Premi Internacional Carlemany

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Premi Internacional Carlemany
	50° 46′ 34″ N, 6° 05′ 02″ E / 50.7762°N,6.0838°E
Tipus	premi polític
Epònim	Carlemany
Vigència	14 març 1950 -
Localització	Aquisgrà (Alemanya)
Guanyador	Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi (1950); Hendrik Brugmans (1951); Alcide De Gasperi (1952); Jean Monnet (1953); Konrad Adenauer (1954); Winston Churchill (1955); Paul-Henri Spaak (1957); Robert Schuman (1958); George Marshall (1959); Joseph Bech (1960); Walter Hallstein (1961); Edward Heath (1963); Antonio Segni (1964); Jens Otto Krag (1966); Joseph Luns (1967); Commission des Communautés européennes (fr) (1969); François Seydoux (1970); Roy Jenkins (1972); Salvador de Madariaga (1973); Léo Tindemans (1976); Walter Scheel (1977); Konstantinos Karamanlís (1978); Emilio Colombo (1979); Simone Veil (1981); Joan Carles I d'Espanya (1982); Karl Carstens (1984); luxemburguesos (1986); Henry Kissinger (1987); Helmut Kohl (1988); François Mitterrand (1988); Frère Roger de Taizè (en) (1989); Gyula Horn (1990); Václav Havel (1991); Jacques Delors (1992); Felipe González Márquez (1993); Gro Harlem Brundtland (1994); Franz Vranitzky (1995); Beatriu I dels Països Baixos (1996); Roman Herzog (1997); Bronisław Geremek (1998); Tony Blair (1999); Bill Clinton (2000); György Konrád (2001); euro (2002); Valéry Giscard d'Estaing (2003); Pat Cox (2004); Joan Pau II (2004); Carlo Azeglio Ciampi (2005); Jean-Claude Juncker (2006); Javier Solana Madariaga (2007); Angela Merkel (2008); Andrea Riccardi (2009); Donald Tusk (2010); Jean-Claude Trichet (2011); Wolfgang Schäuble (2012); Dalia Grybauskaitė (2013); Herman Van Rompuy (2014); Martin Schulz (2015); Francesc (2016); Timothy Garton Ash (2017); Emmanuel Macron (2018); António Guterres (2019); Klaus Iohannis (2020); Veranika Capkała (en) (2022); Sviatlana Tsikhanòuskaia (2022); Maria Kalèsnikava (2022); Volodímir Zelenski (2023); ucraïnesos (2023)
Lloc web	karlspreis.de

El Premi Internacional Carlemany (en alemany: Internationaler Karlpreis der Stadt Aachen, i des de 1998 Internationaler Karrlpreis zu Aachen), o comunament Karlspreis, és un premi decretat des de 1950 per la ciutat d'Aquisgrà a aquelles personalitats notables que han treballat en favor de la unificació europea.

El premi

L'origen del premi se situa el 19 de desembre de 1949 quan un comerciant de la ciutat d'Aquisgrà, el Dr. Kart Pfeiffer, que havia fundat un cercle cultural amb el nom de Corona Legentium Aquensis amb la intenció de fomentar el diàleg entre els polítics, els científics i els personatges culturals de tot Europa, anuncià la creació d'un premi que batejà amb el nom de l'emperador Carlemany, un personatge que durant el segle viii havia fixat la seva residència a Aquisgrà.

L'objectiu del Premi Internacional Carlemany fou determinat pel seu fundador:

«	"El premi actua cap al futur i comporta un deure contingut summament ètic. Es dirigeix, regenerat per una nova força, a la unificació dels pobles europeus per a defensar els més alts valors humans: la llibertat, la humanitat i la pau, per a ajudar els pobles oprimits i marginats, i per a assegurar el futur dels fills i dels nets."	»
— Kart Pfeiffer

El jurat que atorga el Premi Carlemany està format per l'alcalde de la ciutat d'Aquisgrà, el gerent del seu ajuntament, el bisbe de la ciutat i el rector de l'Escola Tècnica Superior de Renània-Westfàlia radicada en aquesta ciutat. El seu lliurament es realitza el mes de maig a la Sala de la Coronació de l'Ajuntament d'Aquisgrà, seguit de tres discursos: un per l'alcalde la ciutat, un altre de lloança per al premiat i el tercer pel mateix premiat. El premi, totalment simbòlic, consisteix en 5.000 euros, una medalla, amb la imatge de Carlemany assegut al tron, i un certificat.

