Vés al contingut

Ignasi Bultó i Sagnier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ignasi Bultó)
Plantilla:Infotaula personaIgnasi Bultó

D'esquerra a dreta: Pepe Sánchez, Ignasi Bultó i Domingo Illa al podi de Gallecs (ca. 1974) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Ignasi Bultó i Sagnier Modifica el valor a Wikidata
17 desembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsYato Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, empresari Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial
motocròs Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPaco Bultó Modifica el valor a Wikidata  i Inés Sagnier i Muñoz Modifica el valor a Wikidata
GermansÁlvaro Bultó Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Maria Bultó, oncle
Joan Soler Bultó, cosí
Oriol Puig Bultó, cosí
Manuel Soler, cosí segon
Sete Gibernau, nebot
Miki Arpa, nebot
Josep Maria Sagnier i Sanjuanena, avi
Joaquim Sagnier i Villavecchia, besavi
Pere Arpa i Vilallonga, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ignasi Bultó i Sagnier (Barcelona, 17 de desembre de 1951)[1][2] és un antic pilot català de motociclisme, activitat en què va destacar durant les dècades del 1960 i 1970 aconseguint 4 campionats d'Espanya de trial (1969 a 1972) i un subcampionat (1973),[3][4] a banda de dos subcampionats de motocròs i una medalla d'or als ISDT. És recordat, tant en trial com en motocròs, pel seu pilotatge fi i elegant.[5] El gener del 2022, la FCM li concedí el premi Legends en reconeixement a la seva trajectòria motociclista.[6]

Ignasi[a] és el quart fill (després de tres nenes) del fundador de Bultaco, Francesc Xavier Bultó i, per tant, germà d'Álvaro Bultó, conegut aventurer i presentador de televisió mort tràgicament el 2013 mentre feia paracaigudisme extrem.[9][10]

Carrera esportiva

[modifica]

La seva primera moto fou una de feta especialment per a ell, amb motor Ducson i xassís i suspensions de Bultaco TSS. A onze anys va córrer la seva primera cursa de forma oficiosa, un trial de Sant Antoni disputat a la finca familiar del mateix nom, a Cunit.[5]

Trial

[modifica]
La Bultaco Sherpa T experimental que pilotà el 1972
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1964 - 1978
EquipsBultaco
DebutAls 11 anys
Palmarès en trial
Podis en GP2  =  2x3r

C. d'Espanya4 (1969 - 1972)
Palmarès en motocròs
C. d'Espanya2 subcampionats (1973 i 78)
Palmarès en enduro
ISDT1 Medalla d'or
Palmarès en velocitat
C. Esp. Resist.1 (1990)
Activitat professional
NegocisFundador de Merlin

El 1964, amb tretze anys, obtingué la seva primera llicència[5] i començà a participar fora de concurs en els primers trials que s'organitzaven a Catalunya. El 1968, amb setze anys, va poder córrer oficialment proves de trial i el 1969 guanyava el Campionat d'Espanya de la modalitat,[5] havent empatat a punts amb Pere Pi: Bultó va guanyar dues de les quatre proves puntuables i fou segon a les altres, exactament el mateix que Pi; en quedar empatats, el títol fou per qui havia obtingut menys penalització al llarg de les quatre proves, de manera que Ignasi Bultó guanyà per dos peus de diferència.[11] A partir d'aleshores va guanyar-ne quatre campionats seguits (de 1969 a 1972).[12] El 1973 va quedar subcampió rere Fernando Muñoz,[13] i el 1974 el seu cosí segon Manuel Soler fou el campió.[5]

Motocròs

[modifica]

Gran afeccionat a la velocitat, va decidir provar sort en el motocròs en comptes de l'asfalt, i el 1974 decidí passar-se definitivament a aquesta modalitat.[5] Va alternar-la amb el trial fins que s'hi va dedicar en exclusiva, principalment en la categoria dels 250 cc, amb el saldo de dos subcampionats d'Espanya. Malauradament va tenir repetides lesions d'espatlla que li varen impedir aconseguir el campionat de motocròs que tant acaçava.[5]

Retirada

[modifica]

El 1978, amb només vint-i-sis anys però amb quinze de seguits competint, va decidir retirar-se de la competició. El dia de la seva retirada va declarar: «Val més tenir un amic que guanyar una cursa».[5] Un parell d'anys més tard, el 1980 -quan la seva família ja havia perdut l'empresa fundada per son pare, Bultaco- fundà l'empresa Merlin, fabricant de motocicletes, a Vilanova i la Geltrú.[14]

Tot i haver-se retirat de feia anys, Bultó seguí competint de tant en tant en tota mena de disciplines, arribant a guanyar el Campionat d'Espanya de resistència de 1990 amb l'equip del Moto Club Chimisay, rellevant-se amb Xavi Riba en el pilotatge d'una Montesa Honda.

Palmarès

[modifica]

Palmarès en trial

[modifica]
Any Motocicleta C. d'Europa C. d'Espanya
1969 Bultaco - 1r
1970 Bultaco 21è 1r
1971 Bultaco 17è 1r
1972 Bultaco 12è 1r
1973 Bultaco 15è 2n
1974 Bultaco -
1975 Bultaco - 11è
Total títols 0 4

Palmarès al Campionat d'Espanya de motocròs

[modifica]
Any Motocicleta 500 cc 250 cc 125 cc
1972 Bultaco - - 3r
1973 Bultaco - - 2n
1974 Bultaco - ? -
1975 Bultaco - 4t -
1976 Bultaco -
1977 Bultaco - 4t -
1978 Bultaco 3r 2n -

Notes

[modifica]
  1. El personatge apareix habitualment referenciat amb el nom en castellà, Ignacio, tot i que també apareix com a Ignasi en diverses fonts.[7][8] Per coherència amb altres articles relacionats (com ara el del seu pare Francesc Xavier Bultó, documentat sovint com a Francisco Xavier), en aquest article s'ha optat per la versió catalana del seu nom.

Referències

[modifica]
  1. «The rider... Bultó Ignacio» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 14 febrer 2011].
  2. Alguersuari, Jaume (Director) «Solo Moto Stars. 40 - Ignacio Bultó» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 67, 10-12-1976, p. 2.
  3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 289-290. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 105. ISBN 84-315-12210. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Mas Godayol, Josep (Director). «Ignacio Bultó. El elegante campeón». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 294-295 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X. 
  6. «La FCM celebra la Gala de Premios de los Campeonatos de Cataluña de Motociclismo 2021» (en castellà). todotrial.com, 25-01-2022. [Consulta: 1r febrer 2024].
  7. «Homenatge a Bultaco a les 24 Hores». circuitcat.cat. Circuit de Catalunya, 01-02-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 1r juny 2014].
  8. «Fiesta 24 Horas "Non-Stop" Museu Moto Barcelona» (en castellà). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 24-11-2011.[Enllaç no actiu]
  9. «Álvaro Bultó mor en un accident als Alps». ara.cat. Diari Ara, 23-08-2013. [Consulta: 17 setembre 2013].
  10. «Francisco Javier Bultó y Marqués» (en castellà). geneall.net. [Consulta: 20 juny 2014].
  11. Pi, Pere. «82. Primer títol d'Espanya i de Catalunya de trial». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 127-130. ISBN 9788461590353. 
  12. Vignati, Alejandro. «Trial». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 40. ISBN 84-01-70016-7. 
  13. Herreros 1998: «Trial» p. 288-289
  14. Herreros 1998: «Relación de las principales marcas» p. 312-313
Bibliografia

Enllaços externs

[modifica]