Vés al contingut

Ernesto Sabato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnesto Sabato
Imatge
(1970) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ernesto Roque Sabato Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ernesto Roque Sábato Modifica el valor a Wikidata
24 juny 1911 Modifica el valor a Wikidata
Rojas (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 2011 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Santos Lugares (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSantos Lugares Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatArgentina Argentina
FormacióUniversitat Nacional de La Plata
Universitat Harvard
Rafael Hernández National College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, assagista, poeta, novel·lista, escriptor, pintor, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata - març 2004 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Buenos Aires
Universitat Nacional de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsJorge Federico Sabato, Mario Sabato Modifica el valor a Wikidata
GermansArturo Sabato
Juan Sabato Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 4ad9a586-3ffa-4ee4-862c-6925f5ca402f Discogs: 4069883 Goodreads author: 5775606 Modifica el valor a Wikidata

Ernesto Sabato (de vegades escrit Ernesto Sábato, segons la pronúncia esdrúixola d'aquest cognom d'origen italià)[1] (1911-2011) fou un novel·lista argentí, amb una obra caracteritzada per un profund contingut intel·lectual sobre la separació entre el bé i el mal.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 24 de juny del 1911 a Rojas, a la província de Buenos Aires, en una família d'origen italià. Penúltim d'onze fills, és enviat a la ciutat de La Plata a iniciar els estudis secundaris. Allà es va matricular a la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la Universitat local i s'afilià al Partit Comunista, el qual abandona després d'un viatge a Brussel·les on obté informació dels crims comesos pel règim de Ióssif Stalin. El 1937 viatja a París amb una beca i estableix contactes amb els surrealistes. A principis de la dècada dels quaranta decideix deixar la seva professió de físic i instal·lar-se en un modest terreny a les serres de Córdoba, al seu país natal. Allí escriu el llibre d'assajos Uno y el universo (1945), amb el qual obté la Faixa d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors. Treballa a París amb la UNESCO. De nou a Buenos Aires és nomenat director general de Relacions Culturals del Ministeri de Relacions Exteriors, càrrec que abandona per dedicar-se de ple a la literatura.

Sábato va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor francesa el 1979, i el 1984 va obtenir el Premi Miguel de Cervantes del Ministeri de Cultura d'Espanya. Compromès amb la defensa dels drets humans, un cop acabada la dictadura militar argentina, el 1983 va presidir la CONADEP, la comissió nacional responsable d'aclarir la situació dels desapareguts. Els darrers anys de la seva vida havia denunciat de forma constant l'horror creat pels militars argentins.

Des de feia anys, la seva progressiva disminució de la vista l'havia allunyat de l'escriptura i la lectura, encara que va descobrir la pintura, a la qual dedicava gran part del seu temps a la seva residència de Santos Lugares, a la província de Buenos Aires, on vivia des del 1945. Va morir el 30 d'abril del 2011 a casa seva, gairebé als cent anys.[2]

Obres

[modifica]

La seva producció assagística, els temes de la qual se centren en els problemes de l'art i la literatura, de l'artista i de l'escriptor i la seva relació amb la realitat, està reunida en Hombres y engranajes (1951), Heterodoxia (1953), El otro rostro del peronismo (1956), El escritor y sus fantasmas (1963), Tango, discusión y clave (1963), Itinerario (1969), Tres aproximaciones a la literatura de nuestro tiempo (1970), Claves políticas de Ernesto Sabato (1972), Apologías y rechazos (1979), Robotización del hombre (1981) i Páginas escogidas (1984). La seva producció narrativa es concentra en la trilogia composta per El túnel (1948), Sobre héroes y tumbas (1961) i Abadddón el exterminador (1974).

Textos d'Ernesto Sabato a Internet

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «¿Sábato o Sabato"» Arxivat 2011-05-05 a Wayback Machine., Etcétera, 1 de setembre del 2007. (castellà)
  2. «S'ha mort Ernesto Sábato», Vilaweb, 30 d'abril del 2011.

Vegeu també

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Luis Díez del Corral
Premi Internacional Menéndez Pelayo
1997
Succeït per:
Francisco Rico Manrique