30 d'octubre
(S'ha redirigit des de: 30 d’octubre)
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs. Queden 62 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1910 - Barcelona (Barcelonès): al Palau de les Belles Arts s'obre el congrés fundacional de la Confederació Nacional del Treball, CNT, sindicat anarquista del moviment obrer català.[1]
- 1936 - Roses (Alt Empordà)ː El creuer Canarias bombardeja des del mar la localitat.[2]
- 1947 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Enric Descayre i Salgas funda el Setmanari Àncora.
- 1989 - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès).
- Resta del món
- 701: Comença el pontificat de Papa Joan VI, que durarà fins a l'11 de gener de 705.
- 942: Comença el pontificat de Marí II, que durarà fins a l'1 de maig de 946.
- 1340 - Riu Salado, Tarifa: Batalla del riu Salado: victòria dels cristians sobre els àrabs. Fou una de les batalles més decisives de la Reconquesta.
- 1632 - East Knoyle, Wiltshire (Anglaterra): Sir Christopher Wren científic i arquitecte anglès (m. 1723).[3]
- 1774 - Tatakoto, Tuamotu: Va ser descoberta l'atol de Tatakoto el mateix dia per dos espanyols, van desembarcar el mateix dia sense trobar-se.
- 1759 - Israel: un terratrèmol de 6,6 en l'escala de Richter genera un tsunami que mata a 2000 persones.
- 1918 - Lemnos (Grècia): es firma l'Armistici de Mudros, entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
- 1918 - Austria: Karl Renner és nomenat primer Canceller d'Àustria de la Primera República Austríaca.
- 1920 - Sydney: Es funda el Partit Comunista d'Austràlia.[4]
- 1938 - EUA: Orson Welles provoca el caos en la societat nord-americana amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons.[5]
- 1979 - Cadis: Es funda la Universitat de Cadis.[6]
- 1980 - El Salvador i Hondures signen un tractat de pau i acorden posar la disputa fronterera que es va lliurar en la Guerra del Futbol de 1969 davant el Tribunal Internacional de Justícia.[7][8]
- 1983 - Argentina: Se celebren les primeres eleccions democràtiques, després de set anys de govern militar.[9]
- 1984 - Espanya: Més de 100.000 treballadors del sector naval segueixen la vaga general contra els plans de reconversió i reestructuració de les drassanes.[10]
- 1991 - Conflicte arabo-israelià: La Conferència de Pau de Madrid comença en un esforç per reavivar les negociacions de pau entre Israel i Palestina.[11]
- 1995 - Quebec: Els ciutadans de la regió canadenca voten per escàs marge (50,58% a 49,42%) a favor de continuar sent una província en el seu segon referèndum sobre la sobirania nacional.[12]
- 2000 - Tadjikistan: Canvia la moneda de Tadjikistan de Ruble tadjik a Somoni a raó d'1 Somoni = 1000 rubles.[13]
- 2006 - Brasil: Luiz Inácio Lula da Silva guanya la segona volta de les eleccions presidencials de 2006 amb el 60,83% dels vots.
