1.

EXPLICA BREUMENT LES DIVISIONS DE LA HISTORIOGRAFIA CATALANA SOBRE EL NAIXEMENT DEL

CATALANISME.

Las divisiones principales versan en torno a su seno ideológico de origen. Por una parte se defiende un origen en torno a la burguesía y una
ideología política de derechas. La burguesía industrial se habría subido al carro del nacionalismo catalán a la vez que nacían los nacionalismos
europeos y tras el desastre del 98, unidos muchos de ellos a la Lliga Regionalista. Por otro lado está la idea de que se originó entre las izquierdas,
surgiendo como respuesta de los progresistas tras el fracaso del republicanismo de Valentí Almirall, existiendo como movimiento popular
mucho antes que entre la burguesía.

2. REFLEXIONA SOBRE L’AFIRMACIÓ DE PIERRE VILAR “CATALUNYA S’HAVIA ACOSTUMAT A PRODUIR NO PER
CONSUMIR SINÓ PER VENDRE”.

Evolucionó de una agricultura de subsistencia a una agricultura de mercado en el siglo XVIII. La mayoría de la fabricación de vino y aguardiente
que se producía en Catalunya estaba destinada a la exportación. Gracias a las ganancias conseguidas se pudo invertir en industrial textil,
aprovechando el libre comercio con América para vender indianas. Este comercio hizo que Catalunya protagonizara el primer gran desarrollo
textil. Esta producción junto con el arranque del comercio ultramarino cambió la estructura económica catalana.

3. QUINES SÓN LES CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES, CULTURALS I JURÍDIQUES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ PER AL
PRINCIPAT?

La ocupación de Cataluña por las tropas borbónicas y la supresión de las instituciones catalanas. El Decreto de Nueva Planta (1716) impuso en
Cataluña las instituciones y leyes de Castilla. desaparecían sus fueros, sus instituciones, sus Diputaciones y sus Cortes. Y el castellano fue
establecida como lengua administrativa. Se eliminó el sistema legal y jurídico catalán y se impuso el castellano. Tan solo sobrevivió una
parte del Codigo Civil Catalán.

En el gobierno se puso un Capitán General, acompañado por la Real Audiencia, es decir, se conformaba un gobierno de base militar. Un
corregidor sería el encargado de supervisar las funciones ministeriales.
Como medida para sufragar los costes de la guerra se impondrá el cadastro, un impuesto que grababa los bienes y la producción económica.
Catalunya va quedar convertida en una província més d'una monarquia absoluta i centralista de la qual només en va quedar el dret
privat. El castellano se impuso como lengua administrativa y eliminaron Universitat de Barcelona, poniendo la Universidad de Cardona.

4. QUÈ ENS EXPLIQUEN LES EXPERIÈNCIES DE MOBILITZACIÓ POPULAR DELS PRIMERS 15 ANYS DEL SEGLE XIX?

Se empieza a tener en cuenta al pueblo como “participante político. Nos explican cómo se adapta la sociedad a los cambios y la aparición de
nuevas experiencias políticas y administrativas. A nivell ideològic, calremarcar la importància de la mobilització popular mitjançant un paper
antifrancès, remuntat en segles anteriors. Per a molts elements polítics, hi havia un arrelat sentiment antifrancès, capitalitzat especialment per
l’Església. Els francesos, per la seva part, crearan també una ideologia anticastellana. A nivell organitzatiu, hi ha un element important: la
mobilització per a formar batallons, pagats pel poble, allunyantse del sistema de Quintes. Es formen batallons, i apareixen partides (grups de
guerrillers) que sovint seran descontrolades, escapades de les autoritats. Un altre element important serà l’aparició de les Juntes, una organització
d’autogovern, i és una manera de reconstruir l’Estat des de la base i creix cap al poder central. Un altre element important serà que els estats
tenen problemes de fiscalitat, notat en l’exèrcit ja que aquest viu d’això. Es porten a terme accions de pillatge i robatoris en el territori
Ha introduït la violència com a forma d’acció la vida política
Protagonisme de l’exèrcit davant la feblesa del poder civil. Intervenir en decisions polítiques. afebliment de les estructures de l’Estat i un
augment delpoder militar (pronunciamientos de més endavant).

5. QUINA ÉS LA IDEA DE FERRAN SOLDEVILA RESPECTE A LA JUNTA SUPERIOR DE CATALUNYA DURANT EL

PERÍODO 1808-1812 I LA SEVA FI?.

Las Juntas fueron creadas por civiles, unidos por un fuerte sentimiento antifrancés para poder dar una respuesta armada a la ocupación francesa
pero acabaron siendo disueltas por el poder militar, va ser l'organisme de govern autònom s'autodeclarà com a depositària de les facultats de
l'audiència de Barcelona.

. A Catalunya hi havia un exèrcit d’uns 20.000 homes: cossos voluntaris, guerrillers i partides. Molt important veure com en l’exèrcit comencen
a obrir-se, i els sectors dels que venen els burgesos, podien accedir a l’exèrcit (democratització dels alts manaments de l’exèrcit). afebliment de
les estructures de l’estat, desgastat i amb les finances a punt de col·lapsar, cosa que portarà a un augment del poder militar. Su disolución por
parte del poder militar representaría la primera iniciativa del poder militar sobre el civil.

6. Explica el pes de la persistència del dret català i de la història de Catalunya a cavall dels segles XVIII-XIX

Antoni Capmany defensava que Espanya és una nació de nacions. Defensà el dret civil català però no la llengua catalana. Entenia la
província com a província única del territori català (la Constitució de Cadis preveia la creació de diputacions provincials). Voluntat de
protegir els seus productes del comerç britànic. Reivindicar el pasado para transformar el presente

Consulat de mar. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó,
per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. La importancia que tuvo el comercio para la posterior
industrialización de catalunya y todo el marco jurídico y legal que se creo en torno a este comercio, ejemplo de lo cual es el consulado.
Garantia de autogobierno, Generalitat. Constitucionalismo antiguo para garantizar la prosperidad según Capmany.

