Full download text book at textbookfull.

com

The India Korea CEPA An Analysis of

Industrial Competitiveness and
Environmental and Resource Implications
Sudhakar Yedla
DOWLOAD HERE

https://textbookfull.com/product/the-india-korea-
cepa-an-analysis-of-industrial-competitiveness-
and-environmental-and-resource-implications-
sudhakar-yedla/

DOWLOAD NOW

Download more textbook from textbookfull.com

More products digital (pdf, epub, mobi) instant
download maybe you interests ...

Quantitative Regional Economic and Environmental

Analysis for Sustainability in Korea 1st Edition
Euijune Kim

https://textbookfull.com/product/quantitative-regional-economic-
and-environmental-analysis-for-sustainability-in-korea-1st-
edition-euijune-kim/

Handbook of Material Flow Analysis: For Environmental,

Resource, and Waste Engineers, Second Edition Paul H.
Brunner

https://textbookfull.com/product/handbook-of-material-flow-
analysis-for-environmental-resource-and-waste-engineers-second-
edition-paul-h-brunner/

The Coinsurance Effect of Corporate Diversification: An

Empirical Analysis of the Accounting and Economic
Implications 1st Edition Dominik Nußmann (Auth.)

https://textbookfull.com/product/the-coinsurance-effect-of-
corporate-diversification-an-empirical-analysis-of-the-
accounting-and-economic-implications-1st-edition-dominik-nusmann-
auth/

An Environmental History of India From Earliest Times

to the Twenty First Century Fisher

https://textbookfull.com/product/an-environmental-history-of-
india-from-earliest-times-to-the-twenty-first-century-fisher/
Human Resource Development in South Korea: Theory and
Cases Doo Hun Lim

https://textbookfull.com/product/human-resource-development-in-
south-korea-theory-and-cases-doo-hun-lim/

Resource and environmental management Third Edition.

Edition Bruce Mitchell

https://textbookfull.com/product/resource-and-environmental-
management-third-edition-edition-bruce-mitchell/

Protein carbonylation : principles, analysis, and

biological implications Ros

https://textbookfull.com/product/protein-carbonylation-
principles-analysis-and-biological-implications-ros/

Industrial environmental management: engineering,

science, and policy Das

https://textbookfull.com/product/industrial-environmental-
management-engineering-science-and-policy-das/

Measurement Analysis and Remediation of Environmental

Pollutants Tarun Gupta

https://textbookfull.com/product/measurement-analysis-and-
remediation-of-environmental-pollutants-tarun-gupta/
SPRINGER BRIEFS IN ECONOMICS

Sudhakar Yedla
Choongjae Cho

The India–Korea
CEPA
An Analysis
of Industrial
Competitiveness and
Environmental and
Resource Implications
SpringerBriefs in Economics
More information about this series at http://www.springer.com/series/8876
Sudhakar Yedla Choongjae Cho
•

The India–Korea CEPA

An Analysis of Industrial Competitiveness
and Environmental and Resource Implications

123
Sudhakar Yedla Choongjae Cho
Indira Gandhi Institute of Development Korea Institute for International
Research (IGIDR) Economic Policy (KIEP)
Mumbai, India Seoul, Korea

ISSN 2191-5504 ISSN 2191-5512 (electronic)

SpringerBriefs in Economics
ISBN 978-981-13-2927-2 ISBN 978-981-13-2928-9 (eBook)
https://doi.org/10.1007/978-981-13-2928-9

Library of Congress Control Number: 2018957674

© The Author(s), under exclusive licence to Springer Nature Singapore Pte Ltd 2019
This work is subject to copyright. All rights are reserved by the Publisher, whether the whole or part
of the material is concerned, specifically the rights of translation, reprinting, reuse of illustrations,
recitation, broadcasting, reproduction on microfilms or in any other physical way, and transmission
or information storage and retrieval, electronic adaptation, computer software, or by similar or dissimilar
methodology now known or hereafter developed.
The use of general descriptive names, registered names, trademarks, service marks, etc. in this
publication does not imply, even in the absence of a specific statement, that such names are exempt from
the relevant protective laws and regulations and therefore free for general use.
The publisher, the authors and the editors are safe to assume that the advice and information in this
book are believed to be true and accurate at the date of publication. Neither the publisher nor the
authors or the editors give a warranty, express or implied, with respect to the material contained herein or
for any errors or omissions that may have been made. The publisher remains neutral with regard to
jurisdictional claims in published maps and institutional affiliations.

This Springer imprint is published by the registered company Springer Nature Singapore Pte Ltd.
The registered company address is: 152 Beach Road, #21-01/04 Gateway East, Singapore 189721,
Singapore
Acknowledgements

The work presented in the monogram was conducted during 2014 at Korea Institute
of International Economic Policy (KIEP), Seoul, Republic of Korea under their
prestigious Visiting Fellows Program. Professor Sudhakar Yedla was a Visiting
Fellow at KIEP during May–June 2014 and is thankful to KIEP for the financial
support provided in the form of fellowship. The material has been submitted to
KIEP as a fellowship report and the same was published as a compilation of works
by visiting scholars as part of KIEP publications series of visiting fellows.

v
Contents

Introduction . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 1
Pattern of Trade Between India and the Korean Republic . . . . . . . . . .. 2
Export and Import Pattern for India and Korea During
2009–2013 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 2
Comprehensive Economic Partnership Agreement (CEPA)—Basic
Constructs and Key Features . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 13
Impacts of CEPA on Trade Between India and Korea . . . . . . . . . . . . .. 17
Effect on Industrial Competitiveness in India and Korea by Revealed
Comparative Advantage (RCA) Method of Analysis . . . . . . . . . . . .. 17
Effect on Industrial Competitiveness in India and Korea by Relative
Trade Advantage (RTA) Method of Analysis . . . . . . . . . . . . . . . . .. 21
Qualitative Analysis of CEPA’s Impact on the Environment and
Natural Resources Base in India and Korea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 29
Environmental and Natural Resources Implication of Bilateral
Trade Agreements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 33
References . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 67

vii
About the Authors

Prof. Sudhakar Yedla is a Full Professor of Environmental Policy at Indira

Gandhi Institute of Development Research (IGIDR), Mumbai, an internationally
renowned policy think tank in India. He is also serving as a Court Member (Board
Member) for the Central University of Jharkhand, India. He had earlier worked at
Institute for Global Environmental Strategies (IGES), Japan as a Policy Researcher,
and University of Ulsan, South Korea, as a Professor; at the National Institute of
Technology (NIT), Warangal, India, as a Professor; at Asian Institute of
Technology (AIT), Thailand, as a Visiting Professor; at National Institute of
Environmental Studies (NIES), Japan, as a NIES Fellow and as a Visiting Scholar
at New Jersey Institute of Technology (NJIT), Newark, USA. Earlier, he had served
the World Bank, FAO, Sida, UNESCAP, UNEP, IGES and UNDP as an interna-
tional consultant.
He works in the area of urban environmental management and policy and cli-
mate change mitigation. He was the Director for a multinational research initiative
on transportation and climate change funded by Sida. He has published about 110
international journal papers, articles, books and won about 12 international fel-
lowships. He shares an equal passion for research and teaching and taught at a
number of national and internationally renowned institutions.
He has graduated with a degree in Civil and Environmental Engineering and has
Masters and Doctorates from the Indian Institute of Technology (IIT), Kharagpur,
India. He was a Postdoc at Asian Institute of Technology (AIT), Thailand, and
received a diploma in International Environmental Law from the United Nations
Institute for Training and Research (UNITAR), Switzerland. He has completed a
course in Environmental Economics and Development Policy from the World Bank
Institute, Washington D.C., USA.

