Unió Esportiva Sant Andreu
Dades | |||
---|---|---|---|
Sobrenom | els quadribarrats | ||
Tipus | club de futbol | ||
Creació | 1909 | ||
Activitat | |||
Esport | futbol | ||
Lliga | Segona Divisió RFEF | ||
Instal·lació esportiva | Camp Municipal Narcís Sala: Barcelona . 6.563 | ||
Socis | 3.454 (2024) | ||
Governança corporativa | |||
Seu | |||
Presidència | Manuel Camino | ||
Entrenador principal | Xavier Molist | ||
Altres | |||
Color | groc, vermell | ||
Equipament esportiu | |||
| |||
Equipament | Meyba | ||
Lloc web | https://www.uesantandreu.cat/ | ||
La Unió Esportiva Sant Andreu és el club de futbol més representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs històrics del futbol català, fundat el 1909.[1] En l'actualitat milita al Grup 3 de la Segona Federació, i el president del club és en Manuel Camino.[2]
Història
La primera referència de la creació d'un club de futbol a Sant Andreu la trobem en una nota d'El Mundo Deportivo del dia 21 de gener de 1909.[3] Aquest club fou anomenat FC Z[4] o simplement Zeta. El mateix 1909, aquest club s'oficialitzà amb el nom de FC Andreuenc. El primer terreny del club fou el Camp de les Medecines, situat al carrer Escòcia amb la carretera de Barcelona (avui Concepció Arenal) i més tard es traslladà a Can Tisó, a la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues.[5]
El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republicà, on va néixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en pràctica, naixent així l'Avenç FC. El 1913 L'Avenç passà a la societat el Fènix Andreuenc, i adopta el nom de L'Avenç del Sport.[6] El club fou fundat per Lluís Montell, qui era amic del poeta de Sant Andreu Ignasi Iglésias, i el nom del club feia al·lusió a la impremta que el mateix Iglesias havia creat juntament amb Àngel Guimerà.[7]
La temporada 1914-15 L'Avenç del Sport jugà per primer cop a uns terrenys situats entre els carrers Virgili i Santa Coloma, actual ubicació de l'estadi Narcís Sala. El club adoptà els colors vermell i blanc per la seva samarreta.
L'any 1925 els diversos club del barri (Avenç, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secció Atlética Vida de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Unió Esportiva Sant Andreu,[8] només alterat durant la República (on es tornà a dir Avenç) i el període del franquisme (CD San Andrés). El club va debutar a la Segona Divisió A la temporada 1950/51, durant la primera etapa de la presidència de Narcís Sala i Vila.
El Camp Municipal Narcís Sala es va inaugurar el 19 de març de 1970, obrint una dècada que seria històrica per la trajectòria de l'equip a la Segona Divisió.
L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisió, l'arbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal comès sobre Calderé al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta època el club arribà a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Anys més tard i en el tombant de segle, un altre club del barri, la Unió Esportiva Besòs-Baró de Viver es convertí en la UE Sant Andreu B a partir del 2000, filial del club.
Després d'un període de set anys a Tercera i un a Primera Catalana, la temporada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisió B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vicepresident a Ferran Martorell, la Fundació Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.
El 18 de novembre de 2008 la U.E Sant Andreu passà a ser Societat Anònima Esportiva. En total, es van posar a la venda 35.200 accions, per un valor global de 3,52 milions d'euros. Joan Gaspart Solves es convertí en el major accionista del club fins a l'any 2011, en que va vendre les seves accions al que seria nou president Manuel Camino[9] Camino ha estat president del Sant Andreu fins l'actualitat, amb l'excepció de la temporada 2014/2015, quan va vendre i posteriorment recomprà la propietat del club a la brasilera Dinorah Santa Ana.[2][10]
El 4 de juny de 2023 es va aconseguir l'ascens a 2a RFEF en la final del play-off d'ascens contra el Salamanca Club de Fútbol UDS a l'Helmántico (1-2) en un partit que es va aturar per pedregada més d'una hora i amb més de 400 aficionats andreuencs mobilitzats al camp rival.[11][12]
Colors
La samarreta de l'equip és groga amb les quatre barres vermelles, i el pantaló és negre. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per votació popular dels socis, eliminant així la bandera espanyola i situant en el seu lloc la bandera de Sant Andreu.
