Vés al contingut

Teatre Romea (Barcelona)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:04, 20 ago 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
«Teatre Romea» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Teatre Romea (desambiguació)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatre Romea
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
Obertura1863 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1863; 1913
Característiques
Estil arquitectònicEclecticisme
Localització geogràfica
 Barcelona
LocalitzacióC. Hospital, 51 - c. Junta de Comerç
Map
 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.380616°N,2.171089°E / 41.380616; 2.171089
BCIL
IdentificadorIPAC: 42597
Lloc webteatreromea.cat… Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42597 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona686 Modifica el valor a Wikidata

El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals ubicada al barri del Raval de Barcelona. Va ser construït el 1863 ocupant el lloc on hi havia hagut el convent de Sant Agustí Nou al carrer Hospital, número 51. Reformat el 1913 per un arquitecte desconegut, el Teatre Romea compta amb platea i dos pisos, i una capacitat de 1.500 espectadors. S'hi van fer remodelacions parcials el 1943 i 1964, aquesta del vestíbul i la planta baixa. És de titularitat privada. El director artístic és, des de 2011, Julio Manrique, succeint Calixto Bieito, director entre 2006 i 2011.

Des d'un principi va esdevenir el local més important de teatre en català i només de 1939 a 1945 es van deixar de representar obres en aquesta llengua. Hi han actuat totes les generacions d'actors catalans des d'Enric Borràs, Iscle Soler, Lleó Fontova, Maria Morera i Margarida Xirgu a Joan Capri i Josep Maria Pou. En els anys 20 el teatre va ser gestionat i remodelat per l'empresari Josep Canals. L'empresa propietària actual és Teatre Romea S.A. De 1981 a 1998 el Teatre Romea va ser gestionat per la Generalitat com a seu del Centre Dramàtic de Catalunya. El 1992 va ser remodelat, en unes obres dirigides per l'arquitecte Joan Rodon. El seu director actual és Julio Manrique, tot i que a partir del gener de 2014 ho serà Borja Sitjà, fins ara a càrrec de la Sala Villarroel.[1]

Descripció

Edifici entre mitgeres construït l'any 1863 com a teatre al carrer Hospital. Ha patit successives reformes, una d'elles el 1913 d'autor desconegut, posteriorment una remodelació parcial el 1943 i el 1964 del vestíbul i la planta baixa.[2]

Pel que fa a la façana amb referències classicistes està dividida en tres cossos horitzontals i tres eixos verticals. L'inferior, marcat per l'actual marquesina té tres arcades flanquejades per columnes tangents al parament i gairebé exemptes. Al cos intermedi se situen dos nivells d'obertures unificats per tres arcs de mig punts separats per grans pilastres i amb decoracions a la clau d'arc com si fos una mènsula en forma d'S. El primer nivell d'obertures està marcat per petites columnes que suporten els balcons de ferro del nivell superior. L'acabament del cos central està format per una gran llinda assentada directament sobre els capitells de les columnes que unifica horitzontalment la façana i separa l'últim cos de la façana. Aquest, de menys alçada que els altres, segueix la mateixa estructura tripartida, però remarca la part central amb un capcer.[2]

La sala té una capacitat de 1.500 espectadors dividits en planta baixa amb les butaques de platea i llotges laterals, i dos pisos més amb butaques a tot el voltant. El vestíbul distribueix els espectadors i es troba l'escala d'accés als pisos. Consta també d'un bar cafeteria amb accés directe des del vestíbul.[2]

Història

Article principal: Teatre Odeon

Al solar on hi havia hagut la biblioteca del convent de Sant Agustí Nou, desamortitzat el 1835, es van aixecar diversos equipaments, entre ells, dos teatres: el Teatre de Sant Agustí (després Teatre Odeon) i el de l'Hospital.

Al Teatre de l'Hospital, i també sobre el terreny del convent, hi havia una sala on es feien balls, festes i representacions teatrals. Reformat, es va inaugurar, ja com a teatre, el 18 de novembre de 1863 amb el nom de Teatre Romea en homenatge al popular actor del segle XIX Julián Romea Yanguas, que havia actuat triomfalment a la ciutat.[3]

El teatre cap al 1914.

