El gregal és el vent del nord-est.
- Amb vent gregal ni peix ni pardal.
- (var.) En gregal, ni peix ni pardal.[2]
- El gregal i el xaloc, porten fred i porten foc.[2]
- Gregal la mou, llevant la plou.[3]
- Gregal mallorquí, tramuntana a Maó.[2](Mall.)
- Gregal, mar picada i sola banyada.[2](Mall.)
- Gregal matiner, gregal trapasser.
- Gregal matiner, gregalot frescot.
- Gregal matiner, llevant tarder.
- Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana.
- Guergal, aigua a la canal.[2](Ross.)
- La pluja de gregal, les pedres fa ballar.
- Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.
- No és nat ni naixerà qui ploure fort de grec veurà.
- Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina.
- Quan les boires corren de garbí, gregal fi.
- Si és gregal i brusca dura, pescada segura.[2](Mall.)
- Vent grec, la pluja al bec.
- Vent de gregal, mal![2]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gregal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Gregal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de maig de 2012]
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
_-_WGA2772.jpg)