Andreuenc
1909-1925 |
Avenç
1911-1925 |
UESA
1925-1940 |
CDSA
1939-1940 |
CDSA
1940-1954 |
CDSA
1954-1973 |
UESA
1973-2009 |
UESA
2009-2010 |
UESA
2010-2012 |
UESA
2012-2013 |
UESA
2013-2014 |
Palmarès
- 2 cops campió de la Copa Catalunya (2008-09, 2018-19)
- 3 cops campió de Catalunya de Segona Categoria (1919-20, 1920-21, 1939-40)
- 2 cops campió de 2a Divisió B (1991-92, 2009-10)
- 5 cops campió de 3a Divisió (1949-50, 1957-58, 1968-69, 1984-85, 1989-90)
- 1 cop campió de la Primera Divisió Catalana (1999-2000)
- 4 cops campió del Torneig d'Històrics del Futbol Català (2005, 2007, 2021, 2023)
- 1 cop campió de la Copa Federació (2012-13)
Temporades
Fins a l'any 2020 el club ha militat 11 vegades a Segona Divisió, 19 a Segona B i 43 a Tercera Divisió.
|
|
Presidents[5]
|
|
Entrenadors[5]
|
|
|
Jugadors destacats
|
|
|
Els anys entre parèntesis indiquen la primera i la darrera temporada al club.
Jugadors amb més partits
Jugador | Nom complet | Temporades | Partits |
---|---|---|---|
Moya | Antoni Moya i Ribalta | 1968-71, 1972-78 | 332 |
Tovar | Guillermo Tovar Tous | 1968-71, 1973-79 | 331 |
Martín | Antonio Martín López | 1968-74, 1975-77 | 286 |
Guri | Luis Guri Lázaro | 1977-84 | 250 |
Valencia | Ángel Valencia Omedes | 1952-61 | 247 |
Font | Antoni Font i Costa | 1973-81 | 245 |
Hans | Hans Schnonhöffer i Martí | 1987-93 | 244 |
De Frías | Ricard de Frías Carabias | 1977-80, 1981-88 | 243 |
Alborch | Jaume Alborch i Marcús | 1953-54, 1956-58, 1960-65 | 242 |
Manolo Va | Manuel Va i Esteve | 1932-33, 1936-37, 1939-40, 1941-43, 1944-52 | 224 |
Nicolás | José Antonio Nicolás Montoliu | 1978-84 | 224 |
Plantilla actual
Temporada 2022-23[37]
|
|
Cos tècnic
- Entrenador: Xavi Molist
- Segon entrenador: Joan Suriol
- Segon entrenador: Albert González
- Preparador físic: Sergi Seró
- Entrenador de porters: Sergi Pujol
- Fisioterapeuta: Albert Barroso
- Delegat d'equip: Francesc Vives
- Utiller: Leonardo López
- Vistaire: Martín Pedraza
- Analista de dades: Carlos Domínguez
Himne
Flames i ginesta |
Flames i ginesta |
No volem mai adormir-nos |
Aquest himne va ser interpretat l'any 1959 amb motiu de les noces d'or del club per l'Orfeó Eco de Catalunya, que és el que avui en dia encara se sent abans i després de cada partit a l'estadi.
