dona

Potser volíeu: DONA, donà, doná, doña, dóna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	/ˈdɔ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈdɔ.na/
	valencià /ˈdɔ.na/ⓘ, /ˈdɔ.nɔ/

• Rimes: -ɔna

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/
• Rimes: -ona
• Etimologia: Del llatí vulgar *domna, del clàssic domina ‎(«senyora, mestressa de casa»), de domus ‎(«casa»), segle XII. Doblet de dama via el francès.

Nom

dona f. ‎(plural dones)

1. Persona del sexe femení.
2. Persona adulta del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat.
3. Muller, independentment de la situació legal.
4. Persona del sexe femení que ja és casada o que no és verge.
5. llevadora
6. Femella, sobretot en el llenguatge infantil.
7. (obsolet) senyora
8. (obsolet) na

Sinònims

• dama, senyora

Antònims

• (sexe femení) home
• (pubertat) nina, nena, noia
• (muller) marit, espòs
• (casada) fadrina, soltera, xica
• (na) don

Hiperònims

• persona, femella

Hipònims

• mestressa

Derivats

• donam, donassa, donejar, doner, doneta, donívol, majordona, na

Traduccions

Persona de sexe femení

• Afrikaans: vrou ^(af)
• Aimara: palla ^(ay)
• Albanès: grua ^(sq) f., femër ^(sq) f.
• Alemany: Frau ^(de) f.
• Anglès: woman ^(en)
• Àrab: اِمْرَأَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: կին ^(hy) ‎(kin)
• Àzeri: qadın ^(az)
• Basc: emakume ^(eu), bandre ^(eu), andre ^(eu)
• Belarús: жанчы́на ^(be) f. ‎(jantxina)
• Bengalí: নারী ^(bn)
• Birmà: မိန်းမ ^(my)
• Bretó: maouez ^(br) f.
• Búlgar: жена́ ^(bg) f. ‎(jenà)
• Castellà: mujer ^(es) f.
• Còrnic: benyn ^(kw)
• Cors: donna ^(co) f.
• Danès: kvinde ^(da) c.
• Eslovac: žena ^(sk) f.
• Eslovè: ženska ^(sl) f.
• Estonià: naine ^(et)
• Feroès: kona ^(fo) f., kvinna ^(fo) f.
• Finès: nainen ^(fi)
• Francès: femme ^(fr) f.
• Friülà: femine ^(fur)
• Gallec: muller ^(gl) f.
• Gal·lès: benyw ^(cy) f.
• Grec: γυναίκα ^(el) f. ‎(gineka)
• Grec antic: γυνή ^(grc) f. ‎(gynḗ)
• Guaraní: kuña ^(gn)
• Gujarati: સ્ત્રી ^(gu)
• Hebreu: אישה‎ ^(he) f.
• Hindi: औरत ^(hi) f.
• Hongarès: nő ^(hu)
• Ídix: פֿרוי ^(yi) f.
• Indonesi: perempuan ^(id)
• Irlandès: bean ^(ga) f.
• Islandès: kona ^(is) f.
• Italià: donna ^(it) f.
• Llatí: femina ^(la) f., mulier ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: DONA ^(csc)
• Maltès: mara ^(mt)
• Marathi: महिला ^(mr) f.
• Mongol: эм ^(mn)
• Neerlandès: vrouw ^(nl) f.
• Nepalès: आइमाई ^(ne)
• Noruec: kvinne ^(no) f.
• Occità: femna ^(oc) f.
• Osseta: ус ^(os)
• Persa: زن‎ ^(fa) f.
• Polonès: kobieta ^(pl) f.
• Portuguès: mulher ^(pt) f.
• Quítxua: warmi ^(qu)
• Retoromànic: femna ^(rm) f., duonna ^(rm) f.
• Romanès: doamnă ^(ro) f., muiere ^(ro) f., femeie ^(ro) f.
• Rus: же́нщина ^(ru) f. ‎(jénsxina)
• Sànscrit: महिला ^(sa) f., युवती ^(sa) f. (jove)
• Sard: dòna ^(sc)
• Serbocroat: жена ^(sh), žena ^(sh)
• Sicilià: fimmina ^(scn) f.
• Somali: naag ^(so)
• Suahili: mwanamke ^(sw)
• Suec: kvinna ^(sv) c.
• Tadjik: зан ^(tg)
• Tahitià: vahine ^(ty)
• Tai: ผู้หญิง ^(th)
• Tàmil: பெண் ^(ta)
• Tàtar: хатын ^(tt)
• Telugu: ఆడది ^(te)
• Tsonga: wansati ^(ts)
• Turc: kadın ^(tr)
• Txec: žena ^(cs)
• Ucraïnès: жі́нка ^(uk) f. ‎(jinka)
• Uigur: ئايال‎ ^(ug)
• Urdú: عورت ^(ur) f.
• Uzbek: ayol ^(uz)
• Való: kimere ^(wa), feme ^(wa)
• Vènet: fémena ^(vec)
• Vietnamita: phụ nữ ^(vi)
• Volapük: jimen ^(vo), vom ^(vo)
• Wolof: jigéen ^(wo)
• Xhosa: umfazi ^(xh)
• Xinès: 婦女 ^(zh) ‎(妇女, fùnǚ)

