca de arquitetura em cidades como Meca, Medina, Jerusalém, Damasco, Alepo, Alexandria e em cada canto de Cairo. Porém, ele se tornou infame, para muitos historiadores, por construir uma fortaleza sobre os restos da antiga maravilha do Farol de Alexandria, em 1480, resultando na destruição final do que sobrava deste antigo monumento, que passou a existir somente nos livros de história. (pt)
- Кайтбей (араб. قايتباي, повне ім'я — Аль-Ашраф Саїф аль-Дін Кайтбей, Al-Ashraf Sayf al-Din Qa'it Bay, зустрічається також написання імені як Кайтбай, Кайт-бей; бл. 1416/18 — 1496) — 18-й бурджитський мамелюцький султан Єгипту (роки правління — 1468—96). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- هو قايتباي المحمودي الأشرفي، ثم الظاهري، أبو النصر، سيف الدين، سلطان الديار المصرية، من المماليك البرجية، أي (ملوك الجراكسة). (ar)
- Sultan Abu Al-Nasr Sayf ad-Din Al-Ashraf Qaitbay (bahasa Arab: السلطان أبو النصر سيف الدين الأشرف قايتباي) (s. 1416/1418 – 7 Agustus 1496) adalah Sultan Mamluk Burji Mesir dari 872-901 Hijriyah (1468-1496 Masehi). (transliterasi lain dari namanya meliputi Qaytbay dan Kait Bey.) Ia lahir sebagai orang Sirkasia, dan dijual oleh sultan kesembilan (1422 sampai 1438 M) sebelum dimerdekakan oleh sultan kesebelas Jaqmaq (1438 sampai 1453 M). (in)
- Al-Achraf Sayf ad-Dîn Qa’it Bay (né entre 1416 et 1418, mort le 8 août 1496) fut sultan mamelouk burjites d'Égypte de 1468 à 1496. C'est le règne le plus long pour un sultan mamelouk de la tour. Ce long règne lui a permis de stabiliser l’économie et de consolider les frontières avec l’empire ottoman au nord du sultanat. Son souvenir reste celui d’un grand bâtisseur : Il a laissé son empreinte dans l’architecture de La Mecque, Médine, Jérusalem, Damas, Alep, Alexandrie, et dans tous les quartiers du Caire. (fr)
- アシュラフ・カーイトバーイ（? - 1495年）は、エジプトを支配したブルジー・マムルーク朝の第19代スルタン（在位：1468年 - 1495年）。 (ja)
- Кайтбей (араб. قايتباي, повне ім'я — Аль-Ашраф Саїф аль-Дін Кайтбей, Al-Ashraf Sayf al-Din Qa'it Bay, зустрічається також написання імені як Кайтбай, Кайт-бей; бл. 1416/18 — 1496) — 18-й бурджитський мамелюцький султан Єгипту (роки правління — 1468—96). (uk)
- Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí —àrab: الملك الأشرف سيف الدين قائتباي (قايتباي) المحمودي الظاهري, al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy (o Qāyt-bāy) al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī—, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495). (ca)
- Al-Ašraf Kajtbáj (Kait Bey) (1416/ 1418 – 1496) byl osmnáctým mameluckým sultánem v letech 1468–1496.Narodil se jako Čerkes, poté byl koupen devátým sultánem Barsbayem (1422–1438), posléze propuštěn jedenáctým sultánem Jaqmaqem (1438–1453).Za jeho vlády se stabilizoval stav a ekonomika mamlúckého sultanátu, konsolidoval severní hranice sultanátu s Osmanskou říší, když uzavřel mír se sultánem Bajezidem II, podporoval obchod s tehdejšími státy a proslul jako velký mecenáš umění a architektury. (cs)
- Al-Malik al-Aschraf Saif ad-Din Abu l-Nasr Kait-Bay (oder Qayit-Bey) az-Zahiri (arabisch الملك الأشرف سيف الدين أبو النصر قايت باي الظاهري, DMG al-Malik al-Ašraf Saif ad-Dīn Abū n-Naṣr Qāʾit/Qāyit-Bey aẓ-Ẓāhirī; * 1416; † 1496) aus der Reihe der Burdschi-Mamluken war 1468–1496 Sultan von Ägypten und Syrien. Nachfolger von Kait-Bey wurde dessen Sohn an-Nasir Muhammad IV. (1496–1498), der aber bald von drei weiteren Sultanen abgelöst wurde, bevor al-Aschraf Qansuh al-Ghuri (1501–1516) die Macht übernahm. (de)