Dr. Choongjae Cho is Senior Director General of Research Planning and

Coordination Department at Korea Institute for International Economic Policy
(KIEP), Seoul, Korea. Before this, he was Head of the South Asian Team at the
same institution. He is also an Adjunct Professor at the Graduate School of
International Studies at Hankuk University of Foreign Studies (HUFS), Seoul,

ix
x About the Authors

South Korea. He is a member of the board in the Korean Association of Indian

Social Science Research and the Institute of Indian Studies Korea. He is an expert
on Indian economy and the economic cooperation between Korea and India. He
graduated from Pusan National University (Busan, South Korea) in Economics and
obtained his PhD from HUFS. He was a Visiting Scholar of Claremont Graduate
University in USA.
Abstract

The work presented in this book analyses the positive impact of the India–
Korea CEPA on trade flow between these two countries, effect on the competi-
tiveness of firms both in India and Korea by employing revealed comparative
advantage (RCA) and relative trade advantage (RTA) methods. It explores related
issues further, including negative effects of the India–Korea CEPA on the envi-
ronment and natural resources, and develops a framework of impact assessment for
a future and comprehensive study on environmental impacts of CEPA. The book
explains, in qualitative terms, such possible negative impacts of India–
Korea CEPA, and argues that such externalities from bilateral trade need to be
internalized in order to have the benefits of improved trade trickle down to the
lower strata of the society on equitable terms.

xi
Introduction

The Indian economy, which remained inward looking and resorted to import sub-
stituting economic policies in the past, has opened doors to international markets
during a decade long economic reforms that took place in the 1990s. Since then, the
outlook for India in international trade has changed and has come a long way, with
current exports and imports at 330 billion USD and 480 billion USD, respectively.
However, India’s share of international trade is abysmal and need to be augmented
further and deeper if the Indian dreams of becoming a developed nation were to come
true. While the West has traditionally been a strong trade partner, Indian government
is now looking towards East Asia for improved trade prospects. The Comprehen-
sive Economic Partnership Agreement (CEPA) between India and Korea and also
between India and Japan (Nataraj and Ashwani 2014) are a few such steps towards
increased trade with East Asian countries.
The work presented in this book analyses the positive impact of the India-Korea
CEPA on trade flow between these two countries, effect on the competitiveness
of firms both in India and Korea by employing Revealed Comparative Advantage
(RCA) and Relative Trade Advantage (RTA) methods. It explores related issues
further, including negative effects of the India-Korea CEPA on the environment and
natural resources, and develops a framework of impact assessment for a future and
comprehensive study on environmental impacts of CEPA. The book explains, in
qualitative terms, such possible negative impacts of India-Korea CEPA, and argues
that such externalities from bilateral trade need to be internalized in order to have the
benefits of improved trade trickle down to the lower strata of the society on equitable
terms.

© The Author(s) 2019 1

S. Yedla and C. Cho, The India–Korea CEPA, SpringerBriefs in Economics,
https://doi.org/10.1007/978-981-13-2928-9_1
2 Introduction

Pattern of Trade Between India and the Korean Republic

Export and Import Pattern for India and Korea During

2009–2013

Economic prosperity of a country depends a lot on its international trade strategies.

India during its pre-economic reform period suffered from import substitution poli-
cies and not taking advantage of post-war trading opportunities in the world. The set
of economic reforms that took place in India during 90s and increased globalization
has resulted in an improved investment relationship between India and Korea.
To this effect India has been part of various multi-lateral trade organizations such
as World Trade Organization (WTO), International Monitory Fund (IMF), and the
Doha round in WTO. Further, there are various regional initiatives among ASEAN,
SAARC and bilateral cooperation with China, Korea and Japan (GoI 2009; Nataraj
and Ashwani 2014). With these trade agreements, Indian exports and imports have
increased significantly in the last two decades. The present pattern of Indian exports
and imports are presented in Figs. 1, 2, 3, 4 and 5, extracted from the Recent Economic
Survey of India and Ministry of Commerce and Industry, Government of India (GoI
2014).

Fig. 1 Total Indian exports and imports during 2007–2012. Source Extracted from Economic Sur-
vey 2013–14, Government of India
Pattern of Trade Between India and the Korean Republic 3

Fig. 2 Details of Indian exports to different countries. Source Extracted from Economic Survey
2013–14, Government of India

Fig. 3 Details of Indian imports from different countries. Source Extracted from Economic Survey
2013–14, Government of India

The United Arab Emirates, USA and Singapore lead the list of Exports with a
major share accounted for by these countries. The bulk of India’s imports come
from China, UAE, Switzerland, Saudi Arabia and USA. These patterns are shown in
Figs. 2 and 3.
Petroleum, Gems & Jewellery, transport equipment led Indian exports to countries
as listed above. Indian imports are dominated by petroleum, gold, pearls, machinery
and transport equipment. These trends and patterns are presented in Figs. 4 and 5.
The India-Korea bilateral trade has taken a boost with both countries signing the
Comprehensive Economic Partnership Agreement (CEPA) which allows for reducing
non-tariff barriers, liberalizing trade in the services sector, enhancing cooperation in
investment, and economic cooperation. Tables 1 and 2 present the pattern of exports
4 Introduction

Fig. 4 Details of Indian exports of different products. Source Extracted from Economic Survey
2013–14, Government of India

Fig. 5 Details of Indian imports of different products. Source Extracted from Economic Survey
2013–14, Government of India

and imports between India and Korea during the period 2009–2013. The products
traded are clustered into sixteen groups based on the HS code (2007). Table 3 presents
such clustering which is used for further analysis in this study.
Korean share of global exports has increased from 3.49 to 5.40 which indicate
the growth of Korean economy in international trade. The share of Korea in global
imports has remained constant except a steep increase in the year 2013. Korean
exports to India have almost doubled during the last 6 years which indicates an
increasing bilateral trade activity between these important countries in the region.
Korea’s imports from India have seen a 50% rise during the same period. Though
the share of Korean exports to India to its overall exports has increased during the
analysis period, it is still stands at a mere 2.03%. Imports from India are even more
Table 1 Pattern of Korean exports and imports from India during 2007–2013
Korean exports and imports from India
Year World total Total Korean Share in the Exports to Ratio Total world Total Korean Share in the Imports Ratio
exports (1000 exports global India imports (1000 imports global from India
USD) (1000 USD) exports (%) USD) (1000 USD) imports (%)
2007 10,639,608,799 371,477,104 3.49 6,600,039 1.78 11,202,055,457 356,541,365 3.18 4,624,421 1.30
2008 13,588,239,677 422,003,479 3.11 8,977,063 2.13 14,608,035,389 435,309,586 2.98 6,581,241 1.51
2009 11,080,294,474 363,531,064 3.28 8,013,290 2.20 11,722,874,822 323,143,782 2.76 4,141,622 1.28
Pattern of Trade Between India and the Korean Republic

2010 13,566,467,034 466,591,351 3.44 11,434,596 2.45 14,409,044,427 425,649,574 2.95 5,674,456 1.33
2011 16,476,684,255 555,666,036 3.37 12,654,078 2.28 17,330,468,017 524,894,383 3.03 7,893,573 1.50
2012 16,198,369,763 547,770,061 3.38 11,922,037 2.18 17,223,594,505 519,510,795 3.02 6,920,826 1.33
2013 10,349,268,517 559,121,437 5.40 11,375,792 2.03 11,675,138,718 515,720,226 4.42 6,180,152 1.20
Source Calculated by the author using data from World Integrated Trade Solutions (WITS) of the World Bank
5
 6

Table 2 Pattern of Indian exports and imports from Korea during 2009–2013
Indian exports and imports from Korea
Year World total Total Indian Share in the Exports to Ratio Total world Total Share in the Imports Ratio
exports (1000 exports global Korea imports (1000 imports global from Korea
USD) (1000 USD) exports (%) USD) imports (%)
2009 11,080,294,474 176,722,587 1.59 3,772,265 2.13 11,722,874,822 266,401,554 2.27 8,229,752 3.09
2010 13,566,467,034 220,408,496 1.62 3,634,463 1.65 14,409,044,427 350,173,258 2.43 9,922,318 2.83
2011 16,476,684,255 301,483,251 1.83 4,549,869 1.51 17,330,468,017 462,397,821 2.67 12,362,469 2.67
2012 16,198,369,763 289,434,140 1.79 4,076,363 1.41 17,223,594,505 488,645,826 2.84 13,675,088 2.80
2013 10,349,268,517 336,611,389 3.25 4,495,540 1.34 11,675,138,718 465,887,034 3.99 12,426,660 2.67
Source Calculated by the author using data from World Integrated Trade Solutions (WITS) of the World Bank
Introduction
Pattern of Trade Between India and the Korean Republic 7

