 Va sorgir a l’extrem oriental del mar Mediterrani, al sud de la península dels Balcans.

 Es va estendre per les illes dels mars Egeu i Jònic, les costes de l’Àsia Menor (Turquia)
i el Mediterrani Occidental. Aquest conjunt de terres eren conegudes com l’Hèl·lade.
L’HÈL·LADE L’ESPAI
 La península balcànica es un territori fragmentat en valls aïllades i separades per
GREC muntanyes es per això que l’antiga Grècia no va constituir-se en un ESTAT UNIFICAT
sinó que cada vall i cada illa formava un ESTAT INDEPENDENT.
 Aquest petits estats compartien el sentiment de pertànyer a la mateixa civilització
perquè parlaven la mateixa llengua, el grec i adoraven a les mateixes divinitats.
 Territori poc productiu, el mar Mediterrani es va convertir en una font de
subsistència, a mes d’una via de comunicació i pel comerç. La proximitat del mar i la
situació estratègica va convertir a Grècia en un punt d’unió entre Mesopotàmia
(Àsia), Egipte (Àfrica) i la resta d’Europa els va convertir en uns navegants i
comerciants extraordinaris.
  DurantDE
NAIXEMENT l’edat
LA dels Metalls, a Grècia
CIVILITZACIÓ GREGAes desenvolupen 2 civilitzacions: la cretenca o minoica i la
micènica que van marcar l’origen de la civilització grega.

 CRETENCA O MINOICA: Tercer mil·lenni aC, l’illa de Creta obté un paper important al mar Egeu i
podia dominar el comerç entre Orient i Occident. L’època mes important va ser cap al 1700 aC.
Creta era governada per reis el mes important va ser Minos i per això la civilització es va
anomenar Minoica. Aquests reis van construir palaus molt be decorats amb pintures diverses
com el de CNOSSOS*.(3000-1400) aC
 MICÈNICA: Va sorgir entre 1600 aC i el 1400 aC quan el poble aqueu que provenia del sud es va
instal·lar als Balcans i van construir ciutats emmurallades com Micenes i Tirint. La societat
estava formada per guerrers governats per un rei. L’economia es basava en l’agricultura i la
ramaderia però poc a poc els micènics van substituir als cretencs en el control de l’activitat
comercial al Mediterrani. (1400-1150) aC
 L’època Obscura: Al any 1200 aC els micènics van entrar en una etapa de crisis. Després de
desaparèixer, hi va a veure un temps que no existeixen escrits històrics de ells i això es conegut
com l’època obscura. La ciutat es va organitzar en poblats formats per grups familiars i els seus
esclaus i esclaves. (1150-800) aC
 Després estan: l’època arcaica (800-490) aC, clàssica (490-334) aC i hel·lenística (334-30) aC.

[Fecha] 2
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
 *
 S’ORGANITZAVA AL VOLTANT D’UN GRAN PATI CENTRAL I ESTAVA FORMAT PER ESTANCES COMUNICADES
PER CORREDORS, OBERTES A PATIS.
 LA IL·LUMINACIÓ I VENTILACIÓ S’OBTENIEN GRACIES ALS PATIS I ALS POUS ZENITALS.
 A LA ZONA OEST ESTAVA EL SALO DEL TRON ES CREU QUE ERA UN SANTUARI, AQUÍ N’HAVIA MAGATZEMS
D’OLI I VI.
 LA ZONA SUD-EST ES DESTINAVA AL HABITATGE DEL REI O DE LA REINA.
 EL PALAU ESTAVA ENVOLTAT D’UNA CIUTAT AMB QUASI 15000 HABITANTS.
 ELS HABITATGES PROPERS AL PALAU EREN DE L’ARISTOCRÀCIA CRETENCA PERÒ TAMBÉ ES VAN TROBAR
HABITATGES MODESTOS.
N
A
I
[Fecha] 3
X ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
E
M
  A partir del Segle VIII aC els habitants de l’Hèl·lade es va anar agrupant en polis, que eren
ciutats estat amb un govern, lleis i un exercit propi. També formaven part del territori les zones
de bosc, pastura i conreus.
 Les polis eren governades per un cap local, per tant la participació del poble a la política era
limitada.
 Després el poder va passar a mans del mes rics, aquesta minoria era anomenada aristoi que vol
dir els millors, d’aquí la paraula aristocràcia que vol dir govern dels millors. Esparta va ser el
millor exemple de polis governada per oligarquia.
 Algunes polis van tindre tiranies un sistema de govern en el qual una sola persona tenia tots els
poders de l’estat.
 Al segle VI aC va veure un període de crisis i revoltes populars contra els aristoi i els tirans. Va
ser l’inici d’un procés que va culminar amb l’aparició de la democràcia. Atenes va ser el millor
exemple de polis democràtica.