Dades del club
En competicions catalanes (FCF)
- Temporades a Primera Divisió Catalana: 2 (1946-47, 1999-2000)
- Temporades a Primera Regional: 6 (1940-46)
- Temporades al Campionat de Catalunya, Primera Categoria, grup A: 6 (1912-16, 1921-23)
- Temporades al Campionat de Catalunya, Primera Categoria, grup B: 14 (1917-21, 1923-28, 1934-38, 1939-40)
- Temporades al Campionat de Catalunya, Segona Categoria: 7 (1916-17, 1928-34)
En competicions espanyoles (RFEF)
- Temporades a Segona Divisió: 11 (1950-53, 1969-77)
- Millor posició a la lliga: 4t (temporada 1950-51)
- Pitjor posició a la lliga: 19è (temporada 1976-77)
- Partits jugats: 396 (198 a casa, 198 fora)
- Punts aconseguits: 394 (297 a casa, 97 fora)
- Partits guanyats: 148 (128 a casa, 20 fora)
- Partits empatats: 98 (41 a casa, 57 fora)
- Partits perduts: 150 (29 a casa, 121 fora)
- Gols a favor: 481 (364 a casa, 117 fora)
- Gols en contra: 511 (174 a casa, 337 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 5-0 (Osasuna 1950-51, Lleida 1951-52, Logroñés 1971-72, Valladolid 1973-74, Ensidesa 1975-76), 6-1 (Orensana 1950-51), 7-2 (Gimnàstic 1951-52)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 1-4 (Tenerife 1974-75)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 0-5 (Lleida 1952-53)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 8-0 (Ferrol 1951-52)
Gols històrics a Segona Divisió:
- Gol 1: Buqué. Jornada 1 (1950-1951), Girona FC 0-1 (1-2) Sant Andreu.[38]
- Gol 100: Berasaluce, en pròpia porta. Jornada 14 (1951-1952), Sant Andreu 2-1 (4-1) CD Alavés.[39]
- Gol 200: Yanko. Jornada 38 (1969-1970), Sant Andreu 1-0 (4-0) Real Gijón.[40][41]
- Gol 300: Feliu. Jornada 24 (1972-1973), Sant Andreu 2-3 (2-3) Pontevedra CF.[42]
- Gol 400: Pujol. Jornada 35 (1974-1975), Sant Andreu 3-0 (3-1) Cultural Leonesa.[43]
- Temporades a 2a B: 19 (1977-80, 1990-97, 2005-07, 2008-15)
- Millor posició a la lliga: 1r (temporades 1991-92, 2009-10)
- Pitjor posició a la lliga: 19è (temporada 1996-97)
- Partits jugats: 724 (362 a casa, 362 fora)
- Punts aconseguits: 899 (583 a casa, 316 fora)
- Partits guanyats: 272 (193 a casa, 79 fora)
- Partits empatats: 208 (94 a casa, 114 fora)
- Partits perduts: 244 (75 a casa, 169 fora)
- Gols a favor: 896 (579 a casa, 317 fora)
- Gols en contra: 794 (336 a casa, 458 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 10-0 (Manacor 1993-94)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 0-5 (Gramenet 2009-10)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 0-5 (Gramenet 1995-96)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 4-0 (Girona FC 1977-78, Llevant UE 1978-79, Gandia 1990-91), 5-1 (Llevant UE 1977-78, Gimnàstic 1978-79), 7-3 (RCD Mallorca B 1995-96)
Gols històrics a Segona Divisió B:
- Gol 1: Font. Jornada 2 (1977-1978), Sant Andreu 1-0 (1-0) Algeciras CF.[44]
- Gol 100: José María. Jornada 24 (1979-1980), Sant Andreu 1-0 (2-1) CD San Fernando.[45]
- Gol 200: Manolo Muñoz. Jornada 23 (1991-1992), CF Sporting Maonès 0-1 (0-1) Sant Andreu.[46]
- Gol 300: Glaría. Jornada 29 (1992-1993), Sant Andreu 4-1 (4-1) AEC Manlleu.[47]
- Gol 400: Conget. Jornada 11 (1994-1995), Sant Andreu 4-1 (4-1) Ontinyent CF.[48]
- Gol 500: Jimmy Prat. Jornada 23 (1996-1997), Sant Andreu 1-0 (1-2) RCD Espanyol B.[49]
- Gol 600: Lanzarote. Jornada 9 (2008-2009), Sant Andreu 2-0 (5-1) VCF Mestalla.[50]
- Gol 700: Máyor. Jornada 35 (2009-2010), Sant Andreu 1-0 (1-0) RCD Espanyol B.[51]
- Gol 800: David Prats. Jornada 35 (2011-2012), CF Badalona 1-0 (1-0) Sant Andreu.[52]
Dades fins al 14/05/2017:
- Temporades a 3a: 41 (1940-41, 1947-50, 1953-69, 1980-90, 1997-99, 2000-05, 2007-08, 2015-18)
- Millor posició a la lliga: 1r (1949-50, 1957-58, 1968-69, 1984-85, 1989-90)
