dbo:abstract
|
- Segimon Bathory (Oradea, Romania, 1572 - Praga, 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594–1598 i 1601–1602). Era fill del també voivoda de Transsilvània Cristòfol Bathory i nebot d'Esteve Bathory que fou voivoda de Transsilvània i rei de Polònia i Lituània. Fou elegit com a successor del seu pare i a la seva mort, com encara era molt jove, es va decretar una regència. L'any 1588 assolia la seva majoria d'edat, essent el voivoda de ple dret de Transsilvània. L'any 1593, el sultà otomà Murat III va decidir trencar la pau establerta al Pacte d'Adrianòpolis (actual Edirne) amb el Sacre Imperi Romanogermànic i atacar els Habsburg als seus dominis hongaresos, per aquest motiu va demanar a Segimon que en funció del pacte de vassallatge que tots els voivodes transsilvans havien d'establir amb la Sublim Porta, mobilitzés les tropes transsilvanes per marxar conjuntament amb els otomans contra els imperials. Segimon no només es va negar a participar en la guerra contra els imperials al costat dels otomans sinó que va decidir pactar la seva participació en la Lliga Santa propulsada pel papa Climent VIII contra el sultà, seguint en part les recomanacions fetes en aquest sentit pel seu conseller personal, el jesuïta castellà . Aquest fet va provocar que un sector de la noblesa hongaresa transsilvana es mobilitzés en contra de Segimon, ja que creien que el pas donat per aquest posava en perill l'estabilitat de Transsilvània. Al capdavant d'aquest moviment hi havia entre d'altres el seu cosí . En un primer moment, Esteve no va fer res al respecte, però un cop que es va assegurar la lleialtat dels principals caps militars i nobiliaris per la seva causa, entre els quals destacava el seu oncle Esteve Bocskay, Segimon va convocar a tots els líders insurrectes a Cluj-Napoca (en hongarès Kolozsvár i en alemany Klausenburg), on els va fer detenir i decapitar. El juliol de 1594 va haver de renunciar al tron transsilvà a favor del seu cosí Boldizsár Bathory, però aquest ràpidament va perdre el poc suport que tenia i a l'agost fou detingut i executat al setembre, recuperant Segimon el tron de Transsilvània. L'any 1595, per seguir la lluita contra els otomans, es va aliar amb l'emperador Rodolf II. Va ser declarat príncep imperial i es va casar amb una membre de la família Habsburg, Maria Cristina d'Habsburg, filla de l'Arxiduc Carles (1540-1590) i d'Anna Maria de Baviera (1551-1608), a més de rebre una quantitat de 25.000 secui per ampliar l'aliança als altres voivodes romanesos. Així signava aquell mateix any a Alba Iulia un tractat amb Miquel el Valent, Voivoda de Valàquia, pel qual aquest principat trencava el seu pacte de vassallatge amb la Sublim Porta i es declarava vassall de Transsilvània a canvi del que transsilvà envies tropes en auxili del Voivoda valac. El 13 d'agost de 1595 un exèrcit valac i transsilvà va vèncer a la batalla de Călugăreni a les tropes otomanes comandades pel governador de Rumèlia, Koca Sinan Paixà. Tot i això el Voivoda valac havia de refugiar-se a Transsilvània, ja que els seus efectius no eren molt nombrosos com per poder controlar la situació. Tot i aquesta retirada Segimon Bathory va poder formar un nou exèrcit de 40.000 soldats que sota el comandament de Esteve Bocskay i Miquel el Valent entrava de nou a Valàquia. Van alliberar (8 d'octubre de 1595), Bucarest (12 d'octubre, de 1595) i Brăila, i van vèncer les tropes otomanes el 18 d'octubre a la . Així de nou Valàquia a la fi d'octubre estava controlada de nou per Miquel el Valent i Segimon. Tot i això la situació a Transsilvània era molt inestable, fet que obligà a principis de 1596 a Segimon a