| dbo:abstract
|
- Stereo (řecky pevný, prostorový, tělesný) označuje technologie, které umožňují prostorové zobrazení:
* zvuku – stereofonie
* obrazu – stereoskopie. (cs)
- El so estereofònic o estèreo (en anglès stereo) és el gravat i reproduït en dos canals (disposició 2.0). Actualment els CD d'audio, les emissores de ràdio FM (majoritàriament), cassets i alguns canals de TV i televisió per satèl·lit transmeten senyals d'àudio estèreo. El propòsit de gravar en so estereofònic és el de recrear una experiència més natural en escoltar, on -almenys en part- es reprodueix la direcció (esquerra i dreta) d'on prové cada font de so gravada. El terme estèreo ve del grec stéreos, que significa 'sòlid', i -encara que es refereix exclusivament a sistemes de dos canals- el terme es pot aplicar a qualsevol sistema d'àudio que usi més d'un canal, així com l'àudio de 5.1 canals i als sistemes de 6.1 que s'usen en pel·lícules i produccions televisives. Encara que el so estèreo pugui tenir dos canals monoaurals independents, usualment el senyal en un canal està relacionada amb el senyal de l'altre canal. Per exemple, si es gravés exactament el mateix senyal en ambdós canals, llavors s'escoltaria com un so central «fantasma» quan fos reproduït en els altaveus. És a dir, el so sembla provenir del punt mitjà entre els dos altaveus. Clément Ader va dissenyar el primer sistema estereofònic el 1881 pels cinemes (teatres). L'enregistrament en estèreo va ser introduït en els negocis musicals durant la tardor de 1957, substituint a l'enregistrament monoaural (d'un sol canal). (ca)
- ستيريوفوني، (بالإنجليزية: Stereophonic sound) وتختصرة ستيريو (صوت مجسم)، التي تشير إلى تقنية إعادة بث أو تسجيل الصوت، لتوفير تدفقات صوتية متعددة، كل منها يتم بثه من جهاز موضوع في موقع مختلف بالنسبة للمستمع وبالنسبة لأجهزة البث الأخرى، وفقا للقواعد المعمول بها. وبما أن الستيريو يسمح ببث معلومات صوتية متعددة، فيقابله أحاديّ الصّوت (monophonic)، الذي ينص على بث تدفق واحد من المعلومات الصوتية. (ar)
- Mit Stereofonie (von altgriechisch στερεός stereos, deutsch ‚hart, starr‘ und φωνή fōnē ‚Laut‘, ‚Ton‘) werden Techniken bezeichnet, die mit Hilfe von zwei oder mehr Schallquellen einen räumlichen Schalleindruck beim natürlichen Hören erzeugen. (de)
- Soinu estereofonikoa, estereofonia edo estereo soinua (sarri estereo hitz soilarekin laburtua) grabatutako soinu-iturrien kokapena bi soinu kanalen bidez erreproduzitzen duen sistema da. Helburua da grabatutako soinuak entzutean naturaltasun handiagoa lortzea. Musika munduko lehen grabaketa estereofonikoa 1957an egin zen. 21. mendean, kontsumorako musika grabatua horrela ekoizten da, eta hedabideetako soinu seinalea ere gehienetan horrela da (telebista digitalean zein FM irratian). Estereo soinua bi kanalen bidez banatzen denez, bozgorailu sistema batean bi kokapen desberdinetatik jarritako bozgorailuek emango dute. Entzuteko batzuekin bada, belarri bakoitzera doa seinale bakoitza. Soinu estereoak bi kanal mono independente izan ditzakeen arren, bi kanaletako seinaleak erlazionaturik egoten dira gehienetan. (eu)
- Generalmente, se llama sonido estereofónico o estéreo al grabado y reproducido en dos canales (disposición 2.0). Los discos de vinilo, los CD audio, la mayoría de las estaciones de radio FM, casetes y la totalidad de canales de TV y televisión vía satélite transmiten señales de audio estéreo. El propósito de grabar en sonido estereofónico es el de recrear una experiencia más natural al escucharlo, y donde, al menos en parte, se reproducen las direcciones izquierda y derecha de las que proviene cada fuente de sonido grabada. El término estéreo proviene del griego stéreos, que significa ‘Consistente-Sólido', y —aunque se refiere exclusivamente a sistemas de dos