Table 3 Grouping of export and import product

HS group Classification (HS 2007 code) Product description
I 1–10 Agriculture and fisheries products
II 11–24 Food products and beverages
III 25–28 Mining
IV 29–40 Chemical
V 41–43 Rubber
VI 44–49 Timber and paper
VII 50–67 Textile
VIII 68–71 Non-ferrous metal
IX 72–83 Basic metal products
X 84 General machinery & equipment
XI 85 Electronic equipment and components
XIII 87 Automobiles
XII 86, 88–89 Other transport equipment
XIV 90–91 Precision machinery products
XV 92–97 Other industrial products
XVI 98–99 Others
Source Developed by the author using information from World Integrated Trade Solutions (WITS)
of the World Bank

meagre, with only 1.2% of Korean imports coming from India. This presents a great
potential for trade between these two nations.
Indian exports in general have doubled during the analysis period with its share in
global export rising from 1.59 to 3.25%, a hundred percent increase. Indian imports
have seen an increase from 2.43% to almost 4% as a share of global imports. Indian
exports to Korea and imports from Korea have increased during the analysis period
but the percentage share in overall exports and imports has declined which indicated
that the even more active international trade with other partner countries. Share of
Indian exports to Korea has been lower than the imports from Korea.
Indian exports to Korea are traditionally dominated by groups such as Mining,
Chemicals, Textiles, non-ferrous metal, basic metal products, food & beverage and
general equipment & machinery. Over the period of analysis the agriculture and
fisheries products have grown by over 10 times, becoming one of the dominant export
commodities along with the traditionally dominant groups. Non-ferrous metal and
mining groups, on the other hand, have shown a declining trend. Trends are shown
in Table 4 and Fig. 6.
Traditionally Korean exports to India are dominated by manufacturing products
such as electronics, mechanical and transport equipment, steel and chemicals and
these products represent a large share in Korea’s exports to India. In the year 2009
Korean exports to India were dominated by groups including chemicals, basic metal
products, general machinery & equipment, electronic equipment and components and
8 Introduction

Table 4 Pattern of growth in Indian exports to Korea at a product grouping level during 2009–2013
Indian export (1000 USD) to Korea with details at a level of grouping of products
Group Product Year Percentage
category change
between
2009 and
2009 2010 2011 2012 2013 2013
I Agriculture 20,501 26,477 66,075 279,033 262,635 1181.11
and fisheries
products
II Food products 181,178 315,586 267,069 367,734 504,392 178.40
and beverages
III Mining 2,299,985 1,321,420 2,073,534 1,275,568 1,151,188 −49.95
IV Chemical 361,709 384,660 559,788 516,676 608,226 68.15
V Rubber 28,095 30,520 39,585 44,774 57,588 104.98
VI Timber and 8110 7390 4064 2831 2580 −68.19
paper
VII Textile 206,141 378,131 325,034 286,845 366,278 77.68
VIII Non-ferrous 126,360 149,128 113,157 175,355 55,310 −56.23
metal
IX Basic metal 344,113 833,170 885,381 901,410 1,108,875 222.24
products
X General 102,891 96,528 93,472 100,239 133,806 30.05
machinery &
equipment
XI Electronic 42,437 30,899 60,779 62,235 70,394 65.88
equipment and
components
XIII Automobiles 23,588 22,341 23,072 27,030 22,414 −4.98
XII Other 4179 7304 1127 733 8784 110.20
transport
equipments
XIV Precision 8494 11,844 16,832 13,485 26,439 211.27
machinery
products
XV Other 5331 6819 13,621 21,072 12,906 142.08
industrial
products
XVI Others 9153 12,245 7280 1344 103,725 1033.30
Total 3,772,265 3,634,463 4,549,869 4,076,363 4,495,540 19.17
Source Calculated by the author using data from World Integrated Trade Solutions (WITS) of the
World Bank
Pattern of Trade Between India and the Korean Republic 9

25,00,000 Agriculture and Fisheries

Products
Food Products and
Beverages
Mining
20,00,000
Chemical

Rubber
15,00,000 Timber and Paper

Textile

Non-ferrous Metal
10,00,000
Basic Metal Products

General machinery &

Equipment
5,00,000 Electronic Equipment and
Components
Automobiles

Other Transport Equipments

0
2009 2010 2011 2012 2013

Fig. 6 Trends of Indian exports groups to Korea during 2009–2013. Source Calculated by the
author using data from World Integrated Trade Solutions (WITS) of the World Bank

automobiles. Korean exports to India have seen a high growth during 2009–13 in
rubber products, non-ferrous metals and chemicals while trends remained unchanged
for other traditionally dominant groups. Though continuing its dominance in exports,
automobiles group has shown a negative trend in exports to India. Table 5 and Fig. 7
present these trends reflected in Korean exports to India.
10 Introduction

Table 5 Pattern of growth in Korean Exports to India at a product grouping level during 2009–2013
Korean export (1000 USD) to India with details at a level of grouping of products
Group Product Year
category 2009 2010 2011 2012 2013 Percentage
change
between
2009 and
2013
I Agriculture 296 174 215 823 247 −16.47
and fisheries
products
II Food 10,904 11,998 13,131 8786 9398 −13.82
products and
beverages
III Mining 524,462 675,213 907,338 903,358 802,884 53.09
IV Chemical 1,351,328 2,147,981 2,469,318 2,600,881 3,011,267 122.84
V Rubber 7022 7850 8673 15,254 21,268 202.89
VI Timber and 138,236 176,579 190,107 152,413 191,469 38.51
paper
VII Textile 129,153 147,371 175,188 165,375 142,872 10.62
VIII Non-ferrous 26,539 22,778 62,161 186,473 180,693 580.86
metal
IX Basic metal 1,716,935 2,237,315 2,575,660 2,362,491 2,077,177 20.98
products
X General 1,211,243 1,885,408 1,937,731 1,920,521 1,624,387 34.11
machinery &
equipment
XI Electronic 1,337,172 1,775,912 1,850,858 1,457,996 1,699,099 27.07
equipment
and
components
XIII Automobiles 1,028,093 1,343,626 1,524,346 1,511,836 1,194,114 16.15
XII Other 364,008 790,350 686,275 399,949 127,313 −65.02
transport
equipments
XIV Precision 138,721 167,148 207,048 189,672 240,290 73.22
machinery
products
XV Other 29,178 44,893 46,029 44,548 51,508 76.53
industrial
products
Total 8,013,290 11,434,596 12,654,078 11,922,037 11,375,792 41.96
Source Calculated by the author using data from World Integrated Trade Solutions (WITS) of the
World Bank
Another random document with
no related content on Scribd:
The Project Gutenberg eBook of El mètode
objectiu
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States
and most other parts of the world at no cost and with almost no
restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it
under the terms of the Project Gutenberg License included with this
ebook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the
United States, you will have to check the laws of the country where
you are located before using this eBook.

Title: El mètode objectiu

Author: Ramón Turró

Release date: July 24, 2024 [eBook #74097]

Language: Catalan

Original publication: Barcelona: Llibreria Catalònia, 1927

Credits: digital editor: Joan Queralt Gil

*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK EL MÈTODE

OBJECTIU ***
 El mètode objectiu
Ramon Turró

juny 1927

Aquest text ha estat digitalitzat i processat per

l'Institut d'Estudis Catalans, com a part del projecte
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.
 Capítol I
Valor de la psicologia introspectiva. Descripció dels fenòmens psíquics.
Il·lusions a les quals hom s'exposa en descriure'ls. El què resulta d'aquesta
observació aplicada als fenòmens psíquics. Necessitat de posar en relació
els fenòmens psíquics amb els fenòmens fisiològics. Com aquesta relació
és compresa per H. Ebbinghaus i Th. Gustau Fechner. Teoria energètica de
W. Ostwald. Tesi del paral·lelisme de W. James. Examen d'aquesta tesi.
Necessitat d'establir una relació entre el fenomen psíquic i el fenomen
fisiològic de la mateixa manera que hom posa en relació els fenòmens físics
o químics amb llurs condicions causals respectives. Com els fenòmens
físics són units a llur causa. El què nosaltres anomenem condició del
fenomen físic. El què nosaltres coneixem, per mitjà de la condició, de la
causa que realment, determina el fenomen físic. Aplicació del mateix criteri
a l'estudi de la successió psico-fisiològica. Pas del paral·lelisme al
determinisme. Exemples. Procés mental del qual depèn.