- Al-Ashraf Sayf al-Din Qa'it Bay fue el décimo octavo sultán mameluco de la dinastía buryí (1468-1496). Norcaucásico de nacimiento, fue comprado por cincuenta dinares por el noveno sultán, (1422-1438) y liberado por el undécimo sultán, Jaqmaq (1438-1453). Con el tiempo se convirtió en el mayor promotor de las artes y la arquitectura del periodo mameluco. Otras transliteraciones de su nombre son Qaitbay, Qaytbay o Kait Bey. (es)
- Sultan Abu Al-Nasr Sayf ad-Din Al-Ashraf Qaitbay (Arabic: السلطان أبو النصر سيف الدين الأشرف قايتباي) (c. 1416/1418 – 7 August 1496) was the eighteenth Burji Mamluk Sultan of Egypt from 872 to 901 A.H. (1468–1496 C.E.). (Other transliterations of his name include Qaytbay, Kait Bey, and Qayt Bay.) He was Circassian by birth, and was purchased by the ninth sultan Barsbay (1422 to 1438 C.E.) before being freed by the eleventh Sultan Jaqmaq (1438 to 1453 C.E.). During his reign, he stabilized the Mamluk state and economy, consolidated the northern boundaries of the Sultanate with the Ottoman Empire, engaged in trade with other contemporaneous polities, and emerged as a great patron of art and architecture. In fact, although Qaitbay fought sixteen military campaigns, he is best remembered for t (en)
- Sayf al-Dīn Qāytbāy al-Maḥmūdī, al-Ashrafī, al-Ẓāhirī (in arabo: أبو النصر سيف الدين قايتباي المحمودي الأشرفي الظاهري, noto come Qāʾit Bāy, o più semplicemente come Qaytbay; 1416/18 – 1496) è stato un sultano mamelucco d'Egitto della dinastia burjī. La cittadella di Qāytbāy ad Alessandria. Nel luglio del 1496 abdicò in favore del figlio al-Nāṣir Muḥammad. (it)
- Al-Aszraf Kajtbaj (właściwie: Al-Aszraf Sajf ad-Din Kajtbaj) (arab. – قايتباي) (ur. ok. 1416/1418, zm. 8 sierpnia 1496 w Kairze) – sułtan mamelucki z „dynastii” , panujący w latach 1468–1496. Był ostatnim silnym władcą mameluckiego Egiptu, stawił czoła armiom osmańskim, a jego wojska dwukrotnie pokonały inwazyjne armie tureckie, wynosząc Kajtbaja na pozycję najważniejszego władcy w ówczesnym świecie islamu. Był również zagorzałym budowniczym wznoszącym w całym państwie setki monumentalnych budowli. Słynął z miłosierdzia i pobożności. Wzmocnił i skonsolidował władzę mameluków, zarazem dbał też o pomyślność podległej ludności egipskiej. Jednakże sułtan w ciągu swego długiego panowania nie zdołał wyciągnąć Egiptu z permanentnego wówczas kryzysu społeczno-gospodarczego ani przeprowadzić refo (pl)
- Al-Ashraf Sayf ad-Din Qa'it Bay (em árabe: السلطان أبو النصر سيف الدين الأشرف قايتباي) (c. 1416/1418 – 1496) foi o décimo-oitavo Sultão mameluco Burji do Egito de 872 a 901 do calendário islâmico (1468-1496 do calendário ocidental). Ele era circassiano (em árabe: شركسيا) de nascimento e foi comprado pelo nono sultão (1422-1438) antes de ser liberto pelo décimo-primeiro sultão Jaqmaq (1438-1453). Durante seu reinado, ele estabilizou o Estado e economia mameluca, consolidando as fronteiras nortes do sultanato com o Império Otomano, engajando em comércio com outros povos e se tornou um grande patrono das artes e arquitetura. De fato, apesar de Qaitbay ter lutado em pelo menos dezesseis campanhas militares, ele é mais conhecido por seus projetos de construção que patrocinou, deixando sua marc (pt)
|
