Vés al contingut

Mad Max 2, el guerrer de la carretera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMad Max 2, el guerrer de la carretera
Mad Max 2
Fitxa
DireccióGeorge Miller
Protagonistes
ProduccióByron Kennedy
Guió
MúsicaBrian May
FotografiaDean Semler
Muntatge
  • David Stiven
  • Michael Balson
  • Tim Wellburn
ProductoraKennedy Miller Mitchell i Warner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenAustràlia
Estrena1981
Durada96 minuts[1]
Idioma originalAnglès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4,5 milions dòlars australians[2]
Recaptació
  • 10.8 milions dòlars australians (Australia)[3]
  • 23.7 milions dòlars (Canadà i Estats Units)[4]
Descripció
Gènereacció, aventures, ciència-ficció
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0082694 FilmAffinity: 652388 Allocine: 1971 Rottentomatoes: m/mad_max_2_the_road_warrior Letterboxd: mad-max-2 Mojo: roadwarrior Allmovie: v64375 TCM: 88435 Metacritic: movie/the-road-warrior TV.com: movies/mad-max-2-the-road-warrior TMDB.org: 8810 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Mad Max Modifica el valor a Wikidata
Mad Max Modifica el valor a Wikidata

Mad Max 2 és una pel·lícula australiana de ciència-ficció apocalíptica i acció de 1981 dirigida per George Miller i protagonitzada per Mel Gibson. És la seqüela del film de culte Mad Max (1979), i va ser seguida per una altra seqüela, Mad Max, més enllà de la cúpula del tro (1985). Ha estat doblada al català.[5]

Argument

[modifica]

Un home que s'apropa al final de la seva vida narra el seu records. Parla d'un món de somnis destruïts i mort, producte de l'escassetat de petroli, el qual es va convertir en l'ambició de tots els habitants del planeta. Això va portar a una guerra entre nacions poderoses, la qual va acabar destruint els Estats i institucions, creant un caos generalitzat entre els civils i deixant com a supervivents les bandes de motociclistes, els assassins, els lladres i tots els homes assedegats de violència. Així, han heretat la terra aquells que s'han adaptat a vagar entre deixalles i un sens fi de ciutats que es van convertir en erms, o els qui fossin tan ferotges com per barallar-se per un bidó de gasolina. I per això moltes persones normals, com l'exoficial de la Patrulla Central (MFP) Max Rockatansky (Mel Gibson), van patir-ho. La història de Mad Max continua en un desert completament devastat i desolat.[6]

Repartiment

[modifica]
  • Mel Gibson: « Mad » Max Rockatansky
  • Bruce Spence: el pilot de l'autogir
  • Vernon Wells: Wez
  • Emil Minty: el nen salvatge
  • Mike Preston: Pappagallo
  • Kjell Nilsson: el senyor Humungus
  • Virginia Hey: la dona guerrera
  • Max Phipps: Toadie
  • Arkie Whiteley: la companya del pilot
  • William Zappa: Zetta
  • Steve J. Spears: el mecànic
  • Syd Heylen: Curmudgeon
  • Moira Claux: Big Rebecca
  • David Downer: Nathan
  • David Slingsby: l'home tranquil
  • Harold Baigent: el narrador (veu)

Producció

[modifica]

Es pot apreciar especialment en la part final de la persecució que aquesta va ser filmada en diferents dies, ja que s'observa amb claredat quan hi ha un canvi de càmera, i el cel passa d'estar ennuvolat a clar.

És destacable l'absència d'efectes de computadora en les escenes d'acció. Tot el que es veu en elles, les acrobàcies, xocs i altres escenes són reals. Va comptar amb un pressupost de 4 milions de dòlars.

[modifica]
  • La pel·lícula ha servit d'inspiració a jocs com Fallout o The Fall: Last Days of Gaia.
  • Va ser una de les fonts d'inspiració del manga Hokuto no Ken de Tetsuo Hara, Desert Punk i Buronson. Només amb observar el vestit de Kenshiro o el de Zeed, es poden apreciar semblances amb Max o Wez.

Crítica

[modifica]

El 2008, la revista Empire classifica la pel·lícula en el 280e lloc de les 500 millors pel·lícules de tots els temps.[7] The New York Times situa la pel·lícula entre les 1000 millors de la història.[8] El 1999, Entertainment Weekly el classifica el 93 en la classificació de les 100 millors pel·lícules de tots els temps, a continuació en 41 lloc en la posada al dia de la classificació l'any 2013.[9][10]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]
  • Australian Film Institute Awards 1982:
    • Millor director per George Miller
    • Millor direcció artística per Graham Walker
    • Millor vestuari per Norma Moriceau
    • Millor so per Roger Savage, Bruce Lamshed, Byron Kennedy, Lloyd Carrick, Marc van Buuren, Penn Robinson, Andrew Steuart
    • Millor muntatge per Michael Balson, David Stiven, Tim Wellburn, Christopher Plowright i George Miller
  • Festival internacional de Cinema fantàstic d'Avoriaz 1982: Gran Premi
  • Los Angeles Film Critics Association Awards 1982 : Millor pel·lícula estrangera
  • Saturn Awards 1983 : Millor pel·lícula internacional

Nominacions

[modifica]
  • Australian Film Institute Awards 1982:
    • Millor fotografia per Dean Semler
    • Millor música per Brian May
  • Premi Hugo 1983 : Millor pel·lícula dramàtica
  • Saturn Awards 1983 :
    • Millor actor per Mel Gibson
    • Millor actor secundari per Bruce Spence
    • Millor direcció per George Miller
    • Millor guió per Terry Hayes, Brian Hannant i George Miller
    • Millor vestuari per Norma Moriceau

Referències

[modifica]
  1. «MAD MAX 2 (18)». British Board of Film Classification, 19-01-1982. [Consulta: 19 març 2015].
  2. David Stratton, The Avocado Plantation: Boom and Bust in the Australian Film Industry, Pan MacMillan, 1990 p81-84
  3. Film Victoria – Australian Films at the Australian Box Office Retrieved 19 March 2012
  4. Box Office Information for Mad Max 2 Retrieved 21 May 2010
  5. esadir.cat. Mad Max 2. esadir.cat. 
  6. «Mad Max 2». The New York Times.
  7. «The 500 Greatest Movies of All Time - 280-289» (en anglès). Empire. [Consulta: 17 maig 2015].
  8. «The Best 1,000 Movies Ever Made» (en anglès). The New York Times, 29-04-2003. [Consulta: 17 maig 2015].
  9. «100 GREATEST MOVIES OF ALL TIME by Entertainment Weekly» (en anglès). FilmSite.org, 1999. [Consulta: 17 maig 2015].
  10. «100 GREATEST MOVIES OF ALL TIME by Entertainment Weekly (2013)» (en anglès). FilmSite.org, 2013. [Consulta: 17 maig 2015].