| dbo:abstract
|
- El vot de silenci és una o de penitència, però que no constitueix un dels (els tres vots de pobresa, obediència i castedat). No obstant això, està molt estesa, fins i tot en la bibliografia, la seva atribució a algun orde religiós catòlic (com els cartoixans o els trapencs), encara que cap d'ells la professa de forma generalitzada. Sí que existeix un "vot", entès com a promesa temporal, que segueixen els seglars durant certes processons, pel qual prometen guardar silenci mentre dura la processó. Una de les més importants del cicle de la Setmana Santa és precisament l'anomenada Processó del Silenci. Individualment hi ha hagut religiosos que voluntàriament decideixen fer aquest tipus de vot, però pel que fa a les constitucions i regles dels ordes contemplatius, no apareix en cap d'elles. Sant Benet parla dins la seva Regla (Regula Monachorum o Regula Monasteriorum) d'evitar la conversa innecessària, però mai prohibeix parlar (ja que impediria la comunicació entre persones que viuen en una comunitat, i cerquen precisament certes característiques pròpies de la vida en comú, al contrari que els ermitans ). La pràctica del silenci estaria emmarcada dins del que Sant Benet anomenava conversio morum suorum ("conversió de costums"), és a dir, comportar-se pròpiament com un monjo, però sense fer vot de cap tipus, simplement assumint el silenci per respecte envers un lloc i una comunitat d'oració. Entre els cistercencs d'estricta observança des del segle xvii fins als anys 1960, després del Concili Vaticà II, es practicava un codi de signes gestuals, però això s'emprava únicament en zones on no s'havia de parlar, com ara el claustre o l'oratori. (ca)
- Voto de silencio es la denominación común de una o de penitencia, pero que no constituye uno de los votos monásticos (los tres votos de pobreza, obediencia y castidad). No obstante, está muy extendida, incluso en la bibliografía, su atribución a alguna orden religiosa católica (como los cartujos o los trapenses), aunque ninguna de ellas la profesa de forma generalizada. Sí existe un «voto», entendido como promesa temporal, que siguen los seglares durante ciertas procesiones, por el que prometen guardar silencio mientras dura la procesión. Una de las más importantes del ciclo de la Semana Santa es precisamente la denominada . Individualmente ha habido religiosos que voluntariamente deciden hacer este tipo de voto, pero en lo que se refiere a las constituciones y reglas de las órdenes contemplativas no aparece en ninguna de ellas. San Benito habla en su Regla (Regula Monachorum o Regula Monasteriorum), de evitar la conversación innecesaria, pero nunca prohíbe hablar (impediría la comunicación entre personas que viven en una comunidad, y buscan precisamente ciertas características propias de la vida en común, al contrario que los eremitas). La práctica del silencio estaría enmarcada dentro de lo que San Benito llamaba conversio morum suorum («conversión de costumbres»), esto es, comportarse propiamente como un monje, pero sin hacer voto de ningún tipo, simplemente asumiendo el silencio por respeto hacia un lugar y una comunidad de oración. Entre los cistercienses de estricta observancia desde el siglo XVII hasta los años 1960, después del Concilio Vaticano II, se practicaba un código de signos gestuales, pero esto únicamente se usaba en zonas donde no se debía hablar como es el claustro o el oratorio. En la práctica yoga, es un ejercicio llamado "mauna" y se recomienda realizarlo una vez a la semana. Toda la actividad cotidiana esta permitida, menos hablar. Al día siguiente se producen diversas asociaciones cuando se nota que se ha perdido el deseo de hablar sin un propósito definido. Se habla menos y se escogen las palabras para que tengan más significado, y se observa que lo que se dice tiene mayor influencia. (es)
- A vow of silence is a vow to maintain silence. Although it is commonly associated with monasticism, no major monastic order takes a vow of silence. Even the most fervently silent orders such as the Carthusians have time in their schedule for talking. Recently, the vow of silence has been embraced by some in secular society as means of protest or of deepening their spirituality. Silence is often seen as essential to deepening a relationship with God. It is also considered a virtue in some religions. In Western Christian traditions such as Catholicism and Lutheranism, the Great Silence is the period of time beginning at the canonical hour of Compline, in which votarists are silent until the first office of the next day, Lauds. (en)
- Voto de silêncio é um voto religioso de silêncio professado num contexto monástico. Conhecido como "mauna" no hinduísmo, jainismo e budismo, a prática é parte integral de algumas tradições cristãs. (pt)
- Обет молчания — один из священных обетов, распространённый во многих религиях и религиозных течениях мира. Обет молчания может различаться по продолжительности и ритуальной значимости. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Voto de silêncio é um voto religioso de silêncio professado num contexto monástico. Conhecido como "mauna" no hinduísmo, jainismo e budismo, a prática é parte integral de algumas tradições cristãs. (pt)
- Обет молчания — один из священных обетов, распространённый во многих религиях и религиозных течениях мира. Обет молчания может различаться по продолжительности и ритуальной значимости. (ru)
- El vot de silenci és una o de penitència, però que no constitueix un dels (els tres vots de pobresa, obediència i castedat). No obstant això, està molt estesa, fins i tot en la bibliografia, la seva atribució a algun orde religiós catòlic (com els cartoixans o els trapencs), encara que cap d'ells la professa de forma generalitzada. Individualment hi ha hagut religiosos que voluntàriament decideixen fer aquest tipus de vot, però pel que fa a les constitucions i regles dels ordes contemplatius, no apareix en cap d'elles. (ca)
- Voto de silencio es la denominación común de una o de penitencia, pero que no constituye uno de los votos monásticos (los tres votos de pobreza, obediencia y castidad). No obstante, está muy extendida, incluso en la bibliografía, su atribución a alguna orden religiosa católica (como los cartujos o los trapenses), aunque ninguna de ellas la profesa de forma generalizada. Individualmente ha habido religiosos que voluntariamente deciden hacer este tipo de voto, pero en lo que se refiere a las constituciones y reglas de las órdenes contemplativas no aparece en ninguna de ellas. (es)
- A vow of silence is a vow to maintain silence. Although it is commonly associated with monasticism, no major monastic order takes a vow of silence. Even the most fervently silent orders such as the Carthusians have time in their schedule for talking. Recently, the vow of silence has been embraced by some in secular society as means of protest or of deepening their spirituality. Silence is often seen as essential to deepening a relationship with God. It is also considered a virtue in some religions. (en)
|
