Jacques Doillon

Jacques Doillon
	; (2013)
Biografia
Naixement	15 març 1944 (80 anys); París
Activitat
Ocupació	director de cinema, autor, actor de cinema, productor de cinema, muntador, guionista, director de televisió, actor, realitzador
Activitat	1969 -
Família
Cònjuge	Noëlle Boisson ; Brune Compagnon-Debouverie
Parella	Jane Birkin ; Brune Compagnon-Debouverie
Fills	Lina Doillon; () Amélie van Elmbt; Lili Doillon; () Brune Compagnon-Debouverie; Lola Doillon; () Noëlle Boisson; Lou Doillon; () Jane Birkin
Premis
	(2004) Premi de cinema France Culture; (1990) Premi Louis Delluc, per l'obra The Little Gangster (en) ;

Jacques Doillon (París, 15 de març de 1944) és un director de cinema francès. Té el costum de donar papers principals a joves actrius sense experiència a les seves pel·lícules sobre la vida familiar i les dones. Algunes actrius que cal destacar són Fanny Bastien, Sandrine Bonnaire, Judith Godrèche, Marianne Denicourt, Charlotte Gainsbourg^[1] i Juliette Binoche.

Carrera

Doillon va néixer a París en una família modesta: el seu pare és comptable, la seva mare escaparatista. Estudiant al lycée Voltaire de París, on va assistir al cineclub dirigit pel professor de literatura Henri Agel.^[2] Té dues filles: Lola Doillon (nascuda el 1975), la mare de la qual és l'editora de cinema Noëlle Boisson, i Lou Doillon (nascuda el 1982), de la seva relació amb l'actriu anglesa Jane Birkin a la dècada de 1980.^[3] Té tres fills més anomenats Lili, Lina i Lazare.

Doillon va començar com a editor, sobretot en documentals com Paris-secret de Édouard Logereau el 1965 i París top secret de Pierre Roustang el 1969. El 1973, va dirigir el seu primer llargmetratge L'An 01 a partit del còmic de Gébé (la part africana està dirigida per Jean Rouch i la part a Nova York per Alain Resnais).

La seva pel·lícula de 1989 La Fille de 15 ans va ser presentada al 16è Festival Internacional de Cinema de Moscou.^[4]

La seva pel·lícula de 1990 La vengeance d'une femme va ser presentada al 40è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[5] L'any següent, la seva pel·lícula Le Petit Criminel va guanyar una Menció Honorífica al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín^[6] El 1993, la seva pel·lícula Le Jeune Werther va guanyar el premi Blue Angel al 43è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[7] El 1998 la seva pel·lícula Trop (peu) d'amour es va presentar al 48è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[8]

El 2013, el Festival de Cinema de Belfort Entrevues de Belfort li va consagrar una retrospectiva.^[9]

El 2019 fou convidat del Festival Films Courts Dinan on hi va retrobar al director Jean Becker.

Filmografia

Cinema

Llargmetratges

Curtmetratges

1969: Trial (documental)
1970: La Voiture électronique (documental)
1970: Vitesse oblige (documental)
1971: Tous risques (documental)
1971: On ne se dit pas tout entre époux segons un guió de Gébé
1971: Bol d'or (documental)
1973: Laissés pour compte (documental)
1973: Les Demi-jours (documental)
1973: Autour des filets (documental)
1991: Contre l'oubli - segment Pour Anstraum Aman Villagran Morales, Guatémala

Televisió

1982: L'Arbre
1983: Monsieur Abel
1985: Mangui, onze ans peut-être (documental)
1990: Pour un oui ou pour un non
1993: Un homme à la mer
1994: Germaine et Benjamin (versió llarga en dotze episodis de Du fond du cœur)
1995: Un siècle d'écrivains : Nathalie Sarraute (documental)

Referències

↑ «Wettbewerb/In Competition». Moving Pictures, Berlinale Extra [Berlín], 11–22 febrer 1998, pàg. 37.
↑ Vincent Pinel. Cinéma français. Cahiers du cinéma, 2006, p. 260.
↑ Jane Birkin official website Arxivat 2009-07-08 at the Portuguese Web Archive. Accessed 25 March 2014
↑ «16th Moscow International Film Festival (1989)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 24 febrer 2013].
↑ «Berlinale: 1990 Programme». berlinale.de. [Consulta: 20 març 2011].
↑ «Berlinale: 1991 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 26 març 2011].
↑ «Berlinale: 1993 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 1r juny 2011].
↑ «Berlinale: 1998 Programme». berlinale.de. [Consulta: 22 gener 2012].
↑ «10 raisons de sortir ce week-end». Le Monde.fr, 06-12-2013.

Bibliografia

Alain Philippon. Jacques Doillon (en francès). Dunkerque / Pantin / Crisnée: Ciné 104 / Yellow Now / Studio 43, 1991, p. 160. ISBN 2-87340-078-1.
René Prédal. Jacques Doillon, trafic et typologie des sentiments (en francès). París / Condé-sur-Noireau: Éditions du Cerf, 2003, p. 432 (7ème Art). ISBN 2-204-07350-4.
Nicolas Livecchi. L'enfant acteur. De François Truffaut à Steven Spielberg et Jacques Doillon (en francès). Bruxelles: Les Impressions nouvelles, 2012, p. 368. ISBN 978-2-87449-150-4.
André Encrevé, « Doillon Jacques », in Patrick Cabanel et André Encrevé (dir.), Dictionnaire biographique des protestants français de 1787 à nos jours, tome 2 : D-G, Les Éditions de Paris Max Chaleil, Paris, 2020, p. 212-213 ISBN 978-2-84621-288-5
Jean-Philippe Cazier, Doillon, l'enfance^{[Enllaç no actiu]}, article sur le cinéma de Jacques DoillonPlantilla:Quand
Antoni Collot. Les Prises Doillon (en francès). París: Marest éditions, 2021, p. 120. ISBN 979-10-96535-39-2.

[mov-1] «Wettbewerb/In Competition». Moving Pictures, Berlinale Extra [Berlín], 11–22 febrer 1998, pàg. 37.

[2] Vincent Pinel. Cinéma français. Cahiers du cinéma, 2006, p. 260.

[3] Jane Birkin official website Arxivat 2009-07-08 at the Portuguese Web Archive. Accessed 25 March 2014

[Moscow1989-4] «16th Moscow International Film Festival (1989)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 24 febrer 2013].

[Berlinale_1990-5] «Berlinale: 1990 Programme». berlinale.de. [Consulta: 20 març 2011].

[Berlinale_1991-6] «Berlinale: 1991 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 26 març 2011].

[Berlinale_1993-7] «Berlinale: 1993 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 1r juny 2011].

[Berlinale_1998-8] «Berlinale: 1998 Programme». berlinale.de. [Consulta: 22 gener 2012].

[9] «10 raisons de sortir ce week-end». Le Monde.fr, 06-12-2013.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]