El 1864 hi va debutar Isaac Albéniz, de quatre anys, amb un concert de piano. En 1867 va canviar el nom del teatre pel de Teatre Català Romea o Teatre Català, ja que la majoria de la programació eren obres teatrals en català. L'escriptor Frederic Soler (Serafí Pitarra) en va ser coempresari i director artístic de 1870 a 1895. La majoria de les seves obres van estrenar-se en aquest teatre. El 1876, el rei Alfons XII va assistir-hi, sense avís previ, a una representació de Lo ferrer de tall. Va ser un dels primers teatres a oferir sessions de cinema: el 21 de desembre de 1897 va exhibir projeccions de l'"Heliocinografo" de Bousset. El cinema, però, va fer-s'hi només de manera esporàdica: el 13 de gener de 1927 s'hi projectà El místic, sobre l'obra de Rusiñol, i el 6 d'abril del mateix any, Entre la vida y la muerte. El 1941 també va exhibir dues pel·lícules, que han estat les últimes a fer-s'hi.

Amb l'empresari Josep Canals, el teatre va esdevenir un dels més destacats en la història del teatre català: en ell s'han estrenat bona part de les obres de Guimerà, Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol o Josep Maria de Sagarra, a més d'haver-s'hi representat els grans títols del teatre català. Hi actuaren habitualment Lleó Fontova, Teodor Bonaplata, Enric Giménez, Margarida Xirgu, Enric Borràs, Maria Vila, Pius Daví, Joan Capri i molts altres.

Tancat després de la Guerra Civil, va obrir de nou el 15 de desembre de 1943.

Entre el 1945 i el 1954 el teatre va estar regit pels germans Joan i Claudi Fernàndez i Castanyer, que el 1946 reprengueren les representacions en català. Els anys següents el Romea fou l'únic teatre de Barcelona de programació habitualment catalana. La crisi general del teatre a Catalunya, a començament dels seixanta, l'afectà i estigué a punt de tancar. El local fou adquirit per Josep Canals, Agustí Pedro i Pons, Francesc Recasens, Rossend Riera i Domènec Valls i Taberner, que el restituïren a l'escena catalana (1963).

Els anys seixanta i setanta presentà un teatre líric en català, sarsueles, cicles de teatre estranger (sovint en l'idioma original, com en els Cicles de Teatre Llatí, iniciats el 1958), i actuacions extraordinàries, com les del Piccolo Teatro di Milano (1967), el Living Theatre de Nova York (1967), etc. Destacaren també per la seva qualitat les temporades a càrrec de la companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat (1966-1968), amb obres d'Espriu, Brecht, Rusiñol, etc. També ha estat escenari de grups amateurs i experimentals (cicles Dilluns del Romea).

El 2015 aquesta entitat va rebre la Creu de Sant Jordi "pel paper rellevant que aquest equipament, creat el 1863, ha tingut en la cultura i la societat de Barcelona i de Catalunya. Al seu escenari s’han estrenat grans obres del teatre català, vinculades a autors, directors i actors de primer nivell. Del 1981 al 1997 esdevé la seu del Centre Dramàtic de la Generalitat. Gestionat actualment pel Grup Focus, el compromís persistent dels seus propietaris ha aconseguit l'adaptació del Romea als nous corrents escènics i a les tendències culturals contemporànies.".[4]

Centre Dramàtic de Catalunya

Article principal: Centre Dramàtic de Catalunya

El 21 de gener de 1981 va esdevenir Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, fins que va ser substituït en aquesta funció pel Teatre Nacional de Catalunya.[5]

Estrenes

En negreta, les més rellevants o significatives a la història del teatre.

Frederic Soler "Pitarra" va ser empresari del Romea i hi va estrenar un gran nombre d'obres.
Àngel Guimerà va estrenar moltes de les seves grans obres al Teatre Romea.
El teatre en 1914.

Fons

El seu fons[8] entre 1948 i 1990 es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de més de 500 espectacles i més un centenar de retrats d'actors. En total més de 1000 fotografies.[9] Es disposa d'un inventari.[10]

Referències

  1. ↑ Serra, Laura «Borja Sitjà substituità Julio Manriqute al Romea». Diari Ara, 26-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Teatre Romea». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  3. ↑ Alvaro Francisco. El espectador y la critica: el teatro en España, 1965 [Consulta: 10 maig 2011]. 
  4. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
  5. ↑ La institucionalització
  6. ↑ Fitxa de Rosa Maria Arquimbau al Diccionari Biogràfic de Dones
  7. ↑ «Romea». La Vanguardia, 09-11-1950, pàg. 14.
  8. ↑ «Fons Teatre Romea - Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 10 octubre 2018].
  9. ↑ Escena digital Teatre Romea
  10. ↑ Inventari fons Teatre Romea

Bibliografia

  • Romea, 125 anys, a càrrec de Ramon Bacardit, Carles Batlle, Enric Gallén, Pere Gómez i Anglada, Mariantònia Lladó, Anna Vázquez, Manel Zamora. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1989.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Romea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teatre_Romea_(Barcelona)&oldid=21761395»