[Fecha] 4
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  Entre els segles VIII i VI aC Grècia va viure una època de crisis, perquè la població va augmentar
E però la terra poc fèrtil no produïa aliments suficients. La majoria de les terres eren propietat de
la minoria per això molts grecs van emigrar i fundar colònies al Mediterrani.
X
 Les colònies estaven a la vora de la costa per afavorir el comerç i el transport. Eren comunitats
P independents però mantenien el culte a les divinitats, costums i l’organització de les polis d’on
procedia la població (metròpolis).
A  Gracies a les colònies, els grecs van entrar en contacte amb altres pobles com fenícies, etruscos
i egipcis. Va contribuir a estendre la seva civilització mes enllà dels seus territoris.
N

[Fecha] 5
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
D  L’època clàssica es va desenvolupar durant el segle V aC i la primera meitat del IV aC.
E  Destaca per la superioritat de dues polis, Atenes i Esparta i per la successió de guerres.
M  Al segle VI aC algunes polis van formar nous governs LA DEMOCRÀCIA, que significa el govern
O del poble. Atenes va ser la millor polis democràtica.
C  Les seves institucions van ser:
R o L’assemblea o Ekklesia: Òrgan polític mes important, s’hi votaven les lleis, es decidia la
À guerra i la pau i s’hi elegien els governants. Formada pels ciutadans atenesos de +20 anys.
C o La bulé o Consell dels Cinc-cents: Preparaven els assumptes que es discutien a
I l’assemblea. Estava format per cinc-cents ciutadans de +30 anys elegits per sorteig.
A o Els magistrats: FUNCIONARIS que executaven les decisions de l’assemblea. Destacaven els
10 estrategs que dirigien l’armada i l’exercit.
A o Els tribunals de justícia: elegits cada any per sorteig.
T
E SOLO els CIUTADANS podien participar en la vida política. Les DONES, ESCLAUS I ESTRANGERS
N no eren considerats CIUTADANS.
E
S
A

[Fecha] 6
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  A Mitjan el segle VI aC el poble persa, que era al altiplà de l’Iran (Àsia) va iniciar una gran expansió i va
sotmetre les polis gregues de l’Àsia Menor i les illes properes a la costa.

E  L’any 499 aC les polis sotmeses es van rebel·lar contra els perses. Aquestes polis van ser ajudades per
la resta de polis gregues i van ser liderades per Atenes. Aquest va ser l’inici de les guerres mèdiques,
S
van tindre diverses etapes i van acabar amb la victòria dels grecs.
P
L
E  El triomf de les guerres mèdiques va ser possible gracies a la ajuda de quasi totes les polis i Atenes va
N a tindre molt de prestigi i es va convertir el la ciutat mes important de l’Hèl·lade.

D  Al èxit militar hi ha que afegir l’auge econòmic, cultural i polític. Durant el segle V aC la polis va viure
la millor època amb el govern de Péricles que va ser elegit magistrat 15 vegades entre els anys 461 aC
O i el 429 aC. Va augmentar les responsabilitats de l’assemblea i la Bulé, va augmentar la participació
dels ciutadans en la vida política per evitar que el poder es concentres en famílies poderoses. Va
encarregar la reconstrucció de l’Acròpolis, destruïda durant les guerres mediques als artistes mes
importants de l’època.