canales— el término se puede aplicar a cualquier sistema de audio que usa más de un canal, así como el audio de 5.1 canales y los sistemas de 7.1 que se usan en películas y producciones televisivas. Aunque el sonido estéreo pueda tener dos canales monaurales independientes, habitualmente la señal en un canal está relacionada con la señal del otro canal. Por ejemplo, si se grabara exactamente la misma señal en ambos canales, entonces se escucharía como un sonido central «fantasma» cuando fuese reproducido en altavoces. Es decir, el sonido parece provenir del punto medio entre los dos altavoces. Clément Ader realizó la primera emisión estereofónica en 1881, con el llamado "teatrófono" para recibir a distancia audio de ópera. La primera película con sonido estereofónico fue Fantasía, de Walt Disney usando un método al que bautizaron Fantasound. La grabación en estéreo se introdujo en los negocios musicales durante el otoño de 1954 para sustituir a la grabación monoaural de canal único. (es)
- Taifeadadh fuaime ionas go mbraitheann an t-éisteoir go bhfuil an fhuaim atáirgthe ag teacht ó threonna éagsúla, cosúil leis an bhfuaim bhunúsach. Ní mór dhá mhicreafón ar a laghad a úsáid don taifeadadh, agus ansin dhá challaire chun an dá chainéal scoite fuaime a atáirgeadh. Tugadh téipthaifeadadh dérianach steiréafónach isteach i 1954, ceirníní aonchlaiseacha dérianacha steiréafónacha i 1957, agus tarchur raidió FM (modhnú minicíochta) steiréafónach i 1961. (ga)
- Le terme stéréophonie vient du grec stereo « spatial, solide » et phono « ton, le son ». Le son stéréophonique, plus communément appelé stéréo, est une méthode d'enregistrement et de reproduction sonore visant à reconstituer la répartition dans l'espace des sources d'origine. Ce relief sonore est habituellement obtenu à l'aide de deux canaux diffusés par au moins deux transducteurs (haut-parleurs ou écouteurs), eux-mêmes reliés à deux amplificateurs distincts. Dans des conditions idéales, l'auditeur perçoit les sons situés dans l'espace. (fr)
- Stereophonic sound, or more commonly stereo, is a method of sound reproduction that recreates a multi-directional, 3-dimensional audible perspective. This is usually achieved by using two independent audio channels through a configuration of two loudspeakers (or stereo headphones) in such a way as to create the impression of sound heard from various directions, as in natural hearing. Because the multi-dimensional perspective is the crucial aspect, the term stereophonic also applies to systems with more than two channels or speakers such as quadraphonic and surround sound. Binaural sound systems are also stereophonic. Stereo sound has been in common use since the 1970s in entertainment media such as broadcast radio, recorded music, television, video cameras, cinema, computer audio, and internet. (en)
- Suara stereoponik, lebih umum disebut stereo adalah reproduksi dari suara yang menggunakan lebih dari satu saluran suara dan melalui sebuah susunan konfigurasi pengeras suara yang simetris serta bertujuan untuk mendapatkan suara yang natural. Jika ada perbedaan suara seakan berpindah dari kiri ke kanan atau sebaliknya ini karena teknik rekaman dari rekayasa fase R dan L, bisa juga salah satu alat musik atau beberapa alat musik. Sistem stereo ini merupakan perkembangan dari sistem mono yang supaya suara dapat dinikmati seolah-olah mendengarkan pagelaran musik yang alami dari depan panggung atau musik yang benar-benar Natural. Untuk perkembangan selanjutnya yaitu dengan alat tambahan prosesor suara memerlukan paling sedikit empat speaker, dua speaker depan dan dua speaker belakang yang wattnya lebih kecil dari speaker depan. Dua stereo atau sistem yang lebih termasuk super Bass.
