Vés al contingut

Desmond Tutu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEl Molt Reverend Modifica el valor a Wikidata
Desmond Tutu

(2004) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Desmond Mpilo Tutu Modifica el valor a Wikidata
7 octubre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Munsieville (Unió Sud-africana) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Ciutat del Cap (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe anglicà de Ciutat del Cap
7 setembre 1986 – juny 1996
← Philip RussellNjongonkulu Ndungane →
Bisbe de Johannesburg
febrer 1985 – 7 setembre 1986
← Timothy BavinGeorge Buchanan →
Secretari general Consell d'Esglésies de Sud-àfrica
març 1978 – febrer 1985
Bishop of Lesotho (en) Tradueix diòcesi de Lesotho
agost 1976 – març 1978
← John Maund (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióKing's College de Londres - teologia (1962–2012)
Universitat de Sud-àfrica (–1954)
Bates College
Hamilton College
St. Martin's School - teologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEsglésia d'Anglaterra, anglicanisme, teologia evangèlica, drets humans, drets civils i polítics, activisme i drets civils Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot anglicà, teòleg evangèlic, arquebisbe, escriptor de no-ficció, activista pels drets humans, activista polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional de Lesotho Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNomalizo Leah Tutu (1955–2021), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsMpho Andrea Tutu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0878379 TMDB.org: 128550
Musicbrainz: 7999bead-7233-4f0b-830f-c4ef13382288 Discogs: 764381 Find a Grave: 235186223 Modifica el valor a Wikidata

Desmond Tutu (Munsieville, 7 d'octubre de 1931 - Ciutat del Cap, 26 de desembre de 2021) fou un pacifista i eclesiàstic sud-africà que esdevingué famós durant els anys 80 del segle xx a causa de la seva oposició a l'apartheid.[1] Va ser el primer arquebisbe negre anglicà de Ciutat del Cap a Sud-àfrica.

Biografia

[modifica]

[cal citació]

Nascut el 7 d'octubre de 1931 a la població sud-africana de Klerksdorp, va emigrar amb la seva família als dotze anys a Johannesburg. Tot i que volia ser metge, va orientar la seva educació a l'ensenyament a causa que la seva família no podia pagar-li els estudis. Va llicenciar-se el 1953 a la Universitat Bantu de Pretòria; fou posteriorment mestre de secundària a l'Institut Bantu de Johannesburg, on va estar fins al 1957. Aquell any dimití del càrrec; denuncià la precarietat de l'ensenyament dels negres. Va continuar els estudis de teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot anglicà.

El president Mas lliura el Premi Internacional Catalunya a l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu

Entre 1962 i 1966 viatjà a Londres, on rebé un màster en teologia; retornà posteriorment al seu país. A partir d'aquell moment realitzà conferències en les quals denunciava la precarietat de la situació dels negres al seu país; denuncià que la situació d'aparent cordialitat entre blancs i negres podia esclatar en qualsevol moment. El 1972 fou designat vicedirector del fons teològic d'educació del Consell Mundial d'Esglésies, i al seu retorn a Sud-àfrica el 1975 fou ordenat bisbe de l'Església anglicana, el primer negre a ser-hi ordenat.

Obra política

[modifica]

El 1976 es dugueren a terme les protestes de Soweto per l'obligació de l'ús de l'afrikaans com a llengua d'instrucció en escoles negres, i es convertí en una revolta massiva contra l'Apartheid, revolta en la qual Tutu prengué part i va donar suport al boicot econòmic al seu país.[cal citació]

Bisbe de Lesotho entre 1976 i 1978, fou nomenat aquest últim any secretari general del Consell sud-africà d'Esglésies;[2] continuà així la lluita contra l'Apartheid amb l'acord de gairebé totes les esglésies. Tutu va advocar constantment per la reconciliació entre tots els partits implicats en l'Apartheid; denuncià constantment el govern blanc per la seva política racista, però també condemnà grups antiapartheid que propiciaven actuacions violentes i terroristes, com el Congrés Nacional Africà i diversos grups comunistes.[cal citació]

El 16 d'octubre de 1984 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau per la seva constant lluita contra l'Apartheid.[2]

El 7 de setembre de 1986 fou ordenat arquebisbe de l'Església anglicana; novament fou el primer negre a aconseguir-ho; ocupà el càrrec d'arquebisbe de Ciutat del Cap entre aquell any i el 1996.[2] Amb la fi de l'Apartheid Tutu fou nomenat director de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, creada pel president sud-africà Nelson Mandela.[cal citació]

Va ser una de les 18 personalitats mundials que originalment van donar suport a l'Aliança de Civilitzacions.[3]

El 8 de maig de 2014 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Internacional Catalunya per «la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d'una integritat, un coratge i una capacitat excepcionals».[4][5] El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Desmond Tutu, el Nobel de la Pau que va lluitar contra l'apartheid, mor als 90 anys». 3/24, 26-12-2021. [Consulta: 26 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Desmond Tutu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Members» (en anglès). United Nations Alliance of Civilizations. Arxivat de l'original el 28 novembre 2009. [Consulta: 26 desembre 2021].
  4. «Desmond Tutu, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2014». 324.cat, 08-05-2014. [Consulta: 8 maig 2014].
  5. Rodríguez Carrera, Marta «Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya». Ara, 09-05-2014 [Consulta: 13 maig 2014].
  6. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].

Enllaços externs

[modifica]