[Fecha] 7
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  El govern d’Esparta va ser molt diferent que els de les altres polis.
 El seu sistema va ser l’oligarquia que vol dir govern d’uns quants.
 Es basava en les següents institucions:
O  DOS REIS: Pertenian a famílies diferents. Exercien poder militar i religiós. Formaven part del
LI
Consell d’ancians.
G
A  LA GERÚSIA O CONSELL D’ANCIANS: Format pels ancians de les families mes importants d’Esparta i
R pel 2 reis. Proposava i feia lleis, podia jutjar reis. Feia de Tribunal Suprem.
Q
U  ELS ÈFORS: 5 magistrats amb plens poders per executar les decisions de la Geúsia i la presidien.
I Controlaven als reis i l’exercit. Decidien la politica exterior.
A
 L’ASSEMBLEA O APEL·LA: Esta formada per homes lliures de +30 anys. Elegien als èfors i els
membres de la gerúsia, però el seu poder era limitat perquè la gerúsia podia vetar les seves
decisions i els èfors dirigien les reunions.

[Fecha] 8
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  Esparta era de les mes extenses i poderoses de Grècia, però l’auge polític, econòmic i cultural
d’Atenes durant el segle V aC els posava en perill.
 Això va fer que les polis gregues s’agruparan en dos bàndols, els seguidors de Atenes i els de Esparta.
 La tensió va provocar la guerra del Peloponès (431 aC) el conflicte va tindre varies fases i es va acabar
al any 404 aC amb la victòria de Esparta que es va convertir en la polis Hegemònica.
 El domini de Esparta va ser tan opressiu que l’any 403 aC Atenes i altres polis es van rebel·lar, les
lluites internes i la crisi econòmica van debilitar les ciutats gregues i van facilitar l’ascens de
Macedònia un regne del nord de Grècia.

M
IL  Els ciutadans espartans es consagraven a la guerra. Als 7 any eren separats de les seves mares i vivien
E
sota l’ordre d’homes adults. Rebien entrenament físic molt dur principalment en obediència,
S resistència i valor.
P
 Militarment entrenaven des de els 16 als 20 anys i servien al exercit dels 20 als 60 anys.
A
R  El cos del exercit estava format pels hoplites, soldats que lluiten a peu equipats amb armament
T ofensiu i defensiu.
A
N  Els espartans es diferenciaven de la resta d’hoplites per una capa vermella y els cabells llargs.
A

[Fecha] 9
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
I  Macedònia regne muntanyosa al Nord de Grècia amb un gran exercit i molt fort que admirava la
M
P
cultura grega.
E  A mitjan del segle IV aC Filip II de Macedònia, va aprofitar la debilitat de las polis gregues per
RI
enfrontaments interns. Va organitzar al seu exercit a l’any 338 aC i les va sotmetre a totes excepte a
A Esparta. L’any 336 aC, quan es disposava a conquerir l’imperi Persa va a ser assassinat.
L
E  El seu successor va ser el seu fill, Alexandre el Gran, va conquerir l’imperi persa i va estendre el seu
X territori cap a l’Orient. Entre els anys 334 i 323 aC arriba a la vall del riu Indus i crea un imperi extens
G que s’estenia per Persia, Mesopotàmia, Síria i Egipte. Va morir al 323 aC quan planejava conquerir
R
A Aràbia i això va ser possible gracies al seu exercit poderós, ja que el seu nucli estava format per la
N Falange:
1. Les 5 primeres files portaven llances en horitzontal
2. Els soldats de les darreres files portaven les llances en vertical per atacar si els
de les primeres files anaven caient.
3. Els hoplites portaven escuts i llances que formaven un escut gegant
eriçat mol eficaç.