* l
*
* s (in)
- La stereofonia è una tecnica di registrazione/riproduzione del suono che prevede due flussi informativi sonori, ognuno dei quali destinato a essere riprodotto da un diverso diffusore acustico posizionato nell'ambiente d'ascolto, diversamente rispetto all'altro, secondo regole prestabilite. Si basa sull'attitudine dell'udito umano a distinguere la provenienza dei suoni.La stereofonia si contrappone alla monofonia che prevede invece un unico flusso informativo sonoro. Il corrispondente aggettivo stereofònico viene spesso abbreviato in stèreo, abbreviazione usata anche per la stessa parola stereofonia nella forma "in stereo". Le basi della stereofonia furono poste pionieristicamente e sul piano teorico dalla teoria di Rayleigh (1896), che prende nome dall'ideatore, il fisico John William Strutt Rayleigh, e pubblicata anche in due noti libri dello stesso autore, in particolare nel secondo volume furono poste le basi. Tuttavia la data ufficiale della nascita della stereofonia viene fatta risalire al 1931 con l'ingegnere (v. più avanti alla voce "Storia"). (it)
- ( 2채널은 여기로 연결됩니다. 기존에 2채널로 불러졌던 일본의 커뮤니티 사이트에 대해서는 5채널 문서를, 후타바 채널에 대해서는 2chan.net 문서를 참고하십시오.)( 다른 뜻에 대해서는 스테레오 (동음이의) 문서를 참고하십시오.)
스테레오포닉 사운드(stereophonic sound, 문화어: 립체음), 또는 간단히 줄여서 스테레오(stereo)는 스피커의 대칭 구성을 통해서 둘 이상의 독립 음향 채널을 사용하는 입체 음향 재생 방식을 말한다. 이와 같은 스테레오 사운드를 재생하는 전자 기기 또한 관용적으로 "스테레오"라 부르기도 한다. 일반적인 뜻의 스테레오는, 동시에 하나 이상의 스피커에 맞춰 데이터를 사용하는 2 채널 재생 및 녹음을 뜻한다. 스테레오와 상대되는 개념은 '모노'이다. 많은 이들이 모노와 스테레오의 차이를 음질이라고 알고 있으나 모노와 스테레오는 음질과는 관련이 없다. 간단히 말 해서 스테레오는 2개의 스피커에서 서로 다른 소리를 냄으로 인해서 물체의 이동 등을 현실적으로 실감나게 들려 줄 수 있다. 그래서 스테레오에서 쓰이는 스피커는 최소 2개이며 각각의 스피커를 청취자의 좌우에 배치하여야 한다. 기술적인 뜻의 스테레오는, 스테레오포니(Stereophony), 또는 스테레오는 물체의 상대적인 위치와 녹음 이벤트를 인코딩하기 위해 을 사용하는 소리 재생 및 녹음을 뜻한다. 스테레오 시스템은 영화관, 텔레비전의 서라운드 사운드 5.1~6.1 채널 시스템과 같이 여러 개의 채널을 포함할 수 있다. (ko)
- Stereofonie, in het spraakgebruik meestal kortweg stereo, verwijst over het algemeen naar tweekanaals geluidsopname en/of weergave: een opname die gelijktijdig voor twee luidsprekers een signaal bevat, in tegenstelling tot een monoraal geluid, waarvoor één kanaal wordt gebruikt. Een mens hoort van nature stereo. Met twee oren is men in staat twee verschillende signalen te verwerken (links en rechts) en de menselijke hersenen kunnen hieruit een zekere mate van ruimtelijkheid in het geluid waarnemen. Dit is stereo. Het principe van een stereo-opname is deze ruimtelijke luisterervaring vast te leggen door deze twee signalen als twee aparte kanalen op te nemen. Het doel van stereo-weergave is dat door middel van het weergeven van deze twee aparte kanalen de twee verschillende signalen de ruimtelijkheid (voor een deel) reproduceren. Bij monogeluid is dit niet mogelijk. Men spreekt bij stereo dus over een linker- en een rechterkanaal. Voorbeelden van stereogeluidsdragers zijn de langspeelplaat en de compact disc, mits de opname ook in stereo is opgenomen. Ook het geluid van de meeste radio- en televisieprogramma's is stereo. (nl)