7. QUINS ELEMENT CARACTERITZEN EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XVIII I XIX?

S. XVIII: Al 1717, la población era d’entre 600.000 i 700.000 habitants. 80 anys més tard, al 1787, la població era d’entre 1 milió i 1’1 milió
d’habitants. Creixement demogràfic més significatiu de la història de Catalunya, es un creiximent endogen, no hi ha moviments migratoris, gran
natalitat i baiza mortalitat.La Catalunya de muntanya i de interior viu un procés de despoblament, mentre que la Catalunya mediterrània viu un
procés de creixement demogràfic. Barcelona, a finals del segle XVIII, presenta molta població.. Gran desigualdad social, poder de la nobleza y
el clergado. Un gran creixement econòmic caracteritza Catalunya al segle XVIII. El gran creixement econòmic, lligat al sector agrari, és gràcies
a l’increment de la producció, es posa en cultiu noves terres i sobretot, la capacitat de transformar les muntanyes a camps de cultiu, sobretot de
vinya. especialització de determinats cultius) i secundari (sector de la industria tradicional i de la nova industria de les indianes). Construcció
mercat intern català i espanyol, juntament amb expansió a Europai Amèrica llatina.
S.XIX: entre 1800 y 1860 los nacimientos se detendrán, pero también bajará la mortalidad. La última mitad del siglo XIX son muy
turbulentas debido a guerras y epidemias lo que hizo que aumentara la mortalidad y también algunas personas emigran hacia las colonias lo
que se traduce en una pequeña bajada de la población, pero en general, la tendencia demográfica es a aumentar, debido a la bajada de la
mortalidad. La baixada de la mortalitat es dóna gràcies als avenços en medicina, com ara l’aparició de la vacuna contra la verola. Centres
del voltant de Barcelona, també creixen a pesar d’estar allunyades del nucli de Barcelona, gràcies a l’expansió urbana al tirar-se les muralles de
Bcn. Cambios en la distribución demográfica, crecen en las zonas del río Ter y Llobregat, en el sur y en Barcelona y alrededores.

8. DURANT EL TRIENNI LIBERAL QUIN ÉS EL DEBAT ECONÒMIC DE TRANSCENDÈNCIA PER A L’ECONOMIA DEL
PRINCIPAT?

Xocaven, per tant, en el tema essencial de com construir un estat modern, el que es traduiria en termes econòmics a una lluita pels
aranzels: Madrid utilitzava l’amenaça del lliurecanvisme per pressionar la classe dirigent catalana, que necessitava del proteccionisme per
acabar d’impulsar la industria. -La Hisenda sense de diners (desaparició de la plata americana).-El comerç i la industria catalana en crisi per
aturada dels mercats nordatlàntics i el mercat americà (calia mirar cap el mercat interior). Quina podia ésser la solució?-Les ciutats
perifèriques s’havien abastit de blat
procedent de l’exterior.-Es tractava de que els bladers castellans poguessin vendre a les ciutats perifèriques.-Els industrials catalans poder
vendre a l’Espanya interior
El gobierno, curiosamente, puso leyes proteccionistas, prohibiendo la entrada de grano si no llegaban a determinado precio y que determinados
productos no pudiesen entrar en la península. Por tanto se impone el prohibicionismo (que no el proteccionismo que hace pagar por vender o
entrar un producto)
Los industriales catalanes quieren prohibir completamente las importaciones de hilados y tejidos de todo tipo. El debate se centraría por
tanto en la defensa del proteccionismo por parte de la industria catalana, protegiendo el mercado interior frente al librecambismo que
defendía el Gobierno Central.

9. QUE ES LA GUERRA DELS MALCONTENTS?

Insurrección popular, de formación especialmente campesina. És una revolta reialista, de caràcter organitzat, que pretén tornar als ‘’bons
temps passats’’ del absolutisme, considerant el govern de Ferran ‘’tou’’ i pro-liberal, realmente había optado por una absolutismo de corte más
moderado. És desenvolupa bàsicament al Principat, però prové d’una conspiració general a la Península i a les Corts de la facció ultrareialista
descontenta amb el reformisme de Ferran. Presencia de tropas extranjeras en el Principado, Soldados realistas que habían sido depuestos
de sus cargos, Campesinos descontentos por la presión fiscal, la bajada de los precios, la sequía etc Iglesia, una de las principales
impulsoras, totalmente contraria al liberalismo y sus políticas desamortizadoras. Se empieza a relacionar a la burguesía de la ciudad con
los liberales. Quieren que vuelva la inquisición, no están conformes con las relaciones del rey con los afrancesados, contrarios a las
reformas. Consideran a Fernando VII un blando y ellos buscan un absolutismo a la antigua.
Antecedents: El levantamiento de 1822, durant el trienni liberal, del sector absolutista y eclesiástico. l’Església es posicionava clarament en
contra de l’Estat liberal i de les seves polítiques desamortitzadores (Aixecament dels realistes). Las revueltas tienen como resultado la expulsión
de los sublevados, que marchan a Francia, cuando vuelven se encuentran con un Fernando VII a quien consideran proliberal y afrancesado..
Consideren que Ferran VII no els té en compte. El retorn de l’absolutisme no va ser com el d’abans. Així doncs, al 1827, es realitza un nou
aixecament (La Guerra dels Malcontents), on sectors s’aixequen en contra d’aquest absolutisme pobre. Primera difusió d’una propaganda a
favor de Carles VI.

10. QUINES SÓN LES BASES DEL CARLISME A CATALUNYA? EXPLICA LES RAONS DEL SEU ARRELAMENT.

Les bases del carlisme son principalment el camp, també ciutats petites com Solsona o Vic. S’observa que l’arrelament del carlisme,
paradoxalment, es dona en zones en que el desenvolupament capitalista ha penetrat més. És en aquestes zones on el progrés capitalista s’ha
cobrat mes víctimes, sobretot camperols, que es troben en una situació insostenible. Se relacionaba a los liberales con el gran avance industrial
que estaba desarrollándose en la capital y esa transformación representaba un formidable descalabro en los esquemas tradicionales que habían
regido la sociedad desde la antigüedad más remota. Un descalabro que alimentaba y que alimentaría (en el transcurso de todo el siglo) la idea —
con o sin razón— de que la industria (la burguesía) era la responsable de las terribles crisis que azotaban el campo y que amenazaban no tan sólo
la pervivencia del sistema agrario
Existeix també un factor ideològic clau, en que aquests sectors (no només camperols, també menestrals, vella burocràcia, professionals liberals,
noblesa menor i per suposat, el clergat) no confien en el incipient món liberal-capitalista i busquen altres formes d’organitzar la societat en
consonància amb la seva forma d’entendre el món.

En Catalunya, la Primera Guerra Carlista (1833-1840) fue un brutal y encarnizado enfrentamiento entre el nuevo modelo industrial que se
imponía, la cultura de la fábrica y el poder de las élites burguesas, contra el de las viejas estructuras históricas y tradicionales, la cultura agraria y
el poder de las oligarquías rurales. Hay, como mínimo, dos elementos que lo corroboran y que dibujan un conflicto catalán con la participación
de actores muy diferentes en relación al conflicto español. El primero, y más revelador, es que en Catalunya encontramos en el mismo bando, en
el carlista, desde el propietario agrario (el explotador de campesinos de la región) hasta la práctica totalidad de su masa jornalera, pasando por el
rector de la parroquia, difusor del mensaje ideológico tradicionalista

11. EXPLICA QUÈ SÓN LES BULLANGUES I QUIN PAPER TENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ
LIBERAL

Les bullangues son esclats de violència insurreccional amb un fort component antiabsolutista i anticlerical, de caràcter urbà, sorgits mes o menys
de forma espontània, sobretot a causa del mal estat de les classes populars degut, entre altres coses, als estraus de la guerra carlina. Las clases
dirigentes catalanas dan soporte a estos movimientos. La primera bullanga se dio en la plaza de toros de la
Barceloneta al enterarse de la muerte de dos milicianos a manos de los carlistas. La segunda, cuando Els sectors
liberals catalans donen suport a Espartero, però al 1841, Espartero deixarà de banda a aquests sectors liberals catalans. L’aixecament tindrà
l’objectiu d’enderrocar les muralles de la Ciutadella, fetes per a controlar la ciutat de Barcelona (segona bullanga). Això acabarà amb una brutal
repressió, que acabarà amb uns 18 afusellats, molts desterrats i exiliats. La manca d’alternança dels partits en el poder implica que els
progressistes recorreran al pronunciament militar i la bullanga urbana per arribar al poder. En el moment que els progressistes dissolien les juntes
provincials i desarmaven els milicians, neutralitzaven aquell moviment popular que els havia permès arribar al poder i acaben permetent la
reacció la reacció que els havia d’expulsar del govern.