Ens és suficient un examen interior per a comprendre que no ens cal

cap coneixement d'anatomia ni de fisiologia del sistema nerviós per a
tenir esment dels fenòmens que s'acompleixen a la consciència. Si
admetéssim amb Buffon que el sensori és una massa gelatinosa sense
cap importància, tindríem d'aquests fenòmens el mateix
coneixement que nosaltres en tenim. És en el nostre fur interior que
la prova de llur existència és feta; llurs qualitats, llurs modalitats i
llur durada no poden ésser objectes d'observació més que per
l'examen introspectiu.
Aquest examen ha estat practicat des de diferents punts de vista.
Mentre els uns s'han preocupat sobretot d'observar com els estats
psíquics es succeeixen segons llur semblança, llur contigüitat, llur
associació, d'altres han preferit considerar-los agrupats segons els
elements que els composen, cercant de veure com s'edifica la vida
psíquica complexa. Tots, no contrastant, han emmenat llur
observació segons un criteri naturalista; seria tan injust de negar tota
valor a la ciència així constituïda com de negar la valor de la
mineralogia, que diferencia o identifica els caràcters amb els quals es
presenten els cossos en la natura.

La valor real d'una ciència així constituïda és purament descriptiva.

El mineralogista, per a distingir la sal comú, acumula dades i més
dades; una, per exemple, és la del pes específic; el mineralogista no
cerca pas d'explicar aquest pes pel dels elements que entren en la
composició de la sal. Això mateix podem dir quant al psicòleg;
havent descobert que hi ha estats que s'associen per llur semblança,
per exemple, ell no se'n serveix pas per explicar aquest lligam ni
aquesta similitud; es limita a observar-los empíricament, sense posar
en evidència la condició a la qual això respon. Per altra banda, no li
sembla que ho hagi de tenir en compte.

Pel simple fet de descobrir introspectivament que certs fenòmens

estan lligats a d'altres, es figura explicar els uns pels altres; en
realitat no ha fet sinó descriure llur relació recíproca. Hom ha dit –i
donem això com a exemple– que el més o menys d'interès que
nosaltres portem a la percepció dels objectes depèn de l'associació
d'aquest estat amb d'altres de naturalesa afectiva; així s'explicaria
l'esforç psíquic anomenat atenció. És clar que hom no ha fet altra
cosa que descriure el concurs d'altres factors en l'atenció; la condició
que determina el fet mateix de l'atenció resta inapreciada.

La veritat és que sempre, introspectivament, expliquem els fenòmens

els uns pels altres –d per c, c per b, b per a–; el què nosaltres fem
amb aquesta operació és passar una revista retrospectiva dels
fenòmens a b c d revista conforme a les constatacions fetes de llurs
relacions recíproques; però quant a la condició que ha establert per
endavant aquestes relacions, res en aquesta operació no tendeix a
fer-la visible. Creure el contrari és fer-se la mateixa il·lusió que si,
havent sortit de París o de Berlin, creguéssim que els pobles a b c d,
succesivament trobats, són al país perquè els hi veiem; el cert és que
els hi veiem perquè hi són. Però com ha esdevingut que les nacions
en qüestió s'hagin format en el país on viuen? Heus aquí el què
ignora el viatger qui constata llur existència.

Com ha esdevingut que els fenòmens psíquics es succeeixin segons

un cert ordre preestablert? Com ha esdevingut que els fenòmens
considerats isoladament són el que són? Això és el què ignora el
psicòleg quan es limita a observar-los, sigui un per un, sigui en sèrie,
des del punt de vista de la seva pròpia consciència.

En el mateix ordre de fenòmens estrictament lògics llur successió

resta també inexplicada. Quan nosaltres diem que de tals premisses
se'n desprèn tal conseqüència, tenim la il·lusió que aquesta ha estat
condicionada per aquelles; ens figurem haver procedit amb el
rigorisme del físic quan estableix una relació entre la desviació de la
llum i la densitat del medi que travessa. En apariència la similitud és
perfecta; en efecte, el físic diu que sempre que la condició
s'acompleixi, la desviació del raig lluminós es produirà;
semblantment el psicòleg pot afirmar que, donades tals premisses,
sempre apareixerà tal estat de consciència i no pas un altre; ell en
coneix la condició.

En reflexionar ens donem compte que entre les dues maneres de

procedir no hi ha similitud. Quan el físic ens ensenya que la refracció
depèn d'una condició, vol dir que neix d'una causa; nosaltres ens la
representem sota la forma de la densitat. Però quan el psicòleg
presenta la conseqüència com a condicionada per les premisses, no
vol pas dir que en aquestes es trobi la causa d'aquella. Conforme a les
lleis de l'empirisme admet que les premisses són estats precedents,
fenòmens purs; i és així que l'observació introspectiva li ha permès
de descriure el pas de les premisses a la conseqüència, sense que
tingui la pretensió de posar en evidència la condició determinant
d'aquest pas, o sigui la seva causa.

Altrament fora si –infidel al seu punt de vista empíric– hagués

admès com a pressuposat un principi intel·ligent d'on emanaria, com
de sa deu natural, la comprensió de les premisses amb la de la
conseqüència com llur derivació obligada, per obediència a una
impulsió imposada des de dalt; d'aquesta manera els fenòmens se'ns
presentarien relligats per un llaç causal. Però si, per endavant, hem
fet professió de fe empírica, ens trobem en l'obligació de no acceptar
sinó el què és observable; de dos o molts fenòmens successius, allò
que primer es presenta a l'observació és els fenòmens isolats, i
després llur successió; no és matèria d'observació, car no és un
fenomen, ni la força eficient pressuposada que crea els fenòmens, ni
la força eficient que els relliga uns als altres; totes dues són matèria
de concepció, però no d'observació.

Hi ha, però, escoles filosòfiques que sostenen que, per l'experiència

interna, hom percep d'una manera immediata el llaç causal que
regeix la successió de certs fenòmens psíquics. Àdhuc hi ha bon
nombre de psicòlegs que han fet professió de fe empírica i que
pensen així mateix; en aquesta creència es fonamenta l'anomenada
experiència interna.

No hi ha com fixar bé el sentit dels temes per arribar a entendre's;

altrament cadascú en fa ús en una accepció distinta, i això porta
confusions greus i pertorbadores. En el món exterior estimem
empíric tot fenomen o conjunt de fenòmens sotmesos a l'observació
directa amb independència de llur origen causal. Així la desviació de
la línia dreta que sofreix la imatge del bastó ficat a l'aigua, la
descomposició de la llum que travessa un prisma, la projecció a
l'horitzó llunyà de l'oasis del desert, són estimats fenòmens empírics
mentre que són observats independentment de la condició causal
que els determina; però quan nosaltres els lliguem a aquesta condició
i quan els veiem presentar-se, d'una manera invariable i constant,
sempre que el raig lluminós travessi medis de densitats diferents,
deixem de qualificar-los d'empírics.

Altre exemple: un medicament –la quinina que guareix el

paludisme– és un remei empíric mentre nosaltres ignorem per què
guareix o com determina aquest efecte. El dia que observem que la
quinina mata la plasmòdia, el remei ja no ens semblarà tan empíric,
per la sola raó que estableix un lligam causal entre el medicament i la
seva acció curativa.

El mineralogista classifica els cossos naturals identificant els

caràcters que són comuns a un grup i diferenciant els que no són
propis a aquest grup; diem d'ell que segueix un mètode empíric
perquè no es proposa de recercar en virtut de quines condicions els
caràcters són comuns, ni quines són les condicions causals
determinants de les diferències; es limita a observar les coses tal com
la natura les presenta, sense passar més enllà d'aquesta inspecció
immediata. En el llenguatge comú i ordinari que emprem per
expressar les nostres idees, és això el què anomenem empíric;
empírica, també la ciència naixent que es fonamenta en aquesta
manera d'observar, la més senzilla de totes.