- ステレオ (英: stereo) は、音響工学ではステレオフォニック (stereophonic, 英語版ではstereophonic sound) の略語であり、左右2つのスピーカーで音声を再生する方式のことである。対比されている概念はモノラル。 広義には、ステレオフォニック再生のための音声信号を集音、録音、伝送、通信、放送、加工する技術全般、またはステレオフォニック再生のための音響再生装置（ステレオ・セット）を指す。 (ja)
- Stereofonia (pot. stereo z gr. στερεός "twardy, stały, sztywny, przestrzenny" i φωνή "dźwięk, ton, głos") – elektroakustyczna metoda odbierania, zapisywania, transmitowania i odtwarzania dźwięku, tak aby u słuchającego wywołać wrażenie przestrzennego rozmieszczenia jego . Zapis dźwięku odbywa się za pomocą co najmniej dwóch niezależnych mikrofonów, osobno dla kanału lewego i prawego, transmisja zaś poprzez dwa oddzielne kanały do dwóch osobnych głośników. Rozwinięciem stereofonii jest stereofonia wielokanałowa. (pl)
- Stereofoni eller stereo, av grekiska stereos som betyder hård, fast, solid eller i sammansatta ord tredimensionell, rumslig, plastisk. Stereofoni är en metod som innebär att vanligtvis två olika elektriska signaler används vid ljudåtergivning. 4-kanalsstereo (ibland kallad kvadrofoni; se engelskans quadrophonic) var populärt på 70-talet och kunde vara diskret (CD-4-systemet för LP-skivor), matriserad (SQ, QS m.fl.) eller simulerad utifrån fasskillnaderna i en vanlig stereoupptagning, s.k. ambiofoni. De matriserade versionerna behövde bara två lagrade kanaler från vilka man extraherade extrakanaler. Den enklaste matrisen ger vad som brukar kallas en ambiofonisk dekodning, medan mera avancerade varianter med styrbar gain för att maximera den statiska och dynamiska kanalseparationen kom fram först i biograferna (dolby stereo) och senare för hemmabruk i olika varianter. Mest kända idag är Dolby pro logic, circle surround och Dolby pro logic II. Dessa system liksom diskreta flerkanalssystem (5.1, 6.1, 7.1...) är mer kända under uttrycket surround. Är signalen bara en, kallas det monofoni. Om det ger en flerdimensionell upplevelse kan man kalla tekniken stereofonisk. Det vanliga är dock att man skiljer mellan just stereo och mono, och menar att monofonin inte är stereofonisk, det vill säga förenklar stereobegreppet till att betyda antingen "registrering med horisontell riktverkan bevarad" eller helt enkelt "tvåkanalig". Med ljudet i tvåkanalsstereo kan vi lokalisera ljudet i ljudbilden lateralt, men ingenting hindrar att även ljudled och höjd kodas. Det sker dock med andra mekanismer än bruk av vänster- och högerkanalbalansen i amplitud- eller tiddomän. Vår hörsel använder flera sätt för att urskilja riktning hos ljudkällor:
* Skillnad i klangfärg, ljud med höga frekvenser (korta våglängder) böjs inte av runt föremål (i det här fallet vårt huvud) lika mycket som ljud med lägre frekvenser (längre våglängder). Därför kommer en ljudkälla som inte befinner sig mitt framför lyssnaren att uppfattas med mörkare klangfärg av ena örat.