Tenen un paper clau en la deriva de la Revolució liberal a Catalunya: és un punt d’inflexió en la relació entre la burgesia i les classes
populars, al adonar-se’n els primers dels perills de les masses, que poden tant lluitar al seu favor com a la seva contra: sorgeix la por a la
massa revolucionaria.. «la primera aparición de movimientos y organizaciones que se proclamaron portavoces de la "clase obrera" o
"clases obreras" (... ) al comienzo del siglo XIX, no fue el resultado del avance económico del capitalismo industrial moderno, sino los
efectos políticos de la destrucción del antiguo régimen

12. PERQUÈ PODEM DIR QUE LA RENAIXENÇA ÉS UN FENOMEN EUROPEU?

Hi ha una paradoxa: el redescobriment de la llengua catalana es fa gràcies als models estrangers. Sense aquests models, el romanticisme no
hagués sigut igual. Aquesta ideande la nació, entesa com a identitat, o la del dret històric, pensat com a essència delsnpobles. Cada poble tenia
una ànima: llengua, costums, i paisatges d’un territori. La llengua catalana tenia elements que la podien fer desaparèixer, però hi haviand’altres
que els valors estrangers li donaven valor, i que tornés a ser cultivada pels escriptors. A Catalunya, les arrels parlen d’un passat gloriós, i per
aquesta raó, el romanticisme va bé per a mirar cap enrere de maner orgullosa.

13. VALORA LA IMPORTÀNCIA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL PRINCIPAT EN LES DÈCADES CENTRALS DEL SEGLE
XIX.

És les dècades centrals del XIX quan es dona la vertadera Revolució Industrial a casa nostra, que passa d’una manufactura a una mecanització
moderna (si a la década dels 30 nomès un 1% de l’activitat tèxtil està mecanitzada, a la dècada dels 60 podem parlar de gairebé el 50%, a
partir sobretot del vapor i la energia hidràulica),. Les màquines de vapor canvien el teixit econòmic català. Les empreses familiars són
majoritàries, sense grans capitals, i serà a partir dels anys 40, amb la mecanització, les grans fortunes construeixen fàbriques amb pocs
diners. Energèticament, es posarà sobre paper la búsqueda de minerals de carbó. S’aprofitarà els rius com a font d’energia hidràulica
per al funcionament d’aquestes fàbriques. La falta d’una explotació de carbó, determinarà les difusions de les colònies industrials, a
partir dels anys 60 del segle XIX. Les colònies no neixen per plaer, sinó per inversions de capitalistes autòctons. Establiments grans que
donaven treball a un nombre gran de treballadors (fins a 150 o més). Al 1860, Catalunya representava el 60% de tota la industrialització
del país, sobretot en el sector tèxtil. Un element molt important per a la industrialització del segle XIX, és la revolució dels transportsles
4 diputacions catalanes per a fer millors infraestructures per tota Catalunya, i connectar els centres urbans, que eren els motors
econòmics de Catalunya. Només es podia exercir parcialment:s’havia de finançar amb el capital autòcton.

14. QUINS SÓN ELS PRIMERS PASSOS DEL MOVIMENT OBRER CATALÀ ENTRE EL TRIENNI ESPARTERISTA I EL
BIENNI PROGRESSISTA?

El inicio del sindicalismo. Els primers passos del moviment obrer català, i extrapolant-lo, de l’espanyol, seran fruit de l’associacionisme obrer,
amb la creació de l’Associació de Teixidors del Cotó de Barcelona, l’any 1840, que s’estendrà durant el trienni esparterista per la zona
industrial catalana. Aquesta associació funcionarà com un sindicat, amb reclames que es convertiran en permanents, com la prohibició del
treball infantil, la reducció de la jornada laboral, la legalització de sindicació o la fi dels privilegis de l’Antic Règim. Aquest precedent
sindical serà clau per la fi del moderantisme a tot l’Estat, ja que participarà de forma activa en la seva caiguda l’any 1854, amb la
convocatòria de la primera vaga general de Catalunya i d’ Espanya

15. QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE ELS CONSERVADORS CATALANS I EL PARTIT MODERAT ESPANYOL ENTRE 1843 I
1854
Moderados catalanes incómodos por la opción represiva que proponía el gobierno central contra los movimientos revolucionarios. La
experiencia de las bullangas demuestran que la represión no es efectiva por si sola, hace falta algo más. Estos moderados se declaran
conservadores y se distancian de los moderados españoles. A pesar de declararse conservadores quieren progresar, poniéndose en contra de los
españoles que defendían ideas muy conservadoras.. Buscan una política independiente al partido moderado español, un “ ministerialismo a la
catalana”. Este ministerialismo era una respuesta a la imposibilidad de proyectarse políticamente debido a las restricciones que suponían el
sistema de voto. En España el liberalismo crea un modelo territorial centralizado. Als anys 40 es crea un element de mancomunitat
respecte les Corts de Madrid (ministerialisme a la catalana), portar de manera coordinada els interessos de la oligarquia catalana. Vol fer
col·laboracions amb el govern de Madrid a canvi d’unes certes prestacions,
A les eleccions de 1850, la candidatura governamental moderada era derrotada per una coalició impulsada per l’Institut Industrial de Catalunya.
L’Institut fou clausurat temporalment per ordegovernativa com a represàlia.. EL 1853 torna a guanyar
16. PERQUÈ EL 1866 ÉS UN ANY CRUCIAL DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA?

Crisis financiera. A partir de 1866, bancos y sociedades de crédito empezaron a quebrar en España. Las más sonadas fueron la Catalana General
de Crédito y el Crédito Mobiliario Barcelonés. Los industriales no tenían cómo pagar los salarios de los obreros. Las empresas cerraban y
quebraban. La bolsa dejó de operar. Se empezó a hablar de revolución obrera.“Se habían invertirlo grandes masas de ahorro en
ferrocarriles; estos no podían pagar sus deudas” Al 1866, es dóna la proposta de Duran i Bas de descentralització del país liberal
espanyol. MAI es defensa un independentisme català. Serà un any clau, terrible per la crisi econòmica, que és quan fan fallida les
companyies de ferrocarril catalana, que fa fallar a tot l’univers bancari que es dedicaven a la construcció de ferrocarril. La indústria
tèxtil, veia com les guerres de successió americana, bloquejava l’arribada de cotó a Catalunya..

17. QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES DEL REPUBLICANISME CATALÀ DURANT EL SEXENNI?

El problema del Federalisme era sobre la sobirania: descentralització (com ho entenia la

majoria dels republicans espanyols) o sobirania dels estats federats (com ho volia la majoriadels republicans catalans. Buscaban el federalismo.
Benèvols o republicanos históricos: Partidarios de la federalización desde arriba. Moderados. Intransigentes: República federal que
debía implantarse en la periferia con métodos revolucionarios. En mayo de 1869, los federales intransigentes barceloneses impulsaron la
reorganización del Partido Republicano Democrático Federal (PRDF) de Barcelona, sin consultarlo con la dirección del partido , a través
de la constitución del comité provincial primero y del pacto de Tortosa posteriormente. Este pacto fue el modelo en que se inspiraron el resto La
reestructuración del partido que impulsaron los federales barceloneses respondía al intento de estar preparados para oponerse a la
instauración de una nueva monarquía y perfilaba el modelo de federación que querían para España. También organizaron discusiones
públicas sobre cómo les gustaría que fuesen las instituciones federales españolas.

18. QUÈ REPRESENTA EL NUCLI INTERNACIONALISTA QUE ACTUA A CATALUNYA DURANT EL SEXENNI?

La llegada del anarquismo. El inicio de los movimientos de las sociedades obreras catalanas. les societats obreres de Barcelona van
convocar el primer congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) on van estar representades totes les tendències obreristes (bakuninistes,
cooperativistes i sindicalistes).

1864. Es funda l’AIT, Associació Internacional del Treball

1868. Giuseppe Fanelli de orientación bakuninista, enviat per l’AIT, contacta amb grups de Barcelona. Siendo esto el punto de partida de las
sociedades obreras catalanas, muy cercanas a estas ideas anarquistas bakuninistas. Al margen de los partidos políticos y de la participación
política.

En el congrés obrer de 1870 van debatre’s quatre grans temes: l’acció sindical, les cooperatives, l’organització obrera i la lluita política. Van
adoptar-se acords clarament concordants amb la línia anarquista de l’obrerisme, es va definir la vaga com l’arma fonamental del proletariat, va
establir-se l’apoliticisme i com a instrument per a la revolució social va establir-se l’acció directa tot refusant el cooperativisme.

19. EXPLICA ELS CANVIS QUE ES DONEN EN LA SOCIETAT CATALANA EN EL PERÍODE 1880-1890?

S’observa una canvi important dins de la configuració del país: creixement de les professions liberals, del món del comerç, administració i
banca, que també creixen en les primeres dècades. També creix el món del professorat, per tant, la classe mitjana s’està formant. Es fomentarà la
lectura i els intel·lectuals podran viure de les ventes de les seves obres (idea de l’home de cultura). Es difonen molts diaris, en una societat que
lentament es va alfabetitzant. Apareix així, “La Vanguardia”. Un altre diari serà “La publicidad”, republicà moderat. Apareixeran alguns diaris
en llengua catalana, un d’ells, La Renaixença, autor del qual serà Àngel Guimerà. A Catalunya, un altre element és el teixit associatiu. La
majoria de les ciutats hi neixen ateneus com a lloc de trobada burgesos. A Barcelona neix al 1872, i serà una de les entitats històriques de la
ciutat. Allà debatien sobre les idees de la política, cultura... i altres coses de la època. També hi havia ateneus obrers, com ara el de Igualada, que
ens mostra com es tolera l’associacionisme popular. Aquest associacionisme popular servia per a fer classes nocturnes, per a instruir a persones
que treballaven tot el dia i es volien alfabetitzar. Entre 1877-1900 s’inscriuen, a Barcelona, centenars d’ateneus, i a Tarragona uns 1.300. Es
podria considerar com a xarxes de culturització. L’ateisme republicà defensava el evolucionisme, i això a l’Església no agradava gens. La
exposició universal de 1888, és la única que es fa en tot el segle a Espanya. La rivalitat per a liderar el progrés, generada cap a la dècada dels
50, encara continuava. En aquesta exposició cada país mostrava el seu progrés tecnològic i científic. Aquesta exposició era producte d’una
demanda de la oligarquia financera catalana industrialista, que volia mostrar el seu potencial

20. REFLEXIONA SOBRE L’ARTICULACIÓ DEL MOVIMENT OBRER CATALÀ EN LES DUES ÚLTIMES DÈCADES DEL
SEGLE XIX.

A diferència d’altres països a Espanya no hi haurà cap tradició de negociació sobre les reivindicacions obreres. Associacions i sindicats legals
de forma intermitent (legals el 1881).a resposta radical. Existència de moltes societats d’oficis en els diferents oficis (paletes, fusters...). En el
tèxtil, els teixidors treballen a les fàbriques els telers mecànics. Explica el sorgiment del sindicat Les Tres Classes de Vapor que acull els
diferents treballadors defàbrica del tèxtil (1869). treballadors de la Muntanya volen drets (oposició dels fabricants) que gaudeixen els del Pla
empreses del Pla, introdueixen les màquines contínues i intenten substituir els homes amb les dones per pagar ‐les menys. En aquest entorn
diferents posicions:

‐obrerisme més socialista d’inspiració marxista (Mataró i localitats del Ter).

‐sindicalisme d’inspiració republicana (cooperativisme i mutualisme obrer)

‐sindicalisme llibertari (entre l’agitació sindical o l’activitat anarquista)

En l’entorn empresarial: Opció de no negociar. O Paternalisme social – sindicalisme groc