retirar les seves tropes de Valàquia. Miquel el Valent el va aprofitar per pactar una treva amb el Sultà otomà. La situació es va degradar fins al punt de què l'abril de 1598 Segimon renunciava al tron transsilvà en favor de l'emperador Rodolf II, que a la vegada era rei d'Hongria. Això va provocar que una part important de la noblesa hongaresa de Transsilvània s'aixequés en armes contra aquest i a l'octubre Segimon es desdeia de la seva renúncia a favor de l'emperador, i va renunciar a favor del seu cosí, Andreu Bathory. Això no fou acceptat per Rodolf II, que va ordenar al Voivoda valac Miquel el Valent que envaís Transsilvània per deposar Andreu Bathory i governar aquest Principat en nom seu. Així a l'octubre de 1599 Miquel el Valent envaïa des del sud Transsilvània, mentre el gruix de les tropes imperials comandades per Giorgio Basta entraven per l'oest. Les tropes d'Andreu van ser derrotades a la batalla de Şelimbăr el 15 d'octubre. L'any 1600 Segimon al capdavant d'un exèrcit de polonesos, cosacs i seguidors seus intentava entrar a Transsilvània des de Polònia, però era derrotat per Miquel el Valent a la . Segimon restava a l'exili fins que a l'agost de 1601 i després de la mort de Miquel el Valent per les tropes imperials, la dieta de Cluj-Napoca el restablia en el tro transilvà, però al principi de 1602 les tropes del general Giorgio Basta el derrotaven a i s'exiliava a Praga, on moriria el 27 de març de 1613. (ca)
- Zikmund Báthory (maďarsky Báthory Zsigmond, maďarsky Sigismund Báthory) (1572 – 27. březen 1613, Praha) byl vévoda sedmihradský. Vnuk Štěpána VIII. Báthoryho, syn Kryštofa Báthoryho. Po svém otci nastoupil jako vévoda sedmihradský, od roku 1599 však tuto zemi vyměnil s Rudolfem II. za Knížectví opolské a ratibořské. Roku 1604 obdržel inkolát v Čechách. Dne 22. srpna 1606 dostal od císaře Rudolfa k doživotnímu užívání libochovické panství. Od té doby sídlil na tamním zámku. V roce 1610 byl za spiknutí proti císaři zatčen a uvězněn v Praze, kde o tři roky později zemřel. Byl pohřben v katedrále svatého Víta na Pražském hradě v Černínské kapli pod náhrobní deskou s latinským nápisem. (cs)
- Sigismondo BÁTHORI, hungare BÁTHORI Zsigmond, somlyói (naskiĝis 1573 en Várad; mortis la 27-an de marto 1613 en Prago) de la familio Báthory de Somlyó estis princo de Transilvanio. Li estis filo de Kristoforo Báthori, frato de Stefano Báthori. (eo)
- Conde Segismundo Báthory de Somlya (en húngaro: Báthory Zsigmond) (Nagyvárad, Transilvania 1572 - Libochovice, Bohemia 1613). Noble húngaro, Príncipe de Transilvania (1588–1602). (es)
- Sigismund Báthory (ungarisch Báthory Zsigmond; * 1572; † 27. März 1613 in Prag) war 1581 bis 1598 Fürst von Siebenbürgen, tauschte mit dem Erzhaus Österreich das Land gegen die schlesischen Fürstentümer Oppeln und Ratibor, erhielt am 11. Februar 1604 als Fürst und Herzog von Oppeln und Ratibor das Inkolat in Böhmen, war ab 26. Februar 1604 Angehöriger des böhmischen Herrenstandes und Ritter des Ordens vom Goldenen Vlies. (de)
- Sigismond Ier Báthory est voïvode puis prince de Transylvanie de 1581 à 1594, de 1594 à 1598 puis de 1598 à 1599 et, enfin, de 1601 à 1602. (fr)