- Pitjor posició a la lliga: 20è (1986-87)
- Partits jugats: 1.450 (725 a casa, 725 fora)
- Punts aconseguits: 1.807 (1.132 a casa, 675 fora)
- Partits guanyats: 666 (444 a casa, 222 fora)
- Partits empatats: 316 (153 a casa, 163 fora)
- Partits perduts: 468 (128 a casa, 340 fora)
- Gols a favor: 2.446 (1.552 a casa, 894 fora)
- Gols en contra: 1.906 (757 a casa, 1.149 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 9-1 (Sueca 1949-50)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 0-6 (Vilafranca 1989-90)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 0-5 (Terrassa 1961-62)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 7-0 (Lleida 1959-60, Mataró 1997-98)
Gols històrics a Tercera Divisió:
- Gol 1: Lluch. Jornada 1 (1940-1941), CE Constància 2-1 Sant Andreu.
- Gol 500: Cos. Jornada 2 (1956-1957), Sant Andreu 2-0 (8-1) CD La Cava.[53]
- Gol 1000: Tell. Jornada 21 (1964-1965), Sant Andreu 2-0 (3-0) CF Palafrugell.[54]
- Gol 1500: Rafa. Jornada 22 (1983-1984), Sant Andreu 1-0 (4-1) FC Vilafranca.[55]
- Gol 2000: Ramon Triguero. Jornada 1 (2000-2001), UE Vilassar de Mar 0-1 (1-3) Sant Andreu.[56]
- Participacions en la Copa del Rei: 30
- Millor posició a la Copa: 1/4 de final (eliminat pel Sevilla 1970-71)
- Eliminatòries disputades: 65
- Eliminatòries superades: 35
- Partits jugats: 115 (58 a casa, 57 fora)
- Partits guanyats: 46 (33 a casa, 13 fora)
- Partits empatats: 22 (9 a casa, 13 fora)
- Partits perduts: 47 (16 a casa, 31 fora)
- Gols a favor: 167 (114 a casa, 53 fora)
- Gols en contra: 159 (70 a casa, 89 fora)
- Golejada més àmplia aconseguida a casa: 6-0 (Vilobí 1991-92)
- Golejada més àmplia aconseguida fora: 0-4 (Vilobí 1991-92, Blanes 1992-93)
- Golejada més àmplia encaixada a casa: 1-5 (Lleida 1985-86), 0-4 (Atlètic de Madrid 2013-14)
- Golejada més àmplia encaixada fora: 7-0 (Lleida 1985-86)
Referències
- ↑ Torneig d'Històrics. Equips Participants Arxivat 2013-12-22 a Wayback Machine. a Torneig d'històrics del futbol català
- ↑ 2,0 2,1 Miró, Ruben «Camino, part II». L'Esportiu, 23-06-2015 [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ Mundo Deportivo, 21/01/1909, pàgina 4
- ↑ Mundo Deportivo, 09/09/1909, pàgina 4
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009, vegeu apartat Bibliografia
- ↑ Notas Varias, Mundo Deportivo, 19 febrer de 1914, pàgina 4]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Mundo Deportivo, 01/10/1924, pàgina 9
- ↑ Mundo Deportivo, 30/11/1924, pàgina 2
- ↑ Garreta, Angel «Joan Gaspart confirma la venda de les seves accions a l'empresari andreuenc Manuel Camino». ARA, 15-04-2011 [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «L'exdona de Dani Alves compra el Sant Andreu». CCMA, 10-07-2014 [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «Salamanca - Sant Andreu: la mare de totes les finals», 03-06-2023. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «El Sant Andreu aconsegueix un ascens històric a Segona RFEF», 04-06-2023. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «Home». [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ «Unió Esportiva Sant Andreu - Els Escuts i les Samarretes». [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ Mundo Deportivo, 17/02/1965, pàgina 2
- ↑ Mundo Deportivo, 23/05/1965, pàgina 2
- ↑ Mundo Deportivo, 26/07/1996, pàgina 43
- ↑ Mundo Deportivo, 08/10/1996, pàgina 51
- ↑ Mundo Deportivo, 09/10/1996, pàgina 32
- ↑ Mundo Deportivo, 29/05/2004, pàgina 54
- ↑ 21,0 21,1 «La ex mujer de Alves compra el Sant Andreu» (en castellà). Sport, 10-07-2014. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ «Manuel Camino torna al capdavant de la UE Sant Andreu». andreuenc, 22-06-2015. [Consulta: 16 maig 2018].