- 2014
- Uagadugu, Burkina Faso: Aixecament burkinès de 2014 contra el president Blaise Compaoré que va acabar dimitint.[14][15]
- Suècia és el primer Estat membre de la Unió Europea que reconeix oficialment l'Estat de Palestina.[16]
- 2015 - Bucarest, Romània: Seixanta-quatre persones van morir i més de 147 van resultar ferides després de l'incendi de la discoteca Colectiv de la capital.[17][18]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1910, Oriola, Baix Segura: Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg valencià [19]
- 1912, Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof i assagista[20]
- 1919, Barcelona: Josep Mariscal i Montoliu, futbolista català [21]
- 1926, Barcelona: Ramon Folch i Camarasa, escriptor i traductor català, conegut per ser el guionista de Massagran i per la seva activitat a la revista En Patufet [22]
- 1929, Barcelona: Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez, pianista, professora i musicòloga.[23]
- 1930, Barcelona: Néstor Almendros, director de fotografia, guanyador d'un Premi Oscar, membre de l'American Society of Cinematographers [24]
- 1935, Molins de Rei, Baix Llobregat: Joan Bartolí i Figueras, futbolista català [25]
- 1957, Badalona: Joaquim Costa Puig, jugador de bàsquet català.[26]
- Resta del món
- 1735, Braintree (Massachusetts), Amèrica britànica: John Adams, 2n President dels Estats Units [27]
- 1741, Coira, Suïssaː Angelika Kauffmann, pintora austrosuïssa, especialitzada en la tècnica del retrat (m. 1807).[28]
- 1786, Palau de Christiansborg, Copenhaguen, Dinamarca: Lluïsa Carlota de Dinamarca, Princesa de Dinamarca[29]
- 1797, Bayreuth: Enriqueta de Nassau-Weilburg, Princesa de Nassau-Weilburg
- 1835, Florència: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano [30]
- 1842, La Corunyaː Fanny Garrido, escriptora gallega, traductora i activista cultural (m. 1917).[31]
- 1847, Breslau, Prússia: Hermann Ludwig Eichborn, musicògraf i compositor.
- 1854, Lviv: Eugene Gruenberg, violinista i compositor alemany del Romanticisme.
- 1871, Seta, França: Paul Valéry, escriptor francès.[32]
- 1885, Hailey, Idaho, Estats Units d'Amèrica: Ezra Pound, poeta americà [33]
- 1895:
- Lagow, Imperi Alemany: Gerhard Domagk, patòleg i bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1939 [34]
- Orange, EUA: Dickinson W. Richards, metge nord-americà. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956 [35]
- 1900, Hèlsinki, Finlàndia: Ragnar Granit neurofisiòleg suec d'origen finlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967 [36]
- 1911, Providence (Rhode Island), Estats Units: Ruth Hussey, actriu estatunidenca.[37]
- 1922, Nova York, Estats Units: Marie Van Brittan Brown, infermera i inventora estatunidenca (m. 1999).[38]
- 1923, Créhen: Anne Beaumanoir, neurofisiòloga francesa i membre de la Resistència.[39]
- 1924, Cornimont (Vosges), França: Hubert Curien, físic francès [40]
- 1928, Wilmington (Delaware), EUA: Daniel Nathans, microbiòleg nord-americà. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1978 [41]
- 1932, Thumeries, França: Louis Malle, director, guionista i productor de cinema francès [42]
- 1937, París, França: Claude Lelouch, director, productor i guionista.[43]
- 1939, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Leland H. Hartwell, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2001.[44]
- 1941, Heidelberg, Tercer Reich: Theodor W. Hänsch, físic. Premi Nobel de Física l'any 2005.[45]
- 1960, Buenos Aires, Argentina: Diego Armando Maradona, futbolista
- 1973:
- Bucaramanga, Colòmbia: Silvia Corzo, presentadora de notícies.
- Orangeville, Ontario, Canadà: Adam Copeland "Edge", lluitador professional canadenc.
- 1992, Picardia: Édouard Louis, escriptor francès.[46][47]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1046 - Sant Miquel de Cuixà, comtat de Conflent: Abat Oliba, comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Fundador del monestir de Montserrat.
- 1348 - Elionor de Portugal, infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó.
- 1607 - Girona: Antoni Vicenç Domènec, historiador i dominic.
- 1899 - Barcelona: Josep Mirabent i Gatell, pintor, decorador i professor de pintura decorativa i estampats (n. 1831).
- 1905 - Manresa, Bages: Estanislau Casas i Sanmartí, fundador i primer director de l'Orfeó Manresà (n. 1883).
- 1917 - El Prat de Llobregat: Josep Maria Armangué i Feliu, empresari, dissenyador i pilot d'automobilisme català (n. 1890).
- 1920- València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
- 1938 - Arràs, França: Esteve Cifuentes i Surroca, futbolista català (n. 1914).
- 1941 - Mauthausen, Àustria: Pere Vives i Clavé, professor de matemàtiques i idiomes català (n. 1910).