El nou sistema margina els obrers. El 1874: il∙legalitat dels clubs republicans Dissolució de la Internacional. La respuesta se da mediante dos
vías: Societarismo reformista, se oorganiza el Centro Federal de Societats Obreres, donde conviven republicanos, socialistas y mutualista y que
en 1888 fundarán la UGT y el PSOE. La segunda vía, más implantada en Catalunya es la del anarquismo, es decir, radicalización y violencia
como modelo de lucha. A principis dels anys 80, es permet que s’activin les centrals sindicals, i així, agafa força “ Les tres classes de vapor”,
plantejada amb una gran heterogeneïtat de membresAquest sindicat ofereix una sèrie de serveis als seus afiliats, els quals havien de pagar per a
mantenir el sindicat, que permetia unes millores de la vida dels treballadors. Permetia controlar les borses de treball per a facilitar la búsqueda de
feina. Aquest sindicat, d’orientació reformista, volia millorar la vida dels treballadors creant cooperatives i amb la presència en les fàbriques per
a pactar les millores amb la patronal. Crisi econòmica produïda entre 1883 i 1888. Els diferents empresaris impulsen la introducció de les
màquines contínues, posant a les dones a treballar. Fet conegut com “treball a l’anglesa”. Això generarà conflictes sindicals, contra l’ús
d’aquestes màquines. Grans vagues i motins es porten a terme durant la última dècada del segle XIX, amb la intenció de resistir-se a aquest
empitjorament de les condicions de vida i a la imposició d’aquestes màquines contínues. Finalment les empreses aconseguiran els seus objectius,
fent fracassar a aquest sindicat. Fou una vaga considerada clau en el procés de canvi del moviment obrer. Serà impulsada pel sector tèxtil, estesa
per totes les colònies industrials. Reivindicaven una millora de les condicions laborals, així com un salari més digne i una reducció d’hores de
treball. Era un joc de veure qui podia més. Acabarà produint-se, doncs, una derrota obrera. I els empresaris es faran influir pel paternalisme
social a les colònies industrials, és a dir, oferint-li als treballadors una escola, vivenda, horts...molt rudimentari, a canvi de pau i sota un gran
control de l’Església. El fracàs de la vaga de Manresa, portarà unes conseqüències en aquesta actitud de radicalització dels sectors socials. En els
anys 90, els sectors més revolucionaris fan seves aquesta idea anarcocomunisme, defensat per Kropotkin i Maltesta. Es divulgarà aquesta idea de
colpejar i terroritzar a la burgesia com a venjança de tota la opressió a la classe obrera.

21. A QUÈ ENS REFERIM QUAN PARLEM D’UNES CAMPANYES PER A LA RECRISTIANITZACIÓ DE LA SOCIETAT
CATALANA EN EL PERÍODE 1880-1890?

En el començament de la restauració, es volen aplicar polítiques des recristianització de la societat. Es porten a terme les campanyes del
mil·lenari de Montserrat (1893), que idealitzava a Catalunya com a una comunitat molt cristiana. Per tant, a nivel estatal, la Església es
mobilitzava degut a una anterior pèrdua de posicions en la societat. L’activitat publicista de Torras i Bages fou clar, dient que el republicanisme
federal és el principal enemic del catolicisme a Catalunya, que la veu com a un territorio de tradició molt catòlica.

22. PERQUÈ PODEM PASSAR D’UN CATALANISME CULTURAL A UN CATALANISME POLÍTIC A PARTIR DE LA DÈCADA
DE 1880?

Primerament va desenvolupar-se un catalanisme de tipus cultural, sense cap més ambició que recuperar la llengua, la història i les tradicions
catalanes, impulsat pel moviment de la Renaixença literària, que va reivindicar el català literari (arcaic) i que tindrà en els Jocs Florals el
principal exponent.
En la formació d'aquest catalanisme cultural, cal destacar l'aportació de la cultura popular, afavorida per la continuïtat de l'ús popular del català
parlat, amb diverses manifestacions tant pròpiament culturals (cant coral, teatre, premsa, etc.), com reivindicatives (manifestacions
anticentralistes), representades per federalistes i carlins.
Del federalisme va sorgir el regionalisme de Valentí Almirall, autor de la primera formulació teòrica del catalanisme polític, amb l'obra "Lo
Catalanisme"(1886). Aquesta cultura nacional, renovada i difosa pel Modernisme a la fi del segle XIX, va servir de base al catalanisme polític,
que no es consolidarà fins al primer terç del segle XX .Així doncs, es polititza el moviment catalanista a finals del segle XIX. Un exponent molt
important fou Valentí Almirall, molt interessat en el pensament polític nord-americà. Pensa que el pacte federal es pot fer quan cada regió
històrica ha de tenir consciència de les seves peculiaritats històriques. Sempretingué una visió federalista d’Espanya.

23. EXPLICA LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE
XX

Creixement de la población, especialmente en Barcelona, en 1900 se concentraba en esta ciudad el 27% de toda Catalunya y en 1931 el 36%. La
causa del incremento son las olas de migraciones que se producen, procedentes de regiones vecinas (Aragón, Valencia…) durante la Primera
Guerra Mundial y la Exposición Universal. Els índexs de natalitat i mortalitat mostren també, en aquest període de 1900-1930, de manera molt
clara que la natalitat baixa però la mortalitat baixa encara més de pressa. Aquest creixement natural no era l’únic responsable, sinó que la
immigració va permetre aquest creixement demogràfic català. Això en un moment en el qual l’economia catalana creixia molt, per tant
necessitava més mà d’obra,

24. QUINS SÓN ELS PRINCIPALS SECTORS QUE IMPULSEN L’ENLAIRAMENT DE L’ECONOMIA CATALANA EN LES
TRES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX?

A partir de 1910 es desenvolupa molt la l’electrificació de Catalunya

El 1911 es crea la Barcelona Traction, Light and Power (La Canadenca). Diversificació: A part del tèxtil a Catalunya la diversificació que
es donarà ara, en el quepodríem anomenar la II Revolució Industrial catalana, el que marcarà l’empenta de la economia catalana: aquests
sectors seran, per un costat, el metal·lúrgic (automobilístic, naval, ferrocarril), permès gràcies al creixement del sector hidroelèctric; i per
últim, el sector químic, que es crearà ara

25. QUÈ SÓN ELS FETS DE CU-CUT?

El que impulsarà la transformació del moviment catalanista que l’expandeix per tota Catalunya, és l’incident del Cu-Cut, al 1905, quan els
militars de Barcelona, veien un acudit on es ridiculitza els militats, assalten la seu del Cu-Cut i la cremen. Aquest fet, diu molt del deteriorament
de la desesperació que hi ha darrera d’aquestsesdeveniments. Aquest fet determina, en el Parlament Espanyol, que es consideri una bona acció i
que es castigués a qui deshonrés a les forces militars d’Espanya (Llei de Jurisdiccions). Aquesta llei, que donava competències als militars que
havien de ser dels civils, provocà revoltes i manifestacions arreu d’Espanya, per part de republicans. A Catalunya, es crea a partir d’aquí la
Solidaritat Catalana: entitats i partits que volen anar en contra de la Llei de Jurisdiccions i aconseguir una autonomia per a Catalunya

26. EXPLICA LA CREACIÓ DE LA SOLIDARITAT OBRERA.

El sindicalisme revolucionari francès ajudarà a enterrar aquestes teories anarquistas revolucionaries del segle XIX, i també pretenia buscar noves
formes d’organitzacióImpulsarà unes federacions d’oficis. En les construccions del món sindical, les immigracions d’obrers d’altres regions,
eixamplen aquestes masses obreres, cosa que determinarà un creixement de les societats obreres. Neix, al 1907, la Solidaritat Obrera com a
resposta especular de la Solidaritat Catalana, considerada interclassista. Proposa representar els interessos dels obrers, en aquestes federacions
d’oficis. Planteja la creació d’un sindicat d’àmbit estatal