L'any 2004, a més del premi ordinari, es va concedir un premi especial al Papa Joan Pau II que no es va lliurar a la ciutat d'Aquisgrà sinó a la Ciutat del Vaticà.

Premiats

1950 Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, fundador del moviment europeista
1951 Hendrik Brugmans, rector de la Universitat Europea de Bruges
1952 Alcide de Gasperi, primer ministre d'Itàlia
1953 Jean Monnet, president de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer
1954 Konrad Adenauer, canceller d'Alemanya
1956 Winston Churchill, primer ministre del Regne Unit
1957 Paul Henri Spaak, Secretari General de l'OTAN
1958 Robert Schuman, president del Parlament europeu
1959 George Marshall, secretari d'Estat nord-americà
1960 Joseph Bech, president de la Cambra de diputats de Luxemburg
1961 Walter Hallstein, president de la Comissió Europea de la CEE
1963 Edward Heath, membre de la Cambra dels Lords britànica
1964 Antonio Segni, president d'Itàlia
1966 Jens Otto Krag, primer ministre de Dinamarca
1967 Joseph Luns, ministre d'afers estrangers dels Països Baixos
1969 La Comissió Europea
1970 François Seydoux de Clausonne, ambaixador francès a la RFA
1972 Roy Jenkins, polític britànic
1973 Salvador de Madariaga, filòsof i historiador
1976 Leo Tindemans, primer ministre de Bèlgica
1977 Walter Scheel, president de la RFA
1978 Konstandinos Karamanlís, primer ministre de Grècia
1979 Emilio Colombo, president del Parlament europeu
1980 No concedit
1981 Simone Veil, presidenta del Parlament europeu
1982 Joan Carles I d'Espanya
1984 Karl Carstens, president de la RFA
1986 Al poble de Luxemburg
1987 Henry Kissinger, Secretari d'Estat nord-americà
1988 François Mitterrand, president de França

Helmut Kohl, canceller d'Alemanya

1989 Roger Schutz, fundador de la Comunitat de Taizé
1990 Gyula Horn, ministre d'afers estrangers d'Hongria
1991 Václav Havel, president de Txecoslovàquia
1992 Jacques Delors, president de la Comissió Europea
1993 Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya
1994 Gro Harlem Brundtland, primera ministra de Noruega
1995 Franz Vranitzky, Canceller federal d'Àustria
1996 Beatriu I dels Països Baixos
1997 Roman Herzog, president de la RFA
1998 Bronislaw Geremek, ministre d'afers estrangers de Polònia
1999 Tony Blair, primer ministre del Regne Unit
2000 Bill Clinton, president dels EUA
2001 György Konrád, escriptor i sociòleg
2002 A l'Euro
2003 Valéry Giscard d'Estaing, president de la Convenció europea
2004 Pat Cox, president del Parlament europeu

Premi Extraordinari: Joan Pau II

2005 Carlo Azeglio Ciampi, president d'Itàlia
2006 Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg
2007 Javier Solana, Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea
2008 Angela Merkel, cancellera d'Alemanya
2009 Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi
2010 Donald Tusk, primer ministre de Polònia
2011 Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu
2012 Wolfgang Schäuble, ministre federal de Finances
2013 Dalia Grybauskaitė, presidenta de Lituània
2014 Herman Van Rompuy, president del Consell Europeu
2015 Martin Schulz, President del Parlament Europeu
2016 Papa Francesc, Papa de l'Església Catòlica
2017 Timothy Garton Ash, Periodista, historiador, escriptor i assagista
2018 Emmanuel Macron, President de la República Francesa
2019 António Guterres, Secretari General de les Nacions Unides
2020 Klaus Iohannis, President de Romania
2022 Sviatlana Tsikhanòuskaia, política belarussa

Maria Kolesnikova, política belarussa

Veronika Tsepkalo, política belarussa

2023 Volodímir Zelenski, President d'Ucraïna, i el poble ucraïnès

Enllaços externs