Esposa, muller

• Alemany: Frau ^(de) f.
• Anglès: wife ^(en)
• Basc: emazte ^(eu)
• Castellà: mujer ^(es) f.; esposa ^(es) f.
• Eslovè: žena ^(sl) f.
• Francès: femme ^(fr) f.; épouse ^(fr) f.
• Hindi: औरत ^(hi) f.
• Italià: moglie ^(it) f.
• Marathi: महिला ^(mr) f.
• Portuguès: mulher ^(pt) f., esposa ^(pt) f.
• Sànscrit: महिला ^(sa) f.
• Tahitià: vahine ^(ty)
• Txec: manželka ^(cs)

Interjecció

dona

1. Adreçant-se a una dona o nena, vocatiu que denota afecte, persuasió, conciliació.

   «Au, va, dona, hi ha dues patates i una ceba, jo les pelo i tu fas una truita.» (Maria Barbal, En la pell de l'altre, 2014)

2. Adreçant-se a una dona o nena, vocatiu que denota disconformitat, impaciència, enuig.

   «Ja t'he dit que sí, dona. Una cosa i l'altra són sa mateixa.» (Sebastià Alzamora, La malcontenta, 2015)

Traduccions

Vocatiu

• Castellà: mujer ^(es)
• Francès: allons ^(fr)

Verb

dona ‎(infinitiu donar)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de donar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb donar.

Variants

• dóna (grafia obsoleta)
• (imperatiu) do (col·loquial, seguit de pronoms febles)

Miscel·lània

• Síl·labes: do·na (2)
• Anagrames: adon, nado, nadó, onda, ondà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

dona

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de donar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de donar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdo.na/
• Rimes: -ona
• Etimologia:

[1] Del llatí dona, plural de donum.

[2] Del llatí domĭna.

[3] De l'anglès doughnut.

[4] De donar.

Nom

dona f. ‎(plural donas)

1. (obsolet) do (talent innat)

Sinònims

• don

Nom

dona f. ‎(plural donas)

1. (obsolet) dona

Sinònims

• mujer

Nom

dona f. ‎(plural donas)

1. (americà) dònut

Sinònims

• (Espanya) dónut

Verb

dona

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb donar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb donar

Variants

• [2]: (doná)

Miscel·lània

• Síl·labes: do·na (2)
• Anagrames: ando, nado, nadó, onda

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre dona

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdoː.na/

Nom

dōna

1. nominatiu plural de dōnum
2. vocatiu plural de dōnum
3. acusatiu plural de dōnum