Vejatz lo contengut

Mimas (luna)

Aqueste article es redigit en vivaroaupenc.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Fotografia de Mimas realizaa per la mission Cassini en 2010.

Mimas es un satelite naturau de Saturne descubert en 1789 per William Herschel (1738-1822). Orbitant a una distància situaa entre 181 000 e 189 000 dau centre de la planeta, es son satelite esferic mai pròche. Son diametre varia entre 382 e 418 km e los calculs de massa e de densitat laissan pensar qu'es principalament constituït de glaça amb una pichona proporcion de ròchas.

Mimas foguèt descubert lo 17 de setembre de 1789 per l'astronòm britanic William Herschel (1738-1822)[1]. Totun, en causa de sa talha pichona, pauc d'informacions foguèron obtengüas sus sa natura dinque a l'arribaa de las premieras sondas d'exploracion dins lo sistema de Saturne. Aquò permetèt de realizar de fotografias precisas de sa surfàcia e de descubrir quauques detalhs coma lo crater Herschel, un crater d'impacte de 130 km. De recherchas son en cors per assajar de determinar la preséncia d'aiga liquida dins los jaç internes dau satelite.

Mimas es un satelite esferic gelat de 413,2 × 391,5 × 381 km. Sa susfàcia es cuberta de craters que lo mai important, lo crater Herschel, es a l'origina de malhum d'asclas que s'estend sus la totalitat dau satelite[2]. Tres tipes de releus son estats identificats :

  • los craters que correspòndon a l'impacte d'un objecte mai o mens importants.
  • las chasmata que son de gòrjas lonjas.
  • las chadenas de craters son de releus eissits de l'afondrament de tuneus volcanics o per l'impacte d'un objecte multiple.

Per una rason desconeigüa, la reparticion dels craters es pas regulara. Los craters de 40 km de diametre son frequents sus tota la susfàcia, exceptat dins la region dau pòle sud. Enfin, darriers elements coneiguts, Mimas a una densitat fòrça febla (entre 1,15 e 1,17) e a pas d'atmosfera ni de champ magnetic.

En causa de sa densitat febla, los astronòms pensan que Mimas es mai que mai compausat de glaça, es a dire de solides transparents e pauc rigides (aiga, metan, amoniac, dioxide de carbòni, etc.). D'efiech, la temperatura de la susfàcia es de 64 a 85 K, çò que permet la solidificacion de la màger part d'aquelas substàncias. En febrier de 2024, la preséncia d'un ocean sosterranh foguèt detectat a 20-30 km de la susfàcia. Las fòrças de marèia de Saturne permetriá de mantenir una partia de las glaças en fusion[3].

Mimas orbita a una distància situada entre 181 000 e 189 000 km dau centre de Saturne. Fai un torn de la planeta en 0,94 jorn e a una excentricitat relativament febla (0,02). En causa de la diferéncia de massa entre lo satelite e sa planeta, Mimas presenta totjorn la meteissa fàcia a sa planeta. Totun, l'influéncia gravitacionala de Mimas es pas nulla dins lo sistema saturnian. D'efiech, lo satelite es en resonància orbitala amb la division de Cassini, important espaci vuege dels aneus de Saturne, e seriá la causa de la febla densitat de pòussa dins aquel endrech. Mimas es pereu en resonància 2:1 amb Tetis e 2:3 Pandora.

Ligams internes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. (en) W. Herschel, « Account of the Discovery of a Sixth and Seventh Satellite of the Planet Saturn; With Remarks on the Construction of Its Ring, Its Atmosphere, Its Rotation on an Axis, and Its Spheroidical Figure », Philosophical Transactions of the Royal Society of London, vol. 80, 1790, p. 11.
  2. (en) Linda E. Elkins-Tanton, Jupiter and Saturn, Infobase Publishing, 2006, p. 144.
  3. (en) V. Lainey, N. Rambaux, G. Tobie, N. Cooper, Q. Zhang, B. Noyelles e K. Baillié, « A recently formed ocean inside Saturn's moon Mimas », Nature, vol. 626, n° 7998, 7 de febrier de 2024, pp. 280-282.