BARCANOVA Una cartaa Roxana Cyrano, soldat i poeta francés del. Segle xvii, és un home valent i enginyss q nas enorme. Esta enamorat dela Seva cosina Roxana, peré ella estima Christ un noimolt ben plantat, En aquesta escena, els dos homes es troben i fanun tracte una mica especial... (Surten tots i tanquen la porta. Cyrano i Cun és miren durant un moment.) Cyrano: Bravo! Molt valent! Abraca'm! Curisttan: Perd, RISTIAN es troben cara a cara Cyrano: Abraga'm. Séc el seu germa, Curisian: De qui? Cyrano: Della, caram! De Roxana! Curistan (corrent cap a ell): Déu meu! Vés sou el seu germa? Christian ( agafant-[i les mans): Que felig que s6c, senvor, de conéixer-vos, Si sabéssiu com us admiro. ‘CyrANo: Roxana ¢spera una carta aquest vespre, CuristiaN: Oh, no! Si obro la boca, la perdré, Miavergonyeix recongixer que séc un tue. Cyrano: No ho ets tant, des del moment que te n’adones! A més, abans no m‘has pas atacat com un ruc. Curisian: Quan et llances a lassalt, sempre trobes paraules, perd davant les dones mai no sé qué dir, Sée @aquells que no saben parlar d’amor,Cyrano: Ves per on! Em sembla que, sia mi m'haguessin modelat amb més cura, en sabria parlar d'alld més bé. Cristian: Roxana és una noia Preciosa, la desil-lusionaré, Cyrano (mirant Curisnian): Si tingués un intérpret aixi per expressar la meva anima! Crurusrian (amb desesper): D'on trauré 'elogiiéncia? Cyrano (bruscament }o te la prestaré! Tu em prestaras el teu encant fisic, i tots dos formarem un heroi de novel-la. CCuristian: Qué? Crraxo: Vols que fem col-laborar els teus llavis i les meves paraules? Seris capac de repetir les coses que cada dia tensenyaré? CuistiaN: Et brillen els ulls! Tant et plauria? Cyrano (dominant-se, fent el paper d/artista): Ho trobaria divertit! dexperiéncia que no pot siné temptar un poeta. Jo seré el la meva bellesa. Es una mena teu enginy i tu seras Crrnistiaw: Pero... ila carta que li haig de Iliurar tot seguit? Mai no podria... Cyrano (traient-se del perpunt la carta que havia escrit) Fora del. : Aqui la tens, la carta! la signatura, res no hi manca. Pots enviar-la, i estigues tranquil: és perfecta. Cunristian: Com és possible? Cyrano: Els poetes sempre duem a les butxaques epistoles escrites @ amors immaginaris. Va, agafa-la i acabem d'una vegada! Ciiristian: No caldria potser canviar alguns mots de la carta? Li convindra, a Roxana? Cyrano: Li anira com un guant, Roxana creura que el text ha estat escrit només per a ella! Curistian: Ah, amic meu! (Es llanca als bragos de CyeaNo i resten aixt abragats quan entra el primer cadet.) EpMonp Rostanp VOCABULARI Liiurar: Posar en mans d’algu, Flogiiéncia: Capacitat de parlar — perpunt: Peca de vestir usada de forma expressiva, amb antigament per cobriridefensar facilitat. elcos. Plaure: Agradar. Epistola: Carta. ‘Temptar: Posar a prova. Cadet: Alumne d’una academia militar. Enginy: Esperit dinvenciee UNA Comprenc 1 cine Problema que té Christian? ©) Troba que és lleig. ©) No sap expressar-se bé ni sap parlar d’amor. ©) Roxana no el vol veure ni parlar amb ell, 2. Quin és el problema que té Cyrano? ») No és gens guapo, >) Ha escrit una cartaa un amor imaginari. ©) No sap parlar be, acord? 4. tltext és una narracié, “in Poema 9 una obra de teatre? Com ho saps? Interpreto 5. quatenenen comt Cyrano i Christian? &. sicyrano és el cosi de Roxana, Per qué diu @ Christian que és el seu germa? ©) Per enganyar-lo. b) Perqueé stequivoca quan parla, ©) Per expressar que Roxana confia molten ell. 7. La carta que porta Cyrano... ©) esta escrita a un amor imaginari, perqué és un poeta. perqué estima, >) esta escrita pensant en Roxana, Opino BARCANOVA 8.) ous opines del tracte que fan Cyrano i Christian? Et sembla bé? Per que? 6‘@ByeUOsiad [a SB WOD SUOHas epenbape o1DeuojUA N24 ‘openjund ap saubis sja ua soa-nauniy BARCANOVA “ye90) ey sn anb Jeded jap jenpiaipu! | eso}ualls esnyda] un Na+ “sabyeuosiad sj@ Us anb naisi> Wod sjo} atUa na}UeWIOD “eye NdA Ua Sgudsap au-nayed | nauasdwod ou anb gije najouy “eye naa ue sau} sp aqua e1n4D9] esau eUN au-na4 1S]}@SU02 sysenbe sinBas Napod weyYOIse,p Neqere anb oupi/> Jap wuawibey jap epeznewesp ema) eun san ap sdnuB us nes (f yOWR,p UD PUN e1eIAUA I] | UBNSYD Jad sessed ere sy “UeNSUYD ap syeyjenb se] ep euexoy e aq quepeg uopejunde,p e1e) | ueNsY> Jad sessed ery sz ZUENSUYD Jad quas eUeXoy anb sows, seJadn>a1 e OURAAD epnfe WO *ewiaid ap snsed un enesadsa uenb ayenBie noaq un NuaJOW. ‘ony yeuJ0} NAY S|) -epuanboje exsoa e] 1eyedwia e nauy Gesoweua nas jap sajnesed saiqod saj 13d epnqazap jas as anb iessaidxa sad euexoy nip sajneied sound; ‘aueniax jour s9 e|@ anbieg “ewuiysa| anb 1p des sawou jja anbieg epoig you epeabe |] eae anbuad {sainesed $8098 $3] |pO1q sMb UeNSYD e eEUeWAp eUeXoY anb 18d ssoqunberd sj uodsai 1 oueL -AD L ueNsUYD ‘euexoy Jad jezyUoGeIod Bayeip jap 919NI9| P| sdo>d sop eYoIsyZ (=)Baa axr ies Realitzacié de ta critica d'un espectacle Mh vicgang aquesta critica sobre el musical E) Petit princep i respon les prequntes él Petit princep, el Musical del Barts teatre de Barcelona, Grd si, una bona ver SiO Tres grans qualitats d’aquest espectacle fan que, de totes les formes Possibles d% ‘costar é Petit princep als infants, Aquesta, fins que No N’aparegui una altra, sigui la que resulta Ms encertada, Lq Primera és que no és UNG Versi6. literal, Peré preci: Isament per aixé transmet millor Fesperit de Tavtor. Shi bar. regen el text teatral j les cans ONS, que com- plementen e| Conjunt. la segona és haver triat el format de teatre musical Per fer arribar a questa histo- "a al gran public. Ha tercera, la Posada en @scena, basa- daen iq Projeccié de videos, molt ben re. solia, i que Aporta —potser no Per primer cop, S€ si podria— a interpres Pers molt maduren el plantejament— iO, cosa dificil quan ss un actor infant. el petit Moviment alguns elements men- Dela resta dintérprets, només ressq les seves qualitats vocals i les ini ves. tisar més —no tre els Personatges Parlen, ¢qi mouen per rescena, Iq qual cosa atorga q Fobra la qualitat de «ivy, inten i es Werpreia Jost Mama Ving «) Enumera els tres as) PECtES Positius de Fobra, ©) Digues els dos defectes de lobra,12 © snslitze ta iacturascramatiteada dun dels teuscompanys:Fixaltien tres sper: tes positius i en un que hauria de millorar, Aquestes quiestions et poden ajudar: © Ha agafat un bon ritme quan deia el text? ® La diccié (manera de dir, de pronunciar, de vocalitzar) ha estat correcta? ® S’ha sentit bé la seva veu? ® La interpretacio que n’ha fet (amb els gestos, la mirada...) ha estat encertada? ® Que t’ha agradat més de la interpretacio? ® Quines coses es podrien millorar? 13. Redacta la critica en diversos paragrafs, un per cada aspecte positiu i un altre per al que hauria de millorar. Pensa en una pel-licula o en una obra de teatre que t’hagi agradat i fes-ne una critica perque els teus companys sapiguen la teva valoracié. ® Busca la fitxa de la petlicula o de lobra teatral, © Fes-ne un breu resum de l'argument. ® Anota els elements que t’han agradat (algun moment de lobra que destacaries, la in- terpretacié dels actors, el vestuari, el decorat, la musica, els efectes especials...). ® Digues quins detalls no than agradat i per qua. ® Quan hagis acabat, pensa un titol atractiu que cridi l'atencio. Tirou: Charlie i la fabrica de xocolata Tirot onicivat: Charlie and the Chocolate Factory Direccio; Tim Burton ~ Intereretacio: Johnny Depp, Freddie Highmore, Helena Bonham Carter Pals: Regne Unit, Estats Units Any: 2005 Génere: Fantasia, comedia Duaoa: 115 min Quauricacio: Apta per a tots els publics RON WUVE °BARCANOVA ate a La ei la o toniques 5. Qué tenen en comt les paraules de cada grup? 4G. copia aquestes parelles de paraules i escriu enmig el signe = si rimen 0 el signe: sino rimen: valent vent deu neu Parell segell cert vi 7. classifica aquestes paraules segons que tinguin la e oberta o tancada: poeta —bellesa - església — café — préssec - neula — puré ~ promes ~ bicicleta - tec 18. Troba la paraula intrusa en cada grup: por-actor—plor— dolor 99. subratlla d’un color les paraules que tenen la 0 oberta i d'un altre color les que nen lao tancada: porta - dona - estomac — heroi— apostrof - telé — oncle - calor — orgullés ~ op Les vocals e io en posicié tnica poden ser obertes 0 tancades. Les vocals € 19 08 © tes porten accent obert si es poden accentuar: céntim, comic. Les vocals ei 0 tal des porten accent tancat si es poden accentuar: després, pdlvora. 0. Escriu la paraula que indica com es di la persona que prove de cada un diac indrets: Franca, ! Emporda, Anglaterra, Escdcia, Portugal, Arago, Romania. Per exemple: Franca — frances, francesa.El signe d'interrogacié (?) i el signe d'admiracia (!) 211, Relaciona cada signe amb I's corresponent: nena ») Per fer preguntes. ; ) Per expressar sentiments i emocions. ©) Per demanar l’hora 0 informacié a algu. ) Per donar una ordre. signe d’admiracié. * 22. Fixa't en aquesta illustracié i escriu dues oracions interrogatives i dues d’exclamati- ves que hi estiguin relacionades: 23. dicta: La Raquel té una crosta a l'orella i un trau a laze. parpella — cella “Aquesta nit, el meu germa ... ha tingut un maison. _ Ramon ~ Anton Els cientffics han vist una ... damunt d’aquella roca. oca—foca La meva cosina Txell conducix un cotxe ... . vermell — vell En aquella taula hi ha un vailet que sempre esta ... . dret — quiet El vei de la cantonada té un’ gos molt ... . gros — perillés * Abans de fer el dictat, tria la paraula de cada parella que rima amb la paraula destacada de loracié corresponent. Q UNITAT 2 Co YAONVS HWELa derivacié: els prefixos i els sufixos 24. Observa aquestes paraules i identifica-hi'arrel Recirde que lara pas — curta diuna paraula comuna a: abracar | ena desitlusionar és mots dina mateiea far Les paraules derivades es formen afegint prefixos i sufixos a l'arrel de cada para _ Els prefixos s‘afegeixen davant de l'arrel i els sufixos, darrere. 25. explica el significat d’aquestes paraules idigues qua tenen en com: desfer ~ desabrigar - descordar — descalcar 26. Escriu dues paraules que comencin pels prefixos segiients i esbrina quin significat donen a les paraules que acompanyen: hiper-, super-, sub-, ex-, 27, identifica els sufixos d’aquestes paraules i fes les activitats segtients: venedora ~ florista — drapaire - confiter a) Digues qué indiquen. ) Escriu una paraula amb cadascun dels sufixos. 28. A partir del nom de fruit, forma el nom de arbre i del camp corresponents: BARCANOVA Per exemple: ametlla, ametiler, ametllerar. ee29. Troba en aquesta sopa de lletres el nom en singular dels habi- tants d’aquestes localitats: MOLLERUSSENC| SRFCBALXPTHE. vVoUPREZYV¥MVSODt. “ZMATARONIASG “RBSOPWxXQDNVU Ec E&ERLPSURTHE UF HTNOA tECLR, s ULOS TLTREAE ETc s HS TP EL NN. NP xX ITF DELNOQOC. cCOLOMENCCNVT NPRASPCOS1I144 és un nom que rep I’habitant d’una localitat, regid, pais... Per obtenir-lo, | afegim els sufixos -enc/-enca, - Un gent 30. Escriu els gentilicis anteriors en femeni, 9/1, Forma paraules noves afegint prefixos diferents als mots seglients: ive YAONNOVA Els elements de I'oracié 33. Llegeix aquests grups de paraules i digues quin expressa una idea complet @) La Maria espera una carta. | Una Maria espera la carta. ) La Maria una carta la. Perqué una oraci6 tingui sentit, ha de tenir dues parts: * De qui o de qué parlem ': La Maria. > © Qué fa?, qué li passa?, com és?,com | esta?: espera una carta. EI subjecte 94. identifica la part que indica de qui o de qué parlem: @) El public aplaudeix els actors i les actrius, ) La protagonista té molts admiradors arreu del mon. ©) Lobra de teatre és divertida i entretinguda. «) Els actors i les actrius estan molt nerviosos. ©) La directora ha fet una gran tasca. del subjecte acostuma a ser un nom: Els espectadors estan entusiasmats. / Lasa » plenadegomagom. 35. escriu un subjecte per a cada oracié: 4)... esta molt contenta de veure'ns. b) ... té molt mal de panxa. ©)». S6n més petits que una musaranya. ) ... travessen el desert del Sahara. ©)... estem molt agraits pel regal. UNITAT 3El predicat 3G. identifica la part que indica qué fa, que li passa, com és © com esta el subjecte d'aquestes oracions: a) La pluja mulla els carrers. b) Els alumnes de quart estan molt animats perqué van al teatre. <} Elclima d’abans era més fred. d) Aquell matrimoni espera noticies del seu fill. \ El predicat d’una oracié ens diu qué fa, qué li passa, com és o com esta el subjecte. La paraula més important del predicat és un verb: Ef gat miola. / Aquests llenguados - , s6n congelats. 37. canvia el subjecte d’aquestes oracions perqué concordi amb el predicat: a) Un lladre han robat un quadre del museu. ) Aquelles nedadores entrena dues hores cada dia. c) Elbombé m’agraden amb bogeria. d) Els meus fills grans sera director de teatre. Les paraules més importants del subjecte i del predicat han d’estar en el mateix nombre (plural o singular) i en la mateixa persona (jo, tu, ell 0 ella, nosaftres, vosaltres, ells elles). Es a dir, han de concordar. 38. Aparella aquestes paraules i escriu-ne una oracié amb cadascuna, Després, subrat- lla el subjecte d’un colori el predicat d’un altre: VAONVSUVENOVA, Ala classe de t A hem decidit comencar a preparar Els pastorets per representor-los per Nadal. Llegiu aquest fragment de obra per fer-vos uno idea de qué pot passor. (Bosc tenebros.) Rove.o: Ai, quina por que tinc! Jo vull tornar a casa! Livguer: No siguis tan rondinaire, home. Bé prou que el trobarem el cami, si Déu ho vol. RoveL.o: Ai, quin bose tan tenebrés... Jo tinc por. (Mirant amb esglai cap al fons.) Ai; veus? El llop, el llop! Luvover: On el veus el llop? RoveLo: Alla al fons, Veus alld que es belluga? Luvover: No veig res que es bellugui, com no siguis tu mateix que estas tremolant com una fulla. RoveLio: Vols dir que alld no és un lop? Livauer: No, home, no. Tot el que més és una sargantana, Rove1.o: Si, fes-hi broma. Jo estic que d'aqui no en sortirem mai més. JosrP M. Forc# 1 Torres Qué signifiquen aquestes expressions del text? Si Déu ho vol. Mirant amb esglai. Tremolant com una fulla. Com creus que és el bosc on sén en Lluquet i en Rovellé? Explica-ho. Dedueix qui dels dos és més valent i qui és més poruc. Aquest text no és solament un dialeg; conté més elements. Per a qué serveixen els fragments que hi ha entre paréntesis? Com saps quan parla cada personatge?asa) 5. Escriu una breu critica de l'actitud dels dos personatges a lnici de obra. ORTOGRAFIA G. Buscaenta lectura mots amb e oberta, e tancada, oberta io tancada. lobe Belek: 7.. Escriu el signe dinterrogaci6 o el d'admiracio en aquestes frases: @) Ai, quina por que tinc b) Onel veus el llop ciKR| ©) Que valent que ets, noi 1 L «l) Tardarem molt a travessar aquest bosc tan fosc ©) Com trobarem el cami 1) Quina sort que hem tingut 8. En mottes poblacions es representen Els pastorets quan arriba Nadal. Escriu el nom dels habitants d’aquestes poblacions. 3. identifica el subjecte iel predicat c’aquestes oracions: a) En Rovellé té por. bb) El cami travessa un bosc tenebrés. ) El llop ferotge s'amaga al bosc, @) El pastor valent és en Lluquet. e) El dimoni espera els pastors.