* Ljudstyrka, ett öra som är vänt mot ljudkällan kommer att uppfatta den starkare än ett bortvänt öra, av samma skäl som ovan.
* Tidsskillnad, ljudets hastighet i luft är begränsad, därför anländer ljudet från en ljudkälla som inte befinner sig mitt framför lyssnaren lite senare till det ena örat än det andra. (sv)
- Em acústica e áudio profissional, estereofonia ou simplesmente estéreo (do grego, stereós: "sólido"; "tridimensional"), é um sistema de reprodução do áudio para enriquecer a sensação sonora nos ouvintes e criar um ambiente mais realista de áudio, utilizando dois canais de som monaurais independentes (o direito e esquerdo) sincronizados no tempo. É o padrão de reprodução encontrado nas mídias digitais, aparelhos de som de música de alta fidelidade e, com uso e recomendado nas mixers; porém vem sendo substituído nos cinema e em algumas gravações musicais pelo áudio multi-canal (5.1/7.1), que melhora a sensação sonora em salas de grandes dimensões. (pt)
- Стереофони́я или Стереозву́к (от др.-греч. στερεός «стереос» — «твёрдый, пространственный» и φωνή — «звук») — метод записи и воспроизведения звука, при котором создаётся иллюзия «звуковой перспективы» с сохранением направлений на разные источники звука. Это достигается за счёт использования бинаурального эффекта и одновременной передачи звуковой информации по двум и более независимым каналам, в отличие от монофонической звукопередачи, когда звук передаётся по единственному каналу. В обиходе стереофонической принято называть двухканальную звукозапись, однако это понятие охватывает более широкую сферу, обозначая объёмное звучание с любым количеством каналов. Термин «стереофония» в равной степени относится к таким понятиям, как «квадрофония» и «объёмный звук». При воспроизведении стереофонической записи через единственный громкоговоритель качество звука снижается из-за интерференции сигналов разных каналов, отличающихся по фазе. (ru)
- Стереофонія, стереофонічний звук, стерео (англ. stereo) — відтворення звуку із використанням двох або більше незалежних звукових каналів, завдяки цьому можна досягти ефекту, наче звук іде з різних напрямків. Це відрізняє стереофонічний звук від монофонічного, який використовує лише один звуковий канал. В основі стерефонії лежить здатність людини визначати розташування джерела звука за різницею фаз звукових коливань між вухами, що досягається через обмеженість швидкості звуку. Стереофонічний запис здійснюється з 2 розведених на певну відстань мікрофонів, для кожного використовується окремий (правий або лівий) канал. В результаті виходить так зване «панорамне звучання». Існують також системи з використанням більшої кількості каналів. Системи з 4 каналами називаються квадрофонічними. (uk)