27. QUINS SÓN ELS ELEMENTS QUE CARACTERITZEN LA POLÍTICA DE LA LLIGA REGIONALISTA FINS A 1914?

Moviment que es recolza amb el Noucentisme, representat per Eugeni d’Ors. Dicta la intervenció que el catalanisme ha d’efectuar sobre la
societat. És un moviment del nou segle XX. Planteja un nou classicisme, un nou catalanisme plantejat en la cultura del seny, amb una referència
a la tradició i a la mediterraneïtat. Era clerical, antiobrera y separatista. La Lliga Regionalista comptava amb dos homes molt importants que
s’havien preocupat per la defensa del català i per la indústria catalana, però que no havien fet el pas per tenir activitat política: Enric Prat de la
Riba, que tenia clar, a partir del segle XX, que el catalanisme ha de tenir activitat política, i tenia un plantejament de com aplicar el discurs
catalanista en la praxis política, i Francesc Cambó, nascut al 1876, que representa el contrincant de Prat de la Riba. Política català conservador,
i representa la capacitat de tenir un líder magnètic, amb grans capacitats oradores, com a representant del catalanisme a Madrid. Com a gran
orador, serà l’encarregat de ferpolítica catalana mirant fora de Catalunya, a diferència d’Enric Prat de la Riba.

28. QUINS SÓN ELS ELEMENTS QUE CARACTERITZEN LA POLÍTICA DE LERROUX FINS A 1914?

el republicanisme radical, impulsat per Alejandro Lerroux, que defensa als obrers implicats en el Procés de Montjuic. Té molta capacitat per a
connectar amb les classes populars de Barcelona, i de replantejar el discurs republicà. Grandíssim orador, i utilitzava un bagatge cultural
republicà, basat en usar el llenguatge d’una manera nova: s’aparta del discurs republicà del segle XIX, utilitzant, en primer lloc, un nou
anticlericalisme. Es pronuncia, sense cap censura en contra de l’Església. A més, utilitzava un llenguatge revolucionari, basat fonamentalment en
l’odi a l’Església i als empresaris. Identificava l’odi de classe amb l’anticatalanisme, acusant als burgesos catalans per la seva mentalitat
conservadora. En aquest sentit, ell tenia una gran capacitat de connectar amb les masses. Va arribar a considerar la Lliga Regionalista com el
partit explotador els immigrants que van cap a Catalunya. Fins al 1905 Lerroux defensava una autonomia catalana. Estats federals en base a
identitats culturals. A partir dels fets del Cu-Cut, desenvolupa un discurs ultraespanyolista i patriòtic anticatalanista. Fomentarà la creació de
Cases del Poble, que funcionaven com a centres de sociabilitat. Element de modernització social i política, on la gent s’educava i
s’alfabetitzava, a part de familiaritzar-se amb les idees polítiques i de passar el temps conjuntamente

29. Com es va interpretar historiogràficament la Setmana Tràgica?

Anava a la guerra gent pobre i humil. Així doncs, el primer gran moment de tensió és el 18 de juliol de 1909, amb l’enviament de reservistes, el
batalló de Reus. Això crearà una oposició al reclutament, cosa que farà que el 25 de juliol es produeixi una insurrecció urbana i popular. Es vol
fer una vaga general el dia 26 de juliol, recolzada per grups sindicalistes i pels partits polítics republicans. El centro revolucionario contaba tanto
con anarquistas como con republicanos frustrados. Ninguno de los revolucionarios contaron con el apoyo de partidos políticos. Revolta que es
transformarà, segons alguns historiadors, en una revolta revolucionaria. El primer missatge, però, és antimilitarista. Aquest sistema militar
castigava a les persones amb menys recursos ja que les obligava a anar a la guerra. Era també una revolta de classes populars contra un sistema
polític, i també contra de l’Església. Revolta on s’hi veuen elements de revoltes del segle XIX, com ara la creació de Juntes. A més, no només
fou una revolta únicament a Barcelona, fou a gairebé tota Catalunya.

30. VALORA L’ACTUACIÓ I L’OBRA DE GOVERN DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.

L’any 1914 es va crear la “Mancomunitat”. Enric Prat de la Riba (president de la Diputació de Barcelona des de 1907) va pactar amb
Eduardo Dato (President del Govern) i va fer possible la creació de la Mancomunitat. Destaquen sobretot els avanços en els camps de la
cultura, l’ensenyament i les obres públiques.; com sería la xarxa de carreteres i de telefonia, la potenciació del teixit institucional i
administratiu, i, sobretot, la tasca modernitzadora en el camp de la cultura: renovació pedagògica, millora de l’Escola Industrial juntament
amb la creació d’altres centres de formación professional, expansió de la xarxa de biblioteques , etc. Però l’existència de la Mancomunitat
no l’hem d’entendre només a partir de la seva obra: representa una nova empenta per Catalunya. Tot i la manca de recursos, Prat de la Riba
aconseguix objectius importants gràcies a la col·laboració amb intel·lectuals, professionals, partits i personatges de tots els colors:
s’aconseguix, gràcies a un fort esperit constructiu i a una gran feina conjunta, crear una organització pròpia d’àmbit català, essent un
precedent importantíssim de l’autogovern i la futura Generalitat

31. QUINES SÓN LES CONSEQÜÈNCIES DE LA TRIPLE CRISI DE 1917 EN EL CONTEXT CATALÀ?

Els militars tenen clar que no es refien ni dels polítics ni dels obrers. Els polítics tenen clar que els militars sempre recolzaran la monarquia i els
obrers quedaran decebuts al veure com la oligarquia els vol fer servir en funció dels seus interessos. Las reformas que planteó la Asamblea
Parlamentaria no fue apoyada por los militares y los obreros que fueron a la huelga se sintieron abandonados, sin nadie que se pusiera de su
parte, los sindicatos se desentendieron. Per tant, aquesta crisi fa veure com regenerar Espanya era molt complicat.

32. QUÈ REPRESENTA LA VAGA DE LA CANADENCA?

Comienzo del pistolerismo. Creación del sindicato único (negociación trabajadores-patronal, trabajadores entendidos como un único
agente). Al no querer negociar se crean los sindicatos libres y se inicia el pistolerismo. Gracias a la vaga se consigue la jornada de 8
horas. Barcelona a oscuras consiguen parar todo el país durante meses. Con la huelga de La Canadiense no sólo se dirimía una cuestión
doméstica en el plano laboral, si no que se pugnaba por poner en valor el reconocimiento y protagonismo de los sindicatos en los
conflictos sociolaborales. se crea la Federación Patronal Catalana, partidaria de una línea dura con la ley de fugas, pistolerismo
patronal, cierre de empresas, listas negras y despidos masivos. En suma, la lucha de la Canadiense permitió a los proletarios ser
conscientes de su capacidad real de actuación y transformación, a partir del soporte organizativo de sus sindicatos

