Heartlands Heroes: Heartland's MC Books 1 & 2 Dani Wyatt: Visit To Download The Full and Correct Content Document: Att
Heartlands Heroes: Heartland's MC Books 1 & 2 Dani Wyatt: Visit To Download The Full and Correct Content Document: Att
Heartlands Heroes: Heartland's MC Books 1 & 2 Dani Wyatt: Visit To Download The Full and Correct Content Document: Att
https://ebookmass.com/product/prizefighter-a-bbw-bad-boy-sports-
romance-heartland-heroes-book-2-1st-edition-lana-love/
https://ebookmass.com/product/a-rebels-seduction-a-bbw-military-
romance-heartland-heroes-rebel-autos-book-2-lana-love/
https://ebookmass.com/product/heavyweight-a-bbw-bad-boy-sports-
romance-heartland-heroes-book-1-1st-edition-lana-love/
https://ebookmass.com/product/a-rebels-honor-a-bbw-military-
romance-heartland-heroes-rebel-autos-book-1-lana-love/
Camelot Misfits MC (Books 1-3) Xavier Neal
https://ebookmass.com/product/camelot-misfits-mc-
books-1-3-xavier-neal/
https://ebookmass.com/product/rebel-boss-a-bbw-military-romance-
heartland-heroes-rebel-autos-book-4-lana-love/
https://ebookmass.com/product/sully-a-dark-age-gap-mc-romance-
royal-bastards-mc-belfast-northern-ireland-book-4-dani-rene/
https://ebookmass.com/product/savage-kings-mc-virginia-
books-1-6-lane-hart-d-b-west/
https://ebookmass.com/product/rebel-a-dark-friends-to-lovers-mc-
romance-royal-bastards-mc-belfast-northern-ireland-book-5-dani-
rene/
HEARTLANDS HEROES
HEARTLAND’S MC BOOKS 1-2
DANI WYATT
Copyright © 2023
by Dani Wyatt
DEDICATION
NEWSLETTER
Stalkers welcome
CHAIN
Book 1
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Grab These
WRATH
Book 2
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Epilogue
Grab These
HAMMER
Book 3
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
The Heartlands MC Series
Get it F r E e
Dani’s Other Books
Let’s Stay Connected!
About Dani
Thank you
D E D I C AT I O N
A NOTE TO MY READERS:
I appreciate every one of you.
GET
FREE exclusive short stories and epilogues!
No spam!
NEWSLETTER
S TA L K E R S W E L C O M E
Meadow
Chain
Agafarem no més que las duas que més directament nos interessan:
la nostra, ó sigui la que forma’l poble catalá y la que ha lograt
imposarsens, ó sigui la castellana. No entrarem á estudiar la basca, ni
cap altra de las moltas que podriam classificar, puig que’ns sortiriam
del nostre propósit, pera’l que’m basta demostrar, que entre
nosaltres y’ls nostres dominadors hi ha prou diferencias pera ser
considerats com dos pobles distints. No farem tampoch un verdader
estudi antropológich, etnográfich ni etnológich de l’un y del altre, ni
dels individuos de que’s forman, puig lo nostre objecte no requereix
sinó la demostració d’aquellas diferencias, ab indicacions dels efectes
que han produhit en la marxa histórica del nostre pays. Es, ademés,
innegable, que per més que á Espanya puguin trobarse moltas
varietats, grupos y sub-grupos, los més marcats per llurs carácters,
més que distints, diversos y fins oposats, son los dos de que anem á
ocuparnos. Los demés s’aproximan á l’un ó á l’altre dels dos, de lo
qué’n resulta que mirats en globo los pobladors actuals de la part
espanyola de la Península, poden classificarse en duas grans
agrupacions: la central-meridional, personificada en la gent
castellana, y la pirenáica ó nort-oriental, de la que formem part
nosaltres. La agrupació central meridional te per centre las duas
Castellas y s’extén á totas las regions que van ser reconquistadas dels
moros per las armas castellanas: la agrupació nort-oriental se
compon dels antichs Estats que formaren la Confederació aragonesa-
catalana, deventshi afegir tots los que ocupan las vessants de part
d’ensá dels Pirineus, fins al golf de Cantábria. Tots aquestos Estats y
regions, fins los que parlan llengua distinta, tenen mes punts de
contacte ab lo temperament y carácter catalá que ab los dels
habitants del centre y del mitjorn de la Península.
¿Que més que’l quijotisme podia donar lloch á la sens rival epopeya
castellana, que no ha sigut encara cantada per cap dels poetas de la
decadencia de que va ser principal causa, tal vegada perque lo
dessangrament que va imposar al pays venia á ploure sobre mullat?
¿Quin poble sinó un de tant idealista y divagador en la generalisació
com lo castellá, s’hauria trobat en aptitut d’empendre lo
descubriment, conquista, població y assimilació de las Américas, ni
s’hauria atrevit á tal empresa en las circunstancias en que’s trobava?
Som amichs de la justicia, y puig la passió no’ns treu lo coneixement,
no tenim cap inconvenient en consignar que, al nostre entendre, la
epopeya castellana pot posarse al costat al menys de las més
grandiosas que’s trovan en la historia que coneixém. Gran y de las
que presentan menys miserias al costat de las grandesas, es la
epopeya de las ciutats gregas, baluart inexpugnable contra las
invasions de las extensas unificacions assiáticas; epopeya que
comensa per los heroichs combats al voltant dels murs, de Troya, y
després de passar per las maravellosas lluytas en que un grapat
d’homens lliures deturava aquells aixams de milions d’esclaus
conduhits fins á llurs platjas per un amo, acaba ab lo passeig triunfal
de la superioritat grega fins al cor de la India, extenentse á son pás
fins prop de las murallas xinas per l’un costat, y per l’altre fins mes
ensá de l’Egipte. Plena de grandesas, pero també de miserias, fou la
lluyta que mes tart degué sostenir la Europa cristiana contra la forsa
espasmódica que’l Korán comunicava als pobles; lluyta que va donar
lloch á las creuhadas. Mes ni aquestos fets, ni altres de menos
trascendencia que’ns admiran en la historia, sobrepujan al culminant
del poble castellá. Los grechs y’ls creuhats van mantenir, es veritat, lo
centre de la civilisació y de la cultura en Europa; pero lo génit
castellá va doblar de cop y volta llur imperi en lo món. No hi ha cap
altre fet humá que pugui comparárseli en conseqüencias.
En tal situació, puig tots los indicis confirman que no pecan de molt
exagerats los judicis que acavem d’extractar, va comensar Castella la
seva gran empresa. Mes si tal era la situació del pays, lo carácter dels
seus habitants estava en lo mes brillant de sos períodos. La lluyta de
vuyt sigles contra’ls moros havia endurit los cossos y retrempat las
voluntats. La tendencia castellana estava ja imposada á tots los que
en la reconquista havian sigut los auxiliars directes de Castella,
havent aquesta absorvit los diferents Estats que se havian anat
formant, enmotllantlos á son afany d’unitat y concentració. La guerra
contra’ls infidels havia exaltat l’esperit del poble en favor d’una
religió que tan be s’avenia ab son temperament y carácter, al meteix
temps que la llicenciosa vida de campanya, si per un costat l’havia
empobrit, per altre li havia despertat l’afany de riquesas, que no
sabia adquirir per medi del travall, puig que en tants sigles de
trastorns n’havia quasi perdut l’agre. La religió y la set d’or, en
extrany pero molt explicable maridatje, van acabar de decidirlo á las
difícils empresas pera las quals se sentia ab vigor sobrat. La iglesia, al
dirse católica, no li deixava dupte de que aspirava á la unificació
religiosa del género humá, y no devia tardar á fer aplicació del
exemple. La tendencia generalisadora castellana prompte y
lleugerament va fer la repartició del mon. La direcció espiritual
tocava de dret á Roma; la temporal á Castella. Per aixó per tot arreu
ahont va anar, hi portava capitans y missioners. Los uns guanyavan
ánimas pera’l catolicisme religiós; los altres conquistavan terras y
vassalls pera la corona, que era lo punt central, lo Papa del
catolicisme polítich que somiava.
Mes totas aquestas figuras, cada una de las quals podria donar lloch
á un poéma, van ser luego eclipsadas per las dels verdaders héroes de
la empresa. Cortés llensantse ab alguns centenars d’homens á la
conquista de un imperi poderosament organisat, que semblava que
tregués de la terra exércits pera oposarse al invasor, y tenint prou pit
pera cremar las naus, tallantse aixis tota retirada; Pizarro fent lo
meteix en lo Perú, y dominant l’Estat mes fort de la América sens
altres elements que’ls que uns quants particulars podian
proporcionarli, y que á més de ser pochs estavan sempre mal
avinguts, van col·locarse á tal altura, que tot lo demés va empetitirse.
La epopeya castellana te episodis que no’s trovan en cap altra.
Aquells soldats aventurers, operant en un mon completament nou,
ab los auxilis á centas ó mils lleguas de distancia, obrant per la
intuhició del génit, van endevinar lo sistema únich que pot aplicarse
á las conquistas de payssos misteriosos, y avuy meteix encara, si
Inglaterra es la primera potencia colonial y sap ferse respectar de
tots los pobles mitj civilisats, no ho dèu sinó á l’ús dels recursos
diplomátichs y medis estratégichs y táctichs que va inventar Hernán
Cortés en la conquista de Méjich. Y ¡quín cop d’ull tenian! Los punts
escullits per ells com assiento de las primeras colonias, son encara
los que avuy acaparan tot lo comers d’América. Las primeras
barracas construhidas per Cortés portaren lo nom de Vera Cruz, y
Vera Cruz es lo gran port de Méjich. La metrópoli de la América del
Sud en lo Pacífich es Lima, y l’emplassament de Lima y fins los plans
de la ciutat son obra de Pizarro. En tota la gran epopeya castellana hi
vessa la vida. D’una de las expedicions parcials al interior del Perú,
realisada per Gonzalo Pizarro, se’n separa un capitá obscur,
Francisco Orellana, y llensantse á un riu, á bordo d’un mal bergantí
construhit per sos meteixos soldats al mitj de las soletats de las
alturas dels Andes, segueix la corrent, y acompanyat sols d’algunas
dotzenas d’homens, sens temor á lo desconegut ni á las tribus
guerreras de que té indicis, emprén lo riu de las Amazonas, y per
entre mitj de rocas, y de salvatjes enemichs, á punt á cada moment
de veures arrossegat per las corrents cap á la ruina, arriva ab la gent
famolenca y despullada á la embocadura, y’s trova navegant en
l’Atlántich. Havia atravessat tot lo continent americá, desde l’un al
altre mar, en condicions tals, que ni avans havia tingut qui’l precedís,
ni ha tingut després qui l’imités. ¡Y aquest fet, com cent y cent
d’altres, es sols un petit epissodi de la gran epopeya castellana!
No tenim espay ni es lo nostre objecte detallar los fets que hem tocat
per incidencia. Deixem de bon grat al que vulgui empéndrela, la
tasca de cantar la exuberant epopeya del poble castellá. Al fi que’ns
proposém, nos basta haver cridat la atenció dels lectors envers unas
empresas que sintetisan l’apogéo de la rassa més idealista y
apassionada per las abstraccions de totas las de Europa. Lo maridatje
estrany de l’esprit religiós ab la sed d’or; l’afany de conquistar totas
las conciencias pera Roma y tots los pobles del món pera Castella, no
va reduhirse en la empresa americana al descubriment y á la
conquista. L’idealisme castellá va proposarse més, molt més encara:
va volguer unificar aquells extensos continents, y assimilarse
aquellas rassas innumerables. Va imposarlos no sols la religió, sinó la
llengua, las costums, los usos, y fins las preocupacions y’ls prejudicis;
va subjectarlos á las sevas lleys y als seus goberns, ab la pretensió de
tenirlos sempre fidels y sumisos á pesar de la distancia. Pera
conseguirho, va haver de dessangrarse, y portant al nou món la vida
ja escassa de que gosava en lo món vell, lo poble castellá va quedar
tan anémich y debilitat que no ha pogut encara restaurar sas forsas.
La gran epopeya americana te per final la trista decadencia de
Castella. Va succehirli lo meteix que á aquellas matronas, que á copia
d’engendrar y criar fills y mes fills, hi perden no sols la hermosura y
las gracies de la juventut, sinó també la salut y las forsas. Quan se
veu á una d’aquestas mares, débils prematurament decaygudas,
rodejada d’una munió de fills y fillas que ab llur alegre bellugadissa y
en lo brillejar dels ulls mostran ben clar que arrivarán á fer bon
paper en lo món, lo sentiment general la acull ab veneració y
respecte. Iguals sentiments té dret á exigir dels pobles civilisats la
gent castellana. Si algú pretén menysprearla per la fatal situació en
que’s troba, pot ben be alsar lo cap y mostrar ab orgull sa prole, més
numerosa, molt més, que la de qualsevol altre poble del món.
“Compadeixeume, si voleu, y tingueume llástima, pot dir ab la veu
entera que usava en sos bons temps: pero respectéu y fins veneréu la
debilitat y pobresa de vida en que m’ha deixat la mes explendent de
las empresas dels temps moderns. Si estich caduca y postrada, á
l’altra banda dels mars, la vida de que’m vaig despendre anima més
d’un continent. Una vintena de nacions parlan allí la meva llengua,
tenen las costums y usos, y guardan encara las tradicions que de mi
van rebre. Son carn de la meva carn y per llurs venas circula la sang
que jo vaig transmétrels. Vejeulas avuy en la forsa de la juventut,
inquietas, volubles y bulliciosas, no desmentint aixis llur orígen: pero
¡deixeulas acabar de fer y arrivar á la edat reposada! Per ara ab tota
llur bellugadissa, han lograt ja establir en lo nou món institucions
novas, sostenintlas y arrelantlas á copia de perturbacions y sacrificis
de tota mena. ¿Quí sab lo que’l pervenir las reserva? Cent indicis
diuhen que han de cumplir una missió trascendental en la historia: la
d’armonisar l’individualisme saxó ab l’autoritarisme llatí, unint la
llibertat y la democracia en un admirable consorci en que’s condensi
una nova época de civilisació y de cultura.”
Quan los elements que forman lo carácter aixís d’un individuo com
d’un poble están desequilibrats, la decadencia es sempre fatal. Si’l
desequilibri prové del predomini de la imaginació sobre la reflexió,
de l’afany de lo abstracte ab preferencia á lo real, com es lo cas en lo
temperament y carácter castelláns, los efectes de la decadencia no
sols los experimenta lo poble ó individuo que s’hi troba, sinó que’ls fa
sentir als que están ab ells units per relacions de qualsevol especie.
Lo carácter imaginatiu ab passió per lo abstracte es eminentment
generalisador, y la generalisació fa naixer fatalment lo desitj
d’absorció y l’afany de predomini. Lo qui generalisa, dona á totas las
solucions que imagina la condició de veritats absolutas, y quan se
creu en possessió de la veritat s’afigura fer un favor als altres si tracta
d’imposársela. En aixó’s distingeix del carácter oposat, ó sigui
d’aquell en que lo desequilibri prové del predomini de la reflexió
sobre la imaginació, del afany de lo real y positiu ab preferencia a lo
ideal y abstracte. Aquestos carácters, com veurem al analisar lo
catalá, al arrivar á la decadencia, sols ells experimentan sos efectes,
sens ferlos sentir als que ab ells están relacionats. L’excepticisme, la
indiferencia los fa tancar dintre de casa seva, y entremitj de sas
parets vejetan y’s consumen. Per desgracia de las regions espanyolas,
lo carácter del grupo predominant pertanyia á la classe dels
desequilibrats per excessiva tendencia al idealisme abstracte, y de
son decahiment n’han hagut de patir totas.