- 立體聲（英語：Stereo）是使用兩個或多個獨立的音效通道，在一對以對稱方式配置的揚聲器（即俗稱的喇叭）上出現。以此方法所發出的聲音，在不同方向仍可保持自然與悅耳。與之相對的是單聲道。 美國公司，於1957年第一次将立體聲引入商業唱片領域，這是一個十分重要的里程碑。1957年可視為唱片錄音史上Mono與Stereo的重要分水嶺，許多在1957年前便過世的音樂家，都因而很遺憾未能留下Stereo的錄音資料。此後在1960年代，大多数唱片公司都陸續放棄單聲道，全面性地轉向雙聲道立體聲錄音。雙聲道立體聲，至今仍是聆聽音樂的主流規格。 蝙蝠使用了耳朵和下巴来形成声全息，蛇通过下巴，大象通过脚来获取低频声音，可见，要获得更全面的声音应该具备至少三个通道来感知声音，才能形成真正的立体声音，这和立体视觉有些不同。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Stereo (řecky pevný, prostorový, tělesný) označuje technologie, které umožňují prostorové zobrazení:
* zvuku – stereofonie
* obrazu – stereoskopie. (cs)
- ستيريوفوني، (بالإنجليزية: Stereophonic sound) وتختصرة ستيريو (صوت مجسم)، التي تشير إلى تقنية إعادة بث أو تسجيل الصوت، لتوفير تدفقات صوتية متعددة، كل منها يتم بثه من جهاز موضوع في موقع مختلف بالنسبة للمستمع وبالنسبة لأجهزة البث الأخرى، وفقا للقواعد المعمول بها. وبما أن الستيريو يسمح ببث معلومات صوتية متعددة، فيقابله أحاديّ الصّوت (monophonic)، الذي ينص على بث تدفق واحد من المعلومات الصوتية. (ar)
- Mit Stereofonie (von altgriechisch στερεός stereos, deutsch ‚hart, starr‘ und φωνή fōnē ‚Laut‘, ‚Ton‘) werden Techniken bezeichnet, die mit Hilfe von zwei oder mehr Schallquellen einen räumlichen Schalleindruck beim natürlichen Hören erzeugen. (de)
- Taifeadadh fuaime ionas go mbraitheann an t-éisteoir go bhfuil an fhuaim atáirgthe ag teacht ó threonna éagsúla, cosúil leis an bhfuaim bhunúsach. Ní mór dhá mhicreafón ar a laghad a úsáid don taifeadadh, agus ansin dhá challaire chun an dá chainéal scoite fuaime a atáirgeadh. Tugadh téipthaifeadadh dérianach steiréafónach isteach i 1954, ceirníní aonchlaiseacha dérianacha steiréafónacha i 1957, agus tarchur raidió FM (modhnú minicíochta) steiréafónach i 1961. (ga)
- Le terme stéréophonie vient du grec stereo « spatial, solide » et phono « ton, le son ». Le son stéréophonique, plus communément appelé stéréo, est une méthode d'enregistrement et de reproduction sonore visant à reconstituer la répartition dans l'espace des sources d'origine. Ce relief sonore est habituellement obtenu à l'aide de deux canaux diffusés par au moins deux transducteurs (haut-parleurs ou écouteurs), eux-mêmes reliés à deux amplificateurs distincts. Dans des conditions idéales, l'auditeur perçoit les sons situés dans l'espace. (fr)
- ステレオ (英: stereo) は、音響工学ではステレオフォニック (stereophonic, 英語版ではstereophonic sound) の略語であり、左右2つのスピーカーで音声を再生する方式のことである。対比されている概念はモノラル。 広義には、ステレオフォニック再生のための音声信号を集音、録音、伝送、通信、放送、加工する技術全般、またはステレオフォニック再生のための音響再生装置（ステレオ・セット）を指す。 (ja)
- Stereofonia (pot. stereo z gr. στερεός "twardy, stały, sztywny, przestrzenny" i φωνή "dźwięk, ton, głos") – elektroakustyczna metoda odbierania, zapisywania, transmitowania i odtwarzania dźwięku, tak aby u słuchającego wywołać wrażenie przestrzennego rozmieszczenia jego . Zapis dźwięku odbywa się za pomocą co najmniej dwóch niezależnych mikrofonów, osobno dla kanału lewego i prawego, transmisja zaś poprzez dwa oddzielne kanały do dwóch osobnych głośników. Rozwinięciem stereofonii jest stereofonia wielokanałowa. (pl)
