Vés al contingut

Merlúccids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Agafa el paràmetre de WD
m netejant plantilla Projectes germans
Línia 99: Línia 99:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Merlucciidae}}
{{Projectes germans}}
* [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Merlucciidae.html Animal Diversity Web] {{en}}
* [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Merlucciidae.html Animal Diversity Web] {{en}}
* [http://www.boldsystems.org/views/taxbrowser.php?taxid=24199 Barcodes of Life] {{en}}
* [http://www.boldsystems.org/views/taxbrowser.php?taxid=24199 Barcodes of Life] {{en}}

Revisió del 13:07, 5 gen 2021

Infotaula d'ésser viuMerlúccids
Merlucciidae Modifica el valor a Wikidata

lluç platejat Modifica el valor a Wikidata
Hoki (Macruronus novaezelandiae) -il·lustració de l'any 1896-
Període
Oligocè – recent[1][2]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaMerlucciidae Modifica el valor a Wikidata
Gill, 1884
Gèneres i espècies
Llegiu-ne el text.
Merluccius productus (il·lustració del 1906)
Lluç europeu (Merluccius merluccius)
Steindachneria argentea del golf de Mèxic
Merluccius hubbsi
Merluccius productus
Merlúccids assecant-se a Corea
Lluços europeus (Merluccius merluccius)
Il·lustració de Steindachneria argentea publicada el 1896.

Els merlúccids (Merlucciidae) constitueixen una família de peixos osteïctis i marins pertanyent a l'ordre dels gadiformes,[3] la qual inclou els lluços.

Etimologia

Del llatí mare, maris (mar) + lucius (lluç de riu).[4]

Morfologia

  • Presenten el cos allargat i comprimit a la regió caudal.
  • Tenen dues aletes dorsals (la primera curta i triangular, la segona allargada i lleugerament escotada), llevat del gènere Lyconodes que només en té una.
  • Una sola aleta anal també llarga i escotada.
  • Totes les aletes presenten radis tous.
  • Aleta pelviana amb 7-10 radis.
  • Entre els ulls apareix una fosseta triangular.
  • La boca, grossa i en posició terminal, disposa d'unes dents punxegudes.
  • Les escates són petites.[5][1][6]

Reproducció

Té lloc durant tot l'any i els ous són pelàgics.[6]

Alimentació

Els exemplars adults mengen altres peixos i els juvenils krill.[6]

Hàbitat

Són peixos batipelàgics i demersals que viuen a alta mar i a les aigües de la plataforma continental i a les capes superiors del talús continental des dels 50 fins als 1.000 m de fondària.[1][6]

Distribució geogràfica

Viuen a les regions tropicals, subtropicals i temperades dels oceans Pacífic oriental, Atlàntic i a les costes de Tasmània i Nova Zelanda.[1][6]

Costums

Són gregaris, formen moles grans i denses, realitzen migracions i els juvenils tendeixen a trobar-se més a prop de la costa que els adults.[6]

Importància pesquera

Algunes espècies d'aquesta família són pescades a nivell comercial (principalment, a l'Atlàntic), com ara el hoki (Macruronus novaezelandiae), el lluç europeu (Merluccius merluccius), etc.[6]

