The Quiet Man

The Quiet Man
	;
Fitxa
Direcció	John Ford
Protagonistes	John Wayne; Maureen O'Hara; Barry Fitzgerald; Victor McLaglen; Ward Bond; Mildred Natwick; Joseph O'Dea; Arthur Shields; Francis Ford; Jack MacGowran; Mae Marsh; Michael Wayne; Sean McClory; Eileen Crowe; May Craig (en) ; Charles B. Fitzsimons; James O'Hara; Eric Gorman (en) ; Kevin Lawless (en) ; Paddy O'Donnell (en) ; Ken Curtis; Colin Kenny; Harry Tenbrook; Frank O'Connor
Producció	Merian C. Cooper i John Ford
Guió	Richard Llewellyn, Frank S. Nugent i John Ford
Música	Victor Young
Fotografia	Winton C. Hoch
Muntatge	Jack Murray
Productora	Argosy Pictures (en)
Distribuïdor	Republic Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	6 juny 1952
Durada	129 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Cong, Castell d'Ashford, Ballyglunin railway station (en) , Clifden, Conamara, Thoor Ballylee (en) , Galway i Oughterard (en)
Color	en color
Pressupost	1.750.000 $
Recaptació	7.600.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	The Green Rushes (en)
Gènere	comèdia romàntica, drama i cinema de boxa
Lloc de la narració	Irlanda i Innisfree
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1953); Oscar a la millor direcció artística, color (1953); Oscar al millor guió adaptat (1953); Oscar al millor actor secundari (1953); Oscar a la millor direcció (1953); Òscar a la millor pel·lícula en color (1953); Oscar al millor so (1953) ;
Premis	Oscar a la millor direcció (1952); Òscar a la millor pel·lícula en color (1951); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; National Board of Review Award a la millor pel·lícula ;

The Quiet Man (traduïble com a "L'home tranquil") és una pel·lícula de 1952 protagonitzada per John Wayne, Maureen O'Hara, Victor McLaglen i Barry Fitzgerald, i dirigida per John Ford. Està basada en una història curta publicada el 1933 per Maurice Walsh al Saturday Evening Post. La pel·lícula és famosa per la seva exuberant fotografia del paisatge irlandès i per la llarga baralla mig magistral mig còmica entre Wayne i McLaglen. Va rebre dos Oscars, un al millor director i un a la millor fotografia.

Argument^[1]

La història gira entorn de Sean Thornton (Wayne), un boxador professional que després de matar accidentalment un adversari durant un combat, torna dels Estats Units a la seva Irlanda natal per recuperar la granja de la seva família. Acaba enamorant-se i casant-se amb la temperamental Mary Kate Danaher (O'Hara), germana de l'aspre hisendat local Will «Red» Danaher (McLaglen). Danaher rebutja lliurar a la seva germana la dot a la qual té dret.

Sean està disposat a oblidar el tema, però Mary Kate vol obtenir la seva dot costi el que costi i creu que la desgana de Sean en lluitar per ella és resultat de la seva covardia. La veritat és que ell segueix traumatitzat per la mort del seu adversari en el quadrilàter. Dos clergues locals, el Pare Lonergan (Ward Bond) i el Reverend Cyril «Snuffy» Playfair (Arthur Shields), intervenen per a reconciliar als jovençans. Al final, Sean i Will resolen l'assumpte a cop de puny, Sean recupera l'amor de Mary Kate, i tot s'arregla.

Repartiment

John Wayne: Sean Thornton
Maureen O'Hara: Mary Kate Danaher
Barry Fitzgerald: Michaeleen Oge Flynn
Victor McLaglen: Squire "Red" Will Danaher
Ward Bond: pare Peter Lonergan
Mildred Natwick: Sarah Tillane
Francis Ford: Dan Tobin
Arthur Shields: reverend Cyril Playfair
Eileen Crowe: Elizabeth Playfair
Charles B. Fitzsimons: Hugh Forbes
James Fitzsimons: pare Paul
Sean McClory: Owen Glynn
Emily Eby: Mave Campbell
Jack MacGowran: Ignatius Feeney
Philip Stainton: bisbe anglicà