- Sigismund Báthory (Hungarian: Báthory Zsigmond; 1573 – 27 March 1613) was Prince of Transylvania several times between 1586 and 1602, and Duke of Racibórz and Opole in Silesia in 1598. His father, Christopher Báthory, ruled Transylvania as voivode (or deputy) of the absent prince, Stephen Báthory. Sigismund was still a child when the Diet of Transylvania elected him voivode at his dying father's request in 1581. Initially, regency councils administered Transylvania on his behalf, but Stephen Báthory made János Ghyczy the sole regent in 1585. Sigismund adopted the title of prince after Stephen Báthory died. The Diet proclaimed Sigismund to be of age in 1588, but only after he agreed to expel the Jesuits. Pope Sixtus V excommunicated him, but the ban was lifted in 1590, and the Jesuits returned a year later. His blatant favoritism towards the Catholics made him unpopular among his Protestant subjects. He decided to join the Holy League against the Ottoman Empire. Since he could not convince the Diet to support his plan, he renounced the throne in July 1594, but the commanders of the army convinced him to revoke his abdication. At their proposal, he purged the noblemen who opposed the war against the Ottomans. He officially joined the Holy League and married Maria Christina of Habsburg, a niece of the Holy Roman Emperor, Rudolph II. The marriage was never consummated. Michael the Brave, Voivode of Wallachia, and Ștefan Răzvan, Voivode of Moldavia, acknowledged his suzerainty. Their united forces defeated an Ottoman army in the Battle of Giurgiu. The triumph was followed by a series of Ottoman victories, and Sigismund abdicated in favor of Rudolph II in early 1598, receiving the duchies of Racibórz and Opole as a compensation. His maternal uncle, Stephen Bocskai, persuaded him to return in late summer, but he could not make peace with the Ottoman Empire. He renounced Transylvania in favor of Andrew Báthory and settled in Poland in 1599. During the following years, Transylvania was regularly pillaged by unpaid mercenaries and Ottoman marauders. Sigismund returned at the head of a Polish army in 1601, but he could not strengthen his position. He again abdicated in favor of Rudolph and settled in Bohemia in July 1602. After he was accused of a conspiracy against the emperor, he spent fourteen months in jail in Prague in 1610 and 1611. He died at his Bohemian estate. (en)
- Sigismondo Báthory (Báthory Zsigmond in lingua ungherese; Oradea, 1572 – Praga, 27 marzo 1613) fu principe di Transilvania dal 1581 al 1597, dal 22 agosto 1598 al marzo 1599; da febbraio ad agosto nel 1601. Suo padre, Cristoforo Bathory, governava la Transilvania come voivoda per conto del monarca assente, Stefano Báthory. Sigismondo era ancora un bambino quando la Dieta della Transilvania lo elesse voivoda su richiesta del padre morente nel 1581. Inizialmente, i consigli di reggenza amministrarono la Transilvania per suo conto, ma suo zio Stefano fece di l'unico reggente nel 1585. Sigismondo adottò il titolo di principe dopo la morte dello zio. La Dieta proclamò che Sigismondo maggiorenne nel 1588 ma solo dopo avergli imposto l'espulsione dei gesuiti dal paese. Papa Sisto V lo scomunicò ma revocò la misura nel 1590 e i gesuiti tornarono un anno dopo. Lo sfacciato favoritismo nei confronti dei cattolici di Sigismondo lo rese impopolare tra i suoi sudditi protestanti. Decise di aderire alla contro l'Impero ottomano. Non potendo convincere la Dieta a sostenere il suo piano, rinunciò al trono nel luglio 1594 ma i comandanti dell'esercito lo convinsero a revocare la sua abdicazione. Su loro proposta, epurò i nobili che si opponevano alla guerra contro gli ottomani. Entrò ufficialmente nella Lega Santa e sposò Maria Cristina d'Asburgo, una nipote di Rodolfo II del Sacro Romano Impero. Il matrimonio non fu mai consumato. Michele il Coraggioso, Voivoda di Valacchia, e Ștefan Răzvan, Voivoda di Moldavia, riconobbero la suzerain di Sigismondo e lo appoggiarono nella lotta contro il Turco. Le loro forze unite sconfissero un esercito ottomano nella . Il trionfo fu seguito da una serie di vittorie ottomane e Sigismondo abdicò