Olimpíada d'escacs de 1986

Olimpíada d'escacs de 1986
	Entrada de la sala de joc
Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	641
Localització i dates
Localització	Dubai (Dubai) 25° 16′ 11″ N, 55° 18′ 34″ E / 25.2697°N,55.3094°E
Estat	Emirats Àrabs Units
Interval de temps	14 novembre 1986 – 2 desembre 1986
Número d'edició	27 (1986)
Dades estadístiques
Partits	3.024
	← 1984 1988 →

L'Olimpíada d'escacs de 1986 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 14 de novembre i el 2 de desembre de 1986 a Dubai, als Emirats Àrabs Units. Va ser la vint-i-setena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta^[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Israel, formalment en guerra amb els Emirats, no va participar en la competició; alguns països europeus, com Dinamarca, els Països Baixos, Noruega i Suècia no s'hi presentaren per solidaritat.

Torneig obert

Al torneig obert hi participaren 108 equips (dos dels quals eren dels Emirats Àrabs), compostos per un màxim de sis jugadors (dos dels quals eren suplents), per un total de 641 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

Des de les primeres rondes, se situaren al capdavant de la classificació un grup d'equips entre els quals hi havia Hongria, els Estats Units, Anglaterra, Islàndia i la Unió Soviètica: aquesta última va tenir una sèrie de resultats decebedors, inclosos tres empats consecutius, i una derrota contra els Estats Units, amb derrotes individuals de Kaspàrov i Kàrpov.

Després de caure fins al cinquè lloc, els soviètics es van recuperar guanyant França per 3,5-0,5; a les darreres rondes la lluita per la medalla d'or es concentrava entre els Estats Units, Anglaterra, i l'URSS: els estatunidencs conservaren un punt d'avantatge sobre els dos rivals fins a dues rondes del final, però un emparellament amb Bulgària a la darrera ronda els va fer caure fins al tercer lloc, sobrepassats pels soviètics i els anglesos, que guanyaren ambdós per 4-0 contra, respectivament, Polònia i el Brasil.

Resultats per equips

Pos.	Equip	Jugadors	Elo^[2]	Punts
	Unió Soviètica	GM^[3] Garri Kaspàrov, GM Anatoli Kàrpov, GM Andrei Sokolov, GM Artur Iussúpov, GM Rafael Vaganian, GM Vitali Tseixkovski	2681	40
	Anglaterra	GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Nigel Short, GM Murray Chandler, GM Jonathan Speelman, MI^[4] Glenn Flear	2585	39,5
	Estats Units	GM Yasser Seirawan, GM Larry Christiansen, GM Lubomir Kavalek, MI John Fedorowicz, GM Nick De Firmian, MI Maxim Dlugy	2555	38,5
4	Hongria	GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM József Pintér, GM András Adorján, GM István Csom	2584	34,5
5	Islàndia	GM Helgi Ólafsson, GM Jóhann Hjartarson, MI Jón Árnason, MI Margeir Pétursson, GM Guðmundur Sigurjónsson, MI Karl Þorsteins	2526	34
6	Bulgària	GM Kiril Gueorguiev, GM Vantzislav Inkiov, GM Petar Velikov, GM Ivan Radulov, MI Krum Gueorguiev, Bogomil Andonov	2479	34
7	R.P. de la Xina	Xu Jun, MI Ye Jiangchuan, MI Li Zunian, Yang Xian, Lin Ta, MI Liang Jinrong	2448	34
8	Txecoslovàquia	GM Jan Smejkal, GM Ľubomír Ftáčnik, GM Vlastimil Jansa, GM Karel Mokrý, GM Ján Plachetka, GM Jiří Lechtýnský	2523	33
9	Cuba	GM Jesús Nogueiras, GM Guillermo García, GM Amador Rodríguez Céspedes, GM Silvino García Martínez, MI Reynaldo Vera González, MF^[5] Walter Arencibia	2510	33
10	França	GM Borís Spasski, MI Aldo Haïk, MI Gilles Miralles, MI Olivier Renet, MI Bachar Kouatly, MI Mershad Sharift	2499	33