[Fecha] 10
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
 E  El grec es va imposar als territoris conquerits per Alexandre el Gran com a llengua oficial i s’hi van
X estendre la cultura i l’art grec. Aquella fusió de la cultura grega i la oriental es coneix amb el nom
P
A
d’hel·lenisme.
N  El mon hel·lenista es un espai de grans ciutats com Pèrgam i Alexandria en les quals el comerç va a ser
S
molt important. Tb son important l’art i la literatura així com avenços científics importants.
I

M
O  Després de la mort d’Alexandre el Gran els seus generals es van dividir el territori i es van anomenar a
N
A ells mateixos com reis i van fundar diverses regnes coneguts com Monarquies Hel·lenístiques i van
R destacar Egipte, Mesopotàmia, Tràcia i Macedònia.
Q
U
 Els reis eren la màxima autoritat militar i política, eren essers divins hi havia que rendir-les culte. Els
I ajudaven un grup de persones properes (artistes i filòsofs) però eren ells qui tenien l’última paraula.
E
S
 Els monarques s’havien de diferenciar dels súbdits i pagaven la construcció d’edificis com Biblioteques
(La Biblioteca de Alexandria es la mes important) i portaven una vida de luxe.
H

La societat grega es dividia en diversos grups:

[Fecha] 11
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  CIUTADANS: Minoria que participava en política i el exercit, pagaven impostos. N’havien de rics i
humils.
S
O
 NO CIUTADANS: Majoria de la població. No podien participar en política
C
I
1. Estrangers: Lliures, pagaven impostos i podien anar al exercit però ni tenien terres ni cases.
E
T Es dedicaven al comerç i l’artesania.
A 2. Esclaus: Presoners de guerra, o fills de esclaus. Treballaven a l’agricultura, mineria i servei
T
domèstic.
3. Dones: podien ser lliures o esclaves, però cap tenia drets.

E L’agricultura: Cultiu de Blat, vinya i olivera

C
O L’artesania: Ceràmica, objectes de pell, teixits de lli, llana i cotó...
N
O El comerç: La mes important, propietaris de vaixells (grans comerciants), exportaven oli, teixit,
M
I
bronze, mobles... Importaven cereals, fusta, ferro o coure Al intercanvi s’utilitzava el Dracma (moneda
A plata)

[Fecha] 12
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  Les zones principals de les ciutats gregues eren l’acròpolis i l’àgora.
 Les principals construccions eren el buleuteri, es reunia el consell, l’estoa o galeria porticada, el
teatre, l’estadi i el gimnàs. Tb biblioteques i jardins.
 Habitatges de famílies riques: 2 plantes al voltant d’un pati, menjador o andron, dormitoris i cuina...
podia haver una zona per les dones GINECEU.
 Habitatges populars: 1 sola planta, tallers de ceràmica, fusteria o escultura entre altres.
 Alimentació: Cereals tb fruites i verdures, ous, formatge...carn escassa solo per als poderosos.
Celebraven banquets però solo per homes (menjaven reclinats en divans i eren servits per esclaus).
 La roba era molt senzilla: Homes túnica curta i les dones una llarga que es deixava posada per dormir.
Si feia fred es posava un mantell. Els homes si viatjaven portaven mantell curt i barret d’ala ampla
Pétasos.

 Els grecs eren Politeistes, els seus deus eren humans malgrat ser immortals (Vivien muntanya de
l’Olimp)
 Zeus, deu del Cel, era el deu principal i governava sobre altres deus.
M
I
T [Fecha] 13
O ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
L
O
  Hera, esposa de Zeus, deessa protectora del matrimoni; Ares, deu de la Guerra; Afrodita, deessa de
l’amor i bellesa; Apol·lo deu de les arts; Demèter, deessa de l’agricultura; Posidó, deu del mar...
 CADA POLIS TENIA LA SEVA DIVINITAT PROTECTORA (Atena, deessa de la saviesa i de la guerra era
d’Atenes)
 De la unió d’un deu i una persona naixien els Herois com Aquil·les i Hèracles. EREN MORTALS
 Creien en criatures fantàstiques com el ciclop (essers d’un ull) o centaure (cavalls amb el cap i tors
humà)
 A l’antiga Grècia es van desenvolupar mites sobre els deus, deesses i altres criatures.