a favore di Rodolfo II all'inizio del 1598, ricevendo i ducati di Racibórz e Opole come risarcimento. Suo zio materno, , lo convinse a tornare in patria alla fine dell'estate ma non riuscì a fare pace con l'Impero Ottomano. Rinunciò alla Transilvania in favore del cugino Andrea Báthory e si stabilì in Polonia nel 1599. Negli anni successivi, la Transilvania fu regolarmente saccheggiata da mercenari non pagati e predoni ottomani. Sigismondo tornò in patria a capo di un esercito polacco nel 1601 ma non poté rafforzare la sua posizione. Abdicò nuovamente a favore di Rodolfo e si stabilì in Boemia nel luglio 1602. Dopo essere stato accusato di cospirazione contro l'imperatore, trascorse quattordici mesi in prigione a Praga nel 1610 e 1611. Morì nella sua tenuta boema. (it)
- バートリ・ジグモンド(Báthory Zsigmond, 1572年 - 1613年3月27日)は、ハンガリー人のトランシルヴァニア公(在位:1581年 - 1597年、1598年 - 1599年、1601年 - 1602年)。 (ja)
- Sigismund Báthory (1572 – Praag, 27 maart 1613) was vorst van Transsylvanië gedurende verschillende regeerperiodes tussen 1586 en 1602 en hertog van Ratibor en Opole in 1598. (nl)
- Sigismund Báthory, född 1572 och död 27 mars 1613, var en Siebenbürgsk furste, son till fursten . Sigismund efterträdde redan 1581 sin far som furste. Han ställde sig i strid mot landets traditioner på kejsarens sida mot Turkiet, och vann i början stora framgångar och hyllades till och med som överherre av furstarna i Moldau och Valakiet. 1597 avträdde Báthory sitt land till kejsaren mot ersättning på annat håll. han ångrade sig dock snart, återtog styrelsen och nedlade den på nytt, sökte stöd hos turkarna men led 1601 ett avgörande nederlag och drog sig 1602 slutgiltigt tillbaka och levde därefter som kejsarens pensionär i Böhmen. (sv)
- Zygmunt Batory (węg. Báthory Zsigmond) (ur. 1572, zm. 27 marca 1613) − wojewoda Siedmiogrodu w latach 1581–1586, w imieniu księcia Stefana Batorego, książę Siedmiogrodu w latach 1586–1599 i 1600–1601, książę opolski i raciborski 1597–1598, syn Krzysztofa Batorego, bratanek Stefana Batorego. (pl)
- Жигмонд Баторі (угор. Báthory Zsigmond, 20 березня 1572 —27 березня 1613) — великий князь Трансильванії в 1586—1599 і 1601—1602 роках. (uk)
- Жигмонд Батори или Сигизмунд Баторий (венг. Báthory Zsigmond, рум. Sigismund Bathory, польск. Zygmunt Batory; 20 марта 1572 — 27 марта 1613) — князь Трансильвании, сын Криштофа Батори и Эржебет Бочкаи, племянник короля Польши и великого князя Литовского Стефана Батори. (ru)
- 巴托里·齊格蒙德(,1573年-1613年3月27日),,巴托里家族的成員。 齊格蒙德的父親是波蘭國王兼外西凡尼亞大公巴托里·斯特凡的兄弟,母親是伯茨凱·伊什特萬的姊妹伊莉莎白。1586年巴托里·斯特凡去世,齊格蒙德繼承其外西凡尼亞王位。1594年,巴托里·齊格蒙德與摩爾達維亞大公、瓦拉幾亞大公勇敢的米哈伊結盟(參見),共同抵抗由科賈·錫南帕夏率領的鄂圖曼帝國軍隊。1595年,巴托里·齊格蒙德與奧地利的瑪麗亞·克里斯蒂娜結婚。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- Sigismondo BÁTHORI, hungare BÁTHORI Zsigmond, somlyói (naskiĝis 1573 en Várad; mortis la 27-an de marto 1613 en Prago) de la familio Báthory de Somlyó estis princo de Transilvanio. Li estis filo de Kristoforo Báthori, frato de Stefano Báthori. (eo)
- Conde Segismundo Báthory de Somlya (en húngaro: Báthory Zsigmond) (Nagyvárad, Transilvania 1572 - Libochovice, Bohemia 1613). Noble húngaro, Príncipe de Transilvania (1588–1602). (es)
- Sigismund Báthory (ungarisch Báthory Zsigmond; * 1572; † 27. März 1613 in Prag) war 1581 bis 1598 Fürst von Siebenbürgen, tauschte mit dem Erzhaus Österreich das Land gegen die schlesischen Fürstentümer Oppeln und Ratibor, erhielt am 11. Februar 1604 als Fürst und Herzog von Oppeln und Ratibor das Inkolat in Böhmen, war ab 26. Februar 1604 Angehöriger des böhmischen Herrenstandes und Ritter des Ordens vom Goldenen Vlies. (de)
