Vés al contingut

José Sánchez Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPepe Sánchez
Imatge
Amb una Guzzi de carretera el 2016, durant la III Llotja del Vehicle Clàssic de Mollet (2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Sánchez Martínez Modifica el valor a Wikidata
26 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Regió de Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, comerciant, pilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs
enduro
kàrting Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Sánchez Martínez (Regió de Múrcia, 26 de maig de 1937),[1] conegut també com a Pepe Sánchez, és un antic pilot de motociclisme català d'origen murcià,[a] un dels pioners del motocròs i l'enduro a la península Ibèrica cap al final de la dècada de 1950 i començament de la de 1960, època en què aquestes modalitats fora d'asfalt s'hi anaven introduint. Durant la seva etapa d'activitat va obtenir diversos èxits en aquests esports, entre els quals cinc Campionats d'Espanya de motocròs,[4] tres d'enduro (els dos primers, quan aquesta disciplina era coneguda com a Regularitat, i el tercer com a Tot-Terreny) i quatre medalles d'or als ISDT. Al final de la seva carrera, havia practicat tota mena de disciplines motociclistes tret de la velocitat.

El gener del 2022, la Federació Catalana de Motociclisme li concedí el premi Legends en reconeixement a la seva trajectòria motociclista.[5]

Trajectòria esportiva

[modifica]

Els inicis amb la Guzzi

[modifica]

Sánchez resideix a la rodalia de Barcelona –ha viscut molts anys a Sant Adrià de Besòs– des dels dotze anys,[2] quan s'hi traslladà amb la seva família procedent de Múrcia.[6] De ben jove entrà a treballar a Moto Guzzi Hispania de mecànic[2] i aviat entrà en contacte amb el món de la competició, en formar part de l'equip tècnic de la marca a diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc. Quan la firma es retirà de les competicions, Sánchez demanà als directius alguna de les motos arraconades per poder participar en curses de Regularitat (modalitat antecessora de l'actual enduro). Després de disputar la primera cursa el 1958 a La Conreria,[2] començà a destacar en competicions estatals d'aquesta disciplina[7] amb la seva Guzzi de 98 cc.[8] Poc després, aconseguí la victòria al Ral·li d'Aragó amb una moto que es comprà de segona mà, i més tard decidí participar pel seu compte als ISDT de Garmisch-Partenkirchen, als comandaments d'una OSSA particular.

La seva trajectòria s'interrompé en haver de fer el servei militar, però un cop acabat la reprengué, aquesta vegada provant el motocròs amb una altra Guzzi 100 que preparà per a aquesta modalitat. El 1959 guanyà en la seva categoria al Motocròs del Fang de Vic. Aquell any provà també el kàrting i competí amb un model preparat per José Pérez i Jaume Samsó amb el motor de la seva Guzzi 100. La seva actuació més brillant al món dels karts va ser a les 6 Hores Internacionals de Montjuïc de 1960, on amb Miquel Torelló de company i un kart amb motor Bultaco van encapçalar la prova cinc hores seguides, fins que se'ls trencà el dipòsit de combustible i es varen haver de retirar. El 1961, tornat a la Regularitat, aconseguí el Campionat de Catalunya de la disciplina.[2]

L'etapa a Bultaco

[modifica]
Pepe Sánchez (de blau) al podi del circuit de Gallecs cap al 1974
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
TemporadesDècada de 1960
EquipsMoto Guzzi, Bultaco
RècordsPrimer català a guanyar una medalla d'or als ISDT (1962)
Palmarès en motocròs
C. Esp. 125cc2 (1962, 1964)
C. Esp. 250cc3 (1967 - 1969)
Palmarès en enduro
ISDT4 medalles d'or
(1962-63, 1965-66)
1 medalla d'argent (1964)
C. Cat. Regularitat
C. Esp. Regularitat
C. Esp. Tot Terreny
1 (1961)
1 (1962)
1 (1967)
Activitat professional
NegocisMotos Sánchez a Badalona
ResidènciaSant Adrià de Besòs, Barcelonès

El 1962 entrà a treballar a Bultaco i començà a competir seriosament en motocròs i regularitat amb una Tralla 101. Amb aquella moto va guanyar el Campionat d'Espanya de Regularitat aquell mateix any i va obtenir diverses victòries en curses de motocròs. El setembre, juntament amb Oriol Puig Bultó (un altre dels pioners del fora d'asfalt), decidiren de participar pel seu compte als ISDT, que es tornaven a celebrar a Garmisch-Partenkirchen.[6] El fet d'anar tots dos sols per mig Europa en un petit cotxe amb un remolc on duien dues Sherpa S 175 i un motor de recanvi fou aleshores força complicat. Malgrat no tenir cap assistència de mecànics, ajudants ni mànagers guanyaren sengles medalles d'or a la prova, esdevenint així els dos primers catalans a aconseguir-ho.[9]