Gèneres i Espècies

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase (anglès)
  2. ↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
  5. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 97.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. ↑ Gilchrist J. D. F. 1922. Deep-sea fishes procured by the S.S. "Pickle" (Part I). Rep. Fish. Mar. Biol. Surv. Union So. Afr. Rep. 2 (art. 3). 41-79.
  8. ↑ Günther A., 1887. Report on the deep-sea fishes collected by H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Rep. Sci. Res. Voy. H.M.S. Challenger v. 22 (pt 57). i-lxv + 1-268.
  9. ↑ Holt, E. W. L. & L. W. Byrne. 1906. On a new species of Lyconus from the north-east Atlantic. Annals and Magazine of Natural History (Series 7) v. 18 (núm. 108): 423-426.
  10. ↑ «Merlúccids». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  11. ↑ Günther A., 1873. Pisces. Zool. Rec. for 1871. 89-112.
  12. ↑ Davies, D. H., 1950. A new species of *Macruronus* from South Africa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 12) v. 3 (núm. 30), p. 512-515
  13. ↑ Howes, G. J., 1991. Anatomy, phylogeny and taxonomy of the gadoid fish genus Macruronus Günther, 1873, with a revised hypothesis of gadoid phylogeny. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 57 (núm. 1), p. 77-110
  14. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  15. ↑ Maul, G. E. 1951. Monografia dos peixes do Museu Municipal do Funchal. Famílias Macrouridae e Merlucciidae. Boletim do Museu Municipal do Funchal Núm. 5 (art. 12): 5-55.
  16. ↑ Aguayo, M.H., 1974. Estudio de la edad y el crecimiento de la merluza de cola (Macruronus magellanicus, Lonnberg, 1907). Bol. Cien. Inst. Fom. Pesq. (Xile) 19:1-17.
  17. ↑ Chesheva, Z.A., 1996. The determination of the age and the estimation of the growth rate for the Magellan hake Macruronus magellanicus of the South-West Atlantic. J. Ichthyol. 36(1):51-55.
  18. ↑ Bruce, B.D., 1988. Larval development of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Hector), in Tasmanian waters. Fish. Bull. 86:119-128.
  19. ↑ Bulman, C.M. i S.J.M. Blaber, 1986. Feeding ecology of Macruronus novaezelandiae (Hector) (Teleostei: Merlucciidae) in south-eastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 37:621-639.
  20. ↑ Gunn, J.S., B.D. Bruce, D.M. Furlani, R.E. Thresher i S.J.M. Blaber, 1989. Timing and location of spawning of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Teleostei: Merlucciidae), in Australian coastal waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 40(1):97-112.
  21. ↑ Horn, P.L i K.J. Sullivan, 1996. Validated aging methodology using otoliths, and growth parameters for hoki (Macruronus novaezelandiae) in New Zealand waters. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 30:161-174.
  22. ↑ Kenchington, T.J. i O. Augustine, 1987. Age and growth of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Hector), in south-eastern Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 38(5):625-646.
  23. ↑ Kuo, C.-L. i S. Tanaka, 1984. Time of ring formation of otolith and growth curve of hoki Macruronus novaezelandiae (Hector) in waters around New Zealand. Bull. Japan. Soc. Sci. Fish. 50(10):1627-1633.
  24. ↑ Milton, D.A. i J.B. Shaklee, 1987. Biochemical genetics and population structure of blue grenadier, Macruronus novaezelandiae (Hector) (Pisces: Merluciidae), from Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 38(6):727-742.
  25. ↑ Murdoch, R.C., 1990. Diet of hoki larvae (Macruronus novaezelandiae) off Westland, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 24(4):519-527.
  26. ↑ Smith, A.D.M., 1994. Blue grenadier, Macruronus novaezelandiae. p. 137-148. A R.D.J. Tilzey (ed.) The South East Fishery: a scientific review with particular reference to quota management. Bureau of Resource Sciences, Australian Government Print Service, Canberra, Austràlia. 360 p.
