Àzeri
Azərbaycan dili  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 30.000.000[1] |
| Parlants nadius | 23.000.000 (2007 ) |
| Parlat a | Kvemo Kartli i Derbent |
| Oficial a | Azerbaidjan |
| Autòcton de | Àsia |
| Estat | Azerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3] |
 | |
Distribució de l'àzeri | |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet persa, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab |
| Institució de normalització | Acadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan |
| Codis | |
| ISO 639-1 | az |
| ISO 639-2 | aze |
| ISO 639-3 | aze |
| SIL | azj |
| Glottolog | azer1255 |
| Ethnologue | aze |
| ASCL | 4302 |
| IETF | az |
L'àzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés[4] és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[5] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).[6][7][8][9][10]
La llengua té dos grans dialectes, l'àzeri del nord, parlat a la República de l'Azerbaidjan i el Daguestan, on és oficial, i l'àzeri del sud, parlat a la regió iraniana de l'Azerbaidjan, on és la llengua majoritària, tot i que no hi és oficial. Encara que hi ha un grau molt alt d'intel·ligibilitat mútua entre ambdues formes d'àzeri, hi ha diferències significatives en fonologia, lèxic, morfologia, sintaxi i fonts de préstecs. També es parla en menor grau a les comunitats àzeris de Geòrgia i Turquia i a les comunitats de la diàspora, principalment a Europa i Amèrica del Nord.
La seva literatura és molt rica. Dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka. Els primers textos àzeris daten del segle xiv i estaven escrits amb alfabet àrab. Quan les llengües turqueses van canviar a la grafia llatina, el 1924 ho feu l'àzeri del nord, però en 1939 la Unió Soviètica va imposar l'alfabet ciríl·lic, que va ser el d'ús fins a la independència de l'Azerbaidjan. Els àzeris iranians van intentar recuperar el 1991 la grafia àrab, que a l'Iran s'havia mantingut sempre,[11] però finalment es va imposar l'ús dels caràcters llatins.[12]
L'idioma té moltes paraules provinents del mongol i de l'àrab clàssic, per influència de l'islam. És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.
L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.
Exemple d'àzeri amb traducció al català: «Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun…», «Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom…».
Alfabets
[modifica]| Àrab | Llatí | Ciríl·lic | Llatí | IPA |
|---|---|---|---|---|
| fins a 1918 | 1918–1939 | 1958–1991 | des de 1992 | |
| ﺍ | A a | А а | A a | [ɑ] |
| ﺏ | B в | Б б | B b | [b] |
| ﺝ | C c | Ҹ ҹ | C c | [dʒ] |
| چ | Ç ç | Ч ч | Ç ç | [tʃ] |
| ﺩ | D d | Д д | D d | [d] |
| ﻩ | E e | Е е | E e | [e] |
| ع | Ə ə | Ә ә | Ə ə | [æ] |
| ﻑ | F f | Ф ф | F f | [f] |
| گ | G g | Ҝ ҝ | G g | [ɡʲ] |
| ﻍ | Ƣ ƣ | Ғ ғ | Ğ ğ | [ɣ] |
| ﺡ,ﻩ | H h | Һ һ | H h | [h] |
| ﺥ | X x | Х х | X x | [x] |
| ی | Ь ь | Ы ы | I ı | [ɯ] |
| ی | I i | И и | İ i | [ɪ] |
| ژ | Ƶ ƶ | Ж ж | J j | [ʒ] |
| ک | K k | К к | K k | [k] |
| ﻕ | Q q | Г г | Q q | [ɡ] |
| ﻝ | L l | Л л | L l | [l] |
| ﻡ | M m | М м | M m | [m] |
| ﻥ | N n | Н н | N n | [n] |
| ﻭ | O o | О о | O o | [ɔ] |
| ﻭ | Ɵ ɵ | Ө ө | Ö ö | [œ] |
| پ | P p | П п | P p | [p] |
| ﺭ | R r | Р р | R r | [r] |
| ﺙ,ﺱ,ﺹ | S s | С с | S s | [s] |
| ﺵ | Ş ş | Ш ш | Ş ş | [ʃ] |
| ﺕ,ﻁ | T t | Т т | T t | [t] |
| ﻭ | U u | У у | U u | [u] |
| ﻭ | Y y | Ү ү | Ü ü | [y] |
| ﻭ | V v | В в | V v | [v] |
| ی | J j | Ј ј | Y y | [j] |
| ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅ | Z z | З з | Z z | [z] |
Comparació d'algunes paraules
[modifica]| Àzeri | Català | Àzeri | Català | Àzeri | Català |
|---|---|---|---|---|---|
| yaşam | vida | bəli | sí | sabahınız xeyir | bon dia |
| ana | mare | ata | pare | günortanız xeyir | bona tarda |
| oğlan | fill | qız | noia | axşamınız xeyir | bona nit |
| salam | hola | sağ olun | gràcies | ağ | blanc |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ UNPO
- ↑ Н. Г. Волкова (Наталья Георгиевна Волкова — одна из ведущих советских этнографов-кавказоведов, признанный ученый в области этнической истории народов Кавказа, автор нескольких монографических исследований по этническому составу населения Северного Кавказа, по кавказской этнонимике) Кавказский Этнографический Сборник, Статья: Этнические процессы в Закавказье в XIX—XX вв. — IV. — СССР, Институт Этнографии им. М.Маклая, АН СССР, Москва: Наука, 1969. — С. 10. — 199 с. — 1700 экз.
- ↑ Saparov, Arseny «The alteration of place names and construction of national identity in Soviet Armenia» (en francès). Cahiers du monde russe. Russie - Empire russe - Union soviétique et États indépendants, 44, 1, 01-01-2003, pàg. 179–198. DOI: 10.4000/monderusse.8604. ISSN: 1252-6576. «According to this plan some 100,000 people had to be «voluntarily» resettled. The emigration occurred in three stages: 10,000 people were resettled in 1948, another 40,000 in 1949, and 50,000 in 1950.»
- ↑ Azerbaidjanés en pronúncia occidental i azerbaidjanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
- ↑ «Nakhchivan Autonomous Republic» (en anglès). Nakhchivan.az. Arxivat de l'original el 2012-12-09. [Consulta: 4 abril 2023].
- ↑ "Peoples of Iran" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. in Looklex Encyclopedia of the Orient. Consultat el 22 gener 2009.
- ↑ "Iran: People" Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine., CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Consultat el 22 gener 2009.
- ↑ G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, març 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Consultat el 22 gener 2009.
- ↑ "Iran" Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine., Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Consultat 30 juliol 2006.
- ↑ "Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, pp. 221–225. The MIT Press (2003), ISBN 0-262-19477-5
- ↑ Coene, Frederik. he Caucasus (en anglès). Routledge, 2009, p. 74. ISBN 1135203024.
- ↑ Reflections on Knowledge and Language in Middle Eastern Societies (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2010, p. 295. ISBN 1443824739.
Enllaços externs
[modifica]- Àzeri amb àudio Arxivat 2011-10-06 a Wayback Machine..
- Àzeri, alfabets i pronunciació en omniglot.com.
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