- 1976 - Portvendres, Rosselló, Catalunya del Nord: Juli Just i Gimeno, polític valencià, ministre de la Segona República Espanyola i exiliat pel franquisme (n. 1894).
- 2007 - Barcelona: Albert Musons, periodista i polític gracienc.
- 2016 - Santa Eugènia de Terː Núria Terés i Bonet, biòloga, professora i activista, fou regidora de l'Ajuntament de Girona (n. 1962).[48]
- Resta del món
- 1255 - Nimfeon (Kemalpaşa, Turquia): Sant Joan III Vatatzes, Emperador de Nicea (1222-1255).
- 1466 - París: Johann Fust, primer editor de llibres, mercader alemany que va invertir i formar societat amb Johannes Gutenberg i Peter Schoeffer, donant origen a la invenció de la impremta (n. ca. 1400).[49]
- 1626 - Leiden: Willebrord Snel van Royen, astrònom i matemàtic neerlandès.[50]
- 1680 - Franeker, Frísia: Antoinette Bourignon de la Porte, mística i visionària franco-flamenca (n.1616).[51]
- 1724 - Mònacoː Maria de Lorena, princesa de Mònaco (n. 1674).[52]
- 1883 - Ciempozuelos, província de Madrid: María Josefa Recio, religiosa fundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús i serventa de Déu.
- 1910 - Heiden, Suïssa: Jean Henri Dunant, un dels fundadors de la Creu Roja, Premi Nobel de la Pau el 1901 (m. 1828).[53]
- 1923 - Londres (Anglaterra): Andrew Bonar Law, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1922-1923) (n. 1858).[54]
- 1953 -
- San Francisco (els EUA): William Kapell, pianista estatunidenc (n. 1922).[55]
- San Francisco: Alice Eastwood, botànica estatunidenca que dona nom als gèneres Eastwoodia i Aliciella (n.1859).[56]
- 1975 - Berlín, Alemanya: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany i Premi Nobel de Física de l'any 1925 (m. 1925).[57]
- 1982 - Lviv, Ucraïnaː Iryna Vilde, escriptora ucraïnesa (n. 1907).[58]
- 1984 - Londres, Regne Unit: June Duprez, actriu anglesa (n. 1918).[59]
- 1987 - Honolulu, Hawaii: Joseph Campbell, professor estatunidenc especialitzat en mitologia comparada i religió (n. 1904).[60]
- 1992 - Nova York (els EUA): David H. Rosenthal, poeta, assagista i traductor jueu nord-americà (n. 1945).[61]
- 1999 - Santiago de Compostel·la (Galícia): Uxío Novoneyra, poeta i escriptor de contes infantils gallec (n. 1930).[62]
- 2004 - Las Vegas, Nevadaː Peggy Ryan, ballarina i actriu nord-americana (n. 1924).[63]
- 2009 - París, França:Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès (n. 1908).[64]
- 2010 - Amsterdam, Països Baixos: Harry Mulisch, escriptor neerlandès (n. 1927).[65]
- 2018 - Mayrhofen: Erika Mahringer, esquiadora austríaca.[66]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Artemas de Listra i Terci d'Icònium, dos dels Setanta deixebles; Marcel de Tànger, màrtir; Claudi, Luperc i Victori, màrtirs; beata Maria Teresa de Sant Josep, fundadora de les Filles carmelites del Diví Cor de Jesús; serventa de Déu María Josefa Recio, fundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Cent anys de CNT, de Pau Lanao i Carme Vinyoles, a la revista Presència (pàgs. 6 a 13), número 2003, del 16 al 22 de juliol de 2010. (català)
- ↑ «Cruzero Canarias» (en castellà). mgar.net. [Consulta: 9 agost 2021].