La introspecció, per la seva banda, ens mostra també els fenòmens

interns en llur qualitat de fenòmens idèntics o diferenciables els uns
dels altres; en aquesta successió ininterrompuda d'esdeveniments
que apareixen i desapareixen en la consciència, quan solament tenim
en compte els fets mateixos i l'ordre segons el qual es succeeixen els
uns als altres, nosaltres els considerem sota un aspecte empíric.

És clar que si som kantians, si creiem la intel·ligència constituïda per

virtualitats preexistents que ens permeten de comprendre la qualitat,
la relació, la quantitat d'aquests fenòmens, tot canvia; les
esmentades virtualitats són la condició per mitjà de la qual ens
esdevenen comprensibles. Esguardats des d'aquest punt de mira ja
no seran empírics; no ens limitem a observar-los tal com ens els
presenta la introspecció immediata sinó a través d'una concepció que
ens serveix per a explicar-los. Tampoc ho seran si pressuposem
l'existència d'un principi que, per un acte de prensió de la matèria
sensorial, concep en ella distintament la qualitat o la intensitat o la
connexió causal de la successió dels estats. Tant ací com en el cas
anterior, ens semblarà que verifiquem –per veritables experiències
internes o com a dades de l'observació– una sèrie d'enunciats o de
proposicions; aquell qui no esguarda els fets des d'aquestes posicions
mentals no pot de bon grat acceptar aquesta manera de fer.

Purificats de tot prejudici personal o d'escola som unànims a

convenir que hi ha sensacions de caràcters diferenciats, imatges,
associacions, una successió d'estats lligats els uns als altres en una
forma lògica, emocions, impulsions sexuals, apetències tròfiques. És,
però, inadmissible que nosaltres poguem observar interiorment un
principi intel·ligent o qualsevol gènere de categories; ni aquest
principi ni aquestes categories són fenòmens; no es tracta ja
d'observació o d'experiència empírica, sinó de pures concepcions de
caràcter personal.

El psicòleg, tancat dins la seva pròpia consciència, es troba davant

d'una multitud de fenòmens que apareixen i desapareixen sense que
pugui exactament conèixer ni les condicions que cal realitzar per a
llur aparició, ni el què cal fer perquè s'esborrin. Descobreix identitats
o diferències i no aconsegueix de trobar la raó d'unes i d'altres; es
dóna compte que estan en relació les unes amb les altres i no
comprèn quina condició preestablerta regeix aquesta relació;
descobreix impulsions, apetències vives, tendències vehements; i
com no suposem que es tracti d'un imaginatiu, sinó d'un observador,
no pot reeixir a trobar l'origen d'aquestes forces psíquiques, ni pot
explicar llur manera d'ésser i de desenvolupar-se. Igual que un
mecànic que no tingués idea de la força elèctrica que fa accionar un
mecanisme molt complicat, només observa que tal peça es mou
d'una manera, tal altra d'una manera diferent, que més lluny una
tercera resta immòbil i tot de cop entra en joc i s'engrana amb les
altres; no pot penetrar el mecanisme secret que determina aquests
moviments tan variats i la reciprocitat de llurs accions. Com sigui
que resisteix a la temptació de suposar una força misteriosa que ho
posa tot en moviment, i com que es concreta únicament a allò que
observa, crea una psicologia sense ànima, una ciència de fenòmens
purs que es mouen dins del temps com ombres, que venen, passen i
s'esvaeixen sense que li sigui possible d'endevinar com esdevé que
sigui així.

La introspecció purament empírica no dóna gaire més que aquest

espectacle, desencoratjador pel qui aspira a explicar tot allò que ell
no pot fer sinó descriure. Si aquests fenòmens es desenrotllen davant
d'un subjecte informat –en una forma o altra– de llur agent
productor o causal, ell els explicarà bé o malament, però els
explicarà. Però hem arribat a un temps on hom està sobresaturat
d'explicacions metafísiques. Les descripcions purament empíriques
no ens són odioses com aquestes explicacions, però no ens satisfan.
Nosaltres desitgem amb vehemència deslliurar els fenòmens psíquics
de llurs condicions causals per poder-los explicar com el físic explica
els fenòmens de la física, el químic els de la química, el fisiòleg els de
la biologia. Estudiats en sèrie indefinida ens apareixen flotants i
despresos de tot lligam causal, la qual cosa ens dóna un sentiment de
contrarietat; és necessari de sortir d'aquesta situació angoixosa.
Tots aquells que aspiren a reduir els fenòmens psíquics a la categoria
dels fenòmens físics i dels fenòmens químics han acumulat treballs
de valor decisiva destinats a demostrar que deuen ésser estretament
lligats al funcionament del sistema nerviós. La conseqüència
d'aquesta immensa tasca és que ningú dubta avui que tota
modificació psíquica s'acompanya d'una despesa fisiològica. Però la
foscor més espesa regna quant a la relació a establir entre el què és
fisiològic i el què és psíquic. El problema és de palpitant actualitat.
No ha estat plantejat entre fenomen i fenomen, entre la condició
fisiològica elemental i la condició psíquica –també elemental– que
se'n desprèn, tal com ha estat fet en química o en física. El problema
està plantejat d'una manera general, comprensiva, abraçant tots els
casos particulars. Quina relació hi ha entre el fet fisiològic i el fet
psíquic, entre l'ànima i el cervell? Les solucions proposades varien
segons que les tendències de l'autor siguin metafísiques o
empíriques.

H. Ebbinghaus creu que la doctrina de les localitzacions és

incompatible amb la hipòtesi que fa del cervell l'instrument de
l'ànima. Si fos així, l'ànima seria auditiva a una regió, visual al costat,
i així successivament; aquesta ànima topogràfica li sembla
inacceptable. Ultra això, la suposició que l'ànima pugui per ella sola
–o d'una manera espontània– provocar reaccions nervioses, és
inconciliable amb el principi de la conservació i de la transformació
de l'energia. Al seu parer la teoria més viable és la del paral·lelisme
psico-físic entès en sentit metafísic. Les dues sèries –objectiva l'una,
subjectiva l'altra– dependrien de la mateixa realitat presentant-se
sota dos aspectes, tant que allò que és vist i tocat en l'espai és la cosa
mateixa percebuda com a tocada i vista en la consciència.
En el fons la tesi de H. Ebbinghaus és la mateixa que la de Th.
Gustau Fechner, el qual creu que la diferència que existeix entre el
què és físic i el què és psíquic no depèn més que del punt de vista on
nosaltres ens col·loquem per observar l'un i l'altre. Pensar amb el
cervell i concebre el cervell pensant, és veure el pensament per dintre
o per fora; és talment com quan nosaltres mirem un objecte buid: per
dintre és còncau, per fora és convex, i no contrastant és el mateix
objecte.

Amb les tesis metafísiques d'aquest gènere passa –quan hom les
examina fredament– el mateix que amb totes les qüestions
experimentals que són plantejades fora de llur medi natural: hom no
les resol pas; hom les planteja de nou i en termes tals que esdevenen
insolubles. Ens trobem satisfets i decebuts alhora; la qüestió resta tal
com era abans; solament que nosaltres no ens en adonem, distrets
com estem per la concepció metafísica.

Nosaltres ens proposem, per exemple, de determinar quina classe de

relació pot existir entre la reacció objectiva provocada per l'excitació
de la sensibilitat gustativa i la sensació sàpida; en lloc de resoldre la
qüestió nosaltres la desplacem quan diem que és de la reacció
mateixa de les neurones sensitives excitades que brolla en la
consciència l'efecte sensorial. No sabem –ni podem saber– si és o no
la mateixa cosa la que determina l'un o l'altre efecte; està per damunt
de la nostra observació, és suprasensible. El què nosaltres desitgem
conèixer d'una manera concreta, és la relació entre allò que en els
elements nerviosos es mostra en forma d'una reacció físico-química i
allò que, en la consciència, es presenta en forma d'una modificació
psíquica; poc ens interessa tot el què, més enllà del món dels
fenòmens i de l'observació, determina efectivament els efectes
constatats. La qüestió que ens interessa de veritat subsisteix
pràcticament de la mateixa manera, i reclama la seva solució, tant
després com abans d'una explicació sobre la legitimitat de la qual no
tenim intenció d'emetre judici en aquest lloc.