33. COM EVOLUCIONA EL CATALANISME POLÍTIC ENTRE 1919 I 1923?

Després de la Crisi del 1917 la Lliga, amb una posició forta la política catalana, adoptarà un caràcter més centrista i moderat. Però entre
les esquerres catalanes comença a estar desprestigiada donat el seu caràcter de classe i de partit d’ordre. Una facció progressista s’escindirà i
fundarà Acció Catalana el 1922; l’any següent es crearà la Unió Socialista de Catalunya (USC) amb la unió dels catalanistes que van
prenent caràcter mes socialista i els socialistes que es volen desmarcar del PSOE madrileny. Macià, el mateix any, fundarà sobre les
bases del seu partit republicà, Estat Català, que tindrà una importància publicitària i precursora clau per la seva radicalitat
independentista, Aquesta empenta del catalanisme polític d’esquerres, però, quedarà frenat per la Dictadura de Primo. Amb la seva
lluita implacable contra la llengua, la cultura i les organitzacions mes explícitament catalanes, els partits hauran de congelar les seves activitats o
passar-se a la clandestinitat; fins i tot la Lliga,. Paradoxalment, serà aquesta implacable lluita contra la catalanitat el que acabarà impulsant una
consciencia de la particularitat en la societat catalana, que convertiran el catalanisme en un moviment de masses, tot i la seva heterogeneïtat i
divisió. Serà en arquets moments en que Macià actuarà des de l’exili amb propostes separatistes, l’important serà el nou impuls polític després de
la Dictadura, amb una clara vocació d’aglutinar el major volum de forces possibles. Això es traduirà en el Pacte de Sant Sebastià, en que els
representants catalans ho recolzaran amb la condició de un nou plantejament per Catalunya

34. QUINA ÉS L’ACTUACIÓ DE PRIMO DE RIVERA ENVERS DE CATALUNYA?

repressió del moviment obrer i de la CNT, i la tolerància al socialisme (PSOE i UGT, mai il·legalitzats) quan Primo de Rivera va impulsà el
Cop d’Estat, va rebre el suport de la Lliga ja que aquesta pensaba que posaria ordre social i faria una reforma profunda de l’Estat necessària
per regenerar Espanya. No obstant, un cop instaurada la dictadura, a nivell polític, Primo de Rivera duria a terme un dura campaña
contra el catalanisme. Impulsà un decret en contra del catalanisme per mitjà del qual cercava regidors catalans que haguessin donat
suport al manifest nacional. Es va tancar el CADCI (que estava a favor de l’autonomia).. En un primer moment, la Mancomunitat seria
presidida per Puig i Cadafalch, però finalment seria abolida, fet que provocà que Primo de Rivera perdés el recolzament de la Lliga i de
la burgesia industrial catalana. Es va dur a terme una repressió a la cultura catalanista impulsada per la Mancomunitat.
Cal espanyolitzar al nens (noves polítiques educatives, però sense eines ni recursos per fer-ho).
Un dels actes més famosos de Primo de Rivera fou el tancament del Camp del Barça (xiulades a l’himne
espanyol) i tancament del Col·legi d’Advocats de Barcelona (defesa de la cultura catalana).

35. PERQUÈ FRANCESC MACIÀ ES TRANSFORMA EN UN REFERENT DE L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA DE PRIMO DE

RIVERA?

El lideratge de Macià en l’oposició a la dictadura. Es deurà a la creació de l’emprestit Pau Claris (1925 emisión destianada a sufragar la acción
armada) i al seu viatge a Moscou per recuperar diners i aliats. Finalment, decideix l’insurrecció per al final d’octubre de 1926, Macià és detingut,
per la policía francesa, a Prats de Molló el 4 de noviembre de 1926.
El Judici de Paris (1927) li dona una gran celebritat a nivel internacional. Macià vol construir exèrcit de 5000 voluntaris per entrar a Catalunya,
enderrocar la dictadura i proclamar la República catalana. els anarquistes catalans de la CNT, tot I l’oposició d’un sector de la CNT, es posen a
col∙laborar ambMacià

36. LES DIFERÈNCIES ENTRE L'ESTATUT DE NÚRIA DE 1931 I EL DE SETEMBRE DE 1932.

El Estatut de Núria parte del derecho de autodeterminación, mientras que el de septiembre de 1932, no; el de Núria define España como una
República Federal mientras que el del 32 la define como una República Unitaria, a su vez Catalunya queda definida como un estado autónomo
dentro de la República Española en el Estatut de Núria mientras que en el del 32 es considerada una región autónoma dentro del Estado español.
La lengua oficial del Estatut de Núria es el catalán y en el del 32 pasa a ser el castellano junto con el catalán.

37. EXPLICAR LES DESAVINENCES EN LA CNT DURANT LA REPÚBLICA

Queda palesa la divergència entre la concepció “sindical” de la CNT representada per Ángel Pestaña i la idea més purament “anarquista” de
referents de la FAI,
Els de CNT. volien avançar en les tesis anarcosindicalistes i consolidar la CNT com una gran central de Federacions d’Indústria (tèxtil, acer,
construcció, etc.) que poguessin potenciar les protestes, fer-les més massives i coordinar-les de forma més efectiva. La FAI por el contrario
quería mantener el esquema sindical. La CNT, doncs, veu la República com a un règim de caràcter provisional i les Corts Constituents
que sorgirien de les eleccions del 28 de juny com un nou Estat opressor, però alhora l’accepta implícitament com una ocasió de millora de
la classe obrera. Davant aquesta oportunitat, la Confederació presenta tot un seguit de reivindicacions que la República no podrà complir. Un
punt específic l’enfrontarà amb la UGT, l’altre sindicat majoritari a Espanya, i és el fet de l’existència de comitès paritaris entre patrons i
representants sindicals. Aquests comitès són rebutjats per l’anarquista CNT, mentre que seran ben vistos per la UGT. La CNT va
perdiendo adeptos y la FAI va ganando poder con sus pretensiones revolucionarias y sus intentos de acabar con la excisión de los
trentistas.

38. Explica les divergències en el sí d'Esquerra republicana respecte a la gestió de l’ordre públic.

La gestión del orden público fue sometida a una suerte de tricefalia por la mediatización de la responsabilidad del Consejero de
Seguridad Interior - que mantuvo Esquerra - al repartir loscargos inmediatos de la Consejería entre la CNT-FAI

39. PERQUÈ PODEM PARLAR DELS FETS D'OCTUBRE COM A UNA REVOLUCIÓN MULTIFORME ?

Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim
republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. A
l’hora d’analitzar els fets d’octubre s’ha remarcat generalment el seu caràctermultiforme i les diverses opcions polítiques que hi foren presents.7
En les jornadesd’octubre existiren, a grans trets, tres projectes polítics ben caracteritzats: 1) el de la coalició populista del govern de la
Generalitat, que s’identificava amb el rebuig que els republicans i socialistes espanyols plantejaven davant la degeneració de la “revolució
de1931”, 2) el del sector separatista de l’Esquerra i d’altres grups menors, que pretenia controlar l’ordre públic a Catalunya i
pressionava per la separació, sense definir el que significava, i 3) el de l’Aliança Obrera, que pretenia forçar la situació per aconseguir
proclamar la República catalana i endegar una revolució social. Però, tan important com tenir present aquest punt de partida és plantejar
perquè diversos projectes i expectatives socials i polítiques es concretaren en una mateixa acció insurreccional,

40. Es pot parlar d’Oasi català per a la primavera de 1936?

Manuel Brunet, periodista de La Veu de Catalunya escribió un artículo en el que se refería al “oasís catalán” dentro de una república en
crisis. Para él la vaga del 6 de octubre fue la oportunidad perdida que tuvo catalunya de convertirse en un oasis de felicidad . Catalunya,
amb el seu Estatut, hauria pogut ésser un oasi, A Catalunya es tendia a la Moderació y además, en abril del 36 asesinan a los hermanos Badía,
que luchaban por el independentismo. El miedo se apoderaba de las calles. La independencia volvía a quedarse en nada. Derogan el estatuto de
nuria en el 32 pero vuelve y franco finalmente lo prohíbe en el 38?

41. QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE PODER LEGAL I REAL EN LA CATALUNYA REVOLUCIONÀRIA DE 1936?

En el verano de 1936 se configuraron, en medio de una revolución social, dos poderes claramente definidos, que representaban cosas ciertamente
diferentes: por un lado, el poder legal representado por el Gobierno de la Generalidad, exponente de la legalidad republicana, y a quien los
acontecimientos sacudieron profundamente ?igual que al Gobierno de la República? hasta el punto de perder buena parte de sus atribuciones, y
por el otro, el poder real, representado por el Comité Central de Milicias y la multitud de poderes revolucionarios locales que, si bien no
dirigieron su actuación en contra de los poderes legales de manera directa, en la práctica acabarían sustituyéndolos total o parcialmente según los
casos. Després de vençut l’ aixecament militar, la situació fou controlada per les organitzacions obreres. A Catalunya es va produir el que
denominem com “Dualitat de Poders”: aquesta dualitat significa que hi havia un poder legal, en mans de la Generalitat i ajuntaments, i el
poder real, en mans de comités de milícies antifeixistes, grups formats per sindicats i partits d’ esquerres, en els quals hi dominava el sindicat
anarquista de la CNT-FAI, i eren el poder real.

42. Com s’han interpretat els Fets de la Fatarella o de Bellver de Cerdanya de 1937?

L'inici de la Guerra va encetar un període revolucionari en què es van dur a terme iniciatives de col·lectivitzacions agràries a les Terres de
l'Ebre, influenciades per l'experiència anarquista de l'Aragó republicà. Els enfrontaments violents dels mitjans i petits propietaris contra els
col·lectivitzadors -vinculats a la CNT-FAI- es van reproduir en diverses poblacions de Catalunya, tot i que els enfrontaments més dramàtics
es van dur a terme a la Fatarella. El conflicte va esclatar quan, de la Fatarella, es van expulsar violentament dos delegats de la CNT de
Tarragona -Nicolàs Santamaria i Josep Mola- que eren al municipi amb l'objectiu de desplegar la col·lectivitat, sovint amb l'ús de la força i
de coaccions. La nit entre el 25 i el 26 de gener, per contestar l'acció, desenes de membres de la CNT-FAI de les comarques veïnes van
ocupar la Fatarella i van assassinar trenta-quatre pagesos. Se debate que no todos los campesinos estaban contra la colectivización, pero en
cualquier caso los que lo estaban, que serían mayoría, se les da un papel pasivo por la necesidad de forzar esta colectivización. Josep
Fontana afirmava que l’autarquia i el localisme en el que suposadament vivien els camperols era una invenció urbana,

El pont que creua el riu Segre forma part de la memòria col·lectiva de la comarca per ser el lloc on va ser abatut el Cojo de Málaga ( * ),
quan pretenia entrar a la població capitanejant unes faccions anarquistes el 27 d'abril de 1937. La població va ser atacada per 3 fronts: la
FAI de Puigcerdà, la FAI de la Seu d'Urgell i el POUM d'Alp, rodejant la vila de Bellver que es va defensar des de la vila medieval i
diferents punts de la població

43. Explica el debat historiogràfic sobre l’assassinat de Camillo Berneri i els Fets de Maig de 1937-

44. Pots explicar la naturalesa de les relacions entre govern central i català a partir del novembre de1937?
Al novembre de 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de la República de València fins a Barcelona, on també es trobava el govern basc,
refugiat des de la caiguda del nord. La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d’una de les
zones més riques i poblades que quedaven sota el control republicà. Amb el govern Negrín arribaven també els aparells centrals dels partits i
les institucions espanyoles.

El govern republicà, un cop instal·lat a Barcelona, va assumir l’ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l’administració
de justícia i la industria de guerra, tot deixant de banda l’administració d’un govern de la Generalitat molt afeblit per les circumstàncies i
que veia amb impotència com les seves competències reals s’anaven reduint

46. EXPLICA QUE VA REPRESENTAR EL CATALANISME SEGONS FERRAN VALLS TABERNER, EL 1939?

En proclamar-se la República (1931) adoptà una actitud cada vegada més recelosa envers el moviment catalanista publica el seu primer article a
La Vanguardia titulat “ La falsa ruta ”. Fàcil d’entendre: la culpa de tot, de la guerra, dels morts, dels ferits, dels exiliats, del patiment... és del
catalanisme. el catalanismo no logró casi nunca dejar de presentar una significación partidista; ni alcanzó a abandonar a tiempo unos
derroteros que a la postre han conducido al país a la ruina. Nadie puede hoy honradamente dejar de confesar que, a fin de cuentas, el
catalanismo, al término de su trayectoria, se ha vuelto contra Cataluña

47. Segons l’alcalde franquista José Maria Marcet, quina era l’actuació del franquisme respecte al’economia catalana?

Marcet criticava l’actitud d’Espanya envers Catalunya. A la versió definitiva s’hi pot llegir un fragment que algú de la Governació va
marcar intensament en un vermell prohibitiu: “En cierta ocasión, un alto cargo del Ministerio se permitió decir en una reunión de
carácter económico: ‘Si los rojos les arruinaron (se refería a la indústria catalana), yo lo haré por segunda vez’” mantenia que «la presión
fiscal en Cataluña es mucho más severa, en mucho, que en el Centro y en otras provincias, constituyendo gran ventaja tener en él o en ellas
el domicilio social; ello motiva que importantes empresas de Cataluña tengan que fijar oficialmente su sede en Madrid

48. Perquè el 1947 és un any fonamental en la història del catalanisme?

Les festes de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 consistiren en la solemne col·locació de la imatge de la Mare de Déu de
Montserrat en un tron nou. Les festes, celebrades l'abril de 1947, són considerades el primer moviment de retrobament col·lectiu i de
reconciliació cívica després de la guerra civil espanyola a Catalunya. Creació de la comissió Abat Oliva que permet obrir el món catòlic cap a
antigues posicions catalanistes