- ↑ «Christopher Wren | Biography, Education, Buildings, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Tribune (Sydney, NSW : 1939 - 1991) - 31 oct. 1951 - p7» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «La guerra dels mons», 27-10-2013. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Historia de la Universidad de Cádiz – Portal UCA». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Press, Europa. «La 'Guerra del fútbol' que enfrentó a El Salvador y Honduras», 14-07-2016. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Ceberio, Jesús «Honduras y El Salvador firmaron un tratado de paz» (en castellà). El País [Madrid], 30-10-1980. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Press, Europa. «30 d'octubre de 1983, el día que el pueblo argentino retornó a la democracia», 30-10-2017. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ País, El «Seguimiento masivo, sin graves incidentes, de la huelga de los astilleros» (en castellà). El País [Madrid], 30-10-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Invitation to Madrid Conference». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «DGE - DGEQ | Référendum du 30 octobre 1995», 30-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «NBT.TJ - National Bank of Tajikistan», 29-04-2007. Arxivat de l'original el 2007-04-29. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Jason Patinkin. «Could Burkina Faso protests signal end of president's 27-year rule?». The Christian Science Monitor, 30-10-2014. [Consulta: 30 octubre 2014].
- ↑ «Burkina Faso crisis: Opposition urges Compaore to quit». BBC News.
- ↑ 324cat. «El govern de Suècia reconeix l'estat palestí», 30-10-2014. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «TRAGEDIA din Colectiv: Cine sunt cele 64 de victime care au murit în urma incendiului. Artişti, fotografi, jurnalişti, olimpici şi studenţi străini, printre cei dispăruţi - GALERIE FOTO» (en romanès). Mediafax.ro. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Bucharest nightclub fire: Several people still critical | DW | 31.10.2015» (en anglès britànic). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Miguel Hernández Gilabert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Josep Ferrater Mora (1912-1991) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Fitxa jugador». Periquito.cat. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Mor l'escriptor Ramon Folch i Camarasa». ElNacional.cat, 03-01-2019. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Néstor Almendros - IMDb», 29-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-08-29. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Bartolí, Juan Bartolí Figueras - Futbolista» (en castellà). BDFutbol. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Quim Costa» (en castellà). ACB.COM, 03-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-03. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «John Adams (1735-1826)». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Angelica Kauffmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Charlotte | lex.dk» (en danès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Carlotta Patti (1840-1889)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Touriñán Morandeira, Laura. «Fanny Garrido, personaxe ilustre da nosa historia» (en irlandès). Real Academia Galega. Xunta de Galicia, 2017. [Consulta: juliol 2022].
- ↑ «Paul Valéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Ezra Pound | Biography, Poems, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1939» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1956» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1967» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Ruth Hussey | American actress» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Hill, Rebecca. «Marie Van Brittan Brown (1922-1999) •» (en anglès americà), 11-04-2016. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Anne Beaumanoir, French resistance member who aided Jews, dies at 98» (en anglès). Washington Post, 22-03-2022. ISSN: 0190-8286.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hubert Curien» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1978» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Louis Malle (1932-1995)» (en anglès). BnF Data. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ SensaCine. «Claude Lelouch» (en castellà). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2001» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «En finir avec Eddy Bellegueule: chronique de la haine populaire» (Review) (en francès). Marianne, 15-02-2014 [Consulta: 26 juliol 2015]. «Louis signe un premier roman époustouflant, En finir avec Eddy Bellegueule, son patronyme originel.» «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 26 juliol 2015].
- ↑ Notice autorité BnF
- ↑ «L'eugenial veïna Núria Terés ha mort | El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)». www.eldimoni.com. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ «Johann Fust | German printer» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Willebrord Snell | Dutch astronomer and mathematician» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Antoinette Bourignon de la Porte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Marie de Lorraine (1674-1724) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Bonar Law | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «William Kapell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Alice Eastwood, una botánica irrepetible» (en castellà). Mujeres con ciencia, 12-07-2022. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Iryna Vilde» (en anglès). Literary Lviv (Base de dades de Lviv literària, ±1939). [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «June Duprez». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Joseph Campbell | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «David H. Rosenthal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Uxío Novoneyra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Peggy Ryan (1924-2004) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Lévi-Strauss» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Harry Mulisch | Dutch author» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Erika Mahringer» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 18 octubre 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 30 d'octubre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:30 d'octubre.