- ↑ Mundo Deportivo. «Xavi Torrijos se va a la calle por culpa de los malos resultados. Xavi Agustí ocupará el banquillo del Sant Andreu», 27-10-2001. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo, 13/11/2001, pàgina 31
- ↑ Mundo Deportivo, 04/06/2004, pàgina 29
- ↑ Mundo Deportivo. «Jaume Creixell dice que "he recuperado la ilusión"», 01-06-2006. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo. «Félix Arnáiz Lucas, nuevo entrenador cuatribarrado"», 14-02-2007. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo. «Lucas, muy motivado con el reto"», 15-02-2007. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ Mundo Deportivo. «Natxo González ficha por el Sant Andreu», 27-06-2007. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ El 9. «Piti, nou entrenador del Sant Andreu», 17-05-2011. [Consulta: 17 maig 2011].
- ↑ 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 «SANT ANDREU VINTAGE». flamaiginesta.com, 30-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 «SANT ANDREU VINTAGE 2». flamaiginesta.com, 30-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-21. [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ Mundo Deportivo, 02/08/1958, pàgina 3
- ↑ 35,0 35,1 Mundo Deportivo, 19 octubre de 1969, pàgina 15
- ↑ Mundo Deportivo, 25/08/1977, pàgina 13
- ↑ «Primer Equip». [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ El Mundo Deportivo, 11/09/1950, pàgina 4
- ↑ El Mundo Deportivo, 09/12/1951, pàgina 3
- ↑ El Mundo Deportivo, 08/06/1970, pàgina 20
- ↑ El Mundo Deportivo, 08/06/1970, pàgina 21
- ↑ El Mundo Deportivo, 19/02/1973, pàgina 20
- ↑ El Mundo Deportivo, 05/05/1975, pàgina 28
- ↑ El Mundo Deportivo, 12/09/1977, pàgina 26
- ↑ El Mundo Deportivo, 25/02/1980, pàgina 27
- ↑ El Mundo Deportivo, 10/02/1992, pàgina 26
- ↑ El Mundo Deportivo, 22/03/1993, pàgina 27
- ↑ El Mundo Deportivo, 14/11/1994, pàgina 22
- ↑ El Mundo Deportivo, 02/02/1997, pàgina 28
- ↑ El Mundo Deportivo, 20/10/2008, pàgina 34
- ↑ El Mundo Deportivo, 19/04/2010, pàgina 34
- ↑ El Mundo Deportivo, 26/11/2012, pàgina 30
- ↑ El Mundo Deportivo, 03/09/1956, pàgina 7
- ↑ El Mundo Deportivo, 18/01/1965, pàgina 8
- ↑ El Mundo Deportivo, 06/02/1984, pàgina 25
- ↑ El Mundo Deportivo, 04/09/2000, pàgina 34
Bibliografia
- Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009. Autors: Xavier Araguz, Joan Esteve, Àngel Domingo, Jordi Petit, Eduardo Quintana, Quim Terrè i Vicenç Martínez. Editorial: Ajuntament de Barcelona. ISBN 978-84-9850-175-9.