  27. ↑ Thresher, R.E., B.D. Bruce, D.M. Furlani i J.S. Gunn, 1988. Distribution, advection and growth of larvae of the southern temperate gadoid, Macruronus novaezelandiae (Teleostei: Merlucciidae), in Australian coastal waters. Fish. Bull. 87:29-48.
  28. ↑ Punt, A. E., Smith, D. C. i R. B. Thomson, M. Haddon, X. He, i J. M. Lyle, 2001. Stock assessment of the blue grenadier *Macruronus novaezelandiae* resource off south-eastern Australia. Mar. Freshwater Res. v. 52 (núm. 4), p. 701-717.
  29. ↑ Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri.
  30. ↑ Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  31. ↑ Mathews, C.P., 1975. Some observations on the ecology and population dynamics of Merluccius angustimanus in the south Gulf of California. J. Fish Biol. 7:83-94.
  32. ↑ Colman, J.A. i M. Vignaux, 1992. Assessment of New Zealand hake (Merluccius australis) stocks for the 1992-93 fishing year. Draft N.Z. Fish. Assess. Res. Doc.
  33. ↑ Colman, J.A., M. Stocker i E. Pikitch, 1991. Assessment of hake (Merluccius australis) stocks for the 1991-92 fishing year. N.Z. Fish. Assess. Res. Doc. 91/14. 29 p.
  34. ↑ Dunn, A., 2004. Stock assessment of hake (Merluccius australis) for the 2003-2004 fishing year. New Zealand Fish. Assess. Rep. 2004/34, 62 p.
  35. ↑ Dunn, A., P.L. Horn, P.L. Cordue i T.H. Kendrick, 2000. Stock assessment of hake (Merluccius australis) for the 1999-2000 fishing year. New Zealand Fish. Assess. Rep. 2000/50, 50 p.
  36. ↑ Horn, P., 1997. An ageing methodology, growth parameters and estimates of mortality for hake (Merluccius australis) from around South Island, New Zealand. Mar. Fresh. Res. 48:201-209.
  37. ↑ Horn, P.L., 1998. The stock affinity of hake (Merluccius australis) from Puysegur Bank, and catch-at-age data and revised productivity parameters for hake stocks HAK 1, 4, and 7. New Zealand Fish. Assess. Res. Doc. 98/34. 18 p. (Unpubl. Rep., NIWA Library, Wellington).
  38. ↑ Payá, I., 1992. The diet of Patagonian hake Merluccius australis polylepis and its daily ration of Patagonian grenadier Macrouronus magellanicus. p. 753-760. A A.I.L. Payne, K.H. Brink, K.H. Mann i R. Hilborn (editors) Benguela trophic functioning. S. Afr. J. Mar. Sci. 12.
  39. ↑ Bowman, R.E., 1984. Food of silver hake, Merluccius bilinearis. Fish. Bull. 82(1):21-35.
  40. ↑ Mari, A. i R. Domínguez, 1979. Distribución, edad y crecimiento de la merluza plateada (Merluccius bilinearis) en la plataforma de Nueva Escocia. Rev. Cub. Inv. Pesq. 4:78-106.
  41. ↑ Morse, W.W., D.L. Johnson, P.L. Berrien i S.J. Wilk, 1999. Silver hake, Merluccius bilinearis, life history and habitat characteristics. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE-135, 42 p.
  42. ↑ Botha, L., 1971 Growth i otolith morphology of the cape hake Merluccius capensis Cast. and Merluccius paradoxus Franca. Invest. Rep. Div. Fish. Invest. Rep. (97):32 p.
  43. ↑ Botha, L., 1970. The growth of the cape hake Merluccius capensis. Invest. Rep. Div. Sea Fish. S. Afr. 82:1-9.
  44. ↑ Grant, W.S., I.I. Becker i R.W. Leslie, 1988. Evolutionary divergence between sympatric species of Southern African hakes, Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. I. Electrophoretic analysis of proteins. Heredity 61:13-20.
  45. ↑ Kono, H., 1980. Age and growth of the Cape hakes, Merluccius capensis and Merluccius productus on the Agulhas Bank and adjacent slopes. Colln. Scient. Pap. Int. Commn. SE Atl. Fish. (Part II) 7:175-209.
  46. ↑ Lleonart, J. i B. Morales, 1985 Revisión de los datos de edad y crecimiento de Merluccius capensis en la división 1.5 de ICSEAF. p. 1081-1098. A Simp. Int. Afl. O Afr., Inst. Inv. Pesq., Barcelona, 1985, V. II.
  47. ↑ Lleonart, J., B.Y.O. Morales-Nin i P. Sánchez, 1981. Crecimiento de Merluccius capensis (División 1.5) de 1977 a 1980: comparación de distintos métodos de estimación de parámetros. Coll scient. Pap. int. Commn SE. Atl. Fish. 8(2): 131-139.
  48. ↑ Macpherson, E., 1975. Algunos datos biológicos sobre Merluccius capensis. Colln. Sci. Pap. int. Commn. SE Atl. Fish. 2:77-85.