Curiositats

La pel·lícula és una de les poques de Hollywood en les quals es parla una mica d'irlandès.
El musical de Broadway de 1961 Donnybrook! es va basar en L'home tranquil.
Una de les condicions que Republic Pictures va posar-li a John Ford va ser que garantís que la pel·lícula no duraria més de dues hores. No obstant això, finalment la pel·lícula es va allargar més de cent vint minuts i, quan s'estava projectant per als executius de Republic, Ford va aturar la pel·lícula aproximadament a les dues hores, just abans de la famosa baralla entre Wayne i McLaglen. Els executius de Republic finalment van cedir i van permetre que la pel·lícula s'estrenés sense retalls.
L'estudi Republic Pictures creia que el guió del film no era prou bó com per fer d'aquest film un èxit comercial. Per aquest motiu van obligar a John Ford, realitzar abans un altre film, el Westen Rio Grande, amb el que pagarien The Quiet Man.
John Wayne va apuntar a aquesta pel·lícula com la seva favorita d'entre totes les de la seva llarga carrera.
El personatge de John Wayne a la pel·lícula diu que és de "Pittsburgh, Massachusetts, EUA", però Pittsburgh és a Pennsilvània.
Una escena de L'home tranquil apareix a la pel·lícula E.T.: L'extraterrestre on es veu E.T. mirant l'escena on Wayne agafa O'Hara pel braç i la besa, mentre Elliot reprodueix simultàniament l'escena a l'escola (amb una jove Erika Eleniak) a causa de la capacitat d'E.T. de controlar la ment.
Al començament, quan Wayne va en carruatge, hi ha dos plans en els quals s'aprecia clarament que estan fets en un estudi i no a l'aire lliure.
Innisfree és una illa de Lough Gill, Comtat de Sligo; "Castletown" (Castleton) és al Comtat d'Antrim.
Ernie O'Malley, escriptor i comandant de l'exèrcit republicà irlandès durant la guerra d'independència, i de l'IRA anti-Tractat durant la guerra civil irlandesa i amic de John Ford, va actuar com a assessor de Ford sobre la cultura local.

Premis i nominacions

La pel·lícula va rebre un total de set nominacions als Oscar, incloent el de millor pel·lícula, i en va guanyar dos. John Ford va guanyar el seu quart i últim Oscar al millor director.

Premis^[2]

Oscar al millor director per a John Ford
Oscar a la millor fotografia per a Winton C. Hoch i Archie Stout

Nominacions^[2]

Oscar a la millor pel·lícula per a John Ford i Merian C. Cooper
Oscar al millor actor secundari per a Victor McLaglen
Oscar a la millor direcció artística per a Frank Hotaling, John McCarthy Jr. i Charles S. Thompson
Oscar al millor so per a Daniel J. Bloomberg
Oscar al millor guió adaptat per a Frank S. Nugent

Referències

↑ «The Quiet Man». The New York Times.
↑ ^2,0 ^2,1 «The 25th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Quiet Man

The Quiet Man a Reelclassics.com (anglès)
The Quiet Man a Filmsite.org (anglès)

[1] «The Quiet Man». The New York Times.

[:0-2] 2,0 ^2,1 «The 25th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]