Com a anècdota, mentre es desplaçaven a Alemanya passaren per Itàlia on l'oncle d'Oriol Puig, Paco Bultó, assistia als pilots de velocitat de Bultaco John Grace i Ramon Torras a Monza. Grace li suggerí a Don Paco que els sufragués econòmicament el viatge, i aquest els digué que els en pagaria el 50% de les despeses si aconseguien una medalla d'argent, i el total si era d'or.[6] Així doncs, el viatge els sortí de franc. Una altra anècdota d'aquesta participació en els ISDT es produí quan hagué d'ensenyar-li a Oriol Puig (qui, tot i ser enginyer, no dominava tant la mecànica com ell) a adobar l'embragatge de la seva moto i no se li acudí altra manera que pujar tot el motor a la cambra de l'hotel on s'estaven.[6]

Des d'aleshores, José Sánchez participà ininterrompudament als ISDT fins al 1966, aconseguint-hi sempre la medalla d'or, tret del 1964 en què guanyà la d'argent (aquell any s'havia fracturat un braç en una cursa a Terol).[2] Una de les seves millors actuacions fou a l'edició de 1966 a Villingsberg (Suècia) on juntament amb Oriol Puig Bultó, Costa, Ferrer, Bordoy i Casimir Verdaguer es classificaren setens al Trofeu, aconseguint entre tots quatre medalles.[6]

Gràcies als seus èxits en aquestes competicions, Bultaco anà desenvolupant les seves motos de Tot-Terreny,[10] inicialment derivades de la Sherpa S, que amb els anys donaren pas al model conegut com a Matador,[cal citació] aparegut cap a 1965.

Èxits en motocròs

[modifica]

Pel que fa al motocròs, els seus èxits reiterats amb la Bultaco li valgueren 5 campionats d'Espanya i 2 subcampionats entre 1962 i 1969, en les categories de 125 i 250cc. El 1968 patí un seriós accident en una cursa a Granollers que va fer témer per la seva vida, però tot i així, un cop restablert, guanyà el títol estatal aquell any i el següent.

Acabada la temporada de 1969, però, tingué algunes diferències amb Bultaco i deixà de ser-ne pilot oficial, de manera que va córrer algunes curses amb una Montesa Cappra i, fins i tot, els 2 Dies de Madrid amb una Montesa King Scorpion, la qual va col·laborar a desenvolupar per a la marca. Després d'això, tornà a Bultaco però com a pilot privat. El 1970 va córrer els seus darrers ISDT a El Escorial amb una Bultaco Matador SD i acabà cinquè al Campionat d'Espanya de motocròs, aconseguint de passada el Trofeu Finamix al millor privat. Tot seguit, es retirà de la competició i es va centrar en el seu negoci particular, el taller "Motos Sánchez".[2]

Palmarès

[modifica]

Enduro

[modifica]
  • 1 Campionat de Catalunya de Regularitat: 1961 (Moto Guzzi)
  • 2 Campionats estatals:
    • Campió d'Espanya de Regularitat: 1962 (Bultaco)
    • Campió d'Espanya de Tot Terreny: 1967 (Bultaco)
  • 5 Medalles als ISDT:
    • 1962, RFA: Or
    • 1963, Txecoslovàquia: Or
    • 1964, RDA: Argent
    • 1965, Illa de Man: Or
    • 1966, Suècia: Or

Campionat d'Espanya de Motocròs

[modifica]
Any Motocicleta 250 cc 125 cc
1962 Bultaco - 1r
1963 Bultaco ? 2n
1964 Bultaco 2n 1r
1965 Bultaco ? -
1966 Bultaco 2n -
1967 Bultaco 1r -
1968 Bultaco 1r -
1969 Bultaco 1r -
1970 Bultaco -
1971 Bultaco ? -
1972 Bultaco ? ?
1973 Bultaco ? ?
1974 Bultaco 4t -
Total títols 3 2
5 estatals

Notes

[modifica]
  1. Per bé que un diari de l'època situa el seu naixement a Sant Adrià de Besòs,[1] la majoria de fonts consultades apunten que José Sánchez emigrà a Catalunya a mitjan dècada de 1950, procedent de Múrcia.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Los ases de la motocicleta - José Sánchez» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 25-04-1969. [Consulta: 25 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Roig «José Sánchez. Un campeón olvidado» (en castellà). SOLO MOTO 30. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 2, 3-1983, p. 56-61.
  3. Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 266
  4. Herreros 1998: «Motocross» p. 276-279
  5. «La FCM celebra la Gala de Premios de los Campeonatos de Cataluña de Motociclismo 2021» (en castellà). todotrial.com, 25-01-2022. [Consulta: 1r febrer 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 265-266
  7. «Regularidad». A: Herreros 1998, p. 256. «José Sánchez fue uno de los principales regularistas[...]» 
  8. Herreros 1998: «Regularidad» p. 256-259
  9. «Todo Terreno/Enduro». A: Herreros 1998, p. 266. «En 1962, dos pilotos de Bultaco, José Sánchez y Oriol Puig[...]lograron entrar en la historia del motociclismo español por la puerta grande, al ser los primeros en conseguir una medalla de oro en tan exigente prueba[...]» 
  10. «Bultaco Matador Mk-2. Las primeras armas T.T. nacionales» (en castellà). enduromagazine.com. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2008. [Consulta: 7 desembre 2011].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]