  49. ↑ Morales-Nin, B.Y.O., 1991. Growth of cape hake Merluccius capensis off Namibia determined by means of length frequency analysis and age/length data. S. Afr. J. Mar. Sci. 10:53-60.
  50. ↑ Pillar, S.C. i I.S. Wilkinson, 1995. The diet of cape hake Merluccius capensis on the south coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 15:225-239.
  51. ↑ Prenski, L., 1978. Studies on hake, Merluccius capensis, in ICSEAF Divisions 1.4 and 1.5 in 1977. Colln scient. Pap. int. Commn SE. Atl. Fish. 12(2): 143-148.
  52. ↑ Sánchez, P. i P. Martin, 1985. Determinación del crecimiento de Merluccius capensis y Genypterus capensis aplicando un método basado en la composición por tallas. Colln scient. Pap. int. Commn SE. Atl. Fish. 12(2):143-148.
  53. ↑ «Merlúccids». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  54. ↑ Aguayo, M., 1971. Determinación de la edad en la merluza (Merluccius gayi Guichenot 1848) mediante la lectura de otolitos. Inst. Fom. Pesq. Bol. Cientif. (16):1-49.
  55. ↑ Misu, H. i S. Hamasaki, 1971. Age and growth of Peruvian hake, Merluccius gayi (Guichenot). Bull. Sehai. Reg. Fish. Res. Lab. (41):93-105.
  56. ↑ Saetersdal, G. i L. Villegas, 1968. Estudio del tamaño, crecimiento y madurez de la merluza (Merluccius gayi) en aquas chilenas. Publ. Inst. Fom. Pesq. (34):52 p.
  57. ↑ Balbontin, F. i W. Fischer, 1981. Ciclo sexual y fecundidad de la merluza, Merluccius gayi gayi, en la costa de Chile. Rev. Biol. Mar. 17:285-334.
  58. ↑ Ballón, M., 2005. Comparative analysis of the community structure and trophic relations of the Peruvian hake Merluccius gayi peruanus and its by-catch of the years 1985 and 2001. MSc Thesis in International Studies in Aquatic Tropical Ecology. Universitat de Bremen, Alemanya.
  59. ↑ Dioses, T., 1984. Edad y crecimiento de la merluza Merluccius gayi peruanus. Anales I Congreso Nacional de Biología Pesquera. Trujillo - Perú.
  60. ↑ Fuentes, H., E. Antonietti i P. Muck, 1989. Alimentación de la merluza (Merluccius gayi peruanus) de la zona de Paita. Memorias del Simposio Internacional de los Recursos Vivos y las Pesquerías en el Pacífico Sudeste Viña del Mar, 9-13 Mayo 1988. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS), Rev. Pacífico Sur (Número Especial).
  61. ↑ Garcia, A.C.V., 1974. Contenido estomacal de la Merluza Merluccius gayi peruanus Ginsburg 1954, de la zona Isla Lobos de Tierra - Pacasmayo (06°30, - 07° 30, L. S.), Invierno - Primavera, 1973. Universidad Nacional de Trujillo, Programa de Ciencias Biólogicas, 28 p.
  62. ↑ World Register of Marine Species (anglès)
  63. ↑ Bezzi, S., G. Canete, M. Perez, M. Renzi i H. Lassen, 1994. Report of the INIDEP working group on assessment of hake (Merluccius hubbsi) north of 48° S (Southwest Atlantic Ocean). INIDEP Documento Científico 3.
  64. ↑ Ehrlich, M.D., 1998. The early life history of the hake Merluccius hubbsi Marini, 1933 in the Argentine Sea for understanding its recruitment and population structure. Universidad de Buenos Aires, Argentina. 318 p. Ph.D. dissertation.
  65. ↑ Rojo, A. i J. Silvosa, 1969. Estudio biológico de la merluza (Merluccius hubbsi) del sector patagonico. FAO Argentino-Proyecto de Desarrollo Pesquero Publicación (18):40 p.
  66. ↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  67. ↑ Alegría-Hernández, V. i S. Juki, 1988. Stock-recruitment relationship for the hake Merluccius merluccius from the Open Middle Adriat-Jabuka Pit. FAO Fish. Rep. 394:137-141.
  68. ↑ Andaloro, F., P. Arena i S.G. Prestipino, 1985. Contribution to the knowledge of the age, growth and feeding of hake Merluccius merluccius (L., 1758) in the Sicilian Channel. FAO Fish. Rep. 336:93-97.
  69. ↑ Bouaziz, A., 1992. Le merlu (Merluccius merluccius mediterraneus, Cadenat, 1950) de la baie de Bou-Ismail: biologie et écologie. ISMAL (Alger). 85 p. Thèse de Magister en océanographie biologique.