- Sigismond Ier Báthory est voïvode puis prince de Transylvanie de 1581 à 1594, de 1594 à 1598 puis de 1598 à 1599 et, enfin, de 1601 à 1602. (fr)
- バートリ・ジグモンド(Báthory Zsigmond, 1572年 - 1613年3月27日)は、ハンガリー人のトランシルヴァニア公(在位:1581年 - 1597年、1598年 - 1599年、1601年 - 1602年)。 (ja)
- Sigismund Báthory (1572 – Praag, 27 maart 1613) was vorst van Transsylvanië gedurende verschillende regeerperiodes tussen 1586 en 1602 en hertog van Ratibor en Opole in 1598. (nl)
- Sigismund Báthory, född 1572 och död 27 mars 1613, var en Siebenbürgsk furste, son till fursten . Sigismund efterträdde redan 1581 sin far som furste. Han ställde sig i strid mot landets traditioner på kejsarens sida mot Turkiet, och vann i början stora framgångar och hyllades till och med som överherre av furstarna i Moldau och Valakiet. 1597 avträdde Báthory sitt land till kejsaren mot ersättning på annat håll. han ångrade sig dock snart, återtog styrelsen och nedlade den på nytt, sökte stöd hos turkarna men led 1601 ett avgörande nederlag och drog sig 1602 slutgiltigt tillbaka och levde därefter som kejsarens pensionär i Böhmen. (sv)
- Zygmunt Batory (węg. Báthory Zsigmond) (ur. 1572, zm. 27 marca 1613) − wojewoda Siedmiogrodu w latach 1581–1586, w imieniu księcia Stefana Batorego, książę Siedmiogrodu w latach 1586–1599 i 1600–1601, książę opolski i raciborski 1597–1598, syn Krzysztofa Batorego, bratanek Stefana Batorego. (pl)
- Жигмонд Баторі (угор. Báthory Zsigmond, 20 березня 1572 —27 березня 1613) — великий князь Трансильванії в 1586—1599 і 1601—1602 роках. (uk)
- Жигмонд Батори или Сигизмунд Баторий (венг. Báthory Zsigmond, рум. Sigismund Bathory, польск. Zygmunt Batory; 20 марта 1572 — 27 марта 1613) — князь Трансильвании, сын Криштофа Батори и Эржебет Бочкаи, племянник короля Польши и великого князя Литовского Стефана Батори. (ru)
- 巴托里·齊格蒙德(,1573年-1613年3月27日),,巴托里家族的成員。 齊格蒙德的父親是波蘭國王兼外西凡尼亞大公巴托里·斯特凡的兄弟,母親是伯茨凱·伊什特萬的姊妹伊莉莎白。1586年巴托里·斯特凡去世,齊格蒙德繼承其外西凡尼亞王位。1594年,巴托里·齊格蒙德與摩爾達維亞大公、瓦拉幾亞大公勇敢的米哈伊結盟(參見),共同抵抗由科賈·錫南帕夏率領的鄂圖曼帝國軍隊。1595年,巴托里·齊格蒙德與奧地利的瑪麗亞·克里斯蒂娜結婚。 (zh)
- Segimon Bathory (Oradea, Romania, 1572 - Praga, 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594–1598 i 1601–1602). Era fill del també voivoda de Transsilvània Cristòfol Bathory i nebot d'Esteve Bathory que fou voivoda de Transsilvània i rei de Polònia i Lituània. Fou elegit com a successor del seu pare i a la seva mort, com encara era molt jove, es va decretar una regència. L'any 1588 assolia la seva majoria d'edat, essent el voivoda de ple dret de Transsilvània. (ca)
- Zikmund Báthory (maďarsky Báthory Zsigmond, maďarsky Sigismund Báthory) (1572 – 27. březen 1613, Praha) byl vévoda sedmihradský. Vnuk Štěpána VIII. Báthoryho, syn Kryštofa Báthoryho. Po svém otci nastoupil jako vévoda sedmihradský, od roku 1599 však tuto zemi vyměnil s Rudolfem II. za Knížectví opolské a ratibořské. Roku 1604 obdržel inkolát v Čechách. (cs)
- Sigismund Báthory (Hungarian: Báthory Zsigmond; 1573 – 27 March 1613) was Prince of Transylvania several times between 1586 and 1602, and Duke of Racibórz and Opole in Silesia in 1598. His father, Christopher Báthory, ruled Transylvania as voivode (or deputy) of the absent prince, Stephen Báthory. Sigismund was still a child when the Diet of Transylvania elected him voivode at his dying father's request in 1581. Initially, regency councils administered Transylvania on his behalf, but Stephen Báthory made János Ghyczy the sole regent in 1585. Sigismund adopted the title of prince after Stephen Báthory died. (en)
- Sigismondo Báthory (Báthory Zsigmond in lingua ungherese; Oradea, 1572 – Praga, 27 marzo 1613) fu principe di Transilvania dal 1581 al 1597, dal 22 agosto 1598 al marzo 1599; da febbraio ad agosto nel 1601. (it)
|