W. Ostwald és de parer que tota vegada que el treball del pensament

està indissolublement lligat a un consum d'energia –tal com el
treball físic–, no hi ha cap dificultat per a concebre'l energèticament
a la manera dels altres fenòmens naturals. El fet en què es funda la
conclusió és absolutament exacte; és indubtable que el fenomen
psíquic està lligat a una despesa d'energia fisiològica com a un
precedent sense el qual la seva existència no es concep. Quant a la
conclusió derivada del fet ens sembla més que fosca; és
inintel·ligible.

Concretament hom no comprèn què significa quan hom sent a dir

que convé de concebre i de pensar energèticament. En
l'encadenament circular de les transformacions energètiques mai no
es destrueix una quantitat d'energia sense que no se'n crei una
quantitat equivalent en una altra forma; d'ací es desprèn que en la
idea d'energia està continguda la idea de reversibilitat en una forma
mecànica. Però tot allò que no és reversible no pot ésser revertit i és
impossible de concebre-ho com a energia; és, doncs, un mot que no
té cap sentit.

Des del punt de vista on es col·loca Ostwald cal concebre, com a base
i origen del pensament –o més genèricament del fenomen psíquic–
una despesa fisiològica; el fenomen psíquic seria una transformació
energètica d'aquesta despesa. Però en esguardar les coses de més
prop, si cerquem d'evaluar la quantitat d'energia creada per l'aparició
del fenomen nou, hem de reconèixer que no n'ha creada gens. El
concepte d'energia no és aplicable ací perquè ens trobem en
presència d'un fenomen que no és reversible en forma mecànica. El
cicle de les transformacions energètiques es tanca en el domini de
l'objectivitat i de la fisiologia, però no usurpa el de la subjectivitat.

W. Ostwald pretén que sobre aquest punt sofrim la influència d'una

concepció falsa, que ens ve de Plató, i en virtut de la qual establim
una distinció fonamental entre la vida mental i la vida física. Aquesta
concepció no ens ve pas de Plató, i no és una concepció; és l'expressió
d'un fet empíric; en la seva qualitat de tal hom no té dret a refusar-la.

El què realment presta a confusió, és de no diferenciar la condició

fisiològica del fenomen psíquic condicionat, i d'identificar allò que
l'observació ens presenta com a distint; els fenòmens d'una sèrie no
poden soldar-se als de l'altra, energèticament. Relacionar els uns i els
altres amb l'energia és forçar el terme, és emprar el mot en un sentit
metafísic que no té res a veure amb la seva accepció científica.

Entre els fenòmens fisiològics o d'ordre físico-químic que es

desenrotllen en la intimitat de la substància nerviosa, i els fenòmens
psíquics que sorgeixen simultàniament en la consciència, W. James
creu que no hi ha sinó un simple paral·lelisme. En el capítol VI dels
seus Principis de Psicologia, desenvolupa amplament aquesta tesi.
Admet sense dificultat que si hom descomposa l'estat de consciència
en els seus elements, cada un s'acompanya de la reacció local que li
correspon, però sempre com a fet simplement paral·lel; concep tan
deslligada la relació de les dues sèries que creu que els fenòmens
psíquics poden subsistir independentment del procés cerebral.

W. James formula la tesi del paral·lelisme des d'un punt de vista

empíric; amb ella enuncia un fet. L'existència d'aquest fet pot ésser
demostrada per l'observació? Dos fenòmens paral·lels són dos
fenòmens que coincideixen en el temps sense acció recíproca, com
dos trens que van amb igual velocitat cadascun per la seva via. És així
com es comporten els fenòmens psíquics en relació amb els
fenòmens físics? Estudiem-ho breument.

Nosaltres prenem certa dosi d'alcohol; per un encadenament de

fenòmens que no cal recordar ara, l'alcohol actua sobre el sensori i hi
determina un canvi de l'estat objectiu; aquest canvi és de naturalesa
físico-química; nosaltres no en coneixem la fórmula, però ningú no
dubta de la seva realitat. Mentre aquest procés es desenrotlla en la
intimitat de la substància nerviosa, un sentiment d'alegria apareix a
la consciència. Existeix entre els dos fenòmens una pura
coincidència? L'home, quan no ha tingut de preocupar-se de tesis
que li calia sostenir, sempre ha comprès que la modificació psíquica
segueix la ingestió d'alcohol com qualsevol altre fenomen d'ordre
físic o d'ordre químic segueix la condició –establerta per endavant–
de la seva aparició.

Cas semblant; una espina ens fereix. Ningú no creu –i W. James

menys que cap altre– que la dolor consecutiva a aquesta excitació
coincideix amb ella. Entre l'espina i la dolor establim una connexió
causal, com fem entre la densitat del medi i la refracció de la llum,
com fem entre la commoció dels cossos que vibren i el so. Si aquesta
relació entre el fet fisiològic i el fet psicològic no fos concebuda sota
la forma d'una connexió causal, el físic no estaria autoritzat a
formular, com una proposició experimental, que el so respon a una
vibració; li caldria limitar-se a dir que coincideix amb ella. La lògica
emmena el físic a creure que existeix entre la vibració i el so una
relació més pregona que una coincidència paral·lela; els mateixos
motius de lògica porten, naturalment, a creure que hi ha quelcom
més que una pura coincidència entre l'alcohol i el sentiment
exhilarant, entre l'espina i la dolor.

Deixem, ara, aquests casos relativament senzills per passar a

l'observació d'un altre de més complex: un procés patològic modifica
el funcionament dels centres superiors. Cal admetre que la ideació
depriment o delirant acusada per la consciència del boig és paral·lela
a aquest procés? O bé, cal admetre, entre el procés i l'estat mental
que el segueix, l'existència de la mateixa relació de causa a efecte que
hi havia entre l'alcohol i l'alegria, entre l'espina i la dolor?

Sempre que es presenten alhora a la nostra consideració la condició i

el fenomen psíquic consecutiu, no dubtem a afirmar que la relació
que lliga els dos ordres de fets és de naturalesa causal; refusem del
nostre esperit la idea d'un paral·lelisme com una hipòtesi sense
fonament. Però quan la introspecció acusa estats, els orígens
fisiològics dels quals ens són desconeguts –com les modificacions del
pols cerebral comprovades pel pletismògraf, l'augment de les
combustions constatat pel termòmetre, una activitat més gran del
quimisme demostrada per l'anàlisi–, llavors la idea del paral·lelisme
reapareix perquè no ens és possible de descobrir la connexió causal
que lliga aquesta energia fisiològica amb els fets psíquics que es
desenvolupen en la consciència. Si, amb esperit veritablement
imparcial, ens demanem com és que concebem aquesta sèrie flotant
d'estats psíquics com simplement paral·lela a l'activitat cerebral, ens
cal confessar que la concebem així perquè no podem anar més enllà;
ens sentim impotents per a discernir entre aquestes dues sèries de
fenòmens –interns els uns, objectius els altres– la connexió causal
establerta immediatament quan es tractava de fenòmens que es
presentaven més fàcils i elementals. És llur complexitat mateixa qui
ens manté en la nostra actitud expectant.

Nosaltres afirmem que entre ells hi ha una correlació perquè no

coneixem llur relació. Els creiem concomitants perquè ignorem el
lligam que regeix llur successió; paral·lels, perquè així es presenten i
no perquè ho siguin. N'hi hauria prou que poguéssim establir llur
relació perquè aquest paral·lelisme s'esvaís, tal com desapareixen els
coneixements provisionals quan hem atès la certitud definitiva.

La teoria del paral·lelisme és un compàs d'espera, no una conclusió.