  70. ↑ Bouhlel, M., 1975. Contribution à l'étude biologique et dynamique du merlu Merluccius merluccius mediterraneus (L. 1758) du golfe de Tunis. Thèse 3ème cycle de biologie marine, Université de Tunis, Faculté des sciences, 177 p.
  71. ↑ Carpentiere, P., F. Colloca, P. Gentiloni, A. Bellusciio i G.D. Ardizzone, 2000. Trophic ecology of Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758) in the Central Tyrrhenian sea. Biol. Mar. Mediterr. 7(1):798-801.
  72. ↑ Carpentieri, P., F. Colloca, M. Cardinale, A. Belluscio i G.D. Ardizzone, 2005. Feeding habits of European hake (Merluccius merluccius) in the central Mediterranean Sea. Fish. Bull. 103:411-416.
  73. ↑ Cartes, J.E., J. rey, D. Lloris i L. Gil de Sola, 2004. Influence of environmental variables on the feeding and diet of European hake (Merluccius merluccius) on the Mediterranean Iberian coasts. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):831-835.
  74. ↑ Casey, J. i J. Periero, 1995. European hake (Merluccius merluccius) in the north-east Atlantic. p. 125-147. A J. Alheit i T. J. Pitcher (editors) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapaman & Hall, Londres. 478 p.
  75. ↑ Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  76. ↑ Figueras, A., 1967. Age and growth of hake (Merluccius merluccius L.) from the Western Mediterranean (Costa Brava, north of Spain). Proc. Gen. Fish. Counc. Médit. 8:161-171.
  77. ↑ Ghirardelli, E., 1959. Contribution à la connaissance de la biologie du merlu (Merluccius merluccius L.) en Moyenne Adriatique. Proc. Gen. Fish. counc. Médit. 5(69):489-494.
  78. ↑ Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31.
  79. ↑ Oliver, P., M. Gaza i A. Morillas, 1990. Crecimiento de Merluccius merluccius L. de las Islas Baleares mediante analisis de la progresión modal. II Jornades del Medi Ambient de les Balears:175-176.
  80. ↑ Papaconstantinou, C. i E. Caragitsou, 1987. The food of hake (Merluccius merluccius) in Greek Seas. Vie Milieu 37(2): 77-83.
  81. ↑ Papaconstantinou, C. i K.I. Stergiou, 1995. Biology and fisheries of eastern Mediterranean hake (Merluccius merluccius). p. 149-180. A J. Alheit i T. J. Pitcher (editors) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  82. ↑ Papaconstantinou, C. i K.I. Stergiou, 1995. Biology and fisheries of hake, Merluccius merluccius L. 1758, in the eastern Mediterranean. p. 149-180. A J. Alheit i T.J. Pitcher (editors) Hake, fisheries products and markets. Fish and Fisheries Series 15. Chapman and Hall, Londres.
  83. ↑ Papaconstantinou, C., E. Caragitsou i T. Panos, 1985 Preliminary utilization of trawl survey data for the hake (Merluccius merluccius) population dynamics from the Western Greek waters. FAO Fish. Rep. (345):87-92.
  84. ↑ Perez, N. i F.J. Pereiro, 1985. First data on sexual maturation and sex-ratio of hake (Merluccius merluccius L.) from ICES divisions VIIIc and IXa. ICES C.M. 1981/G:37.
  85. ↑ Zupanovic, S., 1968. Study of the hake (Merluccius merluccius L.) biology and population dynamics in the central Adriatic. Cons. Gen. Pêches Médit. Stud. Rev. (32):24 p.
  86. ↑ Botha, L., 1980 The biology of the cape hakes Merluccius capensis Cast. and Merluccius paradoxus Franca in the Cape of Good Hope area. Thesis presented for the Degree of Doctor of Philosophy, University of Stellenbosch, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 56 p.
  87. ↑ Dias, M.L. i M.F. Morais da Cunha, 1986. The Portuguese fishery in the Southeast Atlantic (1982-1983) and biological studies on hakes Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. Collect. Sci. Pap. ICSEAF/Recl. Doc. Sci. CIPASE/colecc. Doc. Cient. CIPASO 37-87.
  88. ↑ Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  89. ↑ Lloris, D. & J. Matallanas. 2003. Description of a new species of hake: Merluccius patagonicus sp. nov. (Gadiformes: Merlucciidae) from the waters of Argentina. Scientia Marina v. 67 (núm. 3): 323-326.
  90. ↑ Lloris, D. i J. Matallanas, 2003. Description of a new species of hake: Merluccius patagonicus sp. Nov. (Gadiformes: Merlucciidae) from the waters of Argentina. Sci. Mar. 67(3):323-326.