Pel·lícules dirigides per John Ford
1910	The Tornado The Trail of Hate The Scrapper Cheyenne's Pal The Soul Herder Straight Shooting The Secret Man A Marked Man Bucking Broadway The Phantom Riders Wild Women Thieves' Gold The Scarlet Drop Hell Bent A Woman's Fool The Craving (amb Francis Ford) Three Mounted Men Roped The Fighting Brothers A Fight for Love Rustlers Bare Fists Gun Law By Indian Post The Gun Packer Riders of Vengeance The Last Outlaw The Outcasts of Poker Flat Ace of the Saddle Rider of the Law A Gun Fightin' Gentleman Marked Men
1920	The Prince of Avenue A The Girl in Number 29 Hitchin' Posts Just Pals The Big Punch The Freeze-Out The Wallop Desperate Trails Action Sure Fire Jackie Little Miss Smiles Silver Wings (amb Edwin Carewe) The Village Blacksmith The Face on the Bar-Room Floor Three Jumps Ahead Cameo Kirby North of Hudson Bay Hoodman Blind Hearts of Oak Lightnin' Kentucky Pride Thank You The Fighting Heart The Shamrock Handicap 3 Bad Men Upstream Four Sons Napoleon's Barber Strong Boy The Black Watch
1930	Men Without Women Born Reckless Up the River Seas Beneath The Brat Arrowsmith Air Mail Pilgrimage Doctor Bull La patrulla perduda The World Moves On El jutge Priest The Whole Town's Talking El delator Steamboat Round the Bend The Prisoner of Shark Island Maria Estuard The Plough and the Stars Wee Willie Winkie Huracà sobre l'illa Four Men and a Prayer Submarine Patrol Stagecoach Young Mr. Lincoln Drums Along the Mohawk
1940	El raïm de la ira El retorn a casa Tobacco Road Que verda era la meva vall They Were Expendable My Darling Clementine El fugitiu Fort Apache Three Godfathers La legió invencible
1950	When Willie Comes Marching Home Wagonmaster Rio Grande The Quiet Man What Price Glory? The Sun Shines Bright Mogambo Bressol d'herois Escala a Hawaii (amb Mervyn LeRoy) Centaures del desert Escrit sota el sol Quan surti la lluna Gideon's Day L'últim hurra Missió d'audaços
1960	El sergent negre Dos cavalquen junts L'home que va matar Liberty Valance La conquesta de l'Oest La taverna de l'irlandès El gran combat Set dones
Televisió	Fireside Theater (1949) Screen Directors Playhouse (1955) Wagon Train (1957–1965)
Produccions	The Iron Horse (1924) The Blue Eagle (1926) Mother Machree (1928) Hangman's House (1928) Riley the Cop (1928) Salute (1929) Flesh (1932) Les aventures de Marco Polo (1938) El somiador rebel (1965)
Documentals	Torpedo Squadron Sex Hygiene (1942) The Battle of Midway (1942) December (1943) Korea (1959)

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula
1932–1950	I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932) Topaze (1933) Va succeir una nit (1934) El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) Night Must Fall (1937) The Citadel (1938) Confessions of a Nazi Spy (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) The Ox-Bow Incident (1943) Un cor en perill (1944) The True Glory (1945) Enric V (1946) Monsieur Verdoux (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) Sunset Boulevard (1950)
1951–1975	A Place in the Sun (1951) The Quiet Man (1952) Julius Caesar (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) El vell i la mar (1958) Història d'una monja (1959) Sons and Lovers (1960) Question 7 (1961) The Longest Day (1962) Tom Jones (1963) Becket (1964) The Eleanor Roosevelt Story (1965) Un home per a l'eternitat (1966) Lluny del brogit mundà (1967) Les sandàlies del pescador (1968) They Shoot Horses, Don't They? (1969) Patton (1970) Macbeth (1971) Cabaret (1972) El cop (1973) La conversa (1974) Barry Lyndon / Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) The Turning Point (1977) Days of Heaven (1978) Manhattan (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc / Rojos (1981) Gandhi (1982) Betrayal / La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) El color púrpura (1985) Una habitació amb vista (1986) L'imperi del Sol (1987) Crema Mississippi (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Retorn a Howards End (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump / Pulp Fiction (1994) Sentit i sensibilitat (1995) Shine (1996) L.A. Confidential (1997) Gods and Monsters (1998) American Beauty (1999) Quills (2000)
2001–present	Moulin Rougè (2001) Les hores (2002) Mystic River (2003) Descobrir el País de Mai Més (2004) Bona nit i bona sort (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) Up in the Air (2009) La xarxa social (2010) Hugo (2011) Zero Dark Thirty (2012) Her (2013) A Most Violent Year (2014) Mad Max: fúria a la carretera (2015) Manchester by the Sea (2016) Els arxius del Pentàgon (2017) Green book (2018) The Irishman (2019) Da 5 Bloods (2020) Licorice Pizza (2021)

Argument[1]