Eyvind Alnæs
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 abril 1872  Fredrikstad (Noruega) | ||
| Mort | 24 desembre 1932 (60 anys) Oslo (Noruega) | ||
| Sepultura | Vestre gravlund, 141137 (1933–) | ||
| Formació | Conservatori de Leipzig Conservatori de Música d'Oslo | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, director de cor, director d'orquestra, compositor, professor universitari de música | ||
| Gènere | Simfonia | ||
| Instrument | Orgue, piano i orgue | ||
| Família | |||
| Fills | Lise Børsum | ||
| Premis | |||
   
 | |||
_(cropped).jpg)
Eyvind Alnæs (Fredrikstad, 29 d'abril de 1872 - Oslo, 24 de desembre de 1932) fou un compositor, organista, director de cor i director d'orquestra noruec.[1]
Biografia
[modifica]Alnæs va néixer a Fredrikstad, com a fill de Johannes Jørgen Lauritz Alnæs (1835–1916) i d’Elise Martine Hansen (1851–1931). Es va casar amb Emilie Thorne (1882–1976) el 1903. Va ser pare de l’autora Lise Børsum i avi del novel·lista Finn Alnæs i de l’artista Bente Børsum.[1]
El 1888 es va inscriure a l'Escola de Música i Organistes d’Oslo (posteriorment Musikkonservatoriet i Oslo). Alnæs va estudiar piano amb Westye Waaler, orgue amb Peter Brynie Lindeman així com harmonia, contrapunt i composició amb Iver Holter. L'abril de 1892, després que Alnæs acabés els seus estudis a Oslo, va estudiar a Leipzig amb Carl Reinecke i, després de l'estrena de la seva primera simfonia el 1896, a Berlín amb Julius Ruthardt.[2]
Durant molts anys va tocar l’orgue a diverses esglésies i va dirigir cors. Durant els anys 1895-1907 va ser organista a l'església de Bragernes a Drammen. Entre 1907-16 va tocar a l'església d’Uranienborg a Oslo i entre 1916-32 a la catedral d’Oslo. Va ajudar a fundar la Unió de Compositors Noruecs (Norsk Komponistforening) el 1917 i va exercir-ne de president entre els anys 1921-23. Alnæs va escriure música amb un estil romàntic tardà; la seva producció inclou dues simfonies, un conjunt de variacions simfòniques, un concert per a piano, peces per a piano, preludis de corals per a orgue, obres corals i romances (en noruec, romanser).[3]
Eyvind Alnæs era francmaçó i actiu com a organista de l'Orde maçònic noruec.
Alnæs va rebre la medalla d'or l'Orde del Mèrit Reial (Kongens fortjenstmedalje) el 1922 i el 1932 va ser nomenat cavaller de 1a classe del Reial Orde Noruec de Sant Olaf.
Va morir el 1932 i va ser enterrat al cementiri de Vestre gravlund, al districte de Frogner, a Oslo.[4][1]
Discografia
[modifica]Diverses cançons d'Alnæs han estat enregistrades per personatges com Kirsten Flagstad i Fiódor Xaliapin. El 2007 es va publicar el primer enregistrament del Concert per a piano d’Alnæs en re major, op. 27 (publicat cap al 1919);[5] va comptar amb Piers Lane com a solista de piano i l'Orquestra Filharmònica de Bergen dirigida per Andrew Litton. A principis del 2010 es va publicar l'enregistrament en estrena de les seves dues simfonies - núm. 1 en do menor, Op.7 i núm. 2 en re major, Op.43 - amb l'Orquestra Simfònica Nacional de Letònia dirigida per Terje Mikkelsen.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Grinde, Kirsti. Helle, Knut. Eyvind Alnæs (en noruec). Oslo: Kunnskapsforlaget (Norsk biografisk leksikon) [Consulta: 11 desembre 2014].
- ↑ «Eyvind Alnæs (1872–1932)» (en noruec). lokalhistoriewiki.no. [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ Trond Olav Svendsen. «Norsk Komponistforening» (en noruec). Store norske leksikon. [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ «Kongens fortjenstmedalje» (en noruec). [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ Vegeu Hofmeisters Monatsbericht, 1919, pàg.78
- ↑ «Alnæs, Eyvind: Symphony No. 1, Symphony No. 2» (en anglès). Sterling CD, 01-01-2010. [Consulta: 31 desembre 2010].