  91. ↑ «Merlúccids». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  92. ↑ Bailey, K.M., 1982. The early life history of the Pacific hake, Merluccius productus. Fish. Bull. 80:589-598.
  93. ↑ Dark, T., 1975. Age and growth of Pacific hake, Merluccius productus. Fish. Bull. 73(2):336-355.
  94. ↑ Ehrich, S., F. Mombeck i G. Speiser, 1980. Investigations on the Pacific hake stock (Merluccius productus) in the Northeast Pacific. Arch. Fischereiwiss. 30:17-38.
  95. ↑ Ermakov, Y.K., 1982. Populations of Pacific hake, Merluccius productus (Merluccidae), and the boundaries of distribution. J. Ichthyol. 22(5):153-156.
  96. ↑ Livingston, P.A. i M.S. Alton, 1982. Stomach contents of Pacific whiting, Merluccius productus, off Washington and Oregon, April-July 1967. NOAA Tech. Memo. NMFS F/NWC 32:29 p.
  97. ↑ MacGregor, J.S., 1966. Fecundity of the Pacific hake, Merluccius productus (Ayres). Calif. Fish Game 52(2):111-116.
  98. ↑ McFarlane, G.A. i R.J. Beamish, 1986. Biology and fishery of Pacific hake (Merluccius productus) in the Strait of Georgia. Mar. Fish. Rev. 47:23-34.
  99. ↑ Rexstad, E.A. i E.K. Pikitch, 1986. Stomach contents and food consumption estimates of Pacific hake, Merluccius productus. Fish. Bull. 84(4):947-956.
  100. ↑ Martos, A.R. i L.F. Peralta, 1995. Biology and fisheries of north-west African hakes (Merluccius merluccius, Merluccius senegalensis and Merluccius polli). p. 89-124. A J. Alheit i T.J. Pitcher (editors) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres (Regne Unit). 478 p.
  101. ↑ ITIS (anglès)
  102. ↑ Matallanas, J. & D. Lloris. 2006. Description of Merluccius tasmanicus sp nov. and redescription of Merluccius australis (Pisces: Merluciidae). J. Mar. Biol. Assoc. U. K. v. 86: 193-199.
  103. ↑ Matallanas, J. i D. Lloris, 2006. Description of Merluccius tasmanicus sp nov. and redescription of Merluccius australis (Pisces: Merluciidae). J. Mar. Biol. Assoc. U. K., 86:193-199.
  104. ↑ Agassiz A. 1888. Three cruises of the United States coast and geodetic survey steamer "Blake." (Chapter xv. Sketches of the characteristic deep-sea types.--Fishes, pp. 21-36, figs. 195-224 is by Goode & Bean). Bull. Mus. Comp. Zool. v. 15 (in 2 vols.). i-xxii + 1-314 and 1-220.
  105. ↑ ITIS (anglès)
  106. ↑ Goode, G. B. & T. H. Bean. 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by the steamers Blake, Albatross, and Fish Hawk in the northwestern Atlantic, with an atlas containing 417 figures. Spec. Bull. U. S. Natl. Museum Núm. 2: Text: i-xxxv + 1-26 + 1-553, Atlas: i-xxiii, 1-26, 123 pls.
  107. ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  108. ↑ BioLib (anglès)

Bibliografia

  • Cohen, D.M., 1986. Merlucciidae. p. 324-326. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8. 
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Inada, T., 1995. Merlucciidae. Merluzas. p. 1272-1274. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (editors) Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia.
  • Lloris, D.; Matallanas, J. i Oliver, P.: Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. FAO, Roma, 2005.
  • Maul, G. E., 1951. Monografia dos peixes do Museu Municipal do Funchal. Famílias Macrouridae e Merlucciidae. Bol. Mus. Munic. Funchal Núm. 5 (art. 12), p. 5-55.
  • Maurin, C., 1990. Merlucciidae. p. 532-539. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.  (2000).
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. (PDF).
  • Svetovidov, A.N., 1979. Merlucciidae. p. 300-302. A J.C. Hureau i Th. Monod (editors) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  • Svetovidov, A.N., 1986. Merlucciidae. p. 677-679. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  • Trunov, I. A., 2001. New data on the fishes of the families Merlucciidae and Macrouridae from the southeastern Atlantic Ocean. Voprosy Ikhtiol. v. 41 (núm. 1), p. 23-29.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Merlúccids&oldid=25920448»