C  A casa: Cada família tenia un altar dedicada a la deessa de la llar.

U
L
 Exterior dels temples: la ciutadania participava en el culte als deus; Temple era la casa de la divinitat.
T  Als santuaris: Ritus comuns per totes las polis gregues. Santuari d’Olímpia (Jocs Olímpics en honor a
E
Zeus). Els grecs feien preguntes als deus, i la resposta, l’oracle, era interpretada pels sacerdots.

El poble grec va crear mites per explicar els fenòmens de la naturalesa que no comprenia, va a ser el primer
a buscar una explicació racional de l’Univers. Aquestes reflexions lògiques i racional s’anomena filosofia.
Sòcrates, Plató i Aristòtil son els mes destacats.

[Fecha] 14
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
 Física: Arquímedes desplaçament de cossos en fluids.
Historia: Heròdot creador de la Historia; separa els fets de les llegendes.
Medicina: Hipòcrates creador de la medicina científica
Astronomia: Tales de Milet explica l’univers; Eratòstenes la terra es esfèrica
Matemàtiques: Pitagores bases geometria; Hipàtia d’Alexandria geometria i àlgebra.

 El teatre es va inventar a Grècia, eren tragèdies perquè escenificaven els moments mes dramàtics de
la vida d’un personatge. Autors com Ésquil, Sófocles i Eurípides.
 Després va aparèixer la comèdia que criticava la societat grega per situacions d’embolic. Aristòfanes
 Va destacar la poesia
1. Homer ( Iliada i la Odissea guerra de Troia), Safo( tema amorós) i Pindar (enaltir vencedor JJOO)

 Estaven construïts amb pedra i es pintava amb colors vius (groc i vermell), el sostre era pla i
descansaven sobre columnes i n’havien diverses estàncies.

[Fecha] 15
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  Hi havia un vestíbul o Pronao, i una escalinata; NAOS sala amb l’escultura de la deessa ( Atena
Pàrtenos 12m d’alçada – fusta cobert d’or i marfil); OPISTÒDOM sala del Tresor; Tot marbre i els
sostres també, envoltat per 46 columnes dòriques de 10m d’alçada.
 Per aconseguir l’harmonia dels edificis s’aplicaven unes regles anomenades ordres a las columnes i als
elements que aguantaven, (mides i proporcions)

 Hi va haver 3 ordres: Dòric, Jònic i Corinti

DÒRIC: FRIS / CAPITELL LLIS / FUST
JÒNIC: FRIS / CAPITELL DECORAT AMB VOLUTES / FUST I BASE
CORINTI: FRIS / CAPITELL DECORAT AMB FULLES D’ACANT / FUST I BASE

 L’escultura grega estava vinculada a la religió, i representaven a deus, deesses i herois.

[Fecha] 16
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
  Els artistes volien mostrar la bellesa ideal del cos humà despullat. Aquesta bellesa es basava en unes
proporcions harmonioses i per això van establir un cànon, una regla per representar el cos humà, el
cos havia de tenir una alçada equivalents a 7 caps.
 Els materials utilitzats van ser el bronze i el marbre. Colors vius que no s’han conservat, la majoria de
les escultures s’han perdut però les coneixem gracies a las copies romanes en marbre.
 3 etapes: Arcaica, Clàssica i Hel·lenística
ARCAICA: Rígides i estàtiques, molt antinatural, somriure forçat, braços enganxats.
CLÀSSICA: Actituds mes naturals, moviment equilibrat, rostres serens, bellesa ideal
del cos humà.
HEL·LENÍSTICA: Amb moviment intens, rostres molt expressius i composicions
complexes.
S. V AC: MIRÓ, POLICLET I FÍDIES
S. IV AC: ESCOPES, LISIP I PRAXÍTELES

[Fecha] 17
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA
 [Fecha] 18
ESCULTURA I CERÀMICA GREGA