- Em acústica e áudio profissional, estereofonia ou simplesmente estéreo (do grego, stereós: "sólido"; "tridimensional"), é um sistema de reprodução do áudio para enriquecer a sensação sonora nos ouvintes e criar um ambiente mais realista de áudio, utilizando dois canais de som monaurais independentes (o direito e esquerdo) sincronizados no tempo. É o padrão de reprodução encontrado nas mídias digitais, aparelhos de som de música de alta fidelidade e, com uso e recomendado nas mixers; porém vem sendo substituído nos cinema e em algumas gravações musicais pelo áudio multi-canal (5.1/7.1), que melhora a sensação sonora em salas de grandes dimensões. (pt)
- 立體聲（英語：Stereo）是使用兩個或多個獨立的音效通道，在一對以對稱方式配置的揚聲器（即俗稱的喇叭）上出現。以此方法所發出的聲音，在不同方向仍可保持自然與悅耳。與之相對的是單聲道。 美國公司，於1957年第一次将立體聲引入商業唱片領域，這是一個十分重要的里程碑。1957年可視為唱片錄音史上Mono與Stereo的重要分水嶺，許多在1957年前便過世的音樂家，都因而很遺憾未能留下Stereo的錄音資料。此後在1960年代，大多数唱片公司都陸續放棄單聲道，全面性地轉向雙聲道立體聲錄音。雙聲道立體聲，至今仍是聆聽音樂的主流規格。 蝙蝠使用了耳朵和下巴来形成声全息，蛇通过下巴，大象通过脚来获取低频声音，可见，要获得更全面的声音应该具备至少三个通道来感知声音，才能形成真正的立体声音，这和立体视觉有些不同。 (zh)
- El so estereofònic o estèreo (en anglès stereo) és el gravat i reproduït en dos canals (disposició 2.0). Actualment els CD d'audio, les emissores de ràdio FM (majoritàriament), cassets i alguns canals de TV i televisió per satèl·lit transmeten senyals d'àudio estèreo. El propòsit de gravar en so estereofònic és el de recrear una experiència més natural en escoltar, on -almenys en part- es reprodueix la direcció (esquerra i dreta) d'on prové cada font de so gravada. Clément Ader va dissenyar el primer sistema estereofònic el 1881 pels cinemes (teatres). (ca)
- Generalmente, se llama sonido estereofónico o estéreo al grabado y reproducido en dos canales (disposición 2.0). Los discos de vinilo, los CD audio, la mayoría de las estaciones de radio FM, casetes y la totalidad de canales de TV y televisión vía satélite transmiten señales de audio estéreo. El propósito de grabar en sonido estereofónico es el de recrear una experiencia más natural al escucharlo, y donde, al menos en parte, se reproducen las direcciones izquierda y derecha de las que proviene cada fuente de sonido grabada. (es)
- Soinu estereofonikoa, estereofonia edo estereo soinua (sarri estereo hitz soilarekin laburtua) grabatutako soinu-iturrien kokapena bi soinu kanalen bidez erreproduzitzen duen sistema da. Helburua da grabatutako soinuak entzutean naturaltasun handiagoa lortzea. Musika munduko lehen grabaketa estereofonikoa 1957an egin zen. 21. mendean, kontsumorako musika grabatua horrela ekoizten da, eta hedabideetako soinu seinalea ere gehienetan horrela da (telebista digitalean zein FM irratian). (eu)
- Suara stereoponik, lebih umum disebut stereo adalah reproduksi dari suara yang menggunakan lebih dari satu saluran suara dan melalui sebuah susunan konfigurasi pengeras suara yang simetris serta bertujuan untuk mendapatkan suara yang natural. Jika ada perbedaan suara seakan berpindah dari kiri ke kanan atau sebaliknya ini karena teknik rekaman dari rekayasa fase R dan L, bisa juga salah satu alat musik atau beberapa alat musik.
* l
*
* s (in)
- Stereophonic sound, or more commonly stereo, is a method of sound reproduction that recreates a multi-directional, 3-dimensional audible perspective. This is usually achieved by using two independent audio channels through a configuration of two loudspeakers (or stereo headphones) in such a way as to create the impression of sound heard from various directions, as in natural hearing. Stereo sound has been in common use since the 1970s in entertainment media such as broadcast radio, recorded music, television, video cameras, cinema, computer audio, and internet. (en)
- La stereofonia è una tecnica di registrazione/riproduzione del suono che prevede due flussi informativi sonori, ognuno dei quali destinato a essere riprodotto da un diverso diffusore acustico posizionato nell'ambiente d'ascolto, diversamente rispetto all'altro, secondo regole prestabilite. Si basa sull'attitudine dell'udito umano a distinguere la provenienza dei suoni.La stereofonia si contrappone alla monofonia che prevede invece un unico flusso informativo sonoro. (it)
- ( 2채널은 여기로 연결됩니다. 기존에 2채널로 불러졌던 일본의 커뮤니티 사이트에 대해서는 5채널 문서를, 후타바 채널에 대해서는 2chan.net 문서를 참고하십시오.)( 다른 뜻에 대해서는 스테레오 (동음이의) 문서를 참고하십시오.)
스테레오포닉 사운드(stereophonic sound, 문화어: 립체음), 또는 간단히 줄여서 스테레오(stereo)는 스피커의 대칭 구성을 통해서 둘 이상의 독립 음향 채널을 사용하는 입체 음향 재생 방식을 말한다. 이와 같은 스테레오 사운드를 재생하는 전자 기기 또한 관용적으로 "스테레오"라 부르기도 한다. (ko)
- Stereofonie, in het spraakgebruik meestal kortweg stereo, verwijst over het algemeen naar tweekanaals geluidsopname en/of weergave: een opname die gelijktijdig voor twee luidsprekers een signaal bevat, in tegenstelling tot een monoraal geluid, waarvoor één kanaal wordt gebruikt. Een mens hoort van nature stereo. Met twee oren is men in staat twee verschillende signalen te verwerken (links en rechts) en de menselijke hersenen kunnen hieruit een zekere mate van ruimtelijkheid in het geluid waarnemen. Dit is stereo. Het principe van een stereo-opname is deze ruimtelijke luisterervaring vast te leggen door deze twee signalen als twee aparte kanalen op te nemen. Het doel van stereo-weergave is dat door middel van het weergeven van deze twee aparte kanalen de twee verschillende signalen de ruimt (nl)
- Стереофони́я или Стереозву́к (от др.-греч. στερεός «стереос» — «твёрдый, пространственный» и φωνή — «звук») — метод записи и воспроизведения звука, при котором создаётся иллюзия «звуковой перспективы» с сохранением направлений на разные источники звука. Это достигается за счёт использования бинаурального эффекта и одновременной передачи звуковой информации по двум и более независимым каналам, в отличие от монофонической звукопередачи, когда звук передаётся по единственному каналу. (ru)
- Stereofoni eller stereo, av grekiska stereos som betyder hård, fast, solid eller i sammansatta ord tredimensionell, rumslig, plastisk. Stereofoni är en metod som innebär att vanligtvis två olika elektriska signaler används vid ljudåtergivning. 4-kanalsstereo (ibland kallad kvadrofoni; se engelskans quadrophonic) var populärt på 70-talet och kunde vara diskret (CD-4-systemet för LP-skivor), matriserad (SQ, QS m.fl.) eller simulerad utifrån fasskillnaderna i en vanlig stereoupptagning, s.k. ambiofoni. Vår hörsel använder flera sätt för att urskilja riktning hos ljudkällor: (sv)
- Стереофонія, стереофонічний звук, стерео (англ. stereo) — відтворення звуку із використанням двох або більше незалежних звукових каналів, завдяки цьому можна досягти ефекту, наче звук іде з різних напрямків. Це відрізняє стереофонічний звук від монофонічного, який використовує лише один звуковий канал. (uk)
|
_label.svg){kind=link}
_(14569926537).jpg){kind=link}
_label.svg){kind=link}
_(14569926537).jpg){kind=link}
