Vés al contingut

Olga de Kíev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOlga,
o Helena de Kíev
Imatge
Icona moderna imitant l'estil tradicional rus
Biografia
NaixementОльга, Helga, Olga Prekrasa (la Bella)
c. 890 Modifica el valor a Wikidata
Pskov (Rus de Kíev) Modifica el valor a Wikidata
Mort969 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Kíiv (Rus de Kíev) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de la Dormició (Kíiv) o Església dels Dècims, va ser destruïda en 1240, reconstruïda al s. XIX i novament destruïda el 1935 
Regent Principat de Kíev, Rus de Nóvgorod, Rus de Kíev

945 – 960 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióPaganisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent, kniaz Modifica el valor a Wikidata
princesa, Isapóstolos (Igual als apòstols)
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
PelegrinatgeEsglésia de la Dormició de Kíiv, fins a 1240
Festivitat11 de juliol
IconografiaCom a reina, amb una creu a la mà; amb son fill
Patrona deBasilea (Suïssa)
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida, dinastia krúmida i dinastia Ki Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÍgor de Kíev (903–945), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsUleb Igorevich, Sviatoslav I de Kíev Modifica el valor a Wikidata

Olga (rus: Ольга; norrè: Helga), batejada com a Helena (Pskov, 879[1]Kíiv, 11 de juliol del 969) va ser una aristòcrata varega de la Rus de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903, esdevenint així Gran Princesa de Kíiv. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa.[2]

Biografia

[modifica]

Després que el seu marit Ígor fos mort en batalla, va governar la Rus en qualitat de regenta (945-963), en nom del seu fill Sviatoslav I. Va esmerçar esforços a venjar la mort del seu espòs, massacrant el poble drevlià, que n'havia estat el causant.

Va ser la primera sobirana de Kíev que es va convertir al cristianisme, el 957, en ocasió d'un viatge a Constantinoble;[3] en batejar-se, prengué el nom d'Helena. Va ser batejada pel patriarca de Constantinoble, Polieucte, i el seu padrí va ser l'emperador Constantí VII Porfirogènit. En tornar a Kíiv, va fer una gran difusió de la religió cristiana en tot el territori del principat, però no va poder convèncer el seu fill Sviatoslav perquè s'hi convertís.

Veneració

[modifica]

La veneració d'Olga es va iniciar sota el regnat del seu net Vladímir I, el 996 va fer portar-ne el cos a l'església que ell li havia dedicat. Se'n va fixar la festa l'11 de juliol, data que va ser confirmada pel concili rus el 1574.

Referències

[modifica]
  1. «Olga de Kíiv». Catalunya Cristiana, vol. 46, num. 2335, 07-07-2024, pàg. 34.
  2. Barreiro, Néstor. «Olga de Kiev, la santa patrona de los justicieros por mano propia» (en castellà). Clarín, 16-08-2023. [Consulta: 22 maig 2024].
  3. «Russian Orthodox Church» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 setembre 2021].