Quan el problema es planteja d'una manera general, la immensa
majoria dels fisiòlegs dubten a dir llur opinió, puix que no poden
posar en evidència la naturalesa del llaç que lliga els fenòmens; dir-
los paral·lels és emetre una hipòtesi que no compromet a res. Però
quan la qüestió es concreta a casos particulars i ben definits, quan es
tracta de precisar la relació que pot existir entre l'excitació i la
sensació, la impulsió psico-motriu i el moviment, etc., no hi ha ningú
que admeti el paral·lelisme; àdhuc els mateixos defensors d'aquesta
doctrina es comporten aleshores com els partidaris més decidits del
lligam causal.
I no contrastant, el problema que es planteja entre el procés cerebral
i la consciència és el mateix que el que hom plantejà en el seu temps
–encara que d'una manera més limitada–, per exemple, entre
l'excitació i la sensació, ja que aquesta sensació per senzilla que sigui
és tan psíquica com pugui ésser-ho la concepció més elevada.
Psíquic, segons la diferenciació cartesiana fonamental, és el fet donat
en el temps pur; no és psíquic tot allò que està situat en el temps i en
l'espai.

En la nostra temptativa de definir la naturalesa de la relació que

uneix el fet psíquic amb el fet fisiològic no tenim la pretensió de
renovar la tesi pertorbadora del materialisme. Abans de tot la
recusem per metafísica. Reconeixem que existeix en l'ordre empíric
un veritable dualisme entre les sèries psíquiques i els fenòmens
fisiològics; però creiem que les sèries psíquiques no són pas flotants;
tenen un llaç que les lliga a llur condició causal de la mateixa manera
que els fenòmens físics estan lligats a la condició externa que els
determina. Si en aquest punt la qüestió es presenta fosca i de solució
difícil, això no és degut a que no lliguem el fet psíquic al fisiològic
d'igual forma com el físic relaciona els fenòmens que estudia amb la
causa exterior, fent abstracció del concepte metafísic d'aquesta
causa, a la manera també com el fisiòleg encadena els fets biològics
fent abstracció de tot principi vital, de tota mena d'esperit vital.

El materialisme i l'espiritualisme coincideixen a projectar sobre la

qüestió una ombra espessa. Si solament el situem fora del con
d'ombra, el problema es presentarà amb més claredat que no com
poden imaginar-se'l el gran nombre dels que viuen sota la
preocupació de la matèria o de l'esperit.
Com és que el físic considera que els fenòmens estudiats per ell no
són arbitraris? És perquè els veu dependre d'una causalitat que
sempre els determina, i d'una manera idèntica, un cop li són
conegudes les causes de les quals deriva l'efecte.

Prenem la producció del so; sabem com el físic arriba a formular la

dada científica més elemental referent a aquest fenomen, i com
aquest coneixement es fonamenta en una connexió causal invariable.
Per a poder atribuir els efectes acústics experimentats als objectes
respectius que els determinen, cal que ens representem aquests
darrers per un cert nombre d'imatges. El timbre especial del so de la
campana és atribuït a aquest objecte que per endavant ens figurem
fred, resistent, de color bronzejada, d'una forma particular; però
aquestes representacions no tenen res a veure amb la causa real que
determina el timbre, puix si nosaltres no les posseíssim, la campana
no deixaria de sonar de la mateixa manera; el timbre seria relacionat
amb la seva causa, solament que nosaltres només ens la
representaríem per aquest sol caràcter.

La suma d'imatges constitueix, doncs, el mitjà subjectiu de què

disposem per a preveure l'efecte sensorial especial que determina la
campana quan tocarà. Aquesta previsió està plenament justificada;
és producte de l'experiència. L'acció mateixa que crea en l'oïda un
timbre especial crea damunt de la pell una impressió de frescor i en
els ulls una certa color: és tanmateix lògic i natural que cada una de
les imatges de l'objecte, isoladament, evoqui en la nostra memòria
les altres imatges que ens són proporcionades per sentits diferents.
Si nosaltres imaginem ara que els cossos que sonen a la nostra orella
vibren davant dels nostres ulls, insensiblement s'establirà un lligam
entre la imatge del moviment vibratori i la imatge acústica
consecutiva. Constatem que en el nostre esperit s'ha formulat el
judici: tot allò que vibra és sonor. De la mateixa manera que, abans,
per la sola representació visual de la campana podíem preveure
l'efecte acústic d'aquesta causa obrant sobre l'oïda, preveiem
actualment –d'una manera més general– quin efecte acústic
determinarà allò que apareix als nostres ulls en la forma d'una certa
vibració. Experiències ulteriors, més rigoroses que l'experiència molt
simple que acabem d'indicar i que solament és preparatòria,
contribueixen a arrelar en el nostre esperit la certitud que la causa
que obra sobre la nostra orella només pot produir efecte sensorial
amb la condició que vibri.

Aquesta vibració –hom ho veu– no és pas la causa del so, així com les
imatges que ens permeten de conèixer el timbre propi de la campana
no són la causa d'aquest timbre. És solament el mitjà subjectiu del
qual nosaltres disposem per a conjecturar a quin moment un so va a
actuar sobre la nostra oïda. Aquest mitjà l'anomenem condició
causal; ella ho és, en efecte, donat que la imatge de l'objecte que
vibra no és arbitrària i no és espontània; la imatge és imposada per la
causa mateixa que, en obrar sobre l'oïda, determina el so.

Si l'haguéssim anomenat causa segona, aquesta denominació hauria

estat impròpia perquè de causa no n'hi ha més que una, la que
produeix l'efecte sensorial. La condició vol dir el fenomen intern que
ens permet de preveure a quin moment la causa real va a determinar
l'efecte acústic; però no és causa de res. Car, què sabem de la causa
real per mitjà de la condició? Exactament el què sabíem abans, és a
dir, que determina un efecte acústic; però quant a aquesta causa no
sabem ni més ni menys del què sabíem. Malgrat això, hem adquirit –
pel sol fet d'haver-nos assegurat que el seu efecte serà produït per
mitjà de la condició, un coneixement del més alt interès personal.

No ens moguem del mateix tema. Continuant l'estudi de la condició

observem, gràcies a certs artificis anomenats experiències, que a
mesura que la imatge visual acusa un augment del nombre de
vibracions en la unitat de temps, el to s'eleva; a mesura que el
nombre de les vibracions disminueix, el so esdevé més greu.
Constatem també que quan les vibracions es fan més amples, el so és
més intens. És així que el coneixement s'engrandeix i es completa.
Abans sabíem a quin moment la causa obrava sobre l'oïda; podem
ara dir per endavant quan i com obrarà, segons les condicions de la
vibració.

Un cop el camí és obert a la investigació, molts homes generosos s'hi

llancen i descobreixen meravella darrera meravella, sense preguntar-
se mai quina és la causa; no miren més que l'efecte produït sobre els
sentits en tals i tals condicions. Quant a la naturalesa d'aquesta causa
–objecte etern de litigi per a l'especulació–, no saben, avui que saben
tantes coses, ni més ni menys que el físic novell que observa per
primera vegada la coincidència del so i de la vibració. Amb tot, com
que convé de representar-se la causa pel seu efecte sensorial, és a dir,
per la imatge, diuen en llur llenguatge corrent: la vibració determina
el so; la seva freqüència, l'alçària del to; la seva amplitud, la
intensitat del so. Però amb això ells no volen pas dir que la
representació vibratòria, concebuda com a fenomen i determinant el
fenomen consecutiu, sigui realment la que obra com a causa. L'ideal
que els obliga a aquest difícil encadenament lògic no és altre que el
desig i la necessitat d'arribar a preveure quan i com un efecte nou
sorgirà d'una cosa existent, amb independència absoluta de tota
voluntat personal; el què ells no desitgen conèixer en essència, el què
no està sota llurs sentits, ho abandonen a l'obscuritat de l'inconegut.

Aquest mateix criteri, ànima viva de la ciència experimental, ha de

regir també la forma de la investigació psico-fisiològica. La
proposició “el so ve d'un cos que vibra” no està més ben demostrada
per al físic que per al fisiòleg aquesta altra: “una commoció psíquica
pressuposa una commoció nerviosa”.

