Vejatz lo contengut

La Fara (Naut Léger)

Aqueste article es redigit en auvernhat.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
La Fara
Lafarre
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo borg de La Fara
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 50′ 35″ N, 3° 59′ 26″ E
Superfícia 13,02 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 192 m
960 m
823 m
Geografia politica
País Vivarés Armas de Vivarés Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
432
Lo Puèi de Velai
Canton
4318
Lo Velai Volcanic (Pradèlas davant 2015)
Intercom
244301123
CC delhs País de Caires e de Pradèlas
Cònsol Philippe Cathonnet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
75 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

78 ab.
Densitat 4,84 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 43490
Còde INSEE 43109

La Fara (Lafarre en francés) z-es una comuna vivaresa, situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Comunas vesinas

[modificar | Modificar lo còdi]
Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
La Fara La Fara
Comuna amb 153 abitants (2000)Saletas
(3,1 km)
Comuna amb 64 abitants (2000)Vielprat
(3,3 km)
Comuna amb 164 abitants (2000)Issarlés
(3,3 km)
Comuna amb 828 abitants (2000)Cocoron
(4,4 km)
Comuna amb 121 abitants (2000)Alairac
(5,4 km)
Comuna amb 131 abitants (2000)Arlemde
(5,9 km)


Perimètre del territòri

[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Illa Fara en 879, Oppidum quod Fara appellatur alh secle X, Castrum quod dicitur la Fara vas 1033, Prioratus de Fara en 1516, La paroisse de S. Artème de la Fare en 1751, Lafarre, mapa administrative de 1888 [1].
La prononciacion es [la'farɔ], amb una r alongada, coma per Cocoron e doncas pas d'origina etimologica, d'un informator de competéncia lingüistica excellenta, nascut a Issarlés [2].

Fara ven del germanic 'fara', familha, pueis domeni familial [3], masatge.

O del germanic, parent de l'alemand Fahr, de l'anglés Fare, amb lo sens primitiu de "desplaçament (de population)", amb una rasiga indo-europèa *POR- ("passar, far passar"), passat al latin POR-T-A ("pòrta") amb un sufix -T-, al grèc PÓROS ("passatge"), a l'eslau PORA ("epòca").

En 1789, La Fara dependiá de la província de Vivarés e de la bailiá de Vilanòva de Bèrc. Sa gleisa parochala, diocèsi de Vivièrs e archipreirat de Sablèiras, èra delh vocable de Sant Artèmi [1].

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Philippe Cathonnet    
març de 2001 2020 Michel Pascal divèrs esquèrra  
davant 1988 ? Gilbert Lashermes    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 63, totala: 68

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
150 207 353 403 402 483 481 481 466

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
479 493 483 502 528 504 525 516 500

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
478 497 483 402 360 365 309 270 223

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
187
137
106
102
83
72
69
69
68
70
2009 2010
66
68
63
65
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 75 abitants e la densitat èra de 5,76 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire Topographique... de la Haute-Loire, p. 18 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f67.image
  2. enquèsta Sivadon junh de 2019
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 282