TR LANZAROTE Lucas

1
Índex
1. Introducció ………………………………………………………….……………….. 6
2. Naixement del surf ……………………………...…………………………………… 7
2.1. Hawaii i la Polinèsia
2.1.1. Duke Kahanamoku
2.2. La cultura del surf
3. Termes i vocabulari del surf …………………………………………………………. 18
3.1. Parts de la taula
3.2. Termes importants
3.3. Parts de l’onada
3.4. Tipus de taules
3.5. La tècnica
4. Les onades més grans i rècords mundials …………………………………………… 26
5. El surf a Espanya ……………………………………………………………….……. 35
5.1. Els orígens del surf a Espanya
5.1.1. País Basc
5.1.1.1. Pukas Surf
5.1.2. Astúries i Cantàbria
5.1.3. Les Illes Canàries
5.2. Surf al mar Mediterrani
5.2.1. Com saber si hi ha onades
5.2.2. Millors llocs per la pràctica del surf
6. Entrevista amb un “shaper” professional local ……………………………………..... 62
7. Creació: “Restauració” d’una taula de surf ………………………………………..… 68
7.1. Passos a seguir
7.2. Vídeo
7.2.1. Edició
8. Conclusions ……………………………………………………….…………………. 78
9. Glossari ………………………………………………………………………………. 79
10. Bibliografia i Webgrafia …………………………………………………………..... 80
2
Abstract
Castellà
Ahora que he concluido mi TR, puedo decir de qué trata. Al principio no sabía hacia dónde lo
quería enfocar dentro del ámbito del surf. Tenía que ser un tema específico y concreto, así
que me fijé en mi situación como practicante de este deporte para inspirarme; y entonces fue
cuando encontré mi idea. Mi TR, gira en torno al tema del surf en España, aunque también
hago un amplio paseo por la historia mundial de este.
Este TR está dividido en cuatro partes: La historia del surf; Aspectos técnicos y datos
actuales; El surf en España y en el Mediterráneo y La creación. Básicamente, este trabajo es
una “guía” para aquellas personas que nunca han oído hablar sobre el surfing, o conocen muy
poco al respecto.
Empieza con una introducción a la historia del surf en sus lugares de origen (La Polinesia y
Perú), citando momentos y personajes históricos. A continuación, poniendo en contexto de la
historia surfera, se pueden encontrar otros puntos importantes sobre esta, como la cultura del
surf y el impacto que tuvo en lugares referentes del deporte como California.
En la parte técnica he explicado los aspectos más técnicos y relevantes a la hora de practicar
el deporte. Desde el vocabulario esencial hasta los tipos de tablas y las partes de las olas. Este
es un apartado clave para aquel que esté interesado en el surf y además se atreva a adentrarse
en él.
Luego, que el lector ya está un poco puesto en contexto, cuento la historia del surf en los
principales puntos referentes de este deporte en España; para seguir con el surfing
Mediterráneo y haciendo una explicación de los aspectos más importantes para saber cómo,
dónde y cuándo se puede hacer surf.
Finalmente, la parte creativa. Este tema tenía un amplio abanico de posibilidades de creación;
yo me decanté por dos. Al principio mi única idea era hacer un video en el que me filmaba
haciendo surf para dar al espectador una experiencia más cercana, pero al ver la situación con
las olas del Mediterráneo esa idea fue apartada. Al final me decidí por restaurar y darle una
nueva vida a una antigua tabla de surf, y también filmarlo.
3
Haciendo este trabajo, me he sentido bastante bien, ya que al ser un tema de mi atracción me
he podido expandir más. Las conclusiones que he sacado después de unos cuantos meses de
trabajo son las siguientes: Por muy simple que te parezca un tema o deporte en este caso,
nunca lo tienes que subestimar. Con el paso del tiempo he llegado a escuchar todo tipo de
comentarios peyorativos sobre el surf diciendo que este era un deporte “simple” o hasta
“vulgar”. Yo nunca lo he creído así, pero cuando me puse a investigar, descubrí que cualquier
cosa puede tener un contexto mucho más interesante y especial del que te creías.
En conclusión, he acabado mucho más atraído por el surf y su cultura que cuando empecé.
Anglès
Now that I have completed my “TR”, I can talk about what it's about. At the beginning I
didn't know what direction to take within the ambit of surfing. It had to be a specific and
concrete topic, so I looked at my own experience as a surfer for inspiration, and that's when I
found my idea. The principal theme of my “TR” is surfing in Spain, although I also take a
broad look at the global history of surfing.
This “TR” is divided into four parts: The history of surfing; Technical aspects and current
news; Surfing in Spain and the Mediterranean sea and The creation. Basically, this work is a
"guide" for those who have never heard of surfing or know very little about it. It begins with
an introduction to the history of surfing in its places of origin (Polynesia and Peru), citing
historical moments and figures. Then, you will find other important aspects, such as surfing
culture and its impact on influential surfing locations like California. In the technical section I
explain the most technical and relevant aspects of practicing the sport. From essential
vocabulary to the different types of surfboards and the parts of the waves. This is a key
section for anyone interested in surfing and willing to dive into it.
Then, once the reader is somewhat familiar with the context, I explain the history of surfing
in the main reference points of this sport in Spain, followed by the Mediterranean sea surfing
scene, providing an explanation of the most important aspects to know how, where, and when
to surf.
4
Finally, the creative part. This topic offered a wide range of possibilities for creation, and I
opted for two. At first, my only idea was to make a video of myself surfing to give the viewer
a closer experience, but considering the situation with the Mediterranean waves, I abandoned
that idea. In the end, I decided to restore and give new life to an old surfboard and document
the process on film.
While working on this project, I felt quite good because it was a topic of personal interest,
allowing me to expand further. The conclusions I found after a few months of work are the
following ones: No matter how simple a topic or sport may seem, you should never
underestimate it. Over time, I have heard all sorts of bad comments about surfing, saying that
it was a "simple" sport. I never believed that, but when I started researching, I discovered that
anything can have a much more interesting and special context than you might think. In
conclusion, I have become even more attracted to surfing and its culture than when I started.
5
1. Introducció
Des de ben petit, sempre m’han agradat els esports de taula com són el skate, snowboard, o
bé el surf. En començar el TR tenia clar que el volia fer sobre el surf, ja que és un tema del
qual en sé bastant i en el que puc aprofundir. Però el que no tenia tan clar era com adaptar-ho
a aquest, no sabia en què especificar. Fa gairebé quatre anys que vaig començar a practicar
aquest esport, i m’he adonat que moltes persones no coneixedores del món del surf pensen
que Espanya no és un país adequat per a la pràctica d’aquest, i no sé per què; poder perquè no
totes les platges s’ajusten a la realitat idealitzada del que és un paradís del surf, o això és el
que alguns pensen.
Durant aquests anys que porto fent surf, he pogut provar i confirmar que a Espanya, i més
específicament al mar Mediterrani, un mar en el que molts no pensen possible ni tan sols el
fet que hagi sortit mai una onada, es pot practicar aquest esport i passar-ho molt bé.
La pregunta que jo em formulo per aquest treball de recerca és, com va sorgir aquest esport a
Espanya, i com el vam acollir.
Els meus objectius amb aquest treball són, donar a conèixer les arrels del surf al món i al
nostre país investigant sobre el seu origen als principals punts rellevants. També vull
desmentir el fet de que aquí, al Mediterrani, i a altres parts del país no es pot surfejar.
Però sobretot el meu objectiu principal és endinsar-me en el món d’aquest esport de taula i
ensenyar tot el que he après.
Tot això ho faré mitjançant una intensa recerca, i la part de creació artística del treball, que
consistirà en la restauració d’una taula de surf, juntament amb un vídeo del procés.
6
2. Naixement del surf
Segurament el primer que ens passa pel cap al sentir la paraula surf, és una llarga platja de
sorra blanca coberta de palmeres amb unes aigües de color blau turquesa i unes onades de tub
perfectes; un paradís per a qualsevol amant del surf, o gairebé qualsevol persona del planeta.
Això no és un paisatge fictici, ja que moltes persones gaudeixen d’aquest privilegi, però si
idíl·lic, ja que no tots vivim a Hawaii, un conjunt d’illes que sempre s’associa amb aquest
esport. Normalment, això es fa per la cultura i la història que ha deixat, ja que els historiadors
i les fonts afirmen que els antics hawaians i polinesis van ser els primers a reconèixer el surf
com a esport de lleure i culte, però en veritat ells no van ser els únics en descobrir l’art de
muntar onades. Més aviat els Polinesis van ser els qui van saber explotar-lo més
històricament mitjançant les seves tradicions.
La història del surf es remunta al Perú del

segle XVI. Els peruans van ser els primers
en aconseguir dominar les onades
mitjançant una embarcació elaborada a mà
amb tiges i fulles de totora, anomenada com
“el cavallet de totora”. L’embarcació
mesurava uns cinc metres de llarg i pesava
entorn a cinquanta quilos, encara que quan
estava mullat podia arribar als cent quilos.
Podia aguantar els dos-cents quilos de
càrrega, per això era tan útil per als
pescadors, qui recollien centenars de quilos de peix.
La totora és una herba perenne, que creixia per la major part d'Amèrica del Sud, sobretot per
la zona del Perú. Durant molts anys, els antics pobles natals van saber donar-li diferents usos
a la planta, com per fer orelleres de decoració per als reis i governadors. Però no va ser fins a
mitjans del segle XVI, quan els poblats de la zona dels Andes centrals del Perú van haver de
desenvolupar noves embarcacions per navegar i realitzar les labors pesqueres corresponents
al llac Titicaca. En veure l'abundància amb la que creixia aquesta planta pels voltants del llac,
els pesquers van crear el cavallet de totora, amb el que per fi van aconseguir realitzar les
seves labors. Durant els següents anys es va popularitzar per tot el país, convertint-se així en
l’embarcació preferida pels pobles costaners de Huanchaco.
7
A l’hora de pescar, els pescadors van veure el potencial que tenia quan es desllissaven per les
onades, com si fos una cosa extraordinària. Aleshores van decidir implementar-ho com a
element recreatiu, sent una gran atracció, i un encara més gran benefici econòmic per als
locals. Més tard, quan tots volien gaudir d’aquesta activitat, el van convertir en un esport, que
en poc temps tots els pobles van començar a practicar. Així doncs, va néixer el surf al Perú.
8
2.1. Hawaii i la Polinèsia
El surf no només s’origina a Hawaii, ja he comentat abans que van ser ells els qui es van
emportar més reconeixement.. Durant molt de temps, estem en debat de qui va crear el surf
abans realment, però al no tenir proves definitives, i si evidències molt antigues per part dels
dos, diguem-ne que tant peruans com hawaians van fer de deslliçar-se per una onada tot un
esport que durant tota la història ha aconseguit una de les comunitats més importants i
úniques al món de l’esport.
El surf va arribar a la Polinèsia aproximadament l’any 1700, amb la immigració polinèsia de

les illes de Sumatra, Fiji, i Hawaii, d’on es diu que es va desenvolupar l’art de posar-se
dempeus a la taula. Els natius de l'illa van fer del surf una pràctica diària, on els líders tribals
s’enfrontaven al mar per demostrar el
seu poder i superioritat. Tots podien
practicar el surf, menys les classes
baixes, que ho podien arribar a
practicar mostrant la seva habilitat
surfejant les taules més pesades, així es
guanyaven el respecte de les altres
classes. Mentre que a la classe noble se
li concedien les millors taules i les
millors platges.
El surf era més considerat com a ritual
que com a esport, és per això que quan els líders de les tribus estaven llestos per surfejar,
però no hi havia onades, s’enviava al “Kahuna”, el sacerdot de l’illa, que s’encarregava
d’orar sobre el mar i així remoure’l per aconseguir onades.
Utilitzaven taules de gran tamany que podien arribar a fer fins tres metres de llarg, tallades i
esculpides dels troncs de les palmeres o les acàcies. Aquestes eren anomenades
“Papa-he-nalu”, venint de la paraula “Ku Hoe He’e Nalu” que significa “Stand Up Paddle”,
posar-se dempeus i remar, o sigui remar i surfejar.
La primera vegada que aquesta pràctica dels hawaians va ser observada, va ser l’any 1767 per
part del capità James Cook, un navegant de la Marina Reial britànica, i la seva tripulació. Les
fonts afirmen que el capità es va quedar fascinat al veure les gestes dels islenys. Va quedar
9
tan fascinat que ho va redactar al seu diari, que anys més tard va ser entregat a un altre capità
per acabar de completar-lo, després de la mort del capità James Cook a mans dels hawaiians.
Si, és una història tràgica, però gràcies a això avui en dia tenim registre d’aquest fascinant
esport.
Els hawaians van continuar gaudint del surf i de les seves altres creences i tradicions fins al
1820, quan els missioners cristians anglesos i espanyols van “conquerir” l'illa, adoctrinant als
islenys i, per tant, allunyant-los del surf i dels seus costums. Així es va mantenir durant
bastants anys, fins que el rei Kalakaua
va animar al poble a recuperar el tan
apreciat surf. Al 1905, el surfista local
Duke Paoa Kahinu Mokoe Hulikohola
Kahanamoku va crear el “Hui Nalu”, el
primer club de surf. A partir d’aquí,
Duke va fer demostracions del surf arreu
de tot el món, que van ajudar a
recuperar-lo a Hawaii.
10
2.1.1. Duke Kahanamoku
Per a la majoria de surfistes, conegut com a “Duke”, (títol atorgat al seu pare pel Duc
d’Edimburg en visita a les illes Hawaii) és el pare del surf modern.
Duke va néixer a l’illa d'Oahu al 1890. Sempre va ser un
noi amb una connexió impressionant amb l’oceà, tant és
així que va ser batejat al mar segons els antics ritus de la
Polinèsia. Va deixar els estudis a la curta edat de deu anys,
quan va voler viure la vida de “beach boy” abans que
ningú.
A la platja de Waikiki va ser on juntament amb els seus
amics va formar el “Hui Nalu” un club de surf i natació;
actualment el més emblemàtic de la història hawaiana.
A part del surf, Duke era un hàbil nadador, a més
practicava bodyboard, submarinisme, canoa i altres esports
aquàtics.
Dins del món del surf, és un absolut referent, no només per
haver fundat el club de surf més important de la història,
sinó pels seus descobriments tècnics, sobretot el “big wave surfing”, del que és considerat
l'ambaixador al món sencer.
L’any 1912 es va convertir en el primer hawaià a entrar a les olimpiades i aconseguir la

medalla d’or a natació, als cent metres
lliures. A partir d’aquell moment va saltar
a la fama i es va convertir en un heroi per
als habitants de les seves illes natals.
Després va seguir fent exhibicions de surf
arreu del món i demostrant que també
servia com a mitjà eficaç de salvament
marítim en múltiples ocasions, com per
exemple l’any 1925 a Califòrnia, on va
participar en el rescat de dotze nàufrags
utilitzant el surf.
11
Anys més tard, Hollywood va posar l’ull en ell,
proporcionant-li oportunitats de papers en importants
pel·lícules. La seva filmografia va ser responsable de fer-lo
cada vegada més famós.
Actualment, es segueixen produint pel·lícules i documentals
en el seu honor, com per exemple “Waterman” (Isaac
Halasima 2021), un documental biogràfic que compta amb la
participació de surfistes molt importants com Kelly Slater o
Laird Hamilton i actors com Jason Momoa.
12
2.2. La cultura del surf
La cultura del surf va desde la música fins a la moda, així com des de el cinema fins a la
gastronomia.
Entre el 1920 i el 1930, és quan el surf va
experimentar la seva època d’auge, on es va
donar a conèixer a pràcticament tot el món
mitjançant la cultura, que sobretot atreia als
joves. La música, la moda, i sobretot el
delectar-se veient com es practicava l’esport,
sens dubte va ser l’exponent més gran que va
permetre aquest creixement.
Per parlar de surf, òbviament, s’ha de parlar
dels Estats Units, de California concretament,
on el surf va marcar un abans i un després. Només en arribar, el surf va produir un benefici
econòmic tan gran, gràcies al turisme en gran part, que tothom li va voler treure profit, i al ser
el sector juvenil el principal interessat, va ser molt fàcil. La cultura surf va tenir un impacte
enorme en la societat, amb valors com la llibertat i l’anticonformisme, i sobretot amb el lema
principal: “Sea, Surf and Sun”.
La primera meitat del segle XX, no es caracteritza precisament per ser una època de grans
innovacions, en el que a l’esport i la diversió es refereix, és per això també, que el surf va
acollir tant èxit. Però va ser a finals dels anys 20 quan dues comunitats de surfistes van
aparèixer a Califòrnia, a Malibú (Los Ángeles), i a San Onofre. Va ser aquí on va començar la
“cultura del surf”. Allà la gent podia
acampar durant dies relaxant-se al sol,
tocant l’ukelele, i agafant onades tot el
dia. Respectant al complet els valors i el
lema d’aquesta cultura. En veure aquest
estil de vida, cada cop més i més gent
va voler adoptar-lo. Més endavant, la
cultura del surf es va desenvolupar en
diferents aspectes:
13
-La música: Als anys seixanta, a San Onofre, es va popularitzar el gènere conegut com a
“música surf”, que era bàsicament una mescla del rock i el pop, donant-li molta importància a
la guitarra elèctrica i el saxofon.
Els principals temes que tractava eren: el sol, la sorra, la platja els cotxes, l’alcohol i les
relacions amoroses. Temes molt representatius del sector jove, el qual de seguida es va sentir
representat amb aquests.
Els principals referents d’aquest gènere són Dick
Dale amb el tema Let’s Go Trippin, o els més
coneguts, The Beach Boys, amb el seu àlbum Surfin’
USA (1963), aquest va tenir una repercussió enorme
en tot el món, arribant a ser banda sonora de moltes
pel·lícules de Hollywood, com Teen Wolf (Rod
Daniel, 1985).
A part de la música surf, també apareix la música
“tradicional hawaiana”, amb la que es comencen a
popularitzar instruments de percussió com els
tambors, o de corda com el famós ukelele. Un dels
màxims referents d’aquest estil és Israel Kamakawiwo’ole, amb la adaptació de la cançó
Somewhere Over the Rainbow, original de la pel·lícula El Mago de Oz. És podria dir que
aquest és l’estil que millor representa els orígens tropicals de l’esport
-La moda: Al igual que amb la música, la moda surfera, està altament connectada amb
Hawaii, i a més, és del que més connecta amb el
surf, incloent-hi la música.
La moda surfera va néixer fa molts anys, amb les
típiques camises estampades anomenades
“camises aloha”, o simplement camises
hawaianes. Aquestes, van revolucionar el món
de la moda una vegada van arribar a Califòrnia,
quan els primers surfistes californians van viatjar
a Hawaii. Van triomfar molt ràpidament, per la
seva comoditat, els colors i els estampats… I no
només van agradar als surfistes, sinó que també
van atraure molta gent. Això va fer que el món
14
del surf passés a tenir més importància i valor. Molts van voler tenir una experiència més
pròxima al que seria l’autèntic estil hawaià, començant a portar els collars de flors i faldes de
palla, encara que no era tan recurrent.
Van tenir tant èxit les camises, que van inspirar a un nou estil anomenat “surfer style”,
caracteritzat per la seva frescor i comoditat.
Més endavant el surf style va evolucionar a les conegudes “samarretes surferes”, que es
caracteritzen per ser samarretes amb estampats colorits semblants als de les camises, però
més folgades.
Amb aquest estil van sorgir varies marques mundialment conegudes, com es el cas de
Billabong, fundada a Austràlia, o Quiksilver, a California. Ambdues fundades a finals dels
anys 60, quan aquest estil estava en ple auge.
Tampoc no van tardar a aparèixer els banyadors estampats, molt demandats pel surf, que
tothom va començar a portar a l’hora d’entrar a l’aigua, amb els que aquestes marques van
tenir gran èxit.
A dia d’avui, aquestes marques han construït tot un imperi, estampant amb flors i colors
qualsevol cosa.
15
-El cinema: Encara que puguin no
semblar mons compatibles, el surf
a aconseguit arribar a la gran
pantalla, formant part fins i tot de
grans pel·lícules de Hollywood, ja
sent el tema principal sobre el que
la pel·li tracta, o un element
secundari. O d’altres que
simplement toquen el “surf style”
utilitzant la vestimenta o la música.
La primera producció de
Hollywood que comptava amb el
surf de tema principal va ser
“Gidget”, pel·lícula estrenada el
1959, que va posar el surf en la ment de tots. Aquesta obra fa veure l’emoció del surf
mitjançant el romanç i la comèdia, cosa que va atraure molt.
Un dels temes a part amb els que el surf està relacionat

és amb els taurons i altres perills amb els que els
surfistes han de bregar en algunes parts del món, com a
Australia o California. Això va fer que el surf es pogués
combinar amb el suspens, i en alguns casos amb el
terror.
Una de les pel·lícules que combina el suspens, però
també la superació personal, perfectament amb la
pràctica del surf és “Soul Surfer” (Sean McNamara
2012). El que es demostra en aquesta pel·li és que el
surf comporta els seus perills, però que el que realment
importa és la passió per l’esport.
També cal recalcar pel·lícules com “Le llaman Bodhi”
(Point Break, Kathryn Bigelow 1991), estrenada als
Estats Units als anys noranta. Aquesta pel·lícula va acabar d’alçar el surf al món del cinema
gràcies a la col·laboració de grans actors que apareixen a la pel·li com Keanu Reeves.
16
“Le llaman Bodhi”, ja considerada pel·lícula de
culte, tracta l’acció, el crim i el surf, tot a la vegada.
Molts crítics la descriuen com una gran onada
capaç de transmetre a l'espectador grans emocions i
molt fortes, i així és, ja que va ser una pel·lícula
molt taquillera, arribant a reunir més de 80 milions
de dòlars.
17
3. Termes i Vocabulari del surf
Per entendre el surf primer cal entendre una sèrie de conceptes que t'ajudaran amb la pràctica
d’aquest. També algunes paraules que formen part de l’argot del surf, que a vista d’algú que
no estigui relacionat amb aquest esport, poden resultar difícils d’entendre.
Primer s’ha de parlar de la taula, ja que encara que sembli una simple peça compacta, té uns
quants elements que s’han de conèixer:
3.1. Parts de la taula

- Les quilles: Poden haver-hi des de 4 quilles fins a 1, en una taula de surf. Són les
peces amb forma d’aleta que serveixen com a timó de la taula, que ens permeten girar
i fer maniobres.
- L’invent / Leash: Molta gent li diu simplement corda, però el seu nom tècnic és
aquest. Gràcies a aquest podem tenir la taula enganxada a nosaltres sense perdre-la
després d’una caiguda. Es lliga al peu mitjançant una corretja amb velcro.
- Nose: És la part davantera de la taula. La seva forma varia segons el tipus de taula; les
taules petites portes el nose en forma de punta, mentre que les més llargues el tenen
més rodó.
- Tail: És la part posterior de la taula. També varia la forma segons el tipus de taula.
18
- Els rails: Són les vores de la taula amb els que podem fer diferents moviments segons
la seva forma, ja sigui arrodonida, o més filosa.
- Parafina/Cera: Un material fet a base de cera que se li aplica a la taula per guanyar
adherència i no relliscar.
3.2. Termes importants:

Alguns són més rellevants, i uns altres menys a l’hora de fer surf, però és recomanable que
qualsevol surfista conegui aquests termes:
- Goofy/Regular : Segons el peu que posis davant i darrere, es determinarà la teva

posició sobre la taula, així que si poses el peu dret davant i l’esquerre darrere ets
goofy, i si els poses al revés ets regular. Això no influirà de cap manera a la teva
forma de surfejar, però segons la teva posició, t’anirà millor agafar onades de dreta o
esquerra.
- Neoprè: El tratge de neoprè s’utilitza a la major part del món. La seva utilitat és la de
protegir el cos de les baixes temperatures i evitar rascades amb la taula.
- Take off: Així s’anomena la tècnica més important del surf, la que consisteix en
posar-se dempeus sobre la taula i surfejar l’onada.
- Spot: És el lloc (ja sigui platja o altres llocs amb onades) on vas a surfejar.
Normalment cada surfista té el seu spot habitual.
- Pic: És la part on l'onada comença a trencar. A l’entrar a l’aigua sempre s’ha de mirar
on hi han pics per no perdre temps dins de l’aigua.
19
- Tub: Quan l’onada trenca, es forma un espai dins de l’onada per el que el surfista
passa ràpidament. No totes les onades formen tub.
- Swell: El swell fa referència al mar de fons, l'onatge que es produeix a l’interior del
mar. Amb el swell també està la seva direcció, que marcarà el sentit cap a on podem
surfejar. Aquesta pot ser de dreta o d'esquerra.
- Wipe Out: Es refereix al moment en el que surfejant l’onada, perds el control de la

taula i caus, aconseguint que l’onada t’arrossegui cap a la part més alta, i seguidament
caiguis cap a baix. Aquest pot ser un dels motius pels que la gent li té por al surf o al
mar, ja que pot ser bastant perillós segons el tamany de l’onada.
20
3.3. Parts de l’onada
Per aprendre a surfejar i fer-ho adequadament, s’han de conèixer les diferents parts de les que
l’onada està formada, per tant, a continuació he posat les parts més importants que s’han de
saber:
- Cresta: És la part més alta de l’onada. En aquesta part de l’onada, ja s’agafa l’onada.
- Braç/Shoulder: És la part de l’onada que no trenca, i que per tant es pot surfejar.
- Espuma: És la part on la onada ha trencat. Es caracteritza per ser blanca, i tot un

perill pels surfistes d’onades grans, ja que topar-se amb ella significa una caiguda
garantitzada.
- Llavi/Lip: La part de l’onada que comença a caure per sobre del surfista formant el
tub.
- Paret: Part de l’interior de l’onada que no trenca.
21
3.4. Tipus de taules
El primer pas a l’hora de començar amb el surf és escollir la teva taula, però és més difícil del
que sembla ja que hi han bastants factors que intervenen, com la teva mida o el teu pes, però
els més importants són: el tipus d’onades que vols surfejar, el teu nivell i la teva tècnica.
Els factors més rellevants de les taules són, la longitud (mesurada en peus) i el volum
(mesurat en litres). Normalment, les taules estan fetes de fibra de vidre i resina, però en el cas
de les taules per a principiants, estan fetes de foam (espuma). Això fa que siguin molt més
econòmiques.
Els principals tipus de taules que hi ha són els següents:
- Shortboard: Aquest és el tipus de taula més conegut i més comú, degut als tipus
d’onades en les que es pot utilitzar. És una taula dissenyada per onades ràpides i
moviments ràpids, encara que es pot utilitzar també en onades més lentes.
Aquesta taula requereix d’un nivell mig, degut al seu petit tamany, perquè al principi
resulta difícil mantenir l’equilibri. La seva mida varia entre els 5 peus fins als 6,5
peus, i normalment té un volum bastant baix com 25 litres. Té el “nose” en forma de
punta, i compta amb tres o quatre quilles.
- Longboard: Es tracta d’una taula bastant coneguda, que es caracteritza pel seu gran
tamany. És una taula que pot variar entre els 7 i els 9 peus, uns 2,5 metres. Està
dissenyada per tenir una estabilitat absoluta, per això és molt popular entre la gent que
comença. S’utilitza en onades de poc tamany però molt llargues.
Té el nose arrodonit, i és bastant ample. Aquestes taules poden arribar als 100 litres.
Pot tenir dues quilles juntes o 2 +1, o sigui dues primer i una darrere (com la majoria
de les taules), o fins i tot una sola. Pot estar feta de fibra de vidre, o de foam.
- Malibú: Aquesta és una variant del Longboard, caracteritzada per ser més
fàcil de maniobrar i per portar una sola quilla.
- Funboard/Evolutiva: La funboard és una mescla entre el longboard i la shortboard,

amb les mesures del longboard (7-8 peus), i d’altres característiques com les quilles
de la shortboard. És una taula que pot ser utilitzada per principiants com per avançats.
22
- Gun: És una taula dissenyada especialment per onades professionals i onades de gran
tamany, conegudes com “Big Waves”, que poden superar els 20 metres. El seu tamany
pot variar entre els 7 peus fins al 8, però no es confon amb un longboard, ja que té el
“nose” i el “tail” en forma de punta.
Amb aquesta taula es va completar el record mundial de l’onada més gran, 26 metres.
- Fish: Es caracteritza per tenir el “nose” ample en forma de punta i el tail amb un tall
profund d’oreneta. És una taula molt ràpida i fluida, enfocada principalment en
onades petites.
23
3.5. La tècnica
La tècnica del surf és en realitat bastant senzilla, ja que es basa principal en tres moviments
que combinats et fan surfejar l’onada. Encara que soni fàcil, posar-ho en pràctica és bastant
complicat, especialment si l’equilibri no se’t dóna bé mantenir l’equilibri. Per això als
principiants se'ls recomana agafar taules més grans i amb més litres.
- Remada: Aquest és el moviment més important dins del

surf ja que gràcies a aquest ens podem moure per l’aigua.
Consisteix a estirar-se a la taula i remar amb el braç
sencer alternant els dos braços per aconseguir velocitat.
Aplicat a la tècnica, el que s’ha de fer és situar-se davant
de l’onada abans de que trenqui, i remar amb força fins
que sents que l’onada et porta.
- El segon moviment consisteix a aixecar el pit de la taula
recolzant les mans als costats, i alçant el cap el màxim
possible. Seguidament, s’adelanta un dels genolls, segons
sigui la teva posició)
- Stand Up: L’últim moviment que significa posar-se
dempeus, consisteix en aixecar-se completament i
mantenir l’equilibri a sobre de l’onada.
A partir d’aquesta tècnica principal es poden anar afegint moviments i maniobres per afegir
complexitat. Hi ha de més fàcils i de més difícils, encara que tots parteixen de la mateixa
base, el gir mitjançant els moviments de les cames. Algunes d’aquestes maniobres són:
- Bottom turn: Després d’aixecar-se a la taula, aquesta és la tècnica més bàsica, però
bastant complex, ja que bàsicament consisteix a fer un gir de 180º a la cresta de
l’onada per seguidament baixar i seguir l'onada. Aquesta tècnica es pot realitzar cap a
la dreta o cap a l'esquerra (segons la teva posició et resultarà més fàcil cap a un costat
o cap a l’altre).
24
- Nose Ride: Aquesta tècnica només es pot aplicar a taules de tipus “longboard”, ja que
és una tècnica que requereix d’una estabilitat que les altres taules no tenen. Consisteix
a caminar fins al nose de la taula mentre s’està a sobre de l’onada, i mantenir-se el
màxim temps possible per després tornar a la posició original.
- Aeri: L’aeri és considerat una de les tècniques més difícils del surf. Una vegada a
sobre de l’onada, es tracta de sortir “volant” des de la cresta de l’onada d’un salt per
després aterrar a dins o fora de l’onada.
25
4. Les onades més grans i records mundials
La majoria de surfistes a mesura que van progressant amb el surf, busquen agafar onades
cada vegada més grans, i molts somien en agafar l’onada més gran del món, però són molt
pocs, poquíssims, els que arriben a estar al nivell per poder fer una cosa així.
Les Big Waves, o onades grans tenen algunes particularitats que les diferencien de les onades
normals de dos o tres metres.
Per començar, a simple vista aquestes semblen muntanyes d’aigua disposades a emportar-se
per damunt tot el que veuen, i no per res, sinó perquè poden arribar a mesurar més de 20
metres d’alçada, una completa bogeria, a la que ningú amb una mica de sentit comú
s’enfrontaria; doncs no, ja que l’onada més gran mai surfejada feia 26 metres d’alçada.
Una altra particularitat que les distingeix, és que són extremadament ràpides i perilloses,
arribant al punt de ser mortals. És per això que els surfistes que decideixen arriscar la seva
vida en una onada, necessiten complir uns quants requisits:
- Experiència al surf: El primer que necessites és, òbviament, ser un excel·lent surfista
i tenir la valentia suficient per acceptar un repte tan gran, ja que parlem de que en una
fallada pots perdre la vida. Per això és tan important estar ben preparat.
- Taula: Per surfejar onades de gran tamany no es pot utilitzar qualsevol taula, ha de
ser una que tingui estabilitat i sigui maniobrable alhora que llarga, i aquesta és la
“gun”, que pot arribar fins als 11 peus (3,3 metres).
Ademés, per a les onades més grans s’han d’aplicar unes fixacions a la taula que
s’enganxen als peus, per facilitar l’equilibri.
26
- Jetski: Aquest és el requisit més important de tots. És una moto d’aigua amb una
camilla lligada al darrere, conduïda per un professional qui fa tot el possible per treure
al surfista del perill. Quan el surfista cau de l’onada, el conductor de la moto ha de
reaccionar ràpidament per rescatar al surfista abans que la següent onada trenqui.
- Armilla inflable: Aquest ha sigut el factor clau que ha donat pas a una enorme
evolució del surf d’onades grans durant els últims anys. La part més perillosa
d’aquestes onades és quan el surfista cau i és
arrossegat cap al fons per l’onada fent que es
quedi sense aire. Per això aquesta armilla té un
sistema d’inflació que fa que mitjançant un
cordó que el surfista estira, s'infli i el porti a la
superfície de nou. Funciona de manera similar a
un paracaigudes. També està reforçat per
protegir al surfista del potent impacte de
l’onada contra el terra. En alguns casos el fons
pot ser un escull de coral, el que pot causar
grans danys.
27
- Equip de RCP i Primers Auxilis: Si tens un accident greu i aconsegueixen treure’t
de l’aigua, és imprescindible tenir un equip preparat que et pugui aplicar una bona
tècnica d’auxili. És molt important no entrar mai a fer surf sol, ja que mai saps el que
pot arribar a passar.
- Pressupost: Si no ets un surfista patrocinat, és molt difícil que puguis agafar onades
grans sense gastar-te una enorme quantitat de diners. La taula pot arribar a passar els
1000 euros, una moto d’aigua preparada pot costar 20000 euros, i contractar un equip
d’auxilis també és bastant car, així que suposo que això és també un dels motius que
allunyen a molta gent de les Big Waves.
A molts llocs trobem onades grans, però hi ha alguns llocs que s’han guanyat la fama de tenir
les onades més grans i perilloses de tot el món, onades amb les que molta gent només pot
somiar. És per això que cal prendre tantes mesures de seguretat.
Les onades més grans i importants:
- Nazaré, Portugal: Segurament una de les imatges més icòniques del món del surf i
dels esports de risc és la de la platja de Nazaré vista des del mirador del far vermell,
on els amants del surf es col·loquen per observar als surfistes cavalcant una onada que
en moltes ocasions pot arribar a superar els 20 metres. Una onada que només amb
veure-la, imposa tant a surfistes com a espectadors. Així que, no és per menys que
Nazaré s’hagi guanyat el títol de “L’onada més gran del món”.
La història comença a finals

de la dècada dels seixanta,
quan surfistes americans van
visitar l’onada per primera
vegada. Al ser estiu era
l'època baixa, però tot i així
les onades que van trobar a la
platja principal, Praia do Sul,
28
eren més grans de les que molts havien vist mai.
Durant la dècada següent, aquesta i la Praia do Norte, o més coneguda com a North
Beach, es van convertir en el principal destí per als practicants de bodyboard.
Però aquesta onada no es va guanyar el títol de Big Wave fins a mitjans dels anys
2000, quan un “bodyboarder” local va avisar al surfista hawaià Garrett McNamara de
que el podria sorprendre amb l’onada més gran que ell mai hagués vist. El hawaià va
viatjar fins a Nazaré per veure que així era. Ell mateix va dir: “Mai no havia vist una
onada tan gran com aquesta”.
McNamara era conegut com un home de reptes a qui li agradava prendre seriosos
riscos als quals ningú mai s’exposaria, així que va pensar que allà podria aconseguir
una onada de 100 peus. L’hivern següent, l’any 2011, després d’haver passat un temps
observant el comportament de les onades, va decidir-se per buscar i surfejar aquella
onada de 100 peus. No ho va aconseguir, però tot i això, es va coronar com a rei de les
onades grans quan va agafar una monstruosa onada de 78 peus (24 metres). Després
d’aquell esdeveniment, el surfista Garrett McNamara va aconseguir el “Record
Guinness” de l’onada més gran mai surfejada, i la platja de Nazaré es van fer
mundialment famosa quan va aconseguir el títol de la Big Wave més nova i més gran.
29
- Mavericks, California: Per a molts surfistes l’onada de més qualitat del món, per a
altres la més perillosa. Aquesta onada situada a Half Moon Bay, al nord de l’estat de
Califòrnia, és una de les més perilloses, sinó la que més, degut al seu tamany promig
de 15 metres i al seu fons, format per escull. Ademés, aquesta es caracteritza per tenir
una gran potencia de descens, el que pot causar accidents greus i fins i tot mortals,
com és el cas del surfista professional Sion Milosky, qui va morir a l’onada al Març
de l’any 2011. Després de caure de l’onada i perdre el control, Milosky va passar
bastanta estona lluitant per la seva vida per arribar a la sorra, però degut a la gran
potència de les onades que impactaven contra ell, no va poder aguantar més i va morir
ofegat. Ell era un surfista no molt conegut internacionalment, però amb ganes
d’aconseguir el “Maverick”. El seu propi equip va afirmar que ell no prioritzava la
seguretat a l’hora de surfejar, i que no disposaven de l’equip necessari. Aquest va ser
un cas extremadament greu i trist, però que va servir a molts d’advertència, de manera
que si no disposaven d’un equip convenient i de les habilitats requerides per una
onada d’aquelles magnituds, no era bona idea ni pensar en ficar-se.
Al ser una onada tan llegendària i perillosa, surfejar una onada gran allà és com
guanyar un mundial. Una gesta que et proporcionarà reconeixement i respecte
internacionalment al món del surfing. L'onada més gran registrada a Mavericks feia
60 peus, uns 18 metres.
30
- Teahupo’o, Tahiti: Com amb les anteriors, aquesta onada és considerada de les
millors onades a la que només els millors surfistes del món s’hi poden enfrontar.
Teahupo’o, situada a la illa de Tahiti, a la Polinèsia Francesa, és molt més que una
simple “Big Wave”; representa una parada obligatòria per a qualsevol surfista
professional, i no és per menys, ja que a part de ser una onada gran i extremadament
perillosa, estem parlant de la
Polinèsia Francesa, un arxipèlag
d’illes paradisíaques a les que
ningú rebutjaria d’anar-hi. Molts
la comparen amb el que Hawaii
va ser fa uns quants anys: un
paradís natural de palmeres amb
onades increïbles i sense
massificar.
Aquest monstre d’aigua trenca a 700 metres de la sorra, sobre un escull de corall afilat
com navalles. Tots el surfistes que la veuen, afirmen que és l’onada més terrorífica
que han vist mai, i li fa honor al seu nom, ja que “Teahupoo”, era el sanguinari rei de
Tahiti conegut per la seva afició de col·leccionar calaveres. Aquest nom significa
literalment “mur de calaveres”. El nom només, ja és un factor que allunya a molta
gent de l’onada. No és una onada que destaqui principalment pel seu tamany, sinó que
ho fa per la seva força i brutalitat d’impacte. L’onada més gran registrada mesurava
10 metres d’alçada.
31
- Pipeline, Oahu (Hawaii): Amb diferència, l’onada més respectada de tot el món, la
que tothom persegueix, segurament la més famosa. Hawaii, on tot va començar; no
sorprèn a ningú el fet que l’onada més famosa del món estigui allà, a l’illa d’Oahu,
més concretament a North Shore, la zona nord de l’illa on tots els veïns surfegen. Les
cases més meravelloses d’Oahu, i de Hawaii sencer segurament es troben davant de
l’onada, cases de somni, de les quals moltes marques de surf importants i surfistes
famosos hi són propietaris. Allà es poden trobar cases com la “Volcom House”, la
“Rip Curl House” o la “Quiksilver House”, on s’allotgen surfistes professionals
patrocinats per cada marca. A la “Rip Curl House” per exemple, hi viu Gabriel
Medina, tres vegades campió del món.
A Pipeline se celebra anualment la “Billabong Pro Pipeline”, un dels events més

importants de l’esport, on cada any els millors surfistes del món competeixen per un
premi de més de mig milió de dòlars i el reconeixement absolut.
No tothom té la possibilitat
de surfejar allà, ja que a part
de ser la més coneguda,
també és de les més
perilloses, on han succeït
terribles accidents. Aquesta
és l’onada que més morts
s’ha cobrat mai, sent
coneguda per molta gent
com:
“La més mortal del món”.
A diferència de les anteriors onades, Pipeline trenca a pocs metres de la sorra,
també sobre un afiladíssim escull de corall molt poc profund, el que fa que una
caiguda pugui tenir conseqüències terribles.
32
Rècords mundials:
Al llarg de la història hi ha hagut un munt de surfistes amb el valor necessari per surfejar
l’onada més gran del món, però són molt pocs els que han tingut l’oportunitat de fer-ho, i
encara menys els que ho han aconseguit. Aquests són els rècords mundials més recents,
encara que abans va haver-hi d’altres.
El primer, ja anomenat anteriorment, és Garrett McNamara, amb l’onada de 78 peus d'alçada

(23 metres), després de no haver pogut complir el seu objectiu dels 100 peus. McNamara va
ser el propietari del títol des de l’any 2011 fins
a l’any 2017, quan es va batre el rècord al
mateix lloc.
Apart d’aquest, cal destacar altres títols que el
surfista ha assolit al llarg de la seva vida, com
és el de ser la primera persona a agafar una
onada del tamany d’un tsunami provinent
d’una glacera.
33
L’any 2017, va sorgir una marejada a
Nazaré que va formar onades prou grans
com per ser de rècord. Això va cridar molt
l’atenció de molts surfistes, però només el
brasiler Rodrigo Koxa va aconseguir agafar
una. Es va coronar amb el títol amb l’onada
de 80 peus, 24 metres. Es va fer oficial el
dia 8 de novembre.
Si 80 peus ja semblaven suficients peus, l’any 2020 va arribar Sebastian Steudtner per
demostrar el contrari, ja que ell mateix va pujar el rècord als 86 peus, o 26,21 metres.
És una cosa estranya veure un alemany relacionat amb el surf, i encara més amb un rècord
mundial. Steudtner, va començar amb el surf als 16 anys quan va decidir marxar a Hawaii per
aprendre a surfejar. Ell mateix reconeix que mai havia perseguit un títol mundial, i que l’únic
que fa és provar-se a ell mateix per veure els seus límits.
Amb aquesta ja són tres les vegades que s’ha batut el rècord a Praia do Norte, cosa que fa que
cada vegada quedi més clar que Nazaré acull a les onades més grans i monstruoses del món.
El dia 29 d’octubre, la NASA va informar que s’estaven observant les onades més grans del
món, i aquell mateix dia es va repetir la història per tercera vegada a la platja de Portugal.
34
5. Introducció del surf a Espanya
5.1. Els orígens del surf espanyol

La història del surf al nostre país es remunta als anys seixanta, quan ja estava totalment
saturat a les costes americanes i australianes, i quan els mitjans de transport com l’avió ja
estaven suficientment desenvolupats com per permetre als surfistes explorar Europa. És una
història de la que avui en dia no en sabem massa en general, ja que es divideix en diferents
nuclis, però si en sabem factors com l’origen i la popularització del surf a cadascun d’aquests.
La majoria de fonts apunten a que l’origen del surf a Espanya el trobem al nord de la
península, més concretament a les comunitats de Cantàbria, Astúries i el País Basc. També,
alhora a les Illes Canàries. El surf va arribar per separat a cadascun d’aquests llocs, però més
o menys al mateix temps; s’estima que entre el 1960 i el 1970.
La “primera taula” a Espanya:

La primera taula real original que va arribar a Espanya, es diu que ho va fer de la mà del
guionista americà Peter Viertel, que per l’any 1957 es trobava a la ciutat de Pamplona rodant
una pel·lícula. Peter va decidir portar alguna de les taules que ell utilitzava per incloure-la al
rodatge. Durant la seva estança a Espanya va decidir anar a surfejar a Biarritz, al sud de
França. Suposadament, aquella va ser la primera vegada que algú practicava el surf a la
Península.
A partir d’aquell moment es van començar a fer avistaments de surfistes a la costa cantàbrica.
Aquells avistaments s’associen amb el “planking”, una pràctica semblant al surf.
Les taules de “planking” es caracteritzen per ser molt més curtes que les taules de surf i tenir
la part inferior totalment recta.
Després del naixement de l’esport a les principals comunitats anomenades anteriorment, la

pràctica del surf més endavant ja es va desenvolupar a nivell nacional, però abans de passar a
això, és important que coneguem la història de com va arribar el surf a cadascun d’aquests
llocs.
35
5.1.1. El País Basc
El País Basc, segurament el lloc del nostre país on el surf ha cobrat més importància amb el
pas del temps, ja sigui mitjançant campionats mundials o per la seva gran comunitat de
surfistes.
Hi ha una història sobre l’origen del surf a les costes del País Basc que afirma que el surf va
arribar gràcies al senyor Ignacio Arana, un vitorià que per aquells anys era el cònsol
d’Espanya a les illes hawaianes. Es diu que Arana va tornar de les illes l’any 1912 amb dues
taules i un llibre anomenat “The surf riders of Hawaii”. Posteriorment, amb la Guerra Civil,
es van perdre les dues taules, però el llibre va quedar intacte. Per això va ser possible seguir
tenint constància d’aquell esport, per aquella època desconegut, mitjançant el primer llibre
original de surf de la història.
“The surfriders of Hawaii”

Per fer un breu incís, és important explicar de que es tracta aquest llibre i a què es deu la seva
importància dins del món del surfing.
Aquests llibres o àlbums, daten d’entre els anys 1911 al 1915, ja que no només existeix un.
Durant aquest període de temps, l’autor Alfred Richard Gurrey va fer al voltant de 12 còpies,
de les que a dia d’avui no se’n sap quantes queden.
Existeixen dues versions del llibre, una en color gris, i l’altra en “taupe”. L’obra consta de
dotze pàgines i 8 fotografies que varien segons la versió que sigui. Les fotografies
representen els surfistes de Waikiki, acompanyades de textos explicatius. D’entre tots els
surfistes que apareixen hi destaca Duke Kahanamoku, un absolut referent i llegenda en el que
al surf es refereix.
Actualment el llibre es pot visitar al Museu Marítim de Bilbao.
36
La majoria de fonts afirmen que els orígens es remunten als anys seixanta, quan els surfistes
francesos van decidir apropar-se a les meravelloses costes basques en cerca d’onades, i vaja si
les van trobar. Degut a la connexió de costes que hi ha entre França i Espanya mitjançant el
golf de Biscaia, o “Gascogne” per als francesos, els va ser molt fàcil trobar les millors platges
basques,
A partir d’aquell moment, es va començar a freqüentar per als bascos el fet de veure a
estrangers practicar un esport també estranger a les seves platges. Això va suposar un estímul
per als locals que degut a la seva curiositat per l’esport van decidir aprendre més d’ell.
A dia d’avui el País Basc és el nucli de surf espanyol on es congreguen un munt de surfistes i
d’on surten molts professionals. Una de les platges
més importants de la comunitat, en el que al surf es
refereix, és la del poble de Zarautz, a uns 20
quilòmetres de San Sebastián.
Zarautz és considerat com el lloc de naixement de
surf professional basc i espanyol. L’any 1969 es va
fundar allà la “Selección Nacional de Surf”. Més
tard, l’any 1971, va succeir el primer campionat de
surf d’Espanya al mateix lloc, un campionat que va
servir a mode de congrés per reunir als millors
surfistes del país, i sobretot de la costa Cantàbrica.
Uns anys més tard, al 1997, la Selecció Nacional de
Surf, es va formalitzar per convertir-se en la
“Federación Española de Surf “ (FES).
A partir d’aquell moment, es va fer oficial
l’expansió del surf a nivell nacional.
37
5.1.1.1. Pukas Surf
Pukas surf, l’orgull de qualsevol surfista espanyol i sobretot basc. No tothom pot dir que les
millors taules de surf del món es fabriquen al seu país. Ja siguis surfista o no, segur que et
sona aquest nom; aquestes taules s’han guanyat la reputació que tenen a base del treball i de
la qualitat dels creadors de la marca.
“Pukas Surf Shop” va néixer quan els setanta acabaven de començar, i la cultura del surf
estava a punt d’explotar per arribar al seu millor moment, però no amb aquest nom.
Els orígens de la història Pukas, s’ubiquen a Casa Lola, Santander, on es va instal·lar la
primera fàbrica de taules de surf d’Espanya de la mà d’un grup de joves, d’entre ells Carlos
Beraza (creador de MB Surfboards) i Iñigo Letamendia. L’única aspiració d’aquests joves a
la vida era surfejar tot el dia, i per tant havien de trobar una manera per viure d’això.
Iñigo Letamendia juntament amb un amic californià, Jay Schodrowsky, van una marca de
taules de surf a mitjans dels setanta amb el nom de “Jeronimo Surfboards”, a la que un temps
més tard es va unir Gonzalo Campa i va canviar la “j” de la marca, per una “g”. Poder ho va
fer per la “G” del seu nom, però això ningú ho sap. Al mateix temps van obrir una altra tenda
a Zarautz l’any 1977. Dels dissenys de la marca, s’encarregava Marian Azpiroz, qui després
va passar a portar la segona tenda amb Iñigo, deixant la primera en mans de dos companys.
Dos anys més tard, a l’equip es va unir el germà de Marian, Miguel Azpiroz, i tots plegats
van decidir canviar el nom de la marca pel de “PUKAS”. Aquest nom feia referència al forat
que tenen les petxines de la platja, ja que traduït literalment del hawaià significa “forat”;
molts pensen que “Pukas” és una paraula en euskera degut a l’origen de la marca, però no.
38
Durant els següents anys, PUKAS va seguir fabricant taules a Zarautz, poble que de seguida
es va convertir en el principal distribuidor de taules a tot el país. La marca va començar a
guanyar fama i sembrar els ciments del que avui en dia són gràcies a l'obertura de més tendes
especialitzades en surf , apertura d’escoles de surf anomenades “Pukas Surf Eskola”, la
principal a Zarautz, projeccions públiques de pel·lícules californianes, i sobretot amb
l’organització del primer “Campionat Professional Mundial”.
Amb les quantitats de diners que van generar, es van poder permetre organitzar la primera
competició de surf professional a Espanya de la mà d’una marca que per aquells moments ja
es considerava com una de les més prestigioses del món, Rip Curl.
Això de nou, va augmentar

encara més el seu
reconeixement a nivell
internacional fent que els
millors surfistes competissin
amb taules PUKAS. Quan
això va començar a passar i
molts van guanyar campionats
del màxim nivell, com la
WSL, amb taules de la marca,
tot va explotar definitivament.
PUKAS es va obrir pas entre
l’elit del surf mundial, i
tothom volia comptar amb les
seves taules.
Actualment, la marca segueix produint taules, material de surf, i roba al mateix ritme que
sempre, i ha arribat a un punt en que es pot considerar una llegenda del surf. Així que ens
podem sentir orgullosos de que les “millors taules del món” surtin del nostre país.
39
40
5.1.2. Astúries i Cantàbria
Astúries i Cantàbria són les comunitats veïnes del País Basc, però no per això el surf va ser
una influència per a ells de la comunitat basca. Tot el contrari, és més, com ja s’ha dit
anteriorment, ni tan sols la seva proximitat va servir per a que les seves històries anessin
lligades. Els orígens del surf en aquestes dues comunitats, com en tots els altres casos són una
mica misteriosos, encara que totes les fonts apunten a una mateixa història.
Astúries:
Segurament un dels pocs llocs en el que qualsevol surfista espanyol o europeu es voldria
donar un bany d’onades per aprendre el que és el bon surf tradicional. De les més de
dues-centes platges que recorren les costes asturianes, és de segur que hi ha algunes que han
deixat una gran empremta en la història del surf, i no tan sols del surf asturià, sinó fins i tot a
nivell internacional. Igual que a la majoria de la resta de comunitats espanyoles en les quals
el surf hi és present, Astúries en algun moment ha sigut protagonista d’esdeveniments de
rellevància màxima dins de la història d’aquest esport, com poden ser els primers campionats
del país organitzats per la SNS, juntament amb Zarautz per exemple.
L’origen del surf asturià, es remunta als inicis de la dècada dels seixanta, més concretament
entre el 1962 i el 1963. L'inici va tenir lloc a la platja del poble de Salinas, on Félix Cueto
Serrano, l’estiu del seixanta-tres es va convertir en la primera persona d’Espanya registrada
fotogràficament damunt d’una onada. Aquesta gesta va ser la que li va donar el malnom de
“el inventor”.
Félix, va començar a fabricar
les seves pròpies taules amb
fusta l’any 1962, i no per cap
incentiu en concret més enllà de
la curiositat que li donaven les
onades del mar i de pensar en
què les podria aprofitar d’una
manera lúdica i saludable. Més
tard, al seixanta-tres va fer una
altra taula que va decidir provar
a una piscina, per després
41
comprovar que aquesta tenia la suficient resistència de flotabilitat per a aguantar el seu pes.
Amb aquesta prova li va ser suficient com per finalment posar-la a la mar. Juntament amb un
amic seu, Amador Rodríguez, tots dos van dirigir-se a la platja per la que seria la primera
incursió de surf. Després d’estones i estones d’estar provant, Cueto va aconseguir-ho, la
primera fotografia en la que se’l veu pujat a la taula damunt de l’escuma de l’onada. Aquest,
passaria a ser un moment històric dins de la història del surf.
La història de Félix Cueto Serrano, es pot comparar amb la del pioner del surf del nord Jesús
Fiochi, amb la diferència de que al llarg del temps Fiochi ha passat a ser bastant més
reconegut que Cueto. Això es deu a que aquest va quedar al marge en el moment en el que el
surf va fer el gran pas als campionats amb la fundació de la federació, allà pels anys setanta.
Félix no es va interessar gaire en això, així que va quedar d’alguna manera apartat, i durant
molt de temps se li va perdre el reconeixement que mereix, i que avui en dia poc a poc se li
va tornant.
Durant els següents anys, van anar succeint diferents esdeveniments importants a la
comunitat. Per exemple, l’any 1967, van arribar a Astúries dos surfistes australians que,
impressionants amb les condicions que tenien van decidir començar a entrenar allà, a Tapia
de Casariego. Amb la presència d’aquests dos surfistes experimentats a les seves platges, els
locals van anar creant curiositat per l’assumpte, i molts van decidir començar a practicar.
L’any seixanta-nou crea el “Club Bajamar”, on es reunien surfistes locals, i dos anys més
42
tard a la mateixa platja es convoquen unes proves per al campionat nacional organitzat per la
Selecció. A partir d’aquest moment, es podia dir que el surf ja era tendència en tota la
comunitat asturiana.
Cantàbria:
Juntament amb les dues últimes localitzacions, Cantàbria pot ser un dels orígens més
importants i destacables del surf, ja sigui per la rellevància que va tenir en el moment de
l’expansió nacional, o per la quantitat de pioners que han sortit d’aquí.
A Cantàbria, als inicis de la dècada dels seixanta hi havia dos grups de joves interessats per
les onades, d’una part hi havia un grup de nedadors locals, d’entre els quals es trobava Jesús
Fiochi, i d’altra banda, els submarinistes del “Centro de Investigaciones Submarinas”(CIS).
Ve, doncs es podria dir que aquests van inventar el seu propi surf, ja que molts d’ells, deixant
les taules de costat es van llençar a les onades per cavalcar-les amb el cos. A molts els hi
podia semblar una gesta impossible, però només amb el fet de veure-ho, aquells “surfistes”, si
se'ls pot anomenar així, van decidir que aquella idea podria evolucionar per deixar enrere
aquella pràctica tan rudimentària. Així van néixer les “plankins”, una espècie de taula molt
més petita que una taula de surf amb la peculiaritat de tenir la part inferior totalment recta, i
alguns posaven el que semblava una quilla com
les que tenim avui dia a la part de sota.
Encara que aquest va suposar un gran avanç,
amb aquestes taules es podia arribar a complicar
realment la pràctica, però per sort l’any 1964 va
arribar des de Baiona Jesús Fiochi amb la
primera taula de surf autèntica per encàrrec.
Aquest va començar a agafar onades a la platja
de “El Sardinero”, a la ciutat de Santander.
Quan ho feia tothom quedava sorprès, provocant
un desconeixement absolut als banyistes, però
de mica en mica molts amics seus es van sentir
interessats. A Fiochi això li agradava, però el
que no li agradava tant era la idea de pensar que
en qualsevol moment tots descobririen el lloc
d’on va treure la taula i ja no podria gaudir més
43
ell sol del “seu” esport, per tant, ho va mantenir en secret. Així va passar un temps, ell sol
surfejant les platges repletes de surfistes perplexos, fins que el seu germà va descobrir el lloc
de procedència de la taula i la notícia es va estendre. Després d’això més gent va començar a
entrar a l’aigua, i així es va formar una petita
comunitat de surfistes.
Temps més tard, Juan Gribet, membre dels
submarinistes del “CIS”, va fabricar la seva pròpia
taula amb la que també van començar a surfejar els
seus companys del club.
Al seixanta-nou va aparèixer la primera marca de
surf de la mà de José Manuel Merodio y Carlos
Beraza, companys de Fiochi. Tot això arrel de
fabricar el primer tratge de neoprè d’Espanya. La
marca en qüestió es va anomenar “MB Surfboards”
Jesús Fiochi no només va cobrar rellevància a Cantàbria, ja que anomenat anteriorment, va

passar a donar-se a conèixer mitjançant els campionats nacionals, però sí que és cert que la
major part del seu reconeixement es deu a que va ser el principal pioner del surf a les costes
càntabres. En definitiva, ha passat a convertir-se en tota una llegenda del surf al nostre país.
44
5.1.3. Les Canàries
Les Illes Canàries, un dels pocs llocs on a molta gent li agradaria retirar-se; fent surf tot el
dia, menjant plàtans i prenent el sol a les seves immenses platges de sorra negra. També
conegudes com “El Hawaii de l’Atlàntic”, no és de sobtar que siguin un dels principals
destins de tot el continent, i no només per als surfistes, sinó que per a qualsevol persona
normal. Però sí que és veritat que el surf ha cobrat una enorme importància al llarg del temps
a les illes, i per tant no és estrany que molts dels turistes que les visiten, ho facin en gran part
per aquest esport.
Els canaris sempre han tingut una gran connexió amb el mar, i per tant amb els esports
aquàtics com és el surf, ja que antigament la pesca era el principal sector de l’illa, juntament
amb l’agricultura, i molts havien de viure del que pescaven, o sigui del que el mar els
proporcionava. Així que, amb els anys van anar creant un fort vincle amb aquest i van
aprendre a estimar-lo i veure’l no només com una font d’aliment i treball, sinó com una font
d’oci i diversió.
L’origen del surf a les illes es remunta també al començament de la dècada dels seixanta,
sobre el 1962 i el 1963. Es creu que va arribar alhora a tots els llocs d’Espanya gràcies a
molts surfistes americans o australians, que es van convertir en pioners després de donar-lo a
conèixer a altres països, com és el cas de Peter Troy, el que es coneix com el pioner que va
revelar el surf a les Canàries i al Brasil. Aquest surfista australià es trobava d’expedició per
Europa per aquells anys, amb el propòsit de descobrir les millors onades del continent. Abans
d’arribar a les illes, Troy
va seguir el recorregut
que molts altres surfistes
amb ànsies de descobrir
seguien. La ruta per a
molts, començava al
nord de França i baixava
fins a arribar al golf de
Biscaia, per seguir pel
nord de la península
Ibèrica. Aquesta ruta passava pel País Basc, Astúries i Cantàbria, així que és molt probable
que s’haguessin produït avistaments d’aquests pioners pels locals, i d’aquest mode ja
tindríem un fil connector per unir tots els orígens, però per desgràcia no se’n té constància
45
d’aquests fets. Després d’haver surfejat per tota la costa cantàbrica, continuaven baixant per
Portugal, arribant a topar-se molts amb icòniques onades com la de Nazaré. Després, aquells
que surfejaven aquella onada i es veien amb forces de seguir la travessia, baixaven fins al
Marroc passant per Andalusia, per agafar un vaixell que els portava directament fins a la seva
última parada, les Illes Canàries.
Peter Troy va arribar a les illes l’any 1963, i després d’estar una bona època tastant les onades
i gaudint de la gastronomia i el clima, va tornar a Austràlia on va publicar un llibre sobre el
seu viatge per Europa, i centralitzant-se especialment en les Canàries. En aquest llibre, les
descrivia com un paradís de plàtans amb onades impressionants i on l’aigua estava calenta.
Les anomenava com “El Hawaii de l’Atlàntic”. Un temps més tard es va córrer la veu
d’aquest paradís, i des d’aquell moment molts nord-americans agafaven vols d’avió que els
portaven directament a l’arxipèlag.
A les illes abans d’aquest esdeveniment ja succeïa una cosa relacionada amb el surf. Com ja
s’ha comentat abans, els canaris des de sempre han tingut una connexió especial amb el mar i
el van començar a veure com una font d’oci molt aviat. Molt abans que cap surfista estranger
hagués trepitjat les illes, els locals ja “jugaven” amb les onades. Era bastant freqüent la
utilització de les “panas”, trossos de fusta provinents dels cascs dels vaixells de pesca sobre
els que s’estiraven i amb els que lliscaven per l’onada. Per aquest fet, no va ser realment
rellevant el fet de que comencés la pràctica del surf allà, en el sentit que no els va sorprendre
molt més enllà de que van notar la diferència que ells en comptes de lliscar per l’onada
estirats, ho feien dempeus, cosa que els va fer sentir curiositat, i va fer que molts demanessin
les taules als estrangers per provar, fent que molts s’enamoressin del surf.
Amb l’arribada de tots aquests surfistes, no només va arribar el surf, sinó que també van
portar la música “reggae”. Amb l’arribada del surf, d’aquest estrafolari estil de música i del
bon rotllo dels surfistes, al sud de l’illa de Gran Canària es va establir la primera “comuna
hippie”, on es van reunir un munt de joves completament enamorats i bojos pel surf i tot el
que aquest envoltava. Aquests joves descrivien el surf com el seu nou estil de vida, sense
preocupacions i només gaudint de l’esport i de la seva cultura.
46
Els principals llocs on el surf es va desenvolupar a les illes va ser a Punta del Hidalgo, a l’illa
de Tenerife, i a Las Américas, a la mateixa illa. En aquestes dues platges van sorgir dos petits
nuclis, on els locals veien als estrangers fer surf amb taules de veritat i dempeus. Els hi
demanaven les taules i aquests els donaven consells també. Així molts locals van començar la
pràctica del surf i van establir molt bona relació amb els estrangers, normalment
nord-americans i australians. Cada vegada més surfistes de fora van començar a arribar i la
veu es va estendre per pràcticament tot el món, surfistes americans, francesos, brasilers van
arribar i van convertir les Illes Canàries en un destí obligatori per tots aquells peregrins en
cerca d’onades. Va arribar a tal punt, que un parell de californians, van decidir gravar un
documental anomenat “The Far Shore”, on apareixen vídeos que aquests dos periodistes van
recollir durant deu anys dels seus viatges per les costes europees, on apareix la Punta del
Hidalgo. Aquest documental va ser filmat per la prestigiosa revista de surf “The Surfer
Magazine”.
Van haver-hi joves locals que van començar a idolatrar a aquests surfistes i en ocasions
aquests els regalaven taules amb les que els joves van començar a surfejar. Alguns d’aquests
són els germans Arnay, Francis i Pablo, el pare dels quals va començar a fer fotografies
relacionades amb el surf i de l’estil de vida que estava emergint. Gràcies a això avui en dia es
conserven grans quantitats de fotografies i de material audiovisual.
47
48
5.2. Surf al mar Mediterrani
La majoria de surfistes descriuen el Mediterrani com una piscina o una bassa d’aigua gegant,
i no és per menys, ja que durant la major part de l’any, és gairebé impossible veure una onada
en bones condicions. Això segurament es deu a que, com el seu propi nom indica, el mar
Mediterrani és un mar d’interior i no un oceà com l’Atlàntic al nord; per tant, al Mediterrani
no tenim marees, o bé no tan grans com les de mar obert. Com als mars d'interior les masses
d’aigua són tan petites, encara sent el Mediterrani, el segon mar tancat més gran del món, les
marees són gairebé imperceptibles; per tant, obtenir onades per a la pràctica del surf es pot fer
una feina difícil. Però, tot i això, els surfistes d’aquí no perdem l’esperança ni les ganes de
practicar el nostre esport i passar-ho bé a l’aigua.
Per poder tenir una bona sessió de surf, existeixen alguns factors que ens condicionaran
positiva o negativament, però sempre es poden aprofitar les onades d’alguna manera o una
altra. Però per això hem d’aprendre una sèrie de coses.
5.4.1. Com saber si hi ha onades

Quan ens endinsem en una nova afició, sempre és molt important adquirir certs coneixements
i aprofundir més tècnicament al respecte, i per al surf no és menys. Els principals factors que
s’han de conèixer per endinsar-se al surf i a la resta d’esports aquàtics són:
- Saber llegir un part meteorològic d’onades: Per saber on, quan, i en quines
condicions sortiran les onades.
- Conèixer els tipus de vents: Depenent dels vents que hi hagi al mar, les onades
sortiran en millors o pitjors condicions.
- Saber llegir el mar: No sempre els parts meteorològics són completament concrets,
així que a l’hora d’arribar a la platja, cal observar el mar per veure les condicions
actuals.
49
Part meteorològic d’onades:
Qualsevol surfista requereix d’uns coneixements bàsics per obrir-se camí dins del surf. Saber
llegir un part d’onades és essencial per a qualsevol surfista novell o avançat, ja que serà la
clau per saber on, quan i com seran les onades per poder tenir una bona sessió de surf.
Dins d’un part meteorològic, hi ha dos factors principals: El vent i el “swell”.
- El vent: A simple vista es pot pensar que a major quantitat de vent millor són les
onades, però al món del surf això no és així. Normalment, per no dir sempre, grans
ràfegues de vent signifiquen que no hi ha sessió de surf possible, però sempre que no
n’hi hagi molt, i la velocitat d’aquest no sigui molt alta, es pot aprofitar d’alguna
manera.
El vent als parts meteorològics pot estar indicat en nusos o en quilòmetres per hora
(Km/h), depenent del lloc que consultem. A més de la velocitat del vent, també
s’inclou la direcció d’aquest (normalment representada amb fletxes) i les ràfegues.
Hi ha tres tipus de vents possibles:
- Onshore: El vent és “Onshore” quan ve del mar cap a la costa. Aquest és el

menys preferit dins dels dos principals. Quan el vent ve des de l’interior del
mar cap a la costa, el que provoca és que les onades siguin “cerrotes”, és a dir,
que es xafin pel vent i per tant acabin trencant de seguida. És com si el vent
pentinés l’onada, ja que en passar-la per sobre, es queda plana. Surfejar amb
aquest vent es pot fer complicat, però els surfistes més avançats poden
aprofitar per fer “aeris”.
50
- Offshore: El vent és “Offshore”, quan va des de l’interior cap al mar. Aquest
és el vent més favorable de tots per al surf. El que fa el vent d’Offshore, és
evitar que l’onada trenqui
impulsant el vent dins de
l’onada fent un buit,
d’aquesta manera l’onada
dura més i pot arribar a
formar tubs, condició molt
favorable per al surf.
- Cross Shore o Creuat: Si el vent no ve totalment perpendicular amb la costa,

se li’n diu vent “Cross” o creuat. Aquest pot seer “Cross-On” si ve creuat des
del mar cap a la costa, o “Cross-Off” si és al contrari. A la majoria de casos, el
més favorable serà el “Cross-Off”.
Alhora de mirar el vent, també s’ha de tenir en compte el “spot” o el lloc al que aniràs, ja
sigui platja o no. Depenent de l’orientació del lloc, anirà millor un vent o un altre.
51
Diguem-ne que el teu “spot” és la platja del Bogatell a Barcelona. Aquesta platja està
orientada cap a l’Est, Sud-est, així que per poder tenir una sessió de surf en condicions, el
vent d’”Offshore” més favorable serà el que vingui del Nord-oest.
- El swell: L’altre aspecte important és el “swell” (les onades). Dins d’aquest hi ha tres
punts que influeixen: la direcció, el tamany i el període.
Bàsicament, el swell és l’aspecte més important per el surf, ja que sense onades,
aquest no existiria. Les onades es generen a partir del vent que bufa sobre la superfície
del mar que fa que es formin ones. Segons el temps i la potència amb la que el vent
bufi, aquestes ones seran més o menys grans, amb més o menys ondulació… Aquest
fenomen es produeix a milers de quilòmetres de la costa, però es desplacen
ràpidament guanyant tamany i velocitat.
52
- La direcció: La direcció del swell es complementa amb la del vent, ja
explicada anteriorment, ja que depenent d’aquestes dues, cada spot serà més o
menys convenient. És important saber que la denominació de la direcció de
tant el swell com el vent als parts, es refereix a la direcció des de la que ve, no
a la que es dirigeix; per exemple, si fica que el swell és de N.E, significa que
ve del Nord-est, no que va en aquella direcció. Com amb la direcció del vent,
cada spot es beneficia de diferents les diferents direccions de cada swell..
- El tamany: A l'hora de surfejar buscarem onades més o menys grans depenent

del nostre nivell o del tipus d’onada que ens vingui de gust. El que farà que les
onades formin el seu tamany, és també el vent. Segons la potència amb la que
el vent xoqui, les onades s’elevaran a una determinada altura, que a mesura
que el swell avanci, augmentarà. Dins de la comunitat del surf hi ha dos
mètodes principals de mesura de les onades:
El Hawaià: Aquest mètode provinent de les illes de Hawaii, consisteix a mirar
la mesura de les onades des de la part posterior d’aquesta, és a dir, que
mesurar les onades vistes des del mar cap a la costa. Aquest mètode es va
fomentar a Hawaii i es va implementar a altres parts del món, com a Califòrnia
o a les Illes Canàries.
El Bascom: Aquest va ser creat als anys seixanta pel científic i oceanògraf
Willard Bascom. Aquest mètode es basa en el mesurament de l’altura de
l’onada com si fos vista des de la costa. Es mesura l’alçada que hi ha entre la
cresta i el nivell del mar. Aquest és el mètode més utilitzat actualment.
53
Als parts, el tamany ve representat en metres (m) si estem a qualsevols país
que utilitzi el sistema mètric, o en peus o “feet” (ft) si estem per exemple als
Estats Units. Sempre ve representat de la següent manera:
- El període: Aquest terme s’utilitza per determinar el temps en segons que

passa des que una onada trenca fins que arriba l’altra; o dit d’una altra manera,
el temps que transcorre entre que dues crestes consecutives passen pel mateix
punt.
Als parts, el període surt representat de la següent manera:
Per exemple, si marca un període de (7), més o menys entre una onada i una
altra passaran 7 segons. Evidentment, aquesta no és una dada exacta, ja que
també hi ha altres elements
que influeixen al període i a
les condicions del mar.
Normalment, un període en
condicions hauria de passar
els 10 segons.
54
5.4.2. Millors llocs per la pràctica del surf
Com s’ha comentat anteriorment, el
Mediterrani no és un mar amb molta fama
de tenir bones onades, però hi ha més i
millors llocs dels que la gent pensa per
poder practicar el surf en bones
condicions. Al llarg de tota la costa
mediterrània (espanyola), que s'estén des
de Tarifa fins al Cap de Creus, incloent-hi
les Illes Balears, podem trobar un enorme
ventall de possibilitats d’onades entre
platges, caps i golfs que es divideixen
entre les cinc comunitats autònomes que
banyen aquesta costa. Aquestes són:
Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i les Illes Balears.
Catalunya: El litoral català comprèn quatre costes de Nord a Sud: La Costa Brava, la Costa
del Maresme, la Costa del Garraf i la Costa Daurada.
- L’Estartit (Costa Brava): Encara que la Costa Brava estigui més destinada a gaudir
del mar sobre una taula de paddle surf, també està plena de bones onades degut a la
seva geografia rocosa de cales, penya-segats i petites illes com les Medes. L’Estartit
és un spot ideal per aquells surfistes novells que no busquen onades excessivament
grans. Són onades petites i divertides per gaudir amb taules ràpides.
Temporada: Com a tot el litoral Mediterrani, la temporada alta d’onades és entre la
tardor i l’hivern.
Neoprè: 3-5 mm hivern, 2-3 mm estiu
- Montgat (Costa del Maresme): Un dels punts més importants del surf català amb
una de les millors onades quan les condicions posen de la seva part. Dos quilòmetres
de sorra amb tres platges, on la millors per a la pràctica del surf és la de Montgat
Nord. Temporada: Tardor-Hivern Neoprè: 3-5 mm hivern, 2-3 mm estiu
55
- El Masnou (Costa del Maresme): La millor esquerra de la costa catalana es troba al
Masnou. Un spot suau i tranquil, però molt divertit per a principiants i avançats.
Degut a la disposició resguardada del spot, aquest és el millor en dies de temporal on
altres estan més desordenats i en pitjors condicions.
Temporada: Tardor-Hivern
- Barceloneta (Costa del Maresme, Barcelona): Segurament la platja més popular i

coneguda dins del surfing català. Onades llargues i ràpides que poden arribar als 3
metres en condicions de temporal, ideal per a qualsevol mena de surfista. Spot amb
direcció Oest que es beneficia de swells d’Est.
- Bogatell / Llevant (Costa del Maresme, Barcelona): Aquestes dues són les platges
amb millors condicions d’onades durant la major part de l’any. Són spots bastant
semblants degut als seus espigons artificials que els protegeixen de temporals. Dos
spots ideals per a tothom en dies normals, però no recomanat per a novells en dies
d’onades grans.
- Port Ginesta (Costa del Maresme, Castelldefels): Spot clàssic al surf català que
trenca enganxat al Port Ginesta de Castelldefels amb una onada de dreta molt bona.
Normalment, està bastant concorregut, així que en dies de bones onades es pot fer
dificil entrar a l’aigua (com a Barcelona).
- Balmins / Aiguadolç (Costa del Garraf, Sitges): Al llarg de Sitges podem trobar dos
dels spots de bones onades amb freqüència durant tot l’any. Les platges de Balmins i
la Marina d’Aiguadolç serien les més preferides. La primera amb onades més llargues
i tranquil·les, reconeguda per el surf de longboard, i la segona, amb onades més grans
que requereixen d’un nivell avançat.
56
Comunitat Valenciana: Dins de la Comunitat Valenciana hi ha tres províncies, Castelló;
València i Alacant, i tres costes: Costa del Azahar; Costa de València i Costa Blanca . 437
quilòmetres de litoral amb més de 130 platges que guarden una de les més grans i millors
comunitats surfistes de tot el Mediterrani. Onades molt variades capaces d'oferir una molt
bona experiència de surfing a qualsevol persona.
- Burriana (Costa del Azahar, Castelló): Aquesta platja és coneguda pels festivals i
competicions que s’hi celebren allà,
com el “Quasimoto Surf’s Up
Invitational”, i també per la seva gran
comunitat de “longboarders”. Una
onada llarga perfecta per als surfistes
de taula llarga.
Temporada:
Tardor-Hivern-(Primavera)
57
- Benicàssim (Costa del Azahar, Castelló): La platja amb més reconeixement a
l’àmbit del surf, bastant semblant a l’anterior. La província de Castelló destaca per als
seus spots ideals per al longboard. També una onada llarga i divertida per a taules
grans.
Temporada: Tardor-Hivern-(Primavera)
Neoprè: 3-5 mm hivern, 2 mm estiu
- Las Arenas / Merenyet (Costa de València, València): Les onades per excel·lència
a València. Ambdues perfectes i adaptades a qualsevol nivell de surf, amb onades de
totes mides arribant en casos extrems als 3 metres.
- Muchavista (Costa Blanca, Alacant): Situada a la platja de San Juan, a la part de El

Campello, aquesta onada trenca amb direcció Est amb bones condicions. Dins
d’aquesta platja el spot preferit és el de La Zofra.
58
Múrcia: A priori, una comunitat més centrada en el turisme de platja que cada vegada rep a
més surfistes gràcies a la col·laboració de la Federació Espanyola de Surfing mitjançant
campionats nacionals i festivals. Més de 30 platges considerades de més qualitat de tot el
país. 250 quilòmetres de sorra que pertanyen a la Costa Càlida.
- La Mojonera (Mar Menor, Múrcia): Encara que aquesta petita regió de Murcia no
estigui vinculada al Mediterrani, cal mencionar que aquesta és una de les millors
platges per fer surf de tota la comunitat murciana. Una onada d’esquerra que arriba
perfectament als 2 metres i trenca sobre un fons de roca que li dona tota la potència
que té.
Neoprè: 3-4 m hivern, 2 mm estiu
- Calblanque (Costa Càlida, Múrcia): La platja perfecta en dies normals per a

qualsevol tipus de surfista, i encara més perfecta en dies d’onades grans per a experts.
Sovint es poden arribar a veure tubs que els surfistes aprofiten al màxim.
59
Andalusia: Constituïda per les seves 5 costes: Costa del Sol; Costa de la Luz (Huelva); Costa
de la Luz (Cadis); Costa Tropical i Costa d’Almeria. Andalusia és una de les comunitats més
grans d’Espanya, així que no és cap sorpresa que la quantitat de spots de surf sigui tan gran.
- La Chucha (Costa Tropical, Motril): Un spot clàssic de la comunitat que ofereix

onades de la millor qualitat de tub, per als més experts
Temporada: Tardor-Hivern-Primavera
Neoprè: 3-4 mm hivern
- Carboneras (Costa d’Almeria): Un dels punts de referència del surf a Andalusia és

aquesta platja. Un paradís per als amants del mar i del surf, perfecte per aprendre o
practicar-lo amb regularitat
- Santa Amalia (Costa del Sol, Màlaga): El surf allà ha passat a formar part de
l’entorn. Milers de surfistes gaudeixen de les onades d’aquesta costa durant la major
part de l’any. Onades de tota mena que poden arribar a passar els 2 metres.
60
Illes Balears: Illes paradisíaques on qualsevol surfista dessitjaria perdre’s. Entre les 5 illes
que conformen l’arxipèlag, Mallorca; Menorca; Formentera; Eivissa i Cabrera, algunes
onades perfectes s’amaguen entre cales rocoses.
- Cala Mesquida (Mallorca): També coneguda com a S’Arenal de sa Mesquida, pot

ser el més semblant a surfejar una illa del Carib; aigua turquesa i sorra blanca amb
onades tranquil·les per gaudir d’un aexperiència de surf increïble.
- Aigües Blanques (Eivissa): A part de festa, a Eivissa també hi ha surf, molt surf. Un
dels punts amb major reputació a les illes és la platja d’Aigües Blanques. Onades de
dretes i esquerres aptes per a qualsevol que es fiqui a l’aigua.
61
6. Entrevista amb un shaper professional local
Per aprofundir més en l’àmbit de les taules i del surfing al Mediterrani, vaig pensar que no hi
hauria persona que millor em pogués resoldre els meus dubtes, en el que a aquests aspectes es
refereix, que una persona que ha viscut tot això i més en primera persona.
Dins del món del surfing, hi ha un grup de persones
que no practiquen l’esport (o poder sí, normalment són
antics surfistes), però que coneixen i entenen el surf
millor que ningú. Són els artistes que fan realitat les
millors taules per als millors surfistes; aquests són els
“shapers”. Aquest terme anglès ve de la paraula
“shape”, que literalment significa “forma” o “donar
forma” (si és un verb). Un shaper, com el mateix terme
indica, es dedica a fabricar taules de surf, ja sigui a una
factoria o al seu taller propi, com és el cas. Aquestes
persones requereixen d’un gran nivell de coneixements
de surf per aconseguir crear les millors taules i saber
que és el que necessita cada surfista; així que és el tipus
de gent que em podrà resoldre les meves qüestions.
Sabent això, vaig decidir contactar amb un shaper
professional que ha viscut molts anys a la costa mediterrània i es dedica especialment a això.
Culnucorp (@culnucorp)
Té quaranta-quatre anys i va néixer a Alemanya, però ha viscut
molts anys al Mediterrani. Actualment, resideix a Cantàbria on
té el seu propi taller. Ell és Culnucorp, un shaper de professió
amb una immensa passió pel surf que fabrica a mà les seves
pròpies taules personalitzades i les ven per encàrrec. Molts
anys de professió, l’han fet convertir-se en el talentós shaper
que és avui en dia.
Té una pàgina web on es poden contemplar les diferents
possibilitats de taules que ofereix, i on es pot contactar amb ell
en el cas de voler fer un encàrrec.
62
Es nota que tot el seu treball és molt professional i confiable, només amb entrar-hi a la seva
pàgina web o fer-li una ullada al seu compte d’Instagram es pot veure; així que sense dubte
és sempre una molt bona opció adquirir una taula cent per cent feta a mà de la millor qualitat.
Vaig conèixer a Culnucorp a través d’Instagram, i des del primer moment que vaig veure el
seu compte em vaig quedar sorprès amb el seu treball i amb la qualitat que aquest aparentava.
Diferents tipus de taules i dissenys atractius, gairebé tot el que fa a un shaper genial.
Ell és un shaper independent, el que fa que no estigui lligat a una cadena de marques de
taules i li permeti experimentar més amb les seves, ja que al final, aquest tipus de shaper el
que fa és trobar i crear la taula ideal per a cada persona, i cada cas és diferent.
Mitjançant un contacte proper, a qui li va fer una taula, vaig poder posar-me en contacte amb
ell. Des del primer moment en què vam parlar em va semblar un home atent i simpàtic, i que
per descomptat sabia del que parlava, així que li vaig proposar de fer-li unes preguntes i va
acceptar de seguida. Li vaig plantejar una sèrie de preguntes que em causaven bastanta
curiositat i que, segurament les respostes de les quals canviarien des del punt de vista d’un
professional, així que sense esperar més vam fer una trucada i tots els meus dubtes van
quedar resolts.
63
1. ¿Por qué empezaste en el shaping?
Porque en los años 80 viajaba mucho; las condiciones de olas en los demás lugares
son más o menos parecidas, pero al volver al mediterráneo (donde yo vivía) esas
tablas ya no me servían, por qué las condiciones de allí son muy diferentes. Entonces
empecé a hacerme mis propias tablas para mí mismo, pero más adelante las empecé a
vender a más gente. Y ya fue cuando abrí mi taller.
2. ¿Cuál crees que sería la tabla ideal para el Mediterráneo?

Realmente la tabla perfecta no existe ni para el “Medi” ni para ningún sitio. El mar es
muy cambiante y al igual que un día puedes tener olas enanas sin nada de viento, al
día siguiente puedes tener oleaje de 5 metros con un viento huracanado, así que es
imposible que haya una tabla “ideal” para algún sitio; pero sí que es verdad que cada
spot tiende a unas condiciones u otras.
También en esto influye mucho el nivel de cada uno, si tienes más nivel y estás en
buena forma preferirás tablas más pequeñas con menos volumen, y si es al contrario
preferirás tablas tipo “long”.
Pero al final es eso, ir jugando con los tamaños, los volúmenes, las quillas y demás,
para ir encontrando lo que tu surfing necesita .
Y a lo que me decías del Mediterráneo; pues viendo como suelen estar las olas aquí,
yo me decantaría por una tipo “fish” o tablas más grandes, por qué al final si no hay
un “swell” muy tocho, con una tabla pequeña te quedarás corto.
3. ¿Cuál es el proceso de creación de una tabla de surf?

El proceso de la fabricación de una tabla de surfing se divide en cuatro partes si
contamos el diseño decorativo (dibujos o colores en la tabla).
Lo primero que hago es diseñar lo que será la tabla en 3D con un programa de
ordenador y después lo imprimo en papel con las medidas y todo para que me hagan
el blank, que básicamente es un bloque de poliuretano (foam) al que se le da forma
para convertirlo en la tabla.
64
Después dibujo la silueta de la tabla que quiero en el foam y empiezo a recortar con la
sierra, para después moldear más a fondo con un cepillo eléctrico para conseguir la
forma que quiera, ya sea para marcar más o menos la curvatura, a lo que se le llama
el “rocker”, o marcar los cantos e ir moldeando el bottom y el deck… A continuación
sigo moldeando con una lija de 200 de grano para ir consiguiendo la forma final, y a
partir de aquí sigo lijando con lijas de menos grano (180 y voy bajando).
Después le pongo los tapones para las quillas, y ya con la forma terminada del todo,
paso a laminar primero el “bottom” (parte de abajo) con dos capas de fibra de vidrio
de 4 onzas, dependiendo de la rigidez de la tabla, y empiezo a pincelar bien con
estireno parafinado (un líquido parecido a la resina), para después meterla en el horno
o dejarla secando al sol y repetir el mismo proceso con el “deck”(parte de arriba).
Siempre hay que procurar empapar muy bien la tabla.
Y para finalizar, cuando la tabla ya está completamente seca, con una lija de 120 de
grano, acabo de pulir las imperfecciones.
4. ¿Cómo es el proceso del diseño artístico de una tabla?

Yo en esta parte de diseño no me centro tanto, pero sí que es verdad que si quiero
darle a la tabla un estilo fuera de lo que es la típica tabla blanca, le doy un poco de
color o le pongo algún tipo de dibujo. Si quiero pintar una tabla, esto lo hago
mediante una técnica que se llama “resin tint”, que básicamente consiste en tintar la
resina del color que tú quieras y aplicarla a la tabla directamente. Aparte si quieres
hacerle algún dibujo o algo así hay diferentes formas de hacerlo. Puedes directamente
pintar el diseño en el poliéster y después cubrirlo con resina transparente, pero a mí
esta técnica no me gusta mucho porque a la mínima que le des un toque a la tabla, el
diseño se estropeará. La opción que yo prefiero es imprimir el diseño (si es uno
pequeño) en lámina y aplicar la resina por encima.
65
5. ¿Cómo tiene que ser un taller de shaping?
Cualquier sala o taller de shaping tiene que cumplir con unos requisitos mínimos para
poder trabajar a gusto y en condiciones, porque al final es donde se pasa más tiempo.
El taller se divide en varias habitaciones, pero también hay gente que lo hace todo en
la misma.
Las medidas del taller son importantes, normalmente miden 4 metros de largo y 2,5
metros de ancho. En la sala de laminado es muy importante el tema de la ventilación.
Es super importante tener varias salidas de aire para poder ventilar bien la habitación,
ya que la resina es muy tóxica y emite vapores inflamables, de hecho es tan
inflamable que muchas fábricas de tablas de surf han acabado reventando por culpa de
no tener ventilación. Siempre hay que usar guantes y mascarilla. También es
recomendable poner un plástico grande en el suelo a la hora de trabajar, porque si cae
en el suelo, es super difícil de quitarla.
En la sala de shaping o de lijar, la iluminación es muy importante para poder trabajar
en la tabla y poder corregir imperfecciones. Las luces tienen que estar colocadas a
cierta altura, más o menos a la altura de la tabla. Aparte, para poder verlo todo bien y
poder identificar imperfecciones, el color de las paredes es fundamental, tiene que ser
un color que contraste con el blanco de la tabla. Normalmente se pintan de color azul,
verde, negro… En esta sala es imprescindible tener una máquina de extracción de
polvo y varias salidas de aire para poder ventilar, este polvo es super peligroso y
cancerígeno. Y al final hay que limpiarlo todo con un mocho y un recogedor.
Para trabajar bien en el mundo del surfing hay que ser muy limpio y ordenado, porque
hasta la más mínima imperfección se quedará grabada en la tabla para siempre.
Influye hasta el color de la ropa que lleves, lo mejor es no llevar prendas de según que
material de color oscuro, ya que puede desprender partículas que se queden en la
tabla. Hay que ser muy pulcro en general.
66
Després de la “entrevista”, vam seguir parlant i em va proporcionar unes fotografies i videos
reals del seu propi taller. Gràcies a aquestes fotos i videos em vaig poder fer una idea més
ajustada del que és un taller de shaping real i del procés de creació d’una taula de surf, que
era el meu dubte principal.
67
7. Creació
Al haver començat el treball i haver decidit el tema d’aquest, la veritat és que només tenia
una idea clara: fer un vídeo-reportatje sobre el surf, en el que hi sortiria jo i més gent,
combinant diferents tipus de plans i amb música. Aquesta idea semblava bastant bona i a
primera instància semblava factible de realitzar, però no vaig comptar amb el factor de que a
no ser que m’anés a grabar-lo a algún lloc amb millors condicions que Barcelona, seria
complicat. Ara que ha passat gairebé un any des de que vaig començar a pensar en això, se
que haver seguit endavant amb la idea del reportatge hagués sigut un mal pla, ja que durant
aquest període de temps, els dies d’onades bones a la ciutat han sigut més aviat pocs.
Una vegada em vaig adonar de que havia de canviar de part pràctica, vaig començar a pensar
en una altra possible idea. Llavors va ser quan vaig recordar que tenia una taula antiga, en
bastant mal estat a la que li podria donar una segona vida. La intenció era pulir-la del tot i
deixar-la el millor possible amb un altre aspecte, i a la vegada fer un petit reportatge del
procés. Per aconseguir aquest objectius, havia de seguir uns passos dels quals em vaig estar
informant. Vaig fer una gran recerca, mirant vídeos i parlant amb professionals, i així, durant
l’estiu em vaig posar a treballar en la taula.
7.1. Passos a seguir
1. El primer pas de tots va ser fotografiar la taula per així tenir referències a l’hora de
realitzar el disseny. Primer vaig començar a fer esbossos a paper per després
passar-los a digital. Jo vaig utilitzar l’aplicació “Procreate” per fer els dissenys
digitals en 3D.
Més tard vaig modificar els dissenys i van passar a ser l’opció final.
68
Esbossos
A l’hora de fer els esbossos, quan tenia una imatge més o menys clara al meu cap del que
volia aconseguir, vaig decidir reproduir el mateix patró que volia a la taula, a una taula de
“fingerboard” (una disciplina en la que amb una taula de “skate” en miniatura es fan trucs
amb els dits) per provar. El procediment va ser semblant; vaig pintar-la amb l’aerosol i una
vegada sec, vaig pintar el disseny amb un rotulador negre.
També vaig decidir de probar el mateix procediment amb una taula de skate. Vaig utilitzar els
mateixos materials que amb la taula de “fingerboard”, i va quedar bastant bé; així que vaig
decidir començar amb el projecte final.
69
2. Una vegada tenia el disseny que m’agradava, vaig començar a preparar la taula,
netejant-la a fons i treient-li tota la pols.
Seguidament vaig escatar la taula sencera amb un paper d’escata per intentar eliminar
la major part d’imperfeccions i després netejar-la amb un drap i treure-li la pols.
70
3. El tercer pas va ser pintar la taula d’un color base, en aquest cas blanc, amb un
aerosol. Però abans, amb cinta de pintor i un cúter vaig cobrir les parts que no volia
pintar, com els caixetins de les quilles o el “grip”. Una vegada tenia tot llest per
començar a pintar, vaig aplicar una capa de pintura i la vaig deixar secar, i al dia
següent li vaig dona una segona capa perquè quedés uniforme.
71
4. Una vegada la taula estava seca, amb ajuda d’un projector vaig fer l’esquema del
disseny a la taula amb un llapis. Seguidament, amb pintura acrílica vaig pintar la taula
amb ajuda de les línies que prèviament havia dibuixat. Al principi la idea que tenia era
pintar la taula amb un aerosol negre i amb cinta de pintor, però allò hagués sigut
massa complicat, i corria el risc de ratllar la pintura amb el cúter; així que amb la
pintura ho vaig enllestir en un dia i la vaig deixar secar.
72
5. Una vegada ja vaig acabar del tot la taula, era hora de començar a fer fotos i editar el
video que vaig estar grabant durant tot el procés.
73
7.2. Vídeo
Com he comentat abans, a part de la taula també volia fer un vídeo que mostrés els passos
que vaig seguir per arribar al resultat final; doncs bé, al començament vaig pensar en
descartar la idea, ja que pensava que se’m faria complicat dur a terme el procés de la taula i
alhora grabar el video (col·locant les càmeres en diferents angles i controlar la llum i altres
aspectes). Tot i això vaig adquirir tot el material necessari per fer un vídeo, com trípodes i
accessoris, i em vaig posar a grabar.
Per realitzar aquest vídeo, vaig utilitzar dues càmeres, la del meu mòbil (Iphone 8) i una
càmera esportiva Gopro Hero 10 Black.
La major part del procés va ser exercit al terrat de casa meva, on tenia bona llum i molt espai
per treballar a gust. Em vaig adonar que l’hora més òptima per gravar era des de les 17h fins
a les 19:30h, ja que tenia aproximadament una hora i mitja de plena llum i cap al final hi
havia la posta de sol, el que em permetia jugar més amb els plans.
74
75
76
7.2.1. Edició
Per editar aquest vídeo, la meva primera opció era el programa “Adobe Premiere”.
Anteriorment, ja havia fet alguna cosa amb aquest programa, però he de dir que a simple vista
pot resultar una mica complicat; vaig començar a fer proves, però no em convencien, i sabia
que amb un altre programa podia tenir millors resultats, així que vaig optar per un altre
programa d’edició anomenat “InShot” (molt més pràctic per mi).
Abans de començar vaig haver d’escollir una cançó que encaixés amb el vídeo i la temàtica
en general, aquesta va ser Cissy Strut del grup The Meters. Em van agradar molt els
instruments que utilitzen a la cançó, especialment la guitarra que fa la melodia principal; vaig
pensar que era una cançó que s’adaptava perfectament.
A l’hora d’editar no vaig tenir massa problema, tampoc vaig afegir una gran quantitat
d’efectes especials ni cap altra cosa (perquè les meves habilitats d’edició no eren molt
elevades), però tampoc ho veia necessari. Em vaig limitar a posar tots els vídeos en ordre i
anar fent talls al ritme de la música, i al final va quedar un resultat del qual estic molt content.
77
8. Conclusions
Al començament, els meus objectius principals eren els següents: aconseguir la màxima
informació que pogués sobre el surf, tant a nivell mundial com nacional, i acabar coneixent
molt més sobre la seva història i sobre els aspectes més tècnics.
He aprofundit bastant en la història general i aplicada a Espanya perquè tothom pugui saber
com, on i quan va sorgir aquest esport. També m’he centrat a explicar de manera bàsica però
extensa els aspectes importants del surf, com el vocabulari essencial, les parts d’una taula i de
l’onada, entre d’altres. Tot això per acabar concloent que un esport com és el pot tenir un
context molt més ampli del que es pugui pensar.
Crec que al llarg d’aquest últim any, amb tot el treball fet, puc dir que he assolit els meus
objectius i estic orgullós de la meva feina. Però sobretot, em sento molt content d’haver
tingut l’oportunitat de poder deixar-me portat artísticament mitjançant la part pràctica del
treball; he pogut combinar les meves dues passions: el disseny artístic i el surf. I ara, ja
acabat, puc dir que tot ha quedat com jo volia.
Crec que el resultat d’aquest treball, és un document del qual qualsevol persona pot extreure
informació real i rellevant sobre el surf. La meva proposta amb aquest TR, era transmetre la
passió que li pots arribar a agafar a alguna cosa que t’agrada de veritat, i per això l’he fet amb
totes les meves ganes i esforç.
Moltes gràcies.
78
9. Glossari
- Bodyboard: Disciplina semblant al surf en què es va estirat a la taula
- Bottom: Part inferior de la taula de surf
- Cerrote: Quan una onada trenca massa ràpid impedint poder surfejar-la
- Deck: Part superior de la taula de surf
- Jetski: Moto d’aigua
- Nose: Part de davant de la taula
- Offshore: Vent que va des de la costa cap al mar
- Onshore: Vent que va des del mar cap a la costa
- Període: Temps que passa, en segons, entre dues onades seguides
- Shaper: Professional encarregat de fabricar les taules de surf
- Spot: Lloc per fer surf
- Swell: Onatge del mar de fons que arriba cap a la costa
- Tail: Part posterior de la taula
79
10. Bibliografia
- Maubé, Grégory; Cazenave, Sylvain.

Surf. 4a edició. París. Fitway Publishing, 2004. 120 p., 9782752800138
- Pellón, José.
Guía del Surf en España. 2a edició. Espanya. Editorial Everest, 2000. 288p.,
9788424101305
- Lonely Planet.
Los Mejores Lugares del Mundo para hacer Surf. 4a edició. Eduard Portas. Lonely
Planet, 2020. 328p., 9788408240556
- Esparza, Daniel.
La historia del surf en España: De Magallanes a los años 80. 2a edició. Espanya.
CreateSpace Independent Publishing Platform, 2014. 203p., 9781500517809
- Santella, Chris.
Fifty Places To Surf Before You Die: surfing experts share the world's greatest
destinations. 3a edició. Abrams Books, 2019. 224p., 9781419734564
- Grannis, Leroy.
Surf Photography of the 1960s and 1970s. 4a edició. Taschen America Llc, 2018.
397p., 9783836566797
- Warshaw, Matt.
The History of Surfing. 5a edició. Chronicle Books, 2010. 495p., 9780811856003
- Koteen, Casey.
SURF: Las 100 Mejores Olas. 1a edició. Lunwerg, 2022. 240p., 9788418820649
- Orbelian, George.
Essential Surfing. 3a edició. Orbelian Arts, 2019. 310p., 9788409162154
80
Webgrafia
- Red Star Surf School Lanzarote. Historia del Surf: Las diferentes etapas de la historia
[en línia]: Red Star Surf SL [Consulta: 24.10.2022] Obtingut de:
https://www.redstarsurf.com/es/historia-del-surf/
- Surfer Today. The extraordinary surfing life of Duke Kahanamoku [en línia]:
SurferToday.com [Consulta: 17.04.2023] Obtingut de:
https://www.surfertoday.com/surfing/the-extraordinary-surfing-life-of-duke-kahanam
oku
- De las Alas, Nozal. Historia del Surfing: Todo lo que debes saber [en línia]:
Red Bull.com, 12.02.2020 [Consulta: 24.10.2022] Obtingut de:
https://www.redbull.com/es-es/surf-historia-todo-lo-que-debes-saber
- Base Surf Camp. Tipos de tablas de surf y para qué sirven [en línia]: Base Surf Camp,
25.03.2020 [Consulta: 7.11.2022] Obtingut de:
https://basesurfcamp.com/tipos-de-tablas-de-surf/
- Bio Surf Camp. Historia del surf en España. Pioneros y orígenes [en línia]:
BioSurfCamp.com [Consulta: 16.01.2023] Obtingut de:
https://www.biosurfcamp.com/es/historia-del-surf-en-espana-pioneros-y-origenes/
- Calima Surf. Historia del Surf en España - Guía de Surf [en línia]: Calimasurf.com,
20.04.2022 [Consulta: 16.01.2023] Obtingut de:
https://calimasurf.com/es/noticias/historia-del-surf-en-espana
- San Martín, Jeremías. 30 cosas que no sabías sobre la historia del surf en España.
[en línia]: RedBull.com, 10.06.2021 [Consulta: 16.01.2023] Obtingut de:
https://www.redbull.com/es-es/historia-del-surf-en-espana
- Surfer Today. The Surf Riders of Hawaii": the story of the world's first surf book
[en línia]: SurferToday.com [Consulta: 23.01.2023] Obtingut de:
https://www.surfertoday.com/surfing/the-surf-riders-of-hawaii-the-worlds-first-surf-b
ook
81
- Delavega, Timothy T. The Surfriders of Hawaii: THE BOOK [en línia]:
Surfridershawaii.blogspot.com [Consulta: 23.01.2023] Obtingut de:
https://surfridershawaii.blogspot.com/p/the-book.html
- Olo Surf History. Asturias: los comienzos del surf [en línia]: Olosurfhistory.com
[Consulta: 30.01.2023] Obtingut de:
https://olosurfhistory.com/2014/06/10/comienzos-surf-asturias/
- Latas Surf. Historia del Surf en Cantabria [en línia]: Latassurf.com, 22.04.2022
[Consulta: 6.02.2023] Obtingut de:
https://www.latassurf.com/es/blog/historia-del-surf-en-somo-y-loredo/
- Tato & N.B.. Breve historia de los orígenes del surf en las Canarias [en línia]:
Stafmagazine.com, 2.03.2020 [Consulta: 13.02.2023] Obtingut de:
https://stafmagazine.com/news/breve-historia-de-los-origenes-del-surf-en-las-islas-ca
narias/#:~:text=L
- Wolf. Cómo interpretar la previsión de olas [en línia]: Flysurfboards.es [Consulta:

13.03.2023] Obtingut de:
https://www.flysurfboards.es/blog/como-interpretar-un-reporte-de-olas-guia-para-el-p
rincipiante/
- Ortiz-Angulo, Jared. ¿Por qué los vientos Off-shore son a primera hora? [en línia]:
Surferrule.com, 04.8 [Consulta: 13.03.2023] Obtingut de:
https://www.surferrule.com/vientos-off-shore-amanecer/
- Art Surf Camp. Cómo condiciona el viento las olas de un spot. [en línia]:
Artsurfcamp.com, 9.05.2017 [Consulta: 20.03.2023] Obtingut de:
https://www.artsurfcamp.com/blog/como-condiciona-el-viento-las-olas-de-un-spot/
- Single Quiver. Olas y surf en el Mediterraneo. [en línia]: Singlequiver.com, 5.10.2021

[Consultat: 10.04.2023] Obtingut de:
https://www.singlequiver.com/enelpico/olas-surf-mediterraneo/
82
- Fuerte Hoteles. 15 de las mejores playas para hacer surf en Andalucía. [en línia]:
Blog.Fuertehoteles.com, 19.08.2021 [Consultat: 10.04.2023] Obtingut de:
https://blog.fuertehoteles.com/actividades/donde-hacer-surf-andalucia/
- Surfer Rule. Murcia, destino de surfing. [en línia]: Surferrule.com, 05.4 [Consultat:
17.04.2023] Obtingut de:
https://www.surferrule.com/murcia-destino-de-surfing/
- SURF con VIENTO EN BARCELONA - EXPLICANDO TIPOS de VIENTOS.

Surfeando un charco. [enregistrament en vídeo] Barcelona, 3.02.2021. Obtingut de:
https://youtu.be/rPpjvxrXLp4
- Cómo SABER si hay OLAS para surfear (o alternativas de surfing) PARTE 1.

Surfeando un charco. [enregistrament en vídeo] Barcelona, 29.10.2020. Obtingut de:
https://youtu.be/Z40GnI0IiLA
83
84

TR LANZAROTE Lucas

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

TR LANZAROTE Lucas

Cargado por

Información del documento

Descripción original:

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

TR LANZAROTE Lucas

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

1

La història del surf es remunta al Perú del

El surf va arribar a la Polinèsia aproximadament l’any 1700, amb la immigració polinèsia de

L’any 1912 es va convertir en el primer hawaià a entrar a les olimpiades i aconseguir la

Un dels temes a part amb els que el surf està relacionat

3.1. Parts de la taula

3.2. Termes importants:

- Goofy/Regular : Segons el peu que posis davant i darrere, es determinarà la teva

- Wipe Out: Es refereix al moment en el que surfejant l’onada, perds el control de la

- Espuma: És la part on la onada ha trencat. Es caracteritza per ser blanca, i tot un

- Paret: Part de l’interior de l’onada que no trenca.

- Funboard/Evolutiva: La funboard és una mescla entre el longboard i la shortboard,

- Remada: Aquest és el moviment més important dins del

Les onades més grans i importants:

La història comença a finals

A Pipeline se celebra anualment la “Billabong Pro Pipeline”, un dels events més

El primer, ja anomenat anteriorment, és Garrett McNamara, amb l’onada de 78 peus d'alçada

5.1. Els orígens del surf espanyol

La “primera taula” a Espanya:

Després del naixement de l’esport a les principals comunitats anomenades anteriorment, la

“The surfriders of Hawaii”

Això de nou, va augmentar

Jesús Fiochi no només va cobrar rellevància a Cantàbria, ja que anomenat anteriorment, va

5.4.1. Com saber si hi ha onades

Hi ha tres tipus de vents possibles:

- Onshore: El vent és “Onshore” quan ve del mar cap a la costa. Aquest és el

- Cross Shore o Creuat: Si el vent no ve totalment perpendicular amb la costa,

- El tamany: A l'hora de surfejar buscarem onades més o menys grans depenent

- El període: Aquest terme s’utilitza per determinar el temps en segons que

- Barceloneta (Costa del Maresme, Barcelona): Segurament la platja més popular i

- Muchavista (Costa Blanca, Alacant): Situada a la platja de San Juan, a la part de El

- Calblanque (Costa Càlida, Múrcia): La platja perfecta en dies normals per a

- La Chucha (Costa Tropical, Motril): Un spot clàssic de la comunitat que ofereix

- Carboneras (Costa d’Almeria): Un dels punts de referència del surf a Andalusia és

- Cala Mesquida (Mallorca): També coneguda com a S’Arenal de sa Mesquida, pot

2. ¿Cuál crees que sería la tabla ideal para el Mediterráneo?

3. ¿Cuál es el proceso de creación de una tabla de surf?

4. ¿Cómo es el proceso del diseño artístico de una tabla?

7.1. Passos a seguir

- Bodyboard: Disciplina semblant al surf en què es va estirat a la taula

- Bottom: Part inferior de la taula de surf

- Deck: Part superior de la taula de surf

- Jetski: Moto d’aigua

- Nose: Part de davant de la taula

- Offshore: Vent que va des de la costa cap al mar

- Onshore: Vent que va des del mar cap a la costa

- Període: Temps que passa, en segons, entre dues onades seguides

- Shaper: Professional encarregat de fabricar les taules de surf

- Spot: Lloc per fer surf

- Swell: Onatge del mar de fons que arriba cap a la costa

- Tail: Part posterior de la taula

- Maubé, Grégory; Cazenave, Sylvain.

- Wolf. Cómo interpretar la previsión de olas [en línia]: Flysurfboards.es [Consulta:

- Single Quiver. Olas y surf en el Mediterraneo. [en línia]: Singlequiver.com, 5.10.2021

- SURF con VIENTO EN BARCELONA - EXPLICANDO TIPOS de VIENTOS.

- Cómo SABER si hay OLAS para surfear (o alternativas de surfing) PARTE 1.

También podría gustarte