Està provat d'una manera extraordinàriament exacta que la

suspensió de l'activitat fisiològica, sigui per interrupció de la irrigació
sanguínia, sigui per acció dels anestèsics, o per qualsevol altra causa,
determina infal·liblement la suspensió de la vida psíquica; aquesta
retorna des que l'activitat fisiològica es restableix. Ha estat provat pel
pletismògraf que l'activitat interior creix o disminueix d'acord amb
l'activitat circulatòria; creix o disminueix també amb la intensitat
dels recanvis bioquímics. Finalment, si hom destrueix una part
determinada de la massa cerebral, hom suprimeix alhora
determinats fenòmens psíquics. Malgrat aquests fets i d'altres de la
mateixa naturalesa, no arribem a comprendre, i menys encara a
demostrar, la subordinació experimental del fet psíquic al fet
fisiològic. Llur paral·lelisme passa flotant davant els nostres ulls
sense que poguem anar més lluny i descobrir el nus causal, el motiu
de successió que relliga un fenomen a l'altre. Estem, en front
d'aquest espectacle, en la mateixa situació que es troba el físic quan
es limita a constatar que allò que emet un so és un cos vibrant. El
físic no estableix pas una connexió causal entre la vibració i el so;
s'acontenta d'observar la coincidència d'un fenomen amb un altre
fenomen.

Però quan d'aquesta proposició passa a una altra i, fonamentant-se

en l'experiència, diu: sense la vibració el so no és possible, llavors
enuncia que sense l'antecedent no és possible el conseqüent, i en
obrar així estableix un llaç determinista en una successió que poc
abans era considerada com una coincidència pura.

Això mateix podem dir de nosaltres; si no ens col·loquem en una

nova situació lògica, de la simple observació de les correlacions
constatades no podem deduir-ne més que el paral·lelisme; mai
arribar a la connexió causal. Ens és indispensable per a arribar-hi de
poder observar, d'una manera immediata i directa, com el fet psíquic
segueix el fisiològic en les condicions per endavant establertes; com
varia quan aquestes condicions canvien; com desapareix quan són
suprimides. És a aquesta operació que nosaltres donem el nom
d'experiència; i anomenem condició de l'experiència els fenòmens
fisiològics que es tenen de realitzar per endavant perquè aparegui el
fenomen que constitueix el seu objectiu. La possessió tècnica
d'aquestes condicions ens confereix l'aptitud de procurar la
reaparició del fenomen; sabrem llavors a quin moment la causa –
submergida dins l'ombra– produeix el seu efecte, i sabrem també
com el produeix; malgrat això continuem ignorant què és aquesta
causa.
Pràcticament hom comprèn la diferència que hi ha entre la simple
coincidència i el fet determinat; nosaltres considerem les
oscil·lacions de la corba pletismogràfica com a paral·leles a les
variacions de l'activitat psíquica perquè no podem posar en evidència
el nus que lliga aquesta a l'activitat circulatòria més o menys gran.
Però el què es presenta aquí com a coincident, es presentarà sota un
aspecte determinista si sabem variar, simplificant-les, les condicions
de l'experiència. N'hi ha prou d'haver establert per l'experiència la
relació entre les oscil·lacions de la corba pletismogràfica i les
diferents tonalitats del so que ens serveix per a excitar l'oïda; n'hi ha
prou d'haver verificat la correspondència fortament estreta entre les
variacions de l'una i les de les altres perquè afirmem sense vacil·lar
que la irrigació sanguínia dels centres auditius és una de les
condicions indispensables perquè el fenomen subjectiu anomenat so
aparegui en totes les seves infinites modalitats. El paral·lelisme
desapareix a mesura que el determinisme s'imposa amb una visió
més directa de la relació que uneix un fenomen amb l'altre.

L'anàlisi de l'orina, la lectura de la temperatura i altres mitjans ens

permeten també de verificar –si bé d'una manera vaga i insuficient–
que el recanvi químic en el sensori s'accentua a mesura que l'activitat
psíquica augmenta. Però això no ens obliga lògicament a creure que
el recanvi material és una condició determinant d'aquesta més gran
activitat. Conservarem sobre aquest punt una actitud expectant fins
que nosaltres haguem pogut posar de manifest, per mitjà de
l'observació experimental, que tota variació objectiva o material és
seguida d'una modificació del fenomen psíquic. Estem, doncs,
persuadits que només pel coneixement de les variacions en qüestió
sabrem què es va a produir en la consciència, sempre que, per mitjà
de l'observació, tinguem fixat per endavant l'ordre d'aquesta
successió.

Llavors aquestes combustions, aquests desdoblaments, aquestes

combinacions noves, en una paraula, aquest conjunt de
transformacions que s'efectuen en la intimitat de la substància
nerviosa, no ens semblaran coincidir amb el fenomen psíquic. Entre
les transformacions químiques i el fenomen psíquic establirem una
relació molt estreta que els unirà lògicament, fins al punt que del
coneixement de les primeres podrem concloure quin tindrà d'ésser
aquest darrer, a condició que hagin estat realitzats els antecedents
que fan preveure sempre què deu produir-se després, segons el què
ha estat demostrat per l'observació. Un físic que s'hagués tornat sord
no procediria d'altra manera; en veure la corda que vibra deduiria la
intensitat del so i la tonalitat, puix que recordaria els efectes produïts
en les mateixes condicions, quan ell no era sord.

Del fet de concebre les sèries subjectives com a exactament

paral·leles a les relacions que s'efectuen en la massa central del
sistema nerviós, i del fet que aquest paral·lelisme es reprodueix amb
una exactitud perfecta i que els elements de l'estat psíquic
corresponen amb precisió a la reacció local correlativa, l'esperit ha
donat un pas endavant. S'ha posat en estat de descobrir que allò que,
en el primer moment lògic, ha estat concebut com a paral·lel, esdevé
lligat per la connexió causal en un segon moment.

Quan esguarda un líquid transparent on la llum es refracta, el físic es

troba en presència d'una massa i d'un fenomen nou aparegut en la
intimitat d'aquesta massa; aquesta simultaneïtat de percepció és
indissociable, fins al punt que una imatge no pot presentar-se a
l'esperit sense anar acompanyada de l'altra. Amb tot, això no li fa
endevinar que la desviació de la llum depèn del fet que ella hagi
travessat la massa.

Quan L. Pasteur trobà determinada bactèria en la sang dels animals

carbuncosos, degué començar per pensar en una coincidència,
anàlogament a com va fer Davaine, alguns anys abans, davant del
mateix fenomen. La sospita que una connexió causal podia existir
entre la bactèria i la malaltia vingué després; va venir com a
conseqüència d'aquesta coincidència entre un fet i un altre fet.

El físic que no sospitava la propagació del so per l'aire no podia veure

altra cosa que una coincidència entre l'objecte sonor tancat sota una
campana de vidre i l'efecte acústic percebut per la seva oïda. La
relació fou establerta després que ell va suprimir l'aire fent el buit
dintre la campana; llavors constatà que el cop del martell damunt del
timbre no produïa cap efecte.

I així successivament: no és possible de pensar en una successió

determinista entre la reacció fisiològica i el fenomen psicològic
subsegüent sense que per endavant l'observació empírica hagi
acumulat un nombre de fets enorme, dels quals resulta evident que
aquest fenomen és la conseqüència d'aquella reacció. A mesura que
llur dissociació es fa més difícil, la idea que sense activitat nerviosa
no hi ha consciència s'imposa més imperiosament a l'esperit; hom no
ha vist mai l'una separada de l'altra i, no contrastant, nosaltres no
hem fet sinó entreveure que és en l'activitat nerviosa on resideix la
causa pròxima de la consciència. És la necessitat d'assegurar-nos-en
que ens fa avançar un pas més; ens fa col·locar en una posició lògica
que ens permetrà de referir la qualitat del fenomen psíquic a una
diferenciació específica de l'element nerviós, de relacionar la seva
intensitat amb una determinada energia funcional, les seves
associacions a connexions interneuronals, la seva complexitat a la
simultaneïtat de reaccions fisiològiques mecànicament
preestablertes.

No concebem la possibilitat de la més lleugera variació del fenomen

psíquic sense que sigui condicionada per una variació fisiològica
anterior, tal com el físic no coneix modificació de so que no vagi
precedida d'una modificació del moviment vibratori. Quan nosaltres
haurem lligat d'aquesta manera les modificacions internes
efectuades en el temps pur anomenat consciència, amb les
modificacions externes constatades en l'espai on resideix el sensori,
les sèries psíquiques ja no ens semblaran flotants, sinó lligades a llur
causa pròxima.