Chara (estel)
Chara (Beta dels Llebrers / β Canum Venaticorum) és un estel en la constel·lació dels Llebers, els gossos de caça, situada en el gos més meridional.[10] De magnitud aparent +4,26, és el segon estel més brillant de la constel·lació després de Cor Caroli (α Canum Venaticorum).
Distant 27,4 anys llum del sistema solar, els estels coneguts més propers a Chara són Gliese 450 i Groombridge 1830, ambdós a 5 anys llum.
Nom
[modifica]Chara significa «volguda» o «volguda per al cor del seu mestre». També se l'anomena Asterion, que sembla un nom derivat del llatí per a «arrel comestible» o «estrellat». L'altre nom pel qual és conegut aquest estel,
D'una manera una miqueta confusa, tots dos termes també designen als gossos de la constel·lació; Asterion és el més septentrional —on no està β Canum Venaticorum—, mentre que Chara s'aplica al més meridional.[11]
Característiques físiques
[modifica]Charaés una nana groga de tipus espectral G0V de característiques tan semblants a les del Sol que pot ser considerada un bessó solar. A diferència de la nostra veïna Alfa Centauri A —estel també semblant al Sol—, no té cap companya estel·lar brillant.[12] La seva massa és un 2 % menor que la del Sol, mentre que el seu diàmetre és poc més d'un 2,5 % més gran.[13][14] La seva temperatura efectiva és de 5896 K, si bé és un 25 % més lluminosa que el nostre estel.[14][13]
Chara també és detectada a la regió de raigs X de l'espectre electromagnètic, implicant que, com el Sol, es troba envoltada per una corona calenta. La seva velocitat de rotació és igual o major de 3 km/s —un 50 % més ràpida que la del Sol—, per la qual cosa completa una volta en menys de 17 dies.[12] Encara que en el passat es va suggerir que Chara podia ser una binària espectroscòpica amb un període orbital de 2430 dies, posteriors anàlisis semblen descartar aquesta possibilitat.[15]
No obstant això, Chara és un estel pobre en metalls, amb una abundància relativa de ferro igual al 60 % de la qual té el Sol. Els valors de tots els elements avaluats estan per sota dels valors solars; coure, níquel i vanadi mostren una abundància similar a la del ferro, mentre que els continguts de silici, sofre, zinc i magnesi equivalen al 70 % dels del nostre estel.[13] Sembla ser un estel amb una edat de 4050 - 4680 milions d'anys, comparable a la del Sol; no obstant això, la seva elevada lluminositat pot ser la conseqüència d'una edat sensiblement major, entorn dels 7000 milions d'anys.[16][13][12]
Chara és un objectiu prioritari en la cerca de planetes terrestres, havent estat seleccionada entre les 30 estrelles presentades als científics del projecte de la NASA Terrestrial Planet Finder (TPF) i del projecte Darwin de l'Agència Espacial Europea per a la cerca de planetes habitables.[15] L'òrbita d'un hipotètic planeta terrestre en el qual existís aigua líquida hauria de ser situada aproximadament a 1,1 UA.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ 5,0 5,1 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ 6,0 6,1 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Jacob L. Bean «Accurate M dwarf metallicities from spectral synthesis: a critical test of model atmospheres» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2006, pàg. 1604–1616. DOI: 10.1086/508321.
- ↑ Beta Canum Venaticorum (SIMBAD)
- ↑ The history of the star Asterion (The Fixed Stars)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Chara (Stars, Jim Kaler)
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. pp. 335-356 (Taula consultada en CDS).
- ↑ 14,0 14,1 van Belle, Gerard T.; von Braun, Kaspar «Directly Determined Linear Radii and Effective Temperatures of Exoplanet Host Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1085-1098.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Chara (Solstation)
- ↑ Ibukiyama, A.; Arimoto, N. «HIPPARCOS age-metallicity relation of the solar neighbourhood disc stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 927-941.