Resultats individuals

Millor performance Elo

Jugador	País	Tauler	Punts	Partides	Elo inicial	Performance
GM^[3] Garri Kaspàrov	Unió Soviètica	1	8,5	11	2740	2746
GM Artur Iussúpov	Unió Soviètica	4	10	12	2660	2741
GM Murray Chandler	Anglaterra	4	9	11	2565	2711

Primer tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Garri Kaspàrov	Unió Soviètica	8,5	11	77,3
MI^[4] Josef Klinger	Àustria	9	12	75
GM Eugenio Torre	Filipines	9,5	13	73,1
Xu Jun	R.P. de la Xina	9,5	13	73,1

Segon tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
MI Imed Abdelnabbi	Egipte	9,5	12	79,2
MI Utut Adianto	Indonèsia	11	14	78,6
William Charpentier Morales	Costa Rica	9,5	13	73,1

Tercer tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Nigel Short	Anglaterra	10	13	76,9
Carlos Matamoros Franco	Equador	9,5	13	73,1
MI Lawrence Day	Canadà	8	11	72,7

Quart tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Artur Iussúpov	Unió Soviètica	10	12	83,3
GM Murray Chandler	Anglaterra	9	11	81,8
Markus Thole	Zàmbia	10,5	13	80,8

Cinquè tauler (primer suplent)

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Luis Muñiz	Puerto Rico	6	7	85,7
GM Jonathan Speelman	Anglaterra	7	9	77,8
Robert Kuczynski	Polònia	7,5	10	75

Sisè tauler (segon suplent)

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Ng Ek Teong	Malàisia	6	7	85,7
Baha Abbas	Iraq	7,5	9	83,3
MI Maxim Dlugy	Estats Units	5,5	7	78,6

Torneig femení

El torneig femení es jugà per sistema suís a 14 rondes, entre 49 equips d'un màxim de quatre jugadores (una suplent), per un total de 193 jugadores.

La competició fou dominada per la Unió Soviètica, que va romandre en solitari al primer lloc des de la sisena ronda al final. La Xina, segona fins a la novena ronda, fou superada per Hongria després de dues derrotes contra Polònia (1-2) i la RFA (0,5-2,5), i atrapada per Polònia i Romania. Aquesta última va obtenir mig punt d'avantatge a la penúltima ronda, i va acabar guanyant la medalla de bronze per bucholz.

Resultats per equips

Pos.	Equip	Jugadores	Elo^[6]	Punts
	Unió Soviètica	GMF^[7] Maia Txiburdanidze, GMF Elena Akhmilovskaya, GM^[3] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Aleksàndria	2358	33,5
	Hongria	GMF Zsuzsa Veröci, MIF^[8] Ildikó Mádl, GMF Mária Ivánka, MIF Mária Grosch	2247	29
	Romania	GMF Margareta Mureşan, GMF Daniela Nuţu, GMF Elisabeta Polihroniade, MIF Gabriela Olăraşu	2178	28
4	R.P. de la Xina	GMF Liu Shilan, GMF Wu Mingqian, MIF An Yangfeng, He Tianjian	2133	28
5	Iugoslàvia	MIF Gordana Marković, MFF^[9] Alisa Marić, MIF Suzana Maksimović, MIF Zorica Nikolin	2190	25,5
6	RFA	GMF Barbara Hund, MIF Petra Feustel, Bettina Trabert, Regina Grünberg	2153	25
7	Polònia	GMF Agnieszka Brustman, GMF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Małgorzata Wiese, MIF Grażyna Szmacińska	2237	24,5
8	Anglaterra	GMF Jana Miles, MIF Sheila Jackson, MIF Susan Arkell, Mandy Hepworth	2222	24,5
9	Bulgària	GMF Margarita Voiska, MIF Stefka Savova, MIF Pavlina Angelova, MIF Rumiana Gocheva	2148	23,5
10	Cuba	MIF Vivian Ramón Pita, MIF Asela De Armas, MIF Zirka Frometa, Maricela Palao	2063	23

Resultats individuals

Millor performance Elo

Jugadora	País	Tauler	Punts	Partides	Elo inicial	Performance
GM Nona Gaprindaixvili	Unió Soviètica	3	10	10	2350	$\infty$ ^[10]
GMF^[7] Liu Shilan	R.P. de la Xina	1	11	14	2110	2393
GMF Maia Txiburdanidze	Unió Soviètica	1	8	10	2435	2388

Primer tauler

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
GMF Tatjana Lematschko	Suïssa	9,5	11	86,4
GMF Maia Txiburdanidze	Unió Soviètica	8	10	80
GMF Liu Shilan	R.P. de la Xina	11	14	78,6

Segon tauler

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
Fraidah Karim	Emirats Àrabs Units	7	8	87,5
Deborah Cooper	Gal·les	8	10	80
MIF^[8] Ildikó Mádl	Hongria	10,5	14	75

Tercer tauler

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Nona Gaprindaixvili	Unió Soviètica	10	10	100
Yadira Hernández Guerrero	Mèxic	8,5	11	77,3
MIF Suzana Maksimović	Plantilla:YUG 1943-1992	9	12	75
MIF Zirka Frometa	Cuba	9	12	75

Quart tauler (suplent)

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
MIF Gabriela Olăraşu	Romania	7	9	77,8
A. Mohammed	Iraq	7,5	10	75
Urda Fogel	Finlàndia	8	11	72,7

Participants

Varen participar en ambdós torneigs:

Participaren només al torneig open:

Notes i referències

↑ Tot i que normalment hom es refereix en la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
↑ Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Gran Mestre
↑ ^4,0 ^4,1 Mestre Internacional
↑ Mestre de la FIDE
↑ Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
↑ ^7,0 ^7,1 Gran Mestre Femení
↑ ^8,0 ^8,1 Mestre Internacional Femení
↑ Mestre de la FIDE Femení
↑ Avendo vinto tutte le partite, non ha una prestazione Elo definita
↑ Equip unificat.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1986

Informació del torneig open OlimpBase (anglès)
Informació del torneig femení OlimpBase (anglès)

[1] Tot i que normalment hom es refereix en la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.

[2] Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.

[GM-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Gran Mestre

[IM-4] 4,0 ^4,1 Mestre Internacional

[MF-5] Mestre de la FIDE

[Elo-6] Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.

[GMF-7] 7,0 ^7,1 Gran Mestre Femení

[MIF-8] 8,0 ^8,1 Mestre Internacional Femení

[MFF-9] Mestre de la FIDE Femení

[10] Avendo vinto tutte le partite, non ha una prestazione Elo definita

[11] Equip unificat.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Olimpíades d'escacs
Olimpíades d'escacs femenines
Només absolutes	Londres 1927 · La Haia 1928 · Hamburg 1930 · Praga 1931 · Folkestone 1933 · Varsòvia 1935 · Estocolm 1937 · Buenos Aires 1939 · Dubrovnik 1950 · Hèlsinki 1952 · Amsterdam 1954 · Moscou 1956 · Munic 1958 · Leipzig 1960 · Varna 1962 · Tel Aviv 1964 · La Havana 1966 · Lugano 1968 · Siegen 1970 · Niça 1974
Només femenines	Emmen 1957 · Split 1963 · Oberhausen 1966 · Lublin 1969 · Medellín 1974
Combinades	Skopje 1972 · Haïfa 1976 · Buenos Aires 1978 · La Valetta 1980 · Lucerna 1982 · Tessalònica 1984 · Dubai 1986 · Tessalònica 1988 · Novi Sad 1990 · Manila 1992 · Moscou 1994 · Erevan 1996 · Elista 1998 · Estambul 2000 · Bled 2002 · Calvià 2004 · Torí 2006 · Dresde 2008 · Khanti-Mansisk 2010 · Estambul 2012 · Tromsø 2014 · Bakú 2016 · Batum 2018 · Chennai 2022 · Budapest 2024 · Taixkent 2026
No oficials	París 1924 · Budapest 1926 · Munic 1936 · Tripoli